La casa històrica ha sigut objecte de discussió política en els darrers mandats entre els partidaris d'enderrocar-la i els que la volen rehabilitar
Ca l'Espardenyer actualment, després de les obres / Ajuntament de Monistrol de Calders
Lluc Grandia
Monistrol de Calders 26 D’AG. 2024 6:25 Actualitzada 26 D’AG. 2024 8:26
El serial que envolta des de fa anys Ca l’Espardenyer, una casa històrica de Monistrol de Calders, farà un gir que podria ser, per fi, definitiu. El govern municipal actual, liderat per Arturo Argelaguer, de Junts, sotmetrà a votació popular en els mesos que venen què s’ha de fer amb l’edifici, que ha tingut ja algunes obres per salvar-ne l’estructura, però que actualment es troba completament en desús. La voluntat de l’executiu és fer-la abans que s’acabi l’any, però es vol preparar bé «perquè tothom hi pugui dir la seva». L'obra que estava en execució es va haver de parar, segons fonts consistorials, desacords econòmics importants entre l'empresa rehabilitadora i la direcció d'obra per partides que no es trobaven posades al projecte. En tot cas, les obres fetes permeten evitar que hi hagi risc d'ensorrament.
L’anterior govern, amb majoria absoluta de la CUP, va iniciar els treballs de restauració, però, tal com denuncia Argelaguer, «només s’ha executat un 27% de l’obra. Em sobta molt que, si era el projecte estrella de l’anterior equip de govern, no s’hagi treballat prou perquè ja pugui estar acabat». Argelaguer, que ha sigut el cap de l’oposició aquesta darrera legislatura i va ser alcalde els darrers mesos de l’anterior, sempre s’ha mostrat partidari d’enderrocar-la, ja que considera que «és una obra excessivament cara». Malgrat això, «un cop ja està començat, nosaltres li hem donat continuïtat» a l’obra en aquesta primera fase, i hi han col·locat unes fotos antigues als portals, de forma temporal, per guarnir-la i «que quedés endreçada». Les obres quedaran aturades fins que es faci la consulta popular. Argelaguer diu que «a la consulta hi pot haver alguna sorpresa, tant pels partidaris d’enderrocar-la com dels que la volen restaurar».
Així i tot, Argelaguer denuncia que «l’equip que hi havia abans de la moció de censura plantejava que la reconstrucció es podria fer amb 300.000 euros. Vam demanar un informe a dos arquitectes i van assegurar que, depenent dels usos, valdria entre 800.000 euros i un milió». De fet, explica que les previsions del govern cupaire de la passada legislatura voltaven els 850.000 euros. «És una autèntica animalada gastar-se tots aquests diners en aquesta casa, i ara ho hem hagut de parar. Com que només s’havia fet un 27% de l’obra, no s’han pogut justificar subvencions que s’han perdut i s’hauran de tornar a demanar, en cas que tiri endavant», relata. També assegura que l’han acusat de defensar l’enderroc perquè «visc al davant i deien que ho feia per tenir més sol a davant de casa».
Aquest conflicte ve de lluny. L’edifici va ser comprat l’any 2007 pel consistori i, després de diversos estira-i-arronses, nou anys després, CDC i ERC, a l’oposició, van aprovar una moció per enderrocar-la, mentre que l’alcalde, el cupaire Ramon Vancells, reclamava que s’havia de mantenir «pel seu alt valor patrimonial» i per fer-hi «sales per a les entitats, un espai per a la gent gran o una sala d'exposicions». Després de la moció de censura que va girar les posicions dels partits, el 2018, ja sota l’alcaldia d’Argelaguer, es plantejava una reforma de la zona de l’escorxador que contemplava l’enderroc de la finca per convertir l’espai en una plaça major. Argumentaven que Monistrol de Calders «no té un nucli antic sinó una part vella mal endreçada» i que la casa, molt malmesa, ocupava un espai on hi havia d’anar un carrer.
Les eleccions del 2019 li van donar la majoria absoluta a la CUP de Vancells, que va fer passos per salvar l’espai. Tant l’Ajuntament com el Consell Comarcal el van declarar Bé cultural d'interès local, i es va començar a treballar en un projecte que havia de passar per un procés participatiu per definir-ne els usos. La manca, precisament, d’una consulta popular va provocar la creació de la plataforma Transparència i Democràcia, que considerava excessivament cares les obres de restauració i van recollir 160 firmes reclamant que les obres de restauració s’aturessin i es fes un referèndum per decidir-ne el futur. Un referèndum que, tres anys després i amb un govern d’un altre color polític, podria posar punt final al conflicte.
26 agost 2024