Els Geganters de Moià impulsen una campanya per renovar la vestimenta del Toll i la Teixonera

A través de la plataforma Verkami es podran fer aportacions fins al 17 de juliol per ajudar a finançar la confecció de la nova vestimenta dels Gegants Prehistòrics
Aquest procediment ja es va fer servir per finançar la restauració dels Gegants Reis durant el 2018



El Toll i la Teixonera durant la cercavila de Festa Major de Moià del 2024 / Arxiu/Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

Ariadna Gombau
Moià09 JUN 2026 6:25


Els Geganters de Moià han impulsat una campanya de micromecenatge per finançar la nova vestimenta dels Gegants Prehistòrics, el Toll i la Teixonera. Amb l'objectiu de recaptar el màxim de recursos possibles i fer realitat la renovació de la indumentària de les dues figures, l'entitat ha posat en marxa una iniciativa a través de la plataforma Verkami. El termini per fer aportacions es va obrir diumenge, 7 de juny, i s'allargarà fins al 17 de juliol.


La campanya, sota el lema "Vestim els Gegants Prehistòrics", pretén culminar el projecte de renovació de la vestimenta dels gegants mitjançant una fórmula similar a la que l'entitat ja va utilitzar entre l'octubre i el novembre del 2018. Aleshores es van recaptar més de 2.500 euros per restaurar els Gegants Reis, en Ferran i na Isabel, coincidint amb la celebració del seu 75è aniversari.


El Toll i la Teixonera es van estrenar el 22 d'abril del 2007 i, gairebé vint anys després, continuen sent "els màxims ambaixadors de Moià". Al llarg d'aquest temps han participat en trobades i actes arreu de Catalunya, la Catalunya Nord i diversos punts de l'Estat espanyol. Segons expliquen des dels Geganters de Moià, "amb el pas dels anys, les figures i els vestits s'han anat deteriorant fins a arribar a un punt que ja no poden continuar ballant pels carrers". Per aquest motiu, asseguren que "ha arribat el moment de restaurar-los completament i confeccionar uns nous vestits".


De fet, durant el primer trimestre de l'any la parella de gegants ja va passar per un procés de restauració al Taller d'Escultura Casserras, mentre que les perruques es van enviar a la postisseria Tàpies de Barcelona. Aquesta primera fase va ser finançada per l'Ajuntament de Moià. Ara, però, ha arribat el moment d'elaborar la nova indumentària. Des de fa setmanes, les figures es troben al taller de l'Eva Mula, a Molins de Rei. L'indumentarista Pau Fernàndez, responsable de projectes com els Gegants de Molins de Rei, Sant Coloma de Gramenet, Granollers, Badalona o Cabrera de Mar, serà l'encarregat de dirigir la confecció dels nous vestits.

Per sufragar una part del cost d'aquesta actuació, l'entitat ha engegat la campanya de micromecenatge. La resta de l'import l'assumirà la mateixa colla amb recursos propis. Les aportacions a través de Verkami poden ser totalment altruistes o bé donar dret a diverses recompenses, com ara una samarreta, una tassa o una bossa d'edició limitada, el conte dels gegants, figures de goma dels gegants o, fins i tot, la possibilitat de gravar el nom del mecenes en una placa situada a l'interior del Toll i la Teixonera.

Tots aquests obsequis es lliuraran durant l'acte de presentació de la nova imatge dels gegants, previst per al divendres 24 de juliol.

9 juny 2026

Regió7 

Cendres sospitoses sota els peus

La Catalunya prehistòrica (2)

El jaciment de Moià té la pel·lícula completa del neandertal, amb óssos i (potser) focs de fa 250.000 anys

Barcelona
01/08/2022 11:27

Un jaciment que en són dos. Dues coves de vides paral·leles, a pocs metres de distància, que possiblement van ser-ne només una. Som a les coves del Toll, a Moià, a 745 metres d’ altura. Dues coves, o una, que expliquen la presència humana des de fa un quart de milió d’anys, ni més ni menys.

Un equip de 20 persones, dirigit per l’arqueòleg Jordi Rosell, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, ha estat fins a finals de juliol treballant en els dos focus d’interès d’aquest jaciment, que possiblement ofereix, després de 20 anys d’excavacions arqueològiques, més preguntes que respostes. El jaciment ocupa diversos punts d’unes coves al llarg de 1.148 metres. Al voltant de 180 metres estan habilitats per a la visita (i és un gran lloc on passar l’onada de calor). Temperatura estable de 12ºC –cal anar-hi abrigat–, una mica més si la temperatura externa és extrema. El visiten unes 50.000 persones a l’any.
Els habitants de la zona entren a les coves a menjar ós: el maten ells o en mengen la carronya?

