Moià acaba la museïtzació de les trinxeres descobertes al Pla del Cuspinar

S’han instal·lat plafons que expliquen als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret

Detall d'un dels plafons explicatius que s'han instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià10 FEB 2026 18:30


Moià ha completat la museïtzació de les trinxeres de la Guerra Civil situades a la zona del Pla del Cuspinar. Després d’enllestir la intervenció arqueològica, s’hi han instal·lat plafons informatius per explicar als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret durant el conflicte.


A final de l’any passat es va donar a conèixer la posada al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans en aquesta zona del Moianès. L’excavació, que va portar a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, formava part d’una nova campanya que donava continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


El projecte de senyalització i explicació ha estat coordinat pel Museu de Moià i ha comptat amb el suport econòmic del Memorial Democràtic de la Generalitat, que ha aportat una subvenció de poc més de 5.000 euros per a la recerca i la difusió. Tot i que els treballs ja han finalitzat, l’ajuntament ha anunciat que la inauguració oficial d’aquest nou itinerari patrimonial tindrà lloc pròximament.


Detall d'un dels indicadors que s'ha instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a l'N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més.

Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi van localitzar dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res.

El que s’ha determinat és que aquestes tres trinxeres formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar. A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats.

10 febrer 2026

Regió7

Moià furga en el rastre de la Guerra Civil destapant dues noves trinxeres

Els treballs donen continuïtat a l’excavació, fa quasi un any, d’una primera fortificació més petita, però amb més material que el que s’ha trobat ara




Personal de Cat Patrimoni excavant una trinxera prop de Moià fa uns dies / Cat Patrimoni


Jordi Escudé
Moià04 DES 2025 6:25


Moià ha posat al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans durant la Guerra Civil. L’excavació, que ha portat a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, forma part d’una nova campanya que dona continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a la N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més. Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi han localitzat dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res de res. Això indica «que es van fer servir poc», explica el responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà. Les baines trobades demostrarien que «una trinxera es va ocupar, però ràpidament es va abandonar», i l’altra no s’hauria fet servir «perquè no hi havia prou soldats, o perquè no hauria calgut». De fet, això no és estrany, afegeix Tardà, «perquè eren unes fortificacions que es preparaven per si de cas» i a l’hora de la veritat potser no s'ocupaven per falta d’efectius o perquè els atacs transcorrien per un altre lloc.




Una de les trinxeres que s'ha excavat, en forma de ziga-zaga com les altres / Cat Patrimoni
 

Unes fortificacions connexes

El que està clar, diu Tardà, és que aquestes tres trinxeres «formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar». A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua. Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.




Les dues beines trobades en una de les trinxeres / Cat Patrimoni
 

Interès per traçar els combats

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació «ens ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats», sosté Tardà. Per això, i en la mesura que hi vagi havent finançament, apunta que seria interessant poder continuar excavant els terrenys de l’altra costat de la carretera, on hi ha més trinxeres, «per anar definint i acotant cap a on van continuar els combats i quina intensitat van tenir». Diu que, en superfície, això no es detecta, i «fins que no excaves, no ho saps».


Igual com es va fer amb el primer cas, les dues trinxeres que s’acaben d’excavar se senyalitzaran, es museïtzarà l’entorn amb panells explicatius, i es muntarà una ruta que les enllaci totes tres.

 4 desembre 2025

Regió7

On ha anat a parar el cap de Franco?

La pilota de futbol d'Eugenio Merino i Indecline utilitzada dijous per al partit de la Copa del Generalísimo del festival ExAbrupto s'exhibeix entre tombes
Merino i Indecline, amb el cap de Franco al davant, al Museu de Moià / MIREIA ARSO


Toni Mata i Riu
Moià05 JUL 2025 18:21Actualitzada 07 JUL 2025 6:57


Entre la tomba d'un nen d'uns vuit anys i la d'una dona que va morir a la cinquantena es mostra durant el cap de setmana el cap de Francisco Franco Bahamonde, 'Caudillo de España por la Gracia de Dios'. Un objecte sense l'antigüitat de les restes òssies que el flanquegen però carregat de simbolisme: dijous va ser la pilota d'un partit de futbol batejat com la Copa del Generalísimo. No podia ser d'altra manera.

