L'historiador i responsable de Cat Patrimoni, l'empresa que ha restaurat la primera de les trinxeres que es volen recuperar a Moià, destaca el valor de l'excavació feta pel seu estat de conservació i pel que s'hi ha trobat
L'historiador Pere Tardà / Mireia Arso
Jordi Escudé
Moià 26 GEN 2025 6:35
Pere Tardà és el responsable de l'empresa que ha estat treballant en l'excavació i restauració de la trinxera de la Guerra Civil que hi ha al camí de les Coves del Toll de Moià, i que s'ha inaugurat aquest dissabte perquè es pugui visitar.
Les trinxeres de la Guerra Civil a Moià, com la que s’acaba de restaurar, es concentren entre el Pla Romaní i el Pla del Cospinar. Per què aquest indret?
És un lloc elevat de Moià fins a Collsuspina, i a partir d’aquí el terreny torna a baixar en direcció a Tona. Això li dona una posició dominant perquè hi ha una bona visibilitat cap a l’oest, que és per on venien les forces franquistes. Per això és un punt estratègic de defensa. Ara hi ha molta vegetació, que ens fa perdre aquest camp visual, però en aquell moment no n’hi havia tanta.
Es tracta, doncs, d’un punt destacat pel que fa a la concentració de trinxeres en l’àmbit de les comarques centrals?
Com a mínim dins del Moianès i el seu entorn, sí que és un punt important. És un lloc proper a la carretera que connectava el Bages amb Osona, de manera que tot havia de passar per aquí. Era una línia de penetració important i un punt susceptible de ser defensat. A més, són unes trinxeres molt ben conservades i això també les fa importants. També n’hi ha en sectors del Bages com a Castellfollit del Boix, on se’n van construir però no s’hi va lluitar. En canvi, en les del Moianès sí, i en la que hem restaurat ara, hi hem trobat l’exemple més clar del rastre que deixa un combat. Són uns 200 cartutxos de fuseller. És molta munició en un lloc molt concentrat, i això vol dir que hi va haver una intensitat de combat important, tot i que és difícil de saber quanta estona va durar. Podien haver estat hores. El que està clar, és que quan es disparava, es feia d’una forma continuada.
Quina diferència hi ha entre aquestes trinxeres i les que es van fer en indrets de grans batalles com a Ponent o a l’Ebre?
A la Noguera, per exemple, es van fer construccions més importants, amb trinxeres de més profunditat, i es van protegir amb nius de metralladora de formigó. Era la primera línia defensiva de Catalunya, i la primera línia sempre és la que més es protegeix. Al Moianès es van fer més a última hora, en un moment que també hi havia molta necessitat de defensa però ja no hi havia ni ànims, ni gent, ni tantes armes. Era un moment en què ja no es podia fortificar més, i per això es buscaven punts estratègics com aquest. A més, aquí es va seguir el model de trinxeres en ziga-zaga. N’hi ha de lineals, que poden tenir quilòmetres de llargada la que hem excavat està pensada per adoptar posicions i punts defensius concrets. En comptes de fer trinxeres en línia recta, que no representen un nivell de protecció tan important com en ziga-zaga, aquí es va optar per fer petits reductes defensius visualment connectats entre ells de forma estratègica.
Per part dels republicans, la batalla es va perdre. Van morir els combatents a la trinxera?
No. No sabem ben bé què va passar amb ells però segurament van poder abandonar. No hem trobat restes humanes. Segons les memòries de la gent que ha relatat aquests combats, durant els tres dies del 29 al 31 de gener hi hauria hagut una vuitantena de morts entre Moià i Collsuspina. De fet, poden ser mots o baixes, o sigui, ferits, però en tot cas, és un número elevat que demostra la intensitat dels combats. Es diu que alguns dels morts van ser enterrats a les pròpies trinxeres, però en aquesta que hem restaurat no s’ha localitzat cap cos.
26 gener 2025