Moià activa el comptador per a la consulta de la planta de biogàs

L’Ajuntament acaba de validar 902 de les 994 presentades, i n’eren necessàries un mínim de 552


Concentració davant l'ajuntament, el mes de juny passat, per reclamar la celebració de la consulta / ARXIU/JORDI ESCUDÉ


David Bricollé
Moià07 D’OCT. 2025 6:25Actualitzada 07 D’OCT. 2025 8:13

L’Ajuntament de Moià ha validat les firmes recollides per una plataforma ciutadana per demanar la convocatòria d’una consulta popular en relació amb el projecte de construcció d’una planta de biogàs i la modificació urbanística que aquesta porta associada, lligada a una ampliació de l’escorxador.


D’aquesta manera, ara sí, s’activa definitivament un comptador que a partir d’ara té uns terminis molt marcats (tot i que encara amb uns certs marges), la qual cosa porta a concloure que, superat ara aquest requisit imprescindible, aquesta consulta s’hauria de celebrar, a tot estirar, a principi de març.


Segons la Llei 10/2024, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana -que marca els temps i els terminis que cal seguir en tot procediment d’aquestes característiques- en el moment que es produeix la validació de firmes d’aquestes iniciatives populars l’òrgan competent (que en aquest cas és l’Ajuntament de Moià) té un termini màxim de 90 dies per convocar la consulta (ha d’emetre formalment un decret de convocatòria), la qual cosa ens situa en un horitzó màxim entre final d’any i primers de gener. I des de la publicació d’aquest decret, segons estipula la llei, la consulta s’haurà de celebrar en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals posteriors. Per tant, és aquest marge el que situa la celebració de la consulta a la capital del Moianès, com a màxim, a començament de març (la qual cosa no vol dir que no es pugui arribar a celebrar abans).


La comissió promotora de la consulta va presentar formalment per registre a l’Ajuntament de Moià les firmes recollides l’1 d’agost passat, juntament amb la memòria justificativa perquè aquesta pogués tirar endavant. La normativa estableix que cal un mínim del 10 % de signatures de totes les persones cridades a participar, i en el cas de Moià es van superar amb escreix. Es van aportar 994 firmes d’un cens que serà de 5.522 persones, que representa un 18 % del total i n’han estat validades 902. N’eren necessàries un mínim de 552. Ara bé, calia que s’arribés a aquest mínim del 10 % amb signatures verídiques (que complissin tots els requisits i que no fossin duplicades). Aquesta validesa es fa constar amb un certificat de Secretaria que acredita la inscripció en el cens de les persones signants de conformitat amb les dades del padró d’habitants en la data d’admissió a tràmit de la consulta, que va ser el 4 de juny passat.

La comissió promotora del procés participatiu sobre la modificació urbanística que ha de condicionar el futur de l’escorxador i la planta de biogàs, va registrar la petició de la consulta a l’Ajuntament a final de setembre de l’any passat. L’afer, però, ha passat per un llarg periple d’estira-i-arronsa entre la comissió ciutadana que la vol impulsar i l’Ajuntament, amb diferències sobre la pregunta i l’exposició de motius sobre la consulta que ha hagut d’acabar resolent la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat. Aquest organisme ha emès dues resolucions que donen la raó a la petició ciutadana i obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta (a la qual s’havia mostrat reticent) per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. Tot plegat ha allargat tot el procés més del compte, fins que el març passat la Comissió de Control tombava les al·legacions presentades per l’Ajuntament, posant fi a la via administrativa i deixant només l’opció del contenciós, al qual el consistori va decidir no recórrer.

Va ser al juny, quan s’acabava el termini per presentar aquest nou recurs judicial, que finalment es va admetre a tràmit la consulta, i la comissió promotora va començar a recollir les signatures.

7 octubre 2025

Regió7

La consulta sobre la planta de biogàs i l’escorxador de Moià es podria allargar fins al març

L’Ajuntament està tancant la validació de les firmes recollides per la comissió promotora, amb marge fins l’1 d’octubre, i a partir d’aquí s’obre un termini màxim de cinc mesos per a la convocatòria i les votacions


Concentració a Moià per demanar a l'Ajuntament que acceptés la realització d ela consulta / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià18 SET 2025 6:25Actualitzada 18 SET 2025 8:18

La celebració de l’esperada consulta popular no referendària que s’ha de celebrar a Moià per conèixer el parer dels veïns sobre la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou que ha de permetre ampliar l’escorxador i construir una planta de biogàs, es podria allargar fins el febrer o començament de març del 2026, però no més enllà.


Així es desprèn dels terminis fixats per la Llei 10/2024, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, que marca els temps i els terminis que cal seguir en tot procediment d’aquestes característiques, i l’estat amb què es troba actualment el procés que s’ha engegat a Moià, fixa aquest màxim de gairebé mig any a comptar des d’ara per fer les votacions.