L'inusual estatge del bust és el segon pis del Museu de Moià, allà on l'equipament ensenya al públic diverses restes arqueològiques trobades al llarg dels anys a les excavacions de les coves del Toll i les Teixoneres. Entre els esquelets parcials dels dos individus esmentats, el cap de Franco s'està dins d'una vitrina on també hi ha restes de munició recuperades en una trinxera de la Guerra Civil de Moià. Un llegat recuperat fa dos anys en uns treballs realitzats al camí de les Coves del Toll en una construcció bèl·lica que formava part del sistema defensiu de l'exèrcit republicà. Entre els materials desenterrats hi havia nombroses beines i carregadors corresponents al fusell Mosin-Nagant, un armament soviètic que va fer servir el bàndol republicà.

"Vam escollir l'ubicació del cap en relació amb el tema de les fosses comunes, tot i que aquests esquelets no tenen res a veure amb la guerra", explicava Eugenio Merino en conversa amb aquest diari. "Volem que l'espectador prengui consciència que Franco és molt més que un cap", afegia: "és tot el que va deixar, els cossos que encara s'han de desenterrar, la memòria històrica".

Merino i el col·lectiu nord-americà Indecline ja van muntar partits amb les efígies de Bolsonaro, al Brasil, i de Trump a la frontera de Mèxic. El madrileny va ser l'autor de la instal·lació "Always Franco", per la qual va ser denunciat en dues ocasions. En cap de les dues, però, el jutge va trobar res delictiu en posar un bust del dictador dins d'una nevera amb refrescos.

"No sé fins quan tindrem el cap aquí", comentava Merino. El partit, però, voltarà arreu perquè "el vam enregistrar en vídeo i segurament es veurà en molts llocs". Els primers telespectadors són els que ahir i avui dissabte han assistit a les projecions al bar El Casal.

"El partit va anar perfecte!", afirmava el Ryen, del col·lectiu Indecline. "Amb la pluja i el fang, el cap ha quedat que semblava que hagués tingut lloc una batalla", ha conclòs en rememorar un matx que, en comptes de la pilota habitual, en va tenir una altra feta de poliuretà flexible per dins i silicona de platí per fora.

5 juliol 2025

Regió7

Así fue el partido de fútbol con la cabeza de Franco de pelota

Paloma Arenós

03/07/2025 21:01 Actualizado a 04/07/2025 11:33

El intenso aguacero que cayó ayer a las 17.30 h en Moià, con carreteras inundadas incluidas, no intimidó al artista Eugenio Merino ni a su equipo audiovisual y, aún menos, a la docena de futbolistas semiprofesionales, autodefinidos, firmemente, como “antifascistas declarados”. Su objetivo se cumplió una hora después de lo previsto: un partido de fútbol, en una antigua trinchera de la guerra civil, recientemente recuperada, con una pelota justiciera: la cabeza hiperrealista del dictador Francisco Franco. En una performance artística bautizada como La Copa del Generalísimo, Merino –quien ya metió a Franco en una máquina de refrescos y utilizó su busto como punching ball– preestrenó la décima edición de Ex Abrupto, el festival de creación contemporánea que se celebra en Moià.

Un saque de falta/PAU VENTEO

Motivados, con sed de justicia poética y con ganas de venganza, los jugadores le metieron buenos chuts y patadones a la peculiar pelota, mientras Merino y sus dos gráficos –audiovisual y fotógrafo– grababan el momento histórico. Los asistentes, un grupo reducido de Moià y alrededores, habían accedido a la acción a través de un sorteo. Se mostraban insultantes. Una de las futbolistas, Berta Canals, jugadora de rugby, medio entre risas, explicó que “la cabeza es dura de chutar porque resbala mucho. Creo que aún tiene su alma por aquí. Franco no se acaba de ir”. Le daba la razón Eduard Altarriba, vecino del pueblo, y que se mostraba orgulloso de asistir a esta acción de denuncia. “Lamentablemente, la sombra de Franco es muy alargada y cada día vemos muchos de sus herederos en sitios de poder. Que se haga aquí en una trinchera de la guerra, con todo lo que se sufrió, le da mucho sentido. Hay mucho por luchar todavía y vivir este momento es emocionante”, aseguró.

