Més de deu mil ciutadans d'una desena de municipis estan votant avui en un procés participatiu per a dir si volen formar part d'una nova comarca, el Moianès, situada geogràficament entre el Bages, Osona i el Vallès Oriental. Entre els que ja han emès el seu vot hi ha el batlle de Moià, Dionís Guiteras, que ha dit que la consulta és 'el colofó' a molts anys de treball amb els deu municipis afectats.
Guiteras també ha dit que ara li toca al govern complir el compromís del parlament de que el consell comarcal del Moianès sigui una realitat just després de les eleccions municipals. Guiteres ha votat acompanyat de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ha posat com a exemple la consulta perquè és 'pas a pas i vot a vot com s'ha de construir el nou país'.
Els veïns dels deu municipis han de respondre la següent pregunta: 'Vols que els municipis de: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?'.
Hi poden votar els majors de 16 anys de tots deu municipis, on hi haurà instal·lades meses en cadascun d'ells, una per a cada mil vots. A més, es crearà un organisme de control amb un representant de cada població.
Pel que fa a la lectura dels resultats, cada municipi ho llegirà de manera independent, però s'espera que, en cas de donar-se un resultat negatiu en una de les poblacions, això no suposi que s'aturi el procés de creació administrativa d'aquesta nova comarca.
La vice-presidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega, es va comprometre fa poc a impulsar la llei de la nova comarca del Moianès, si els electors voten majoritàriament sí. 'Tenim preparat ja el projecte de llei i si hi ha una majoria que l'avali, el portarem al Parlament i hi ha consens polític per tramitar-ho amb lectura única i de manera ràpida', va dir Ortega.
Aquesta consulta, com el 9-N, és un procés participatiu, i no pas una consulta vinculant i la convoquen els batlles a petició de la consellera. És a dir, la suspensió del nucli de la llei de consultes per part del Tribunal Constitucional espanyol no ha d'afectar pas aquest procés.
La majoria de batlles han fet campanya activa pel sí, començant per Dionís Guiteras, batlle de Moià i diputat d'ERC al parlament. Guiteras ha vingut explicant la necessitat de donar estatus de comarca i de disposar d'un consell comarcal, per a poder oferir la cobertura que oferia el consorci del Moianès, que va quedar despullat de competències i de recursos per la llei espanyola de reforma de l'administració local.
Veus a favor i contra
Més enllà d'una qüestió d'identitat, els partidaris del 'sí' defensen les conseqüències econòmiques i la creació d'un model de comarca 'diferent', on els deu municipis tindran veu i vot. 'Ara formem part d'una gran comarca i som l'últim mico. No ens hem sentit gens cuidats i estic segura que amb el Moianès la distribució dels diners serà més equitativa', explica a l'agència ACN la Teresa Valeri, veïna de Santa Maria d'Oló. El mateix opina en Paco Vallecillos, de Moià, qui assegura que 'aquí estem deixats de la mà de Déu'.
Precisament a Moià és on hi ha més convençuts, però la situació canvia als pobles més petits, on hi ha ciutadans que veuen amb recel la creació del Moianès perquè tenen por que la capital, Moià, acabi centralitzant serveis com la sanitat o l'educació, i temen haver de desplaçar-s'hi sovint amb unes infraestructures que no sempre són les millors. 'A mi a Moià no se m'hi ha perdut res', explica en Pere Jubany, de Santa Maria d'Oló. 'La carretera està plena de revolts i és molt dolenta i ara amb l'Eix Transversal tardem 10 minuts fins a Manresa o Vic', recorda.
Por a l'abstenció i que els falsos mites afavoreixin el 'no'
L'any 2003 Santa Maria d'Oló va celebrar un referèndum popular per decidir si volien formar part de la comarca del Moianès. Hi van participar 526 veïns dels 998 habitants que aleshores tenia el poble i el 'no' va guanyar amb el 87% dels vots, mentre que els partidaris del 'sí' només en van aconseguir el 10%. Ara la situació ha canviat i sembla que són més els qui defensen la creació del Moianès. Tot i això, encara hi ha ciutadans enrocats en el 'no'.
Teresa Valeri ha explicat que els ciutadans de Santa Maria d'Oló han pogut assistir a diverses reunions amb els alcaldes on se'ls ha explicat els avantatges que suposa formar part del Moianès. Entre els principals arguments hi ha una redistribució més equitativa dels recursos que, segons Rafael Arcos, 'si l'ajuntament els sap repartir bé, en sortirem tots beneficiats'.
Per la seva banda, Maria Àngels Nieto, també d'Oló, apunta que les reunions han arribat 'tard' a falta de poques setmanes per anar a les urnes. La desinformació, segons ella, és una de les principals raons que faran que prefereixi 'quedar-se com està'. Pere Juvany va una mica més enllà i desconfia dels beneficis que aportarà la nova comarca. Aquest jubilat, veí de Santa Maria d'Oló, vol que algú li posi en una balança els suposats beneficis que aportarà als ciutadans una annexió dels deu municipis i què els suposaria continuar pertanyent al Bages. 'Quan tinguem aquesta informació, llavors podrem decidir', ha explicat.
