Eduard Sànchez, alcalde de Calders, que també és historiador, conserva fotografies, clixés i documents dels inicis de la transició extrets d’una impremta parroquial de Barcelona on havia treballat de jove
Mira les fotos inèdites de la repressió posterior a la mort de Franco / Mireia Arso / Arxiu d'Eduard Sànchez
Jordi Escudé
Calders20 NOV 2025 6:25Actualitzada 20 NOV 2025 8:04
Cinquanta anys després de la mort de Franco, l’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, repassa i ordena documentació dels anys 1975 i 1976, en alguns casos inèdita, feta en clandestinitat a la impremta de Barcelona on va treballar de jove. Havia quedat amagada entre piles de paper, i quan va plegar el 1983 per fer d’arqueòleg (és historiador), se la va endur, i encara la conserva en dues caixes al despatx de casa seva amb la intenció, possiblement, de cedir-la al Museu d’Història de Catalunya.
Té desenes de documents gràfics i fotografies, i un centenar de clixés metàl·lics per imprimir, i tot vinculat als inicis de la transició, bàsicament del 1976. Poc abans, amb 16 anys, Sànchez havia entrat a treballar a la impremta de la parròquia Sant Josep Oriol, al carrer Villarroel de Barcelona, que ja coneixia perquè participava en les misses joves que es feien al temple. El rector era mossèn Francesc Llopart (1921-1976), un capellà «activista antifranquista, i que d’ofici era impressor», explica Sànchez. D’aquí ve l’existència de la impremta parroquial, on de dia «fèiem feines per altres parròquies, i imprimíem material pel seminari, per entitats, o per associacions de veïns ..., en una època en què hi havia molt moviment associatiu a Barcelona». Però a les nits, «fins a les 3 o les 4 de la matinada, i d’amagat, fèiem propaganda clandestina per tots els partits polítics», que estaven perseguits pel règim, «des de la dreta, fins a l’extrema esquerra», recorda Sànchez. I és que, mossèn Llopart «era més aviat de centredreta, però volia donar facilitat d’expressió a tothom, no només als de la seva ideologia. Se sabia que aquell capellà no era addicte al règim perquè permetia l’entrada massiva de gent a fer reunions a l’església, però que a les nits allà s’hi fes propaganda clandestina, no». Es donava la coincidència que, just a l’edifici del costat s’hi imprimia el diari Solidaridad Nacional, de la Falange, apunta Sànchez.
Els clixés amb imatges per imprimir són una part important del fons que Sànchez conserva de la impremta / Mireia Arso
En una primera etapa, aquesta situació es va mantenir fins que, a les acaballes del règim, hi va haver uns mesos de màxima repressió, per la qual cosa, recorda Sànchez, mossèn Llopart va considerar que era millor deixar de produir en la clandestinitat, i de nit es va tancar la impremta. A més, se'n va destruir el material. «Cremàvem la paperassa en un pati interior de l’església i dels clixés en fèiem petits retalls amb tisores i els llençàvem». Però va ser un parèntesi, perquè amb la mort de Franco «s’intuïen uns certs canvis» que van arribar amb la Llei per a la Reforma Política del novembre de 1976. Uns mesos abans, la impremta havia recuperat l’activitat clandestina, i és d’aquesta època d’on prové el material que l’alcalde de Calders guarda a casa seva.
Fotos, clixés i paper
Bona part d’aquest material són clixés o fotografies de la gran manifestació del febrer del 1976 al passeig de Sant Joan de Barcelona, que va muntar l’Assemblea de Catalunya amb el lema «llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia». A la impremta «ens portaven el treball, en fèiem els clixés metàl·lics i ho imprimíem», explica Sànchez. En van fer un llibre (del qual no se’n conserva la portada) amb tot de fotografies d’aquell dia, «i amb uns textos relacionats amb la manifestació, com un llistat de les entitats que hi donaven suport, o el permís denegat per fer-la».
Una de les imatges de la gran manifestació del febrer del 1976 a Barcelona que guardava la impremta / Mireia Arso
A banda d’això, entre el material que conserva l’alcalde de Calders hi ha algun manifest, butlletins, o fulletons de propaganda política de diversos partits i sindicats, des de Convergència Socialista, fins a la Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme (CUPS), l’Organització Revolucionària dels Treballadors, el PSUC, el Partit Carlista, o la Lliga Comunista Revolucionària, entre altres. També guarda un Diari Oficial de la Generalitat editat a l’exterior, «havíem imprès tots els llibres de Xirinacs, i havíem treballat per als primers objectors de consciència, que estaven perseguits», apunta Sànchez.
Una impremta que va deixar empremta
Ell mateix explica que aquella època i aquella impremta el van marcar políticament, i encara més «després d’haver estat vuit anys vinculat a l’escoltisme, que aleshores tenia un fort component catalanista». Diu que «per a un xicot jove com era jo, tenir l’oportunitat de treballar en un lloc com aquell, guanyar-m’hi la vida, perquè em pagaven bé, i poder contribuir en la causa catalanista, va ser fantàstic», conclou Sànchez.
Va ser alcalde de Calders en una primera etapa del 1999 al 2003 per un partit independent vinculat a ERC, i actualment ho torna a ser des del 2015, primer amb CiU, després amb Junts, i ara amb Tot per Calders, vinculat a Junts.
20 novembre 2025