Video

Una cabeza de Franco rueda como una pelota por entre trincheras reales de la Guerra Civil

“La cabeza es dura de chutar porque resbala mucho, creo que aún tiene su alma por aquí”, dice una futbolista

Los jugadores se conjuran ante la intimidante 'pelota' PAU VENTEO

El concejal de Cultura, Lluís Cascales, destacó la valentía del artista y apuntó que “por ahora, la Fundación Francisco Franco no se ha manifestado, pero estamos preparado si lo hace. No tiene ningún recorrido. No tendría ni que existir”, lamentó. Se mostró orgulloso de que el festival, con una década de vida, acogiese este partido de fútbol tan simbólico”, que ni la lluvia torrencial le puso freno. La acción se completa, hoy y mañana, con la retransmisión audiovisual del encuentro en el bar El Casal de Moià, así como con la exhibición de la pelota en el Museo de Moià, trasladando el debate a espacios cotidianos y comunitarios.

Un momento del encuentro en que el juego se detuvo PAU VENTEO

El festival celebra una década de trayectoria fiel a su vocación: articular un circuito descentralizado, radical e interdisciplinar que conecta creación contemporánea, territorio y memoria. A lo largo del fin de semana, Moià se transformará en un recorrido de instalaciones, acciones performativas y proyectos concebidos para sacudir la mirada sobre el presente. Ex Abrupto reafirma su compromiso con una práctica artística incómoda y política. “Aquí, el arte no se limita a ocupar un espacio: lo pone en cuestión”, destaca la organización.

Un momento del singular partido Pau Venteo / Shooting

 

4 juliol 2025

LaVanguardia 

Un partit de futbol amb el cap de Franco

Eugenio Merino organitza el matx en una antiga trinxera republicana de Moià dins del festival Ex Abrupto


L’extrema dreta d’ahir Ex Abrupto / Eugenio Merino / CEDIDA PER L’artista
Teresa Sesé
Barcelona
01/07/2025 09:00

Primer va ficar el general Franco dins d’una nevera de Coca-Cola, més tard va idear una pilota de copsamb el cap del dictador com a receptor dels cops de puny i ara la posa a rodar per un camp futbol perquè dos equips de jugadors voluntaris disputin La copa del Generalísimo . Així es titula l’acció “incendiària” amb què l’artista Eugenio Merino (Madrid, 1975), en col·laboració amb el col·lectiu nord-americà Indecline, inaugura dijous el festival Ex Abrupto de Moià.

“Serà un partit antifeixista”, avança Merino. “Els jugadors disputaran un partit i xutaran a gol, però no es tracta tant d’una competició entre dos equips com de trepitjar el cap de Franco, una figura que és molt viva i representa el feixisme actual”, explica l’artista. En el límit del simbolisme i el realisme, el camp de joc serà un antic camp de batalla, una línia de trinxeres republicanes de la Guerra Civil, als voltants del municipi. Perquè el que es juga no és només un partit, sinó també una memòria que continua sense reparar-se.
 

