La transformació de l’antiga fàbrica ANLA genera controvèrsia a Castellterçol: «És un projecte de poble, no de partit»

L’oposició va aprovar una moció en el darrer ple amb l'objectiu d'impulsar la redacció del projecte bàsic i executiu
El govern ha definit l'acció d'"oportunista" perquè els principals impulsors d'aquesta fins ara sempre havien votat en contra



L’interior de l’antiga fàbrica ANLA de Castellterçol / Ajuntament de Castellterçol


Ariadna Gombau
Castellterçol04 DES 2025 6:25


L’antiga fàbrica ANLA, que consta de tres naus, és un equipament municipal de Castellterçol que fan servir diferents entitats de la vila i que està, des de fa anys, en procés de rehabilitació. La gestió de l’espai, amb gran pes patrimonial i cultural, és motiu de debat entre les diferents formacions polítiques del poble moianès. De fet, en el darrer ple municipal, l’oposició va aprovar una moció destinada a activar la redacció del projecte bàsic i executiu.


Antoni Massot, alcalde en minoria amb Castellterçol en Positiu, es mostrava sorprès davant l’acció, impulsada per Connectem Castellterçol i avalada per ERC i la regidora no adscrita Raquel Alcaide, ja que el projecte de l’ANLA s’està treballant fa prop d’una dècada i, fins ara, el partit liderat per Aleix Roca «sempre havien votat en contra i no s’havien preocupat gens ni mica».


Segons el batlle, això ja ha passat altres vegades: «No entenem que les mocions siguin una via de govern per part de l’oposició, si hi ha un tema municipal que preocupa, en parlem». Paral·lelament, Massot defineix el moviment com a «oportunista», ja que va arribar després que durant la negociació dels pressupostos es parlés de l’ANLA i el mateix equip de govern assegurés a l’oposició que «hi havia una partida prevista per començar el projecte bàsic».


En una nota de premsa emesa per Connectem Castellterçol, el partit afirmava que la moció remarca la «necessitat d’avançar definitivament en la transformació» d’aquest espai després que «el govern no hagi fet cap pas significatiu en dos anys per concretar-ne el projecte arquitectònic i la planificació econòmica, més enllà dels processos participatius realitzats».
 

L’interior de l’antiga fàbrica ANLA de Castellterçol / Ajuntament de Castellterçol
«Un projecte de poble»

L’ANLA és una edificació industrial antiga que té «mancances a nivell de continent», tal com detalla l’alcalde. Precisament per això, la rehabilitació i adequació de l’espai requereix una «inversió molt important» i, alhora, s’han de saber les utilitats concretes que se li vol donar. «Entenem que aquest equipament ha de servir per a la ciutadania i, per poder fer una bona planificació, s’ha treballat en un pla d’usos», detalla Massot. L’any 2021 es va iniciar el procés participatiu a través d’una jornada oberta a entitats i particulars gestionada amb el suport de l’empresa especialitzada Cooperativa Etcèteres i un cost de 8.000 euros. Durant el juliol de 2024 es va fer una jornada recordatòria per recollir el que havia sortit tres anys abans i actualitzar. En aquesta ocasió, l’import va ascendir als 1.863,40 euros.

Connectem Castellterçol demana, després d’haver tancat el procés participatiu per definir els usos que se li vol donar a l’equipament, que el govern actual «executi els acords i activi sense més dilacions totes les accions necessàries per desbloquejar el projecte de l’ANLA». A aquesta reclama, el batlle contesta que es tracta d’un «projecte de poble, no de partit» i destaca la feina que s’ha anat fent al llarg dels anys com l’eliminació de les cobertes d’amiant i la renovació d’aquestes, la instal·lació d’enllumenat i la sortida d’emergència, la renovació de la xarxa elèctrica i de les finestres. Tot plegat ha suposat una inversió de més de 650.000 euros.


De cara al futur pròxim, Massot assegura que hi ha redactat el projecte per posar plaques fotovoltaiques i, de cara a aquest 2026, la intenció és iniciar el concurs d’idees per poder fer «el projecte bàsic i executiu posteriorment». En tot cas, l’alcalde destaca que «estem pendents de gaudir de finançament, perquè, tot i disposar de prou fons municipals, no ens deixen accedir a causa de la regla de la despesa».


En tractar-se d’un espai de grans dimensions, des del consistori s’ha ofert a la Generalitat per destinar-ne una part a l’Arxiu Comarcal: «Amb això, d’alguna forma garanteixes una viabilitat per poder tirar endavant el projecte». Amb tot, Massot conclou que és una iniciativa "de nivell" i requereix una "inversió molt elevada i un treball ben fet. Per tant, té uns terminis que, malauradament, no són els que voldríem».

4 desembre 2025

Regió7

Moià avança en la rehabilitació de Cal Comadran com a futur espai multifuncional

Les obres, que s’acabaran a l’estiu, dotaran la capital del Moianès d’un nou equipament al servei de la cultura, l’emprenedoria i el teixit social del municipi


Obres a l'exterior de Cal Comadran / Mireia Arso

Jordi Escudé
Moià 18 NOV 2024 6:25 Actualitzada 18 NOV 2024 8:53


Operaris amunt i avall amb pics, pales i carretons, i entre el soroll dels discos per tallar ferro i de retroexcavadores. Així és com van avançant les obres de rehabilitació de Cal Comadran de Moià, que han de convertir aquesta antiga fàbrica tèxtil en un equipament multifuncional al servei de la cultura, l’emprenedoria, i les entitats socials del poble, si bé encara no té els usos ben definits.