L'abstenció i 'els falsos mites' posen en perill la creació de la comarca, segons la veïna de Moià, Iolanda Gordo, qui assegura que 'no és veritat que els habitants dels pobles més petits acabin perdent serveis'. 'Els nanos de Monistrol de Calders podran continuar anant a l'institut d'Artés o al metge Manresa. Aquí no muntarem cap hospital', explica. El Consorci del Moianès està elaborant un decalatge per desmuntar 'falsos mites' i espera que això pugui comportar un augment de la participació i el nombre de partidaris del 'sí'.
La vice-presidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega, es va comprometre fa poc a impulsar la llei de la nova comarca del Moianès, si els electors voten majoritàriament sí. 'Tenim preparat ja el projecte de llei i si hi ha una majoria que l'avali, el portarem al Parlament i hi ha consens polític per tramitar-ho amb lectura única i de manera ràpida', va dir Ortega.
Aquesta consulta, com el 9-N, és un procés participatiu, i no pas una consulta vinculant i la convoquen els batlles a petició de la consellera. És a dir, la suspensió del nucli de la llei de consultes per part del Tribunal Constitucional espanyol no ha d'afectar pas aquest procés.
La majoria de batlles han fet campanya activa pel sí, començant per Dionís Guiteras, batlle de Moià i diputat d'ERC al parlament. Guiteras ha vingut explicant la necessitat de donar estatus de comarca i de disposar d'un consell comarcal, per a poder oferir la cobertura que oferia el consorci del Moianès, que va quedar despullat de competències i de recursos per la llei espanyola de reforma de l'administració local.
Veus a favor i contra
Més enllà d'una qüestió d'identitat, els partidaris del 'sí' defensen les conseqüències econòmiques i la creació d'un model de comarca 'diferent', on els deu municipis tindran veu i vot. 'Ara formem part d'una gran comarca i som l'últim mico. No ens hem sentit gens cuidats i estic segura que amb el Moianès la distribució dels diners serà més equitativa', explica a l'agència ACN la Teresa Valeri, veïna de Santa Maria d'Oló. El mateix opina en Paco Vallecillos, de Moià, qui assegura que 'aquí estem deixats de la mà de Déu'.
Precisament a Moià és on hi ha més convençuts, però la situació canvia als pobles més petits, on hi ha ciutadans que veuen amb recel la creació del Moianès perquè tenen por que la capital, Moià, acabi centralitzant serveis com la sanitat o l'educació, i temen haver de desplaçar-s'hi sovint amb unes infraestructures que no sempre són les millors. 'A mi a Moià no se m'hi ha perdut res', explica en Pere Jubany, de Santa Maria d'Oló. 'La carretera està plena de revolts i és molt dolenta i ara amb l'Eix Transversal tardem 10 minuts fins a Manresa o Vic', recorda.
Por a l'abstenció i que els falsos mites afavoreixin el 'no'
L'any 2003 Santa Maria d'Oló va celebrar un referèndum popular per decidir si volien formar part de la comarca del Moianès. Hi van participar 526 veïns dels 998 habitants que aleshores tenia el poble i el 'no' va guanyar amb el 87% dels vots, mentre que els partidaris del 'sí' només en van aconseguir el 10%. Ara la situació ha canviat i sembla que són més els qui defensen la creació del Moianès. Tot i això, encara hi ha ciutadans enrocats en el 'no'.
Teresa Valeri ha explicat que els ciutadans de Santa Maria d'Oló han pogut assistir a diverses reunions amb els alcaldes on se'ls ha explicat els avantatges que suposa formar part del Moianès. Entre els principals arguments hi ha una redistribució més equitativa dels recursos que, segons Rafael Arcos, 'si l'ajuntament els sap repartir bé, en sortirem tots beneficiats'.
Per la seva banda, Maria Àngels Nieto, també d'Oló, apunta que les reunions han arribat 'tard' a falta de poques setmanes per anar a les urnes. La desinformació, segons ella, és una de les principals raons que faran que prefereixi 'quedar-se com està'. Pere Juvany va una mica més enllà i desconfia dels beneficis que aportarà la nova comarca. Aquest jubilat, veí de Santa Maria d'Oló, vol que algú li posi en una balança els suposats beneficis que aportarà als ciutadans una annexió dels deu municipis i què els suposaria continuar pertanyent al Bages. 'Quan tinguem aquesta informació, llavors podrem decidir', ha explicat.
L'abstenció i 'els falsos mites' posen en perill la creació de la comarca, segons la veïna de Moià, Iolanda Gordo, qui assegura que 'no és veritat que els habitants dels pobles més petits acabin perdent serveis'. 'Els nanos de Monistrol de Calders podran continuar anant a l'institut d'Artés o al metge Manresa. Aquí no muntarem cap hospital', explica. El Consorci del Moianès està elaborant un decalatge per desmuntar 'falsos mites' i espera que això pugui comportar un augment de la participació i el nombre de partidaris del 'sí'.