Amb el col·lectiu Indecline, l’artista ja ha fet accions amb els caps de Trump i Bolsonaro

La copa del Generalísimo forma part d’una sèrie de partits de futbol que des del 2020 organitza amb el col·lectiu Indecline en diferents parts del món. En tots els casos, la pilota és substituïda per un representant local de l’extrema dreta. A la frontera de Mèxic van jugar amb la de Donald Trump; a Múnic, amb la d’ Otto von Bismarck, i a São Paulo, amb la de Jair Bolsonaro, on van acusar Merino d’odi i van provocar un escàndol nacional. “Quan vam pensar en un projecte per al festival Ex Abrupto, vaig tenir clar que calia parlar de Franco, no només perquè es commemoren els 50 anys de la seva mort i és el dictador local, sinó també perquè representa l’essència del feixisme actual. Tenim uns quants representants de l’extrema dreta per triar, però em sembla molt important donar visibilitat al que va ser la dictadura, sobretot perquè després de tants anys de blanqueig els discursos de la ultradreta han acabat calant en la joventut actual”.

“El feixisme és present no només a Espanya, sinó també a tot Europa i als Estats Units”, corrobora Merino. A cadascun dels llocs on desenvolupen les accions fan convocatòria pública a la recerca de jugadors semiprofessionals, “perquè controlar els caps no és fàcil, i als qui se’ls suposa, a més, una sèrie de valors antifeixistes”. En tots els casos precedents, la finalitat última del partit és l’enregistrament d’un vídeo, de manera que en cert sentit el partit està escenificat i el resultat final és com la recopilació dels millors moments.

A Moià el plantejament és molt diferent. La performance tindrà una segona part, els dies 4 i 5, amb la retransmissió del matx complet al bar El Casal, com també amb l’exhibició de la pilota al Museu de Moià. Creu que l’acció provocarà controvèrsia, que sempre n’hi haurà que ho viuran com una ofensa? “Crec que el que ens ofèn a tots és que hi hagi hagut un dictador a Espanya. Un assassí a qui s’ha blanquejat durant 50 anys i sobre el qual es va fer un pacte de silenci per als 40 que el van seguir. O sigui, fa relativament molt poc que s’està començant a parlar de la realitat de Franco. I, malauradament, sempre hi pot haver algú que es molesti, però forma part de la llibertat d’expressió i de creació dels artistes i també del festival fer un treball sobre la memòria històrica”.

Aquesta vegada Merino està blindat almenys de les envestides de la Fundació Francisco Franco, que el va asseure al banc dels acusats per Always Franco (el dictador a la nevera) i Punching (una segona paròdia del cabdill com a sac de boxa), obres que, van denunciar, menyscabaven el dret a l’honor. Merino va guanyar les dues vegades i, com que ja no el poden denunciar per la mateixa causa, es protegeix fent servir el mateix cap de l’escultura original.

En un text escrit a propòsit de la nova acció, l’investigador del CSIC Alfredo González Ruibal ha escrit: “Està bé tornar la guerra a les trinxeres, encara que només sigui per recordar que les trinxeres són allà i es van cavar per a això: perquè es matés la gent en la guerra. La guerra de Franco. Veure rodar el seu cap davant dels parapets és una cosa que centenars de milers de soldats republicans haurien aplaudit d’allò més”.

1 juliol 2025

LaVanguardia

El 10è Ex Abrupto farà rodar el cap de Franco per les trinxeres

El festival d’art contemporani tornarà a omplir Moià d’una intensa programació el 4 i 5 de juliol

 

Ainhoa Garrido col·locant cabell humà al cap de Franco obra d’Eugenio Merino |

Josep Font Sentias
26/06/2025
Moià

Els propers 4 i 5 de juliol, divendres i dissabte de la setmana que ve, Ex Abrupto tornarà a omplir Moià amb una programació intensa i multidisciplinària. És un festival consolidat i compromès amb la creació radical, la connexió amb el territori i, enguany, amb la memòria democràtica.

La 10a edició es presenta explosiva.

Una de les accions que més expectació ha generat és La Copa del Generalísimo, performance ideada per l’artista Eugenio Merino, conegut per les seves intervencions contra el franquisme, i el col·lectiu nord-americà Indecline.

La proposta consisteix en un partit de futbol jugat amb una rèplica hiperrealista del cap de Franco com a pilota, a les trinxeres de la Guerra Civil a Moià.

