El Bages baixa tres posicions en un any en el rànquing comarcal de competitivitat

La comarca se situa la quinzena de la llista el 2020, quan dos anys enrere era el desè territori del conjunt català
Carles Blaya
01·10·21 | 06:25 | Actualitzat a les 09:43

Vista aèria d'una part de la ciutat de Manresa Arxiu / Manuel Jurado


El Bages es va situar com la comarca número 15 de Catalunya el 2020 en el rànquing de competitivitat i sostenibilitat de Catalunya, que elabora anualment la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). Això suposa tres posicions menys que el 2019 i cinc menys que l’any anterior.

L’índex de la FEGP valora cinquanta indicadors que avaluen la sostenibilitat social i mediambiental, la qualificació dels recursos humans, les infraestructures de transport i comunicacions, la disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica, la disponibilitat de pols de desenvolupament, l’accés als mercats, la innovació i el desenvolupament tecnològic, el volum de mercat i l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial de cada comarca.

Segons l’informe, l’esgotament econòmic de recuperació, entre d’altres factors, va motivar que el 2019 la majoria de comarques experimentessin un important retrocés dels seus nivells de competitivitat i sostenibilitat, però l’any següent es va recuperar la tendència positiva. Això va provocar que 30 de les 42 comarques del país experimentessin una millora dels seus índex. El Bages figura entre les set que van retrocedir i fruit d’aquest retrocés és la caiguda de tres posicions anuals en el rànquing.

En contrapartida, l’Anoia va escalar tres posicions, fins a la divuitena, el mateix nombre que va pujar el Solsonès, fins a la 21a. La Cerdanya va perdre una posició (26), el Moianès en guanya 2 (31) i l’Alt Urgell es manté en la mateixa 38a posició.

El Berguedà, per la seva banda, va experimentar el 2020 una caiguda de 6 posicions en el rànquing, fins a la 34a. La comarca va ser la que més va davallar en el llistat que elabora la FEGP.

El darrer informe de la federació posa de manifest que el Berguedà, en contrapunt, va ser la de les comarques del país que menys va notar els efectes de la covid en el seu atur. En l’anàlisi fet per l’estudi en el període comprès entre el febrer del 2020 i el juny del 2021, l’increment d’aturats va ser del 14,8%, amb un increment de l’afiliació de l’1,9%, dels més elevats de Catalunya en el mateix període. En el cantó contrari, la Cerdanya va experimentar un increment del seu atur del 45,3%, dels més rellevants del país, amb una afiliació que es va mantenir estable. En aquesta llista, el Bages va veure pujar el seu atur el 17,1% i va perdre l’1,8% de l’afiliació, fet que la situa en un lloc mig de la taula estadística. A l’Anoia, la variació de l’atur en el període estudiat va ser del 18,3%, mentre que va perdre el 0,4% de l’afiliació. Al Solsonès, l’increment del nombre de persones aturades va ser molt més significatiu, del 35,2% i va registrar una pèrdua de l’afiliació del 0,8%. Per la seva banda, el Moianès va experimentar un augment de l’atur del 16,5% i també una puja de l’afiliació del 0,5%, mentre que a l’Alt Urgell la diferència de l’atur va ser del 29,2%, amb una afiliació estable. 

1 octubre 2021

Regió7

El Bages es va situar el 2018 entre les 10 comarques més competitives del país

El Solsonès és la comarca que més cau en el rànquing de la Federació Empresarial del Gran Penedès redacció/acn 13.05.2019 | 23:27


Vista aèria del Pla de Bages arxiu/josep sallent
La comarca del Bages es va situar el 2018 com la desena comarca en el rànquing de competitivitat que elabora la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). El top ten l'integren el Barcelonès (79,2 punts), Vallès Occidental (59,7), Gironès (54,2), Baix Llobregat (52,9), Tarragonès (50,8), Segrià (48,3), Vallès Oriental (47,1), Maresme (46,2), Garraf (45,4) i Bages (44). D'aquesta manera, el Bages escala una posició respecte del 2017, i se situa en el millor lloc en el rànquing des del 2008, quan va ocupar la novena posició. En contrapartida, el Solsonès és la comarca que més posicions ha caigut en un any, catorze, i davalla a la 27a plaça del rànquing. La Terra Alta (22,8) és la comarca menys competitiva, precedida per les Garrigues i l'Alta Ribagorça.

Per la seva banda, l'Anoia és la vintena de la llista (una més que l'any passat), mentre que la Cerdanya, en la vint-i-cinquena posició, en baixa dues. El Moianès puja un lloc fins a la vint-i-novena, mentre que el Berguedà perd una posició i se situa com la 32a. Entre les comarques del territori central, l'Alt Urgell continua sent l'última, la 38a, la mateixa plaça que ocupava fa un any.

L'índex -elaborat per la consultora Activa Prospect- mostra estabilitat entre les comarques que ocupen les vuit primeres posicions, ostentades totes per comarques de l'àmbit metropolità i per les capitals de demarcació. No és fins a la novena posició que es registren canvis. Així, el Garraf escala de la desena a la novena posició i el Bages arriba a la desena provinent de l'onzena. En canvi, Osona baixa dues posicions i perd la novena posició fins a l'onzena.

Tant el responsable de l'estudi, David Moreno, com el secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo, van apuntar ahir durant la presentació de l'estudi que les capitals de demarcació són els territoris de més competitivitat i se'n beneficien les comarques veïnes. Mirant la sèrie històrica, totes les comarques a excepció dels Pallars Jussà han millorat el seu índex de competitivitat i les que més ho han fet són Barcelonès, Vallès Occidental, Cerdanya, Bages, Baix Empordà, Priorat, Pla d'Urgell, Garraf, Gironès i Maresme. Per contra, les que han registrat una millora menys significativa han estat Pallars Sobirà, Baix Llobregat, Selva, Noguera, Terra Alta, Ripollès, Alta Ribagorça, Alt Camp, Alt Urgell i Ribera d'Ebre. Tanca la taula el Pallars Jussà amb un empitjorament de l'índex entre el 2009 i el 2018.

Una de les conclusions d'aquesta edició és que la distància entre les comarques amb índex de competitivitat més alts i les que els tenen més baixos tendeix a incrementar-se. Això s'explica pel fet que les comarques que lideren el rànquing estan més exposades a un context global de competitivitat i tendeixen a reforçar aquells vectors que els permeten avançar, com per exemple l'accés als mercats internacionals.

L'índex mesura les condicions que presenten les comarques en relació amb un model de desenvolupament basat en la internacionalització de la seva economia i en la producció de béns i serveis intensius en coneixement.

13 maig 2019

Regió7