Moià vol impulsar el lloguer social per a joves amb reformes al centre del poble

Les actuacions se centren ara en pisos de dos blocs de titularitat pública del carrer Miquel Martí i Pol, i es podrien estendre als habitatges de l’antiga caserna



Blocs del carrer Miquel Martí i Pol on hi ha els pisos que es volen rehabilitar | ARXIU PARTICULAR


Jordi Escudé
Moià02 SET 2025 6:25


Amb la idea de disposar d’una major oferta d’habitatge assequible per a col·lectius vulnerables, fa un temps que l’Ajuntament de Moià treballa en la reforma interior de pisos de titularitat pública que preveu destinar al lloguer social per a joves. Es tracta de dos blocs de titularitat municipal situats al carrer Miquel Martí i Pol, on encara hi ha llogaters antics, però on ja s’han rehabilitat alguns pisos a mesura que han anat quedant buits, i aquesta tardor s’intervindrà en dos més.

En total, n’hi ha 14, i amb aquests dos on es treballarà ara ja se n’hauran reformat cap a mitja dotzena, que abans d’acabar el mandat es voldrien haver posat a lloguer. «Hem d’acabar d’estudiar la fórmula i els criteris d’atorgament que s’acabaran aplicant», i això és el que s’està analitzant amb l’Oficina Comarcal d’Habitatge amb la idea de decidir-ho en els pròxims mesos, explica el regidor de Moià i conseller comarcal d’Habitatge, Xavi Bach. «La població més jove segurament és la que està més afectada per la crisi de l’habitatge», diu Bach, i per això s’ha pensat en aquest col·lectiu com a destinatari dels pisos de lloguer de caràcter temporal. A més, són habitatges grans, de tres habitacions, de manera que s’estudiarà la possibilitat de poder fer sol·licituds grupals, perquè hi puguin residir estudiants universitaris o parelles joves abans que una persona tota sola.

Les dues properes reformes que s’efectuaran tenen un pressupost d’execució de 50.000 euros subvencionats amb les ajudes del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona. Els treballs es preveuen licitar aquesta tardor, i com s’ha fet amb els altres pisos ja reformats, s’intervindrà a l’interior, amb millores concentrades sobretot als lavabos i la cuina, es reforçaran els tancaments, es pintaran les parets «i es farà una repassada general dels pisos perquè puguin ser habitatges per viure-hi en condicions», diu Bach.


Una neteja de cara a l’exterior

A banda de la rehabilitació progressiva d’aquests pisos per dins, en paral·lel, l’Ajuntament treballa en una proposta de restauració de les façanes exteriors.

Fa unes setmanes va enllestir la redacció del projecte, que ja ha presentat a la Generalitat, i ara està pendent d’una resposta. Confia que el projecte encaixi amb els requisits necessaris per poder rebre ajudes dels fons europeus Next Generation per eficiència energètica. De fet, el projecte ja s’ha mirat d’ajustar als estàndards exigits, apunta Bach, i en aquest sentit, es preveu recobrir tota la façana amb un aïllament tèrmic, que també es posaria al sòl de les plantes baixes, i es revisaran portes i finestres per assegurar uns tancaments amb la màxima precisió possible. Tanmateix, en cas que no s’aconseguissin aquests ajuts, com que el projecte ja està fet «exploraríem altres vies» per mirar d’executar-lo, afegeix Bach.


L’antiga caserna, pendent

La prioritat de l’Ajuntament és la rehabilitació dels pisos buits dels blocs del carrer Miquel Martí i Pol, però també està estudiant quina sortida dona a la quinzena de pisos de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Seran habitatge social.

Aquests pisos, situats a la carretera de Barcelona, també necessiten reformes abans de poder-los posar a disposició dels futurs inquilins, i per ara l’Ajuntament no té clara la fórmula que adoptarà per finançar les obres i posar-los a lloguer. S’ha explorat la via d’un conveni amb l’Incasòl «però ens deixa poc marge d’autonomia com a ajuntament», diu Bach, i també hi ha hagut interès per part de cooperatives d’habitatge «que hauríem d’estudiar molt bé». De moment, doncs, no hi ha res decidit, però amb la premissa que «volem garantir una gestió municipal i el màxim d’autonomia, però amb les opcions rebudes fins ara, això no s’ha donat».

L’ús social d’aquests pisos, on no es descarta una redistribució interna de l’espai perquè en surtin més de quinze, està sotmesa a una modificació puntual de planejament.