L’acció, concebuda com a crítica a la impunitat del franquisme i a la instrumentalització històrica del futbol, s’acompanyarà d’una exposició al Museu de Moià i serà retransmesa als bars del municipi, i es convertirà així en una experiència col·lectiva i expandida.

La inauguració del festival, el vespre del 4 de juliol, tindrà lloc a l’església de Santa Maria, espai que es transformarà en escenari d’una experiència sensorial i simbòlica. Estarà protagonitzada per Narrativa Invertida, una peça escènica que uneix la creadora Mabel Olea i l’Orquestra de Cambra del Moianès. La proposta integra una litúrgia contemporània amb dansa i música de cambra.

També destaca el projecte audiovisual de Vanesa Peña Alarcón, “Desde el umbral de un sueño me llamaron”, una instal·lació que dona veu a la resistència republicana a través de la memòria oral i la ficció especulativa.

El projecte s’ha desenvolupat en residència a l’espai cultural A Cobert i es podrà visitar al Museu de Moià durant tot l’estiu.

En el terreny del cinema, el festival presenta el cicle La Possibilitat d’una Forma, comissariat per Cloe Masotta, amb peces filmades en 16 mm i Súper-8 d’artistes com Elena Duque, Azucena Losana i el Colectivo Los Ingrávidos.

La programació d’Ex Abrupto 2025 inclou, a més, noms destacats com Joan Morey, amb una proposta centrada en el llenguatge de la performance i el poder; María Cañas, amb una peça irreverent basada en la reapropiació audiovisual, i Estudio San Martín, que presenta La Sagrada Bíblia Artificial, un llibre experimental creat amb intel·ligència artificial que reescriu el relat bíblic des d’una òptica posthumana.

Els comissariats d’aquesta edició aborden el concepte de gènesi des de diverses perspectives.

Com a part essencial del seu projecte cultural, Ex Abrupto manté un fort vincle amb l’educació i la formació artística.

El projecte Ars Educandi, en col·laboració amb les escoles de Moià, dona lloc a una instal·lació col·lectiva amb peces creades per l’alumnat, que s’exposaran als aparadors del poble.

Paral·lelament, el festival obre les portes al talent emergent amb la participació d’estudiants de BAU, l’Escola d’Art de Vic i la Universidad Católica de Temuco (Xile), amb què es donarà visibilitat a joves creadors en un context professional.

26 juny 2025

el9nou

Pere Tardà: "Els combats per la Guerra Civil a Moià van ser intensos"

L'historiador i responsable de Cat Patrimoni, l'empresa que ha restaurat la primera de les trinxeres que es volen recuperar a Moià, destaca el valor de l'excavació feta pel seu estat de conservació i pel que s'hi ha trobat



L'historiador Pere Tardà / Mireia Arso


Jordi Escudé
Moià 26 GEN 2025 6:35


Pere Tardà és el responsable de l'empresa que ha estat treballant en l'excavació i restauració de la trinxera de la Guerra Civil que hi ha al camí de les Coves del Toll de Moià, i que s'ha inaugurat aquest dissabte perquè es pugui visitar.

Les trinxeres de la Guerra Civil a Moià, com la que s’acaba de restaurar, es concentren entre el Pla Romaní i el Pla del Cospinar. Per què aquest indret?


És un lloc elevat de Moià fins a Collsuspina, i a partir d’aquí el terreny torna a baixar en direcció a Tona. Això li dona una posició dominant perquè hi ha una bona visibilitat cap a l’oest, que és per on venien les forces franquistes. Per això és un punt estratègic de defensa. Ara hi ha molta vegetació, que ens fa perdre aquest camp visual, però en aquell moment no n’hi havia tanta.


Es tracta, doncs, d’un punt destacat pel que fa a la concentració de trinxeres en l’àmbit de les comarques centrals?