A l’interior, a deu metres de capes de sediments, s’explica una pel·lícula fascinant d’homes de les cavernes, però sobretot que serveix per desmentir el tòpic quaternari. Perquè en un dels focus arqueològics, a la cova del Toll, el que sosté l’equip de Rosell és que l’home de les cavernes no és més que un mite. Viuen a l’exterior, en cabanes de què no queden restes. Estem parlant de fa 45.000 anys.

A les coves hi entren, sí, però una estoneta. A caçar óssos o potser a rapinyar-ne la carn si els troben morts: el fred els conserva. “La cova és un bon lloc per caçar-los. Estreta, no gaire alta, amb prou feines es poden posar drets; alguns poden arribar a fer quatre metres, i a sobre pot ser que els sorprenguin hibernant, o sigui, atordits”, explica Rosell. Al costat de les restes d’óssos n’apareixen de hiena, lleó, llop, cérvols, cavalls, urs... alguns semblen haver estat traslladats a la cova pels óssos per a les seves cries.

Curiosament, en aquesta cova únicament hi hibernen femelles, joves o velles, i cadells. No hi ha restes de mascles. Rosell i el seu equip estan en contacte amb els estudiosos de l’ós pirinenc per comprendre’ls més bé.

Els arqueòlegs han aplicat una tecnologia d’intel·ligència artificial a l’anàlisi dels ossos. Han entrenat un algoritme, una finíssima tècnica de reconeixement òptic, que determina quines marques dels ossos van ser practicades pel sílex dels neandertals. El sistema té un 95% de fiabilitat i ha determinat 30 vegades més talls que els que detectava l’ull humà. Les costelles dels óssos mostren aquestes marques. Els neandertals els han buidat les entranyes, se n’han emportat el filet. També s’han endut el cap i les extremitats, tot allò que poden tallar i transportar. Sencers, poden arribar a 500 quilos.

A la gruta, amb les restes d’ ossos, han aparegut al voltant de 30 eines lítiques. La hipòtesi de Rosell és que els van caure del sarró o les van abandonar perquè estaven desgastades, però un nombre tan elevat denota una altíssima quantitat de visites a aquesta cova, una veritable carnisseria prehistòrica.

Sí que ocupen l’entrada de les coves. La zona il·luminada. Per això, ara una de les hipòtesis de l’equip és que a l’entrada de la cova del Toll el subsòl conserva possiblement un campament, provisional o temporal. Rosell voldira poder cobrir aquesta zona i excavar en futures campanyes.

Reforça aquesta idea amb el fet que a la cova adjacent, la Teixonera, els resultats són espectaculars a l’entrada. La part interior ha estat buidada per datar els sediments. Hi apareixen focs, dents humanes, ossos d’espècies diverses. “Els canvis en la fauna expliquen els canvis climàtics”, explica Florent Rivals, especialista en zoologia de l’equip, “aquí també apareix un exemplar de cérvol gegant, un megaloceros; és la presència més al sud d’Europa d’aquesta espècie, i tenim rinoceront llanut i mamut, espècies de clima fred”. La precisió de l’urani-tori diu que els sediments oscil·len del 17.000 al... 230.000! És més: són dades encara no calibrades, de manera que fins i tot podria ser anterior, de fa 250.000 anys. El jaciment arriba fins al 4.000 a.C., quan neix l’agricultura.

A la boca de la gruta, i en aquestes cronologies, apareixen sediments barrejats amb trossets d’ os i restes carbonitzades: foc? D’on surt foc és dels ulls de Rosell quan explica que podríem estar parlant del seu ús per part del neandertal en cronologies molt antigues. No les que més, ja que estan documentades en 400.000 anys, però les que s’apunten a la Teixonera serien fabuloses. Perquè permetria tenir una seqüència completa del neandertal a Catalunya des de l’inici fins al final, fa uns 35.000 anys. D’aquesta època la Teixonera ofereix restes de campaments d’usos de pocs dies: gent de passada? Caçadors darrere d’un ramat de cérvols? En trànsit cap a les mines de sal de Cardona o d’ Oló, cap al Montseny a buscar sílex? Més preguntes que no pas respostes.

1 agost 2022

LaVanguardia

Les coves del Toll celebren 70 anys amb un acte retrospectiu

L’efemèride reconeix la tasca dels primers descobridors de les cavitats i dels arqueòlegs que han contribuït a la recerca del passat dels jaciments
 

La jornada de portes obertes de les coves del Toll va convidar el públic familiar a visitar l’interior de les cavitats | ALEX GUERRERO

Laura Serrat
Moià | 17·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 11:25


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll va celebrar ahir una jornada de portes obertes per commemorar una doble efemèride; d’una banda, la descoberta de l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll i, de l’altra, els vint anys de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La celebració va convidar un públic familiar a gaudir de les activitats i tallers per als infants i de les visites guiades a l’interior d’unes cavitats que, avui en dia, s’han posicionat com un referent en la recerca arqueològica.