2 setembre 2025

Regió7

El Moianès busca vies de sortida per a mig miler d’habitatges buits

La comarca té identificats més de mil pisos desocupats, la meitat dels quals considera «aptes» perquè es puguin incorporar a un mercat «assequible» de lloguer i per generar oferta pública

Jordi Escudé Vila. Moià
20·06·21 | 06:26

Moià concentra bona part dels pisos buits de la comarca | ARXIU/SALVADOR REDÓ


El Moianès posarà en marxa els propers mesos un pla estratègic amb diverses línies d’ajuts per animar els propietaris de pisos buits a posar-los al mercat amb preus de lloguer assequibles. És una de les propostes que en aquest moment hi ha sobre la taula del Consell Comarcal, que en paral·lel també treballa per identificar nous espais o edificis públics ja construïts on pugui generar habitatge protegit.

El disseny d’aquestes polítiques, que es treballa des de diferents departaments del Consell, vol donar resposta a la demanda creixent d’habitatge que hi ha a la comarca i a les dificultats per trobar-ne d’assequible, especialment entre el col·lectiu de joves, apunta la consellera comarcal de Territori, Sonsoles Letang.

Aquesta situació contrasta amb una àmplia oferta de pisos buits, però que ara mateix no estan al mercat o són difícilment accessibles. Així ho avala un estudi recent que el Consell Comarcal del Moianès utilitzarà com a eina per aplicar les polítiques d’habitatge que està dissenyant, i que constaten les possibilitats que té la comarca per generar habitatge de lloguer assequible. I és que aquest document identifica fins a 1.110 habitatges buits en el conjunt de la comarca, que representen el 14% del parc total dels que hi ha. És una xifra «elevada», diu Letang, si bé el Consell Comarcal centrarà esforços a donar sortida al mig miler d’aquests pisos que es consideren realment «idonis» per a un accés «assequible», tant per la seva tipologia com per les condicions i dimensions (menys de 100 m2). I és que bona part de la resta «són més cases d’estiueig més grans que ara es lloguen», i que en principi quedarien «fora de l’estàndard que es podria considerar de lloguer assequible», apunta Letang.

Ajuts i descomptes 

Amb la idea d’incentivar l’oferta assequible de pisos de lloguer, especialment els que estan buits, s’obrirà una línia d’ajuts per als propietaris que els inscriguin a l’Oficina Local d’Habitatge, i com a contrapartida, el Consell Comarcal es farà càrrec dels costos del certificat d’eficiència energètica, de la cèdula d’habitabilitat i d’una part de l’IBI. A més, es podran beneficiar del suport que ofereix la Generalitat en casos d’impagament.

Paral·lelament es proposarà l’aprovació d’ordenances municipals que permetin oferir «descomptes importants, i fins i tot totals», de l’IBI en el primer any d’incorporació dels pisos a la borsa, i que es mantindrien, amb menys intensitat, en anys successius. Així mateix, es contactarà amb les entitats bancàries propietàries de pisos «perquè els ofereixin com a habitatge assequible», diu Letang.

Masoveries i món rural

El Consell també vol promoure la masoveria urbana com a relació contractual que substitueixi el pagament del lloguer (o d’una part) de l’inquilí per les reformes i el manteniment que faci de l’habitatge, explica la consellera.

També s’incentivarà la promoció d’habitatge en el món rural (poblacions de fins a 500 habitants), en aquest cas per part de la Generalitat, que pagarà part de les obres que s’hagin de fer a l’edifici si es converteix en habitatge de promoció oficial.

De fet, l’habitatge protegit és una altra de les línies en què vol incidir el Consell, i en aquest sentit està a punt de tenir les conclusions d’un estudi per conèixer el potencial de la comarca per generar-lo. Això inclou tant possibles espais de sòl residencial públic on poder-ne construir de nou, com la identificació d’immobles de titularitat pública que s’hi puguin destinar.

Aquestes polítiques també volen potenciar fórmules d’habitatge cooperatiu, i poden resoldre les mancances que hi ha en habitatge d’emergència, apunta Letang. 

20 juny 2021

Regió7

Subvencions per la gent gran del Moianès amb problemes per pagar el lloguer

març 31st, 2021 Dídac Garcia 


El Consell Comarcal i el Consorci del Moianès anuncien la convocatòria de subvencions pel pagament del lloguer per a persones grans residents a la comarca.