Com a mínim dins del Moianès i el seu entorn, sí que és un punt important. És un lloc proper a la carretera que connectava el Bages amb Osona, de manera que tot havia de passar per aquí. Era una línia de penetració important i un punt susceptible de ser defensat. A més, són unes trinxeres molt ben conservades i això també les fa importants. També n’hi ha en sectors del Bages com a Castellfollit del Boix, on se’n van construir però no s’hi va lluitar. En canvi, en les del Moianès sí, i en la que hem restaurat ara, hi hem trobat l’exemple més clar del rastre que deixa un combat. Són uns 200 cartutxos de fuseller. És molta munició en un lloc molt concentrat, i això vol dir que hi va haver una intensitat de combat important, tot i que és difícil de saber quanta estona va durar. Podien haver estat hores. El que està clar, és que quan es disparava, es feia d’una forma continuada.

Quina diferència hi ha entre aquestes trinxeres i les que es van fer en indrets de grans batalles com a Ponent o a l’Ebre?


A la Noguera, per exemple, es van fer construccions més importants, amb trinxeres de més profunditat, i es van protegir amb nius de metralladora de formigó. Era la primera línia defensiva de Catalunya, i la primera línia sempre és la que més es protegeix. Al Moianès es van fer més a última hora, en un moment que també hi havia molta necessitat de defensa però ja no hi havia ni ànims, ni gent, ni tantes armes. Era un moment en què ja no es podia fortificar més, i per això es buscaven punts estratègics com aquest. A més, aquí es va seguir el model de trinxeres en ziga-zaga. N’hi ha de lineals, que poden tenir quilòmetres de llargada la que hem excavat està pensada per adoptar posicions i punts defensius concrets. En comptes de fer trinxeres en línia recta, que no representen un nivell de protecció tan important com en ziga-zaga, aquí es va optar per fer petits reductes defensius visualment connectats entre ells de forma estratègica.

Per part dels republicans, la batalla es va perdre. Van morir els combatents a la trinxera?

No. No sabem ben bé què va passar amb ells però segurament van poder abandonar. No hem trobat restes humanes. Segons les memòries de la gent que ha relatat aquests combats, durant els tres dies del 29 al 31 de gener hi hauria hagut una vuitantena de morts entre Moià i Collsuspina. De fet, poden ser mots o baixes, o sigui, ferits, però en tot cas, és un número elevat que demostra la intensitat dels combats. Es diu que alguns dels morts van ser enterrats a les pròpies trinxeres, però en aquesta que hem restaurat no s’ha localitzat cap cos.

26 gener 2025

Regió7

Moià recorda la petjada de la Guerra Civil amb la restauració de trinxeres

L’Ajuntament ha iniciat un procés de recuperació de símbols de la resistència republicana al municipi l’any 39


Inauguració de la restauració de la trinxera / Mireia Arso


Jordi Escudé
Moià 26 GEN 2025 6:25 Actualitzada 26 GEN 2025 9:25

Recordar el passat per entendre el present i conduir el futur. És el missatge que es va voler transmetre aquest dissabte en la inauguració dels treballs de restauració d’una trinxera de la Guerra Civil que va servir de defensa dels soldats republicans a Moià, i que l’Ajuntament ha recuperat perquè es pugui visitar. Aquesta, situada al camí de les Coves del Toll, als afores del poble en direcció a Collsuspina, ha estat la primera, però l’objectiu és excavar, investigar i museïtzar la quinzena que es considera que hi ha al municipi.

Just ara fa 86 anys que aquestes trinxeres van tenir el seu protagonisme. Va ser amb l’arribada al poble de les tropes franquistes, que hi van donar batalla els dies 29, 30 i 31 de gener, ja en el tram final de la guerra, tot i que la resistència republicana ja havia construït les trinxeres amb previsió durant la tardor del 38. Ahir es van recordar els fets amb un acte inaugural que va aplegar desenes de persones, i que va comptar amb l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras; amb Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, l’empresa que ha fet l’excavació arqueològica; amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; i amb l’historiador local Ramon Tarter. Es va fer memòria del que va passar aquells dies, i es va descobrir el plafó explicatiu que contextualitza la història i el significat de la trinxera.

