Els treballs donen continuïtat a l’excavació, fa quasi un any, d’una primera fortificació més petita, però amb més material que el que s’ha trobat ara
Personal de Cat Patrimoni excavant una trinxera prop de Moià fa uns dies / Cat Patrimoni
Jordi Escudé
Moià04 DES 2025 6:25
Moià ha posat al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans durant la Guerra Civil. L’excavació, que ha portat a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, forma part d’una nova campanya que dona continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.
De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a la N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més. Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi han localitzat dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res de res. Això indica «que es van fer servir poc», explica el responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà. Les baines trobades demostrarien que «una trinxera es va ocupar, però ràpidament es va abandonar», i l’altra no s’hauria fet servir «perquè no hi havia prou soldats, o perquè no hauria calgut». De fet, això no és estrany, afegeix Tardà, «perquè eren unes fortificacions que es preparaven per si de cas» i a l’hora de la veritat potser no s'ocupaven per falta d’efectius o perquè els atacs transcorrien per un altre lloc.
Una de les trinxeres que s'ha excavat, en forma de ziga-zaga com les altres / Cat Patrimoni
Unes fortificacions connexes
El que està clar, diu Tardà, és que aquestes tres trinxeres «formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar». A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua. Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.
Les dues beines trobades en una de les trinxeres / Cat Patrimoni
Interès per traçar els combats
Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació «ens ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats», sosté Tardà. Per això, i en la mesura que hi vagi havent finançament, apunta que seria interessant poder continuar excavant els terrenys de l’altra costat de la carretera, on hi ha més trinxeres, «per anar definint i acotant cap a on van continuar els combats i quina intensitat van tenir». Diu que, en superfície, això no es detecta, i «fins que no excaves, no ho saps».
Igual com es va fer amb el primer cas, les dues trinxeres que s’acaben d’excavar se senyalitzaran, es museïtzarà l’entorn amb panells explicatius, i es muntarà una ruta que les enllaci totes tres.
4 desembre 2025