La ballada dels gegants de Moià va obrir l’acte institucional, que va tenir la presència de la directora del Museu de Moià i coves del Toll, Marta Fàbrega, que va posar en relleu «la suma d’esforços que han contribuït a crear un dels principals actius turístics de la comarca i un espai per a la recerca arqueològica». En aquest sentit, va lloar la valentia de Sofia Luitz i el seu fill Francesc, que es van atrevir a endinsar-se a l’àmplia galeria sud, més lluny del que ningú havia arribat en aquell moment, i hi van trobar una gerra neolítica, que simbolitza la primera troballa de les restes arqueològiques del Toll.

Per recordar els descobridors de la cova, el director d’Excavacions dels Jaciments i investigador de l’IPHES, Jordi Rosell, va lliurar un obsequi als familiars presents en l’acte, que es van endur una còpia emmarcada de la carta que Sofia i Francesc van deixar a l’interior de la cova per testificar la descoberta. Després d’entregar el preuat document, Rosell va realçar la tasca dels descobridors, voluntaris i equips d’arqueòlegs que l’han precedit en la seva feina. «Sense ells, avui no seríem on som, cada avenç en els jaciments és fruit del treball de les generacions anteriors».

La melodia Clair de lune, de Debussy, interpretada per Gerard Romeu al piano, va servir per introduir un sincer homenatge a Enric Oliveras, un moianès, de 86 anys, que des dels anys seixanta es va dedicar de forma voluntària a l’impuls de l’actual parc prehistòric. Amb la presència de l’homenatjat, l’arxiver de l’Arxiu Històric de Moià i amic, Ramon Tarter, va llegir una glossa en què va destacar la seva aportació al parc, «impulsant el primer museu arqueològic de Moià, fent de guia turístic en les primeres visites a les cavitats o desbrossant la zona, com si fos el seu propi jardí».

Al seu torn, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va reconèixer l’Enric «com una persona que s’ha estimat les coves i que les ha ajudat a donar a conèixer». El batlle també va tenir un reconeixement per la tasca que duen a terme els arqueòlegs, «que han convertit les coves en una referència en l’estudi de les comunitats neandertals». En aquest sentit, va afegir que «els coneixements que ens arriben del passat ens poden ajudar a interpretar millor el nostre present». Ho va exemplificar posant de manifest que «entendre per què van desaparèixer els neandertals, ens pot servir per comprendre les possibles afectacions del canvi climàtic». L’acte va cloure amb la ballada dels gegants de Moià.

«En veure unes petites arrels, vam pensar que darrere la roca hi havia una sortida»

Dos dels veïns de Moià que van destapar la galeria sud, entrada actual a la cova, relaten l’experiència

Uns anys després que Sofia Luitz i el seu fill Francesc arribessin a l’àmplia galeria sud des de la Surgència, i aconseguissin la primera resta arqueològica del Toll, un grup de nadius del Moianès va aconseguir destapar la galeria sud, l’entrada turística actual de la cova. D’aquests en queden pocs testimonis, alguns dels quals van assistir a l’acte per celebrar els 70 anys de les coves del Toll, i van rememorar l’experiència que els va portar a descobrir l’accés principal a la cavitat.

Els veïns de Moià Pere Quintana, de 89 anys, i Josep Tarradellas, de 85 anys, expliquen que, juntament amb alguns companys més, van entrar a la galeria sud, amb la llum d’una espelma, seguint els passos dels primers descobridors. Una vegada van ser a dins, van recórrer la cavitat, «fins a un punt on ens vam trobar unes petites arrels, que ens van fer pensar en la possibilitat que darrere la roca hi hauria una sortida», relata Quintana. Al seu torn, Tarradellas explica que aleshores van decidir «fer una barrinada a la roca i, per fortuna, vam descobrir l’entrada».

En evocar el descobriment, constaten com ha evolucionat l’entorn, «on abans hi havia molta més aigua i sorties enfangat quan t’endinsaves a la cova», recorden. Ara, gairebé setanta anys després, se senten orgullosos de la consolidació del parc prehistòric com un espai de recerca i un atractiu turístic per a visitants d’arreu. «Els canvis que ha experimentat en aquests setanta anys són immillorables i, en part, són gràcies a molta gent del poble que hi ha cregut», afirmen.

El públic va poder visitar les cavitats i participar en tallers

La celebració dels 70 anys de la descoberta de les coves del Toll va tenir desenes de visitants que van poder gaudir de les nombroses propostes per als infants i de les visites a l’interior de les cavitats. El director de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Jordi Rosell, va conduir personalment alguns dels itineraris de 20 minuts per l’interior de la cova de les Teixoneres i va donar a conèixer els últims resultats en la recerca arqueològica.