De Manresa a Vic
La seva construcció en aquesta zona s’entén per la voluntat dels republicans de frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic, després que ja havien ocupat Manresa. Eren les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


És en aquest context que es van fer diverses trinxeres seguint la carretera (l’actual N-141c) entre el Pla Romaní i el Pla del Cospinar, com a últimes resistències abans d’arribar a Osona, juntament amb nius de fusellers, pous de tiradors, posicions per a metralladores, o petits refugis.

La que ahir s’inaugurava era la darrera de totes en direcció a Osona, però molt ben situada i fàcil d’excavar, apuntava l’alcalde. Els treballs van durar una setmana i, segons Tardà, de l’empresa que els ha fet, el resultat «sorprèn» tant pel seu estat de conservació com pel material trobat. La trinxera «està intacta», deia, i en part, les troballes s’hi han conservat per la pluja que sembla que hauria caigut l’endemà de la batalla, que les hauria cobert de terra i això hauria impedit saquejos posteriors per vendre el metall.
 

Bales, carregadors i beines
Segons consta en documents i memòries, en aquesta trinxera només s’hi hauria combatut un dia, el 31 de gener del 1939, però tanmateix, s’hi han pogut recuperar més de 200 bales (de fusells russos del model Mosin Negant), carregadors, beines de cartutxos ja disparats, i fins i tot dues pintes intactes amb deu cartutxos, que ara es conservaran al Museu de Moià.


Per la seva disposició, amb material concentrat en punts concrets, es creu que la trinxera va servir de defensa per a uns «quatre o cinc soldats», que la nit anterior al combat haurien dormit allà mateix perquè s’hi han trobat senyals que van fer una foguera per escalfar-se a l’espai més ampli i circular on hi havia el niu de metralladora (per bé que no van fer servir metralladores sinó fusells).

Aquesta era l’àrea central de la trinxera, que uns 35 metres de llargada i un de profunditat, per la qual cosa els soldats s’havien de moure ajupits. A banda i banda del niu de metralladora, s’obren les línies de trinxera en ziga-zaga. Una forma que, segons es va explicar a la inauguració d’ahir, respon a la necessitat d’incrementar el grau de protecció mitjançant angles tancats davant d’una possible explosió dins la trinxera.
 

Un valor per recuperar
Durant la inauguració d’ahir, l’alcalde, Dionís Guiteras, destacava «la importància de recuperar la memòria històrica d’uns fets que no s’haurien de tornar a repetir». I ho va contextualitzar en el moment actual i «en un entorn on aquestes lliçons sembla que no s’han après ni es recorden». Per això, va afegir, «la nostra obligació és explicar-ho a les noves generacions. Cal que ni la violència ni els sacrificis que hi va haver aquí, no s’oblidin».

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, es va pronunciar en una línia semblant quan va defensar la necessitat «d’assentar la memòria democràtica en el present i projectar-la amb rigor analític i perspectiva crítica d’una manera divulgativa perquè arribi a la ciutadania». Va concloure que, restauracions com aquesta «són una oportunitat per posar sobre la taula els horrors de la guerra i fomentar els valors de la pau».

Feta la restauració de la trinxera, ara s’elaborarà una memòria amb tota la informació extreta.

Es faran més excavacions

La restauració inaugurada ahir és el primer pas d’un seguit d’actuacions que vol fer l’Ajuntament de Moià per recuperar i explicar la història vinculada amb la Guerra Civil al poble. Això inclou l’excavació de més trinxeres (s’està preparant la propera per a enguany o començament del 2026) amb ajuts de la Diputació i el Memorial Democràtic, i altres investigacions, com l’incendi de l’església de Sant Sebastià.