Els organismes comarcals han posat sobre la taula unes ajudes per a persones de 65 anys o més que es troben en risc d’exclusió social. Això sí, es tracta d’unes subvencions en règim de concurrència competitiva.

Els requisits per optar a la sol·licitud són diversos. Primer, els interessats han de residir de forma legal a Catalunya i que la unitat de convivència no superi uns ingressos mensuals superiors a 2,83 vegades l’indicador de renda de suficiència. Aquest indicador serveix per valorar la situació de necessitat, que és aquella contingència inesperada que apareix i que, per aquella persona o unitat familiar, és impossible fer-hi front. Durant el 2020 a Catalunya, el valor d’aquest indicador de suficiència es troba en 569 euros mensuals o els 7.967 euros anuals.

Per accedir a l’ajuda també s’ha de ser titular d’un contracte de lloguer que sigui el domicili habitual i estar-hi empadronat. A més, aquest no pot superar els 800 euros mensuals i s’ha de pagar per mitjà de transferència bancària, rebut domiciliat o rebut emès per l’administrador de la finca. Com a mínim, a partir del mes següent a la data de presentació de la sol·licitud.

Amb tot, hi ha temps per presentar-la fins el 30 d’abril d’enguany. Per qualsevol dubte, l’Oficina Local d’Habitatge del Moianès ha habilitat el número de telèfon 93 830 14 18. 

 31 març 2021

OnaMoianès

El Moianès, la comarca central on és més car llogar

Per municipis, el lloguer mitjà més elevat de tota la Catalunya central es troba a la població de Seva, a la comarca d'Osona, i després, a Piera i Masquefa, a l'Anoia

MERCÈ MIRALLES - MOIÀ

El Moianès és la comarca de la Catalunya central on el lloguer mensual mitjà és més car: 415 euros. Va seguida d'Osona (409 euros), l'Anoia (380), el Bages (355), el Berguedà (311) i, en última posició, el Solsonès (amb 250 euros). Les poblacions més cares de la Catalunya central, però, no són al Moianès. La més cara de totes és Seva, amb un lloguer mitjà de 642 euros al mes. Després d'aquesta població d'Osona se situen dos municipis de l'Anoia: Piera, amb 477 euros, i Masquefa, amb 476. Són dades corresponents al primer trimestre d'aquest any i elaborades a partir de les fiances de lloguer de l'Incasòl. En conjunt, la mitjana de la Catalunya central és de 368 euros, 200 euros per sota de la mitjana catalana, de 569 euros. I està també per sota de les xifres de la demarcació de Barcelona, que té un preu mitjà de més de 600 euros mensuals. Els números de la Catalunya central s'acosten més als de la resta de demarcacions.

Si es comparen les xifres amb les d'altres períodes, resulta que al Solsonès ha baixat el preu mitjà en 35 euros. El 2015 era d'uns 285 euros, i de 290 el 2014. I de 297 el 2013... A d'altres comarques també ha baixat, encara que només unes dècimes: a l'Anoia i el Berguedà. A la resta de comarques ha augmentat. Entre els últims deu anys, els preus més alts es van registrar el 2008 i el 2009.

En general, s'han registrat menys contractes i preus més cars. Tot i així, en el cas de la Catalunya central es trenca lleument la norma –com passa en el cas dels preus– i es veuen oscil·lacions. La gràfica fa queixals. És el que passa a mesura que ens allunyem de Barcelona: l'oferta i la demanda d'habitatge encara no s'han equilibrat. El primer trimestre del 2016 a la Catalunya central s'han fet 2.278 contractes, i en el mateix període del 2015 se'n van fer 2.198. El 2014 van ser 2.223 i el 2013, l'any que el sector va revifar, 2.180

Segons l'últim Informe continu sobre el sector de l'habitatge, a Catalunya entre el 2014 i el 2015 s'han perdut un 5,7% de contractes. Entre l'últim trimestre del 2014 i l'últim del 2015 el preu dels lloguers ha augmentat un 5%. Josep Maria Ros és delegat de l'Associació d'Experts Immobiliaris (Apei), una organització d'agents immobiliaris sense ànim de lucre. “Fa dos o tres anys, hi havia por d'agafar un pis.” La precarietat laboral era, comenta, prou potent per espantar. En la mesura que la feina s'ha vist més segura, s'ha buscat pis. “D'uns tres anys cap aquí, ha crescut la demanda.” Més demanda de lloguer vol dir lloguer més alt. Així és el lliure mercat. “Ha passat a tot arreu.”

ElPunt/Avui.cat