A la zona del poblat s’hi van fer els tallers de pintura facial, pintura rupestre, foc, sílex i altres. També hi havia un photocall prehistòric, una tirolina per travessar el riu i un pont tibetà. Els gegants de les coves –el Toll i la Teixonera– i Gerard Climent van animar l’ambient amb diverses ballades per l’entorn. 

17 juliol 2022

Regió7

Els neandertals de les coves del Toll de Moià menjaven óssos de les cavernes

Durant les excavacions s'han trobat eines de tall que certificarien que, a més d'herbívors, els humans que vivien al Moianès fa 50.000 anys també s'alimentaven de carnívors
Redacció31/07/2021 - 17.31Actualitzat31/07/2021 - 17.58

Una vintena d'arqueòlegs han trobat al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià diverses proves que certificarien que els neandertals menjaven i caçaven óssos de manera regular.

En les excavacions, que van començar fa vint dies i han acabat aquest dissabte, s'han trobat eines de tall que certificarien que, a més d'herbívors, els neandertals també s'alimentaven de carnívors. 

Una petita eina de tall trobada al costat de restes d'ós a la cova del Toll (ACN / Carola López)

A les coves de Moià s'hi fan excavacions cada estiu, però el 2020 es van aturar per la Covid i ara s'han reprès. Estan considerades "un dels jaciments més importants de Catalunya" i encara hi ha molt per explorar.

En aquesta ocasió, la recerca s'ha centrat a la cova de les Teixoneres i, especialment, a la del Toll. A la primera hi han estat excavant les restes de campaments neandertals amb una antiguitat d'entre 52.000 i 54.000 anys i també han estat treballant en uns nivells inferiors on hi ha campaments neandertals de fa 200.000 anys.A l'entrada de la cova del Toll hi ha un panell informatiu amb els animals que van viure a la zona (ACN / Carola López)

Les descobertes més sorprenents s'han fet a la cova del Toll, on els arqueòlegs han trobat una col·lecció d'ossos amb marques de tall i alguna eina feta per neandertals fa 50.000 anys.

El director de l'excavació, Jordi Rosell, professor de la Universitat Rovira i Virgili, explica que la troballa d'eines de tall certifica que aquests neandertals tenien els plantígrads "com un dels seus recursos habituals".Tres investigadors analitzen les restes animals trobades (ACN / Carola López)

Ara intenten verificar si les restes trobades corresponen a óssos morts durant la hibernació o si van ser animals que van caçar els humans per alimentar-se i per aprofitar-ne les pells.

Rosell ha explicat que fa 50.000 anys "l'ós de les cavernes era el rei del Moianès" i que així ho certifica "la col·lecció de restes" de plantígrads femelles que s'ha trobat a la cova del Toll:


"És potser una de les més importants de la península Ibèrica i, a més, correspon a la varietat més meridional que es coneix a Europa."Dues arqueòlogues analitzen els ossos trobats a les coves de Moià (ACN / Carola López)

Un cop acabades les excavacions, a la vintena d'arqueòlegs que han treballat a les coves del Moianès els espera un llarg treball de laboratori i d'investigació per presentar finalment les descobertes als congressos especialitzats.

La feina no s'atura i l'estiu que ve tornaran a fer excavacions en aquestes coves, que encara tenen molt per oferir. "A la cova de la Teixonera tenim pràcticament tota la història dels neandertals de la Catalunya central concentrada", diu Jordi Rosell.

31 juliol 2021

324

El sistema d'ocupació dels neandertals a les Teixoneres no va variar en 20.000 anys

Un estudi constata que l'estructura bàsica dels seus campaments seguia les mateixes pautes, tant si l'estada era curta com de mesos acn. lugar 25.02.2021 | 22:58


Rosell i Carbonell amb l'arqueòloga que va trobar la dent, el 2016
 
Un estudi publicat a la revista Scientific Reports conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes. El 2016, però, a les Teixoneres, es van trobar per primer cop restes humanes neandertals, les primeres de la Catalunya Central. Concretament un ullal d'un nen d'entre 7 i 9 anys, que feia 50.000 anys va viure a Moià. L'anomenat «El nen de Moià» no es va quedar sol: l'any següent, les excavacions van treure a la llum una dent d'adult i dos més d'infant.

Ara, una investigació multidisciplinari ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.

El 2003, investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre les formes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie, ara fa uns 35.000 anys.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats:eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. «Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna», afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. «En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària», afegeix.

«Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres», afirma l'investigador. «A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades», assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que «els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova». Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cates a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes», insisteix. «Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models: d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos».

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques», destaca Ruth Blasco. «Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes», explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

25 febrer 2021

Regió7

Troben un crani d'ós i més de 20 puntes de llança de caça neandertal a Moià

24 agost 2015

Regió7 paper