26 gener 2025

Regió7

Una excavació mostra la resistència de Moià contra l'exèrcit franquista

El municipi ha engegat un projecte de memòria històrica per recuperar les antigues i nombroses trinxeres de la Guerra Civil i museïtzar-les
Els treballs arqueològics han començat al jaciment del camí de les Coves del Toll | L'existència de trinxeres a la població es remunta a l'any 1938

Restes de munició que certifiquen que la trinxera va entrar en combat / Ajuntament de Moià

Redacció
Moià 21 SET 2024 6:25 Actualitzada 21 SET 2024 13:06

Amb la voluntat de recuperar i reivindicar els espais que van tenir un paper important durant la Guerra Civil i fomentar el coneixement al voltant dels fets ocorreguts, l’Ajuntament de Moià ha iniciat els treballs d’excavació arqueològica de la trinxera situada al costat del camí de les Coves del Toll. Aquests treballs formen part d’un projecte de recuperació de la memòria històrica que pretén recuperar les diferents trinxeres que consta que hi ha al municipi i museïtzar-les.

A Moià hi ha documentades un grup de nombroses trinxeres relacionades amb els enfrontaments bèl·lics en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. L’Ajuntament té ara la voluntat de recuperar el valor històric, patrimonial i memorístic d'espais com aquests que van tenir un paper important durant la Guerra Civil i fomentar el coneixement al voltant dels fets ocorreguts. La primera intervenció se centra en la trinxera situada al camí de les Coves del Toll. En aquest indret s’ha excavat una trinxera principal de 25 metres de longitud amb un niu de metralladora amb mitjans mecànics i manuals. Durant els treballs s’han trobat restes de munició que certificarien que la trinxera va entrar en combat durant la guerra.

Restes de l'antiga trinxera del costat del camí de les Coves del Toll de Moià / Ajuntament de Moià

La intenció del consistori és identificar el conjunt de trinxeres del municipi. Això, permetrà lligar el testimoni escrit de què va passar a Moià, que es descriu en el dietari de Joan Estevanell, amb les estructures conservades. A més, segons fonts municipals, «a causa de la importància d’aquests fets històrics i la possibilitat de complementar la documentació escrita amb elements patrimonials existents i visibles», el projecte preveu la implementació de senyalització interpretativa a la zona.


Els treballs a la trinxera del camí de les Coves del Toll estan parcialment subvencionats. Per una banda, l’Ajuntament ha rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona per import de 4.347 euros per activitats en matèria de memòria democràtica que permetrà finançar l’excavació arqueològica de l’espai. Per l’altra, una subvenció de 2.757 euros del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya per a projectes d’activitats commemoratives, de recerca i de difusió de la memòria democràtica, que permetrà implantar la senyalització interpretativa a la zona on s’ubica la trinxera excavada.
 

Línies defensives del 1938

L’existència d’aquestes trinxeres a Moià es remunta a l’any 1938. Veient com avançava la guerra civil, l’exèrcit republicà van veure la necessitat de crear un seguit de línies defensives al llarg del front català per impedir o dificultar l’avançament de les tropes franquistes i protegir les principals vies de comunicació i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. La línia defensiva L-4 creuava pels voltants del municipi i això va portar a la població de Moià a primera línia de front durant tres dies (del 29 al 31 de gener de 1939). Així, Moià es va convertir en un dels últims espais per intentar frenar l’avanç de les tropes franquistes després del gran desgast que ja arrossegava l’exèrcit republicà.

L’Ajuntament de Moià assegura que continuarà treballant i buscant finançament «per actuar i fer valdre la memòria històrica de la vila per tal que no caiguin novament en l’oblit».

21 setembre 2024

Regió7

Localizan y documentan trincheras y estructuras de la Guerra Civil en Moià

Redacción 25/01/2020 17:07
Barcelona, 25 ene (EFE).- Los Agentes Rurales de la Generalitat han localizado y documentado varios conjuntos de trincheras y estructuras asociadas a la Guerra Civil en Moià (Barcelona).

Según han informado los Agentes Rurales, tanto las trincheras como las estructuras están sepultadas bajo tierra.

Los agentes han remitido toda la documentación, fotografías y croquis a la Dirección General de Patrimonio de la Generalitat para su inventario y a la Dirección General del Memoria Democrática. EFE

25 gener 2020

LaVanguardia