Hi ha feina fins a l’estiu vinent, com a màxim fins al 30 de setembre, que és el termini màxim fixat com a condició per no perdre la subvenció d’1.416.566 euros provinents dels fons europeus Next Generation a través del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que ja va concedir un any de pròrroga. I és que és una quantitat important que no es vol deixar perdre, tenint en compte que l’Ajuntament ja hi ha de posar la part restant d’una obra que puja als 4.114.825 euros.


S’hi treballa des de l’agost, i amb aquests tres mesos la nau i la llarga xemeneia que encara conserva l’antic complex fabril ja mostren tota l’estructura neta i sanejada després d’un llarg període de deixadesa pel seu desús, més enllà de les funcions de magatzem per a la brigada i les entitats que ha estat desenvolupant fins ara. Amb aquest buidatge, també es percep la dimensió que tindrà el futur equipament, situat en una zona residencial on es concentren altres equipaments lúdics i esportius com la piscina. Ocupa una superfície de 3.035 m2, aproximadament la meitat del que havia estat el conjunt de la fàbrica, construïda l’any 1956 i en funcionament fins al 1978, quan va tancar castigada per la crisi del tèxtil (vegeu més informació més avall).

Interior de la nau que encabirà espais compartimentats per a usos polivalents / Mireia Arso

L’accés al futur equipament serà pel carrer Feliu Comadran (que es va posar en honor al fundador del negoci), a través d’un ampli espai que conformava l’antic pati de la fàbrica, i que ara es transformarà en una àrea enjardinada perquè està catalogat com a zona verda. De fet, la façana ocupa part d’aquesta zona verda, de manera que s’haurà d’enretirar uns metres cap a dins de la nau per poder-se adequar al planejament vigent. Just a un lateral d’aquesta entrada hi ha una ala coberta (on se situen l’antic generador de llum i la caldera), que en un principi s’havia d’enderrocar perquè també és zona verda, però que finalment es mantindrà com a àrea de pas i museística, tenint en compte que conservarà aquests elements patrimonials juntament amb la xemeneia. Dins de la gran nau de planta baixa s’hi adequaran les diverses aules de què constarà l’edifici, de mides també diverses que oscil·laran entre els 80 m2 i els més de cent. Això donarà lloc a «espais molt polivalents», explica la primera tinent d’alcalde i regidora de Medi Ambient, Montse Ferrer. A més, l’edifici es planteja com un gran espai diàfan on, si convé, es puguin reconfigurar i compartimentar les diverses àrees que tindrà. També es reservarà un espai semisoterrat d’uns 300 m2 per a les instal·lacions de l’edifici, i es manté tot l’espai soterrat on ara hi ha el magatzem de la brigada.Estructures dels finestrals que es col·locaran al fons de la paret / Mireia Arso
 

A l’espera del pla d’usos.

A la rehabilitació de Cal Comadran s’hi ha d’afegir, d’aquí a uns mesos, la que també hi ha prevista a les Faixes, un altre antic espai fabril que també es destinarà a usos socials i culturals, «i hem d’acabar de decidir què ubicarem a cada lloc», apunta Ferrer, amb un pla d’usos que es vol consensuar entre els partits.

En definitiva, es tracta de guanyar dos espais al servei de la ciutadania, l’«un potser més educatiu i social, i l’altre més cultural i artístic», apunta la regidora, però encara no està ben definit. A grans trets, es pensa en aules formatives, espais de coworking, i espais per a entitats o per a activitats de caire cultural, entre altres.

Un edifici sostenible

Una altra de les qualitats que caracteritzaran el futur equipament de Cal Comadran és la seva autosuficiència energètica. En aquest sentit, hi haurà dues instal·lacions de plaques fotovoltaiques a la teulada, de 80 kW cadascuna, que «faran que l’edifici sigui energèticament sostenible al cent per cent» i encara sobrarà energia, explica Ferrer. És per això que una de les instal·lacions serà exclusivament per a l’edifici, i l’altra permetrà proveir altres equipaments municipals de fins a un radi de 2 quilòmetres.

D’altra banda, s’aïllaran parets i sostres, i l’edifici funcionarà amb detectors de presència, per reduir el màxim les enceses i apagades de llums.
Un llegat que serà BCIL

Si bé l’antiga fàbrica de Cal Comadran va ser construïda el 1959, l’origen del que acabaria sent Tèxtil Comadran i Cia data del 1936, sota el nom de l’empresa Textil Pañera SA, de manera que aquest grup va ser el motor econòmic de Moià durant quatre dècades, del 1936 al 1978, que és quan va tancar. Fou a causa de la crisi del tèxtil, després de moments àlgids en què la fàbrica va arribar a tenir gairebé 300 treballadors contractats.
L'antiga caldera és un element patrimonial a conservar / Mireia Arso

L’any 2006 l’edifici de Cal Comadran va ser adquirit per una empresa privada que hi volia promoure habitatges, de manera que un any després es va enderrocar part de la nau per construir-los, i només es va deixar dreta la part que ocupava sòl destinat a equipaments. La crisi immobiliària va retardar la construcció dels habitatges fins al 2018, mentre que la resta de la nau va quedar com a magatzem municipal.

Els elements fabrils que encara es conserven, com la xemeneia o la caldera, es mantindran, i un cop feta la restauració, es proposarà la declaració d’aquest edifici com a Bé Cultural d’Interès Local. 

18 novembre 2024

Regió7