El Parc Prehistòric de les Coves del Toll n’explicarà la caça en un nou espai interactiu

L’Ajuntament de Moià n’ha aprovat inicialment el projecte, que constarà d’una pèrgola, elements del taller, serveis i un magatzem


Grup d'escolars fent activitats del Parc de la Prehistòria de les Coves del Toll de Moià / AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià 01 D’OCT. 2024 16:48

Moià enriquirà el Parc Prehistòric de les coves del Toll amb la construcció d’un nou espai que permetrà al visitant descobrir la fauna de la prehistòria identificant la cronologia d’aquests animals, i també els seus diferents hàbitats durant el Quaternari. La proposta d'aquest complex lúdic i educatiu del Moianès permetrà, a més, que l’usuari es posi en la pell d’un caçador prehistòric, aprenent l’art de la caça.

L’Ajuntament de Moià ha aprovat inicialment el projecte per a l’edificació de les pèrgoles d’aquesta nova àrea, que tindrà la denominació «Anem a caçar». Un dels objectius del parc és submergir el visitant en la vida a la Prehistòria i, a més de la visita a les Coves del Toll i les Teixoneres, es disposa d’un circuit d’espais temàtics que permeten descobrir i palpar aquest període d’una forma activa i amb diferents interaccions.


El projecte que s’ha definit proposa un espai per a la instal·lació del taller Anem a caçar, una pèrgola, serveis i un magatzem situats a la part sud-oest del Parc Prehistòric, a la zona de la Bauma i la Cova Morta. L’estructura serà similar a les ja construïdes i també inclourà els suports necessaris per presentar els continguts del taller. Pel que fa a l’espai de tir del taller, es distribueixen cinc dianes en forma d’animals de caça dins un espai delimitat, situats a tres o quatre distàncies diferents.


Per a la redacció del projecte s’ha tingut en compte l’impacte ambiental. És per això, que, segons han detallat fonts municipals, s’ha buscat reduir el màxim l’impacte visual de les pèrgoles mitjançant materials i estètiques integradores, i minimitzar també l’impacte en la vegetació i la hidrologia local «amb volums simples, construccions desmuntables i reciclables, i adaptades a la topografia».


Per a la creació d’aquest nou espai, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha atorgat a l’Ajuntament de Moià una subvenció per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic destinades a la visita pública per un import de 88.223 euros. Es preveu que les obres puguin començar aquest mateix any i tinguin una durada aproximada de 6 mesos.

1 octubre 2024

Regió7

Els neandertals van ocupar la Cova de les Teixoneres de Moià durant més de 20.000 anys

Un estudi constata que s'instal·laven a l'entrada i mai no hi faltava el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques acn | moià 25.02.2021 | 10:24

Arqueòlegs treballant a la Cova de les Teixoneres a Moià en una imatge d'arxiu ACN

Un estudi publicat a la revista "Scientific Reports" conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes, si bé també van aparèixer indicis ocasionals de presència humana.

Ara, però, una investigació multidisciplinar ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions que hi van haver es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.
 
Des del 2003 que investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre els modes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie humana ara fa 35.000 anys aproximadament.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats: eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. "Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna", afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. "En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària", afegeix.

"Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres", afirma l'investigador. "A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades", assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que "els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova". Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cales a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes", insisteix. "Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models molt diferents: des d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos.

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques", destaca Ruth Blasco.

Un treball multidisciplinar

"Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes", explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

25 febrer 2021

Regió7

Retorn a la prehistòria a la cova Morta

 11 agost 2019

Regió7 paper

S'inicien els treballs per restaurar el dolmen del Puig Rodó de Moià

El procés s'allargarà fins a principis del 2017 i compta amb l'assessorament de Josep Tarrús

Acn | Moià 21.11.2016 | 12:16

Treballs de restauració del dolmen del Puig Rodó de Moià. ACN

El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya ha contractat a l'empresa Arqueòlegs.Cat d'Artés per realitzar la restauració del dolmen del Puig Rodó de Moià. El procés de restauració s'allargarà fins a principis de l'any que ve i compta amb l'assessorament de l'arqueòleg i prehistoriador Josep Tarrús, un dels grans experts a Catalunya en monuments megalítics. Les tasques han començat a principis de novembre i, en aquest moment, s'està procedint a la reexcavació arqueològica de l'interior del dolmen i del túmul. Un cop s'acabin les excavacions es procedirà a la restauració del monument i adequació de l'espai del voltant per fer-lo accessible al públic i amb una plafoneria que complementarà la visita lliure al monument. L'any 1961 el dolmen ja va ser excavat per l'arqueòleg Ricard Batista i el moianès Joan Surroca.

Regió7

Moià inicia la restauració del dolmen de Puig Rodó

El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Museu de Moià, restaura el dolmen de Puig Rodó. Les tasques de restauració van iniciar-se el dimecres 2 de novembre de 2016 i s'allargaran fins a principis de 2017.

El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya ha contractat a l'empresa d'Artés Arqueòlegs.cat per a la restauració del monument. A més del personal altament qualificat d'aquesta empresa, Arqueòlegs.Cat compta amb l'assessorament en la restauració d'aquest dolmen de l'arqueòleg i prehistoriador Josep Tarrús i Galter, màxima autoritat a Catalunya amb monuments megalítics.

En aquest moment s'està procedint a la reexcavació arqueològica de l'interior del dolmen i del túmul. L'any 1961 aquest dolmen ja fou excavat per l'arqueòleg Ricard Batista amb el suport del moianès Joan Surroca. Un cop s'acabin les excavacions es procedirà a la restauració del monument i adequació de l'espai del voltant fent-lo accessible al públic i amb una plafoneria que complementarà la visita lliure al monument.
Naciódigital