El rellotge va començar a comptar l’1 d’agost passat, quan la comissió promotora de la consulta va presentar a l’Ajuntament de Moià les signatures que s’han de recollir per llei juntament amb la memòria justificativa de la consulta perquè aquesta pugui tirar endavant. La normativa estableix que cal un mínim del 10 % de signatures de totes les persones cridades a participar, i en el cas de Moià es van superar amb escreix. Es van aportar 994 firmes d’un cens que serà de 5.522 persones, que representa un 18 % del total. Ara bé, cal que s’arribi a aquest mínim del 10 % amb signatures verídiques, i aquí és on entra en joc l’Ajuntament de Moià, que té un termini màxim de dos mesos per validar-les a comptar des de l’entrega que ja es va fer (i, per tant, té de marge fins l’1 d’octubre). Segons ha pogut saber aquest diari, s’està acabant de tancar el procés, i ja s’hauria superat el mínim exigit perquè pugui tirar endavant la consulta, però igualment cal esperar al decret de convocatòria. Aquesta validesa es constatarà amb un certificat de Secretaria que acreditarà la inscripció en el cens de les persones signants de conformitat amb les dades del padró d’habitants en la data d’admissió a tràmit de la consulta, que va ser el 4 de juny passat.


A partir d’aquí, amb el mínim de signatures vàlides requerides, l’òrgan competent (en aquest cas l’Ajuntament de Moià), tindrà un termini màxim de 90 dies per convocar la consulta, la qual cosa ens situa a final d'any. Segons estipula la llei, la consulta s’haurà de celebrar en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals des de l’endemà de la publicació del decret de convocatòria, o sigui que, com a màxim, el procés es podria allargar fins a final de febrer o començament de març, en funció dels dies que es trigui a sortir publicat el decret.
 

Ja fa un any que es va demanar

Tot el procés, que si no hi ha cap imprevist hauria de culminar amb la celebració de la consulta aquest hivern, ja fa gairebé un any que s’arrossega. La comissió promotora del procés participatiu sobre la modificació urbanística que ha de condicionar el futur de l’escorxador i la planta de biogàs, va registrar la petició de la consulta a l’Ajuntament a final de setembre de l’any passat, i encara no té una data de celebració concreta.

I és que l’afer de la consulta ha passat per un llarg periple d’estira-i-arronsa entre la comissió ciutadana que la vol impulsar i l’Ajuntament, amb diferències sobre la pregunta i l’exposició de motius sobre la consulta que ha hagut d’acabar resolent la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat. Aquest organisme ha emès dues resolucions que donen la raó a la petició ciutadana i obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta (a la qual s’havia mostrat reticent) per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. Tot plegat ha allargat tot el procés més del compte, fins que el març passat la Comissió de Control tombava les al·legacions presentades per l’Ajuntament, posant fi a la via administrativa i deixant només l’opció del contenciós, al qual el consistori va decidir no recórrer.


No va ser fins al juny, quan s’acabava el termini per presentar aquest nou recurs judicial, que finalment es va admetre a tràmit la consulta, i la comissió promotora va començar a recollir les signatures mentre esperava poder disposar d’un cens oficial que, segons lamenten els impulsors, també va trigar massa a arribar.

18 setembre 2025

Regió7

Ecologistes de Moià busquen la mediació d'una comissió per defensar el seu posicionament contra la futura planta de biogàs

L’entitat El Fanal lamenta la «falta de transparència» del govern d'AraMoià, i ha reclamat informació que diu que els nega l’Ajuntament a un òrgan especialitzat sorgit del Parlament


Part dels terrenys on es vol ampliar el polígon, a tocar de l'escorxador / ARXIU | OSCAR BAYONA


Jordi Escudé
Moià 14 JUN 2024 6:26 Actualitzada 14 JUN 2024 13:04


El grup ecologista del Moianès El Fanal, que posa en dubte la viabilitat i la conveniència de la futura planta de biogàs de Moià, lligada a l’ampliació de l’escorxador, que vol impulsar el govern d'AraMoià, ha demanat a un òrgan independent nomenat pel Parlament que faci de mediador entre l’entitat i l’Ajuntament davant el conflicte d’interessos i el posicionament contraposat d’uns i altres en relació amb la proposta.

Es tracta de la Comissió de Garantia de Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), encarregada de vetllar pel compliment d'aquest dret, a qui el Fanal ha decidit recórrer davant la «falta total de transparència» per part d'AraMoià en aquesta qüestió, que segueix el seu curs amb un avantprojecte previ al projecte definitiu «que coneixem gràcies als grups de l’oposició, però del qual no sabem més detalls ni en quina fase està», lamenta la portaveu de l’entitat, Pilar Clapers. «Pel que ens han dit, n’han de presentar un altre, i a hores d’ara desconeixem si ho han fet o no». Com ja ha explicat aquest diari, les noves construccions es preveuen en uns terrenys de 27 hectàrees adjacents al polígon de Cal Prat i adquirits fa un temps per l’escorxador, que el propietari vol ampliar. L’operació preveu la cessió a l’Ajuntament de 2,5 hectàrees d’aquesta superfície per a la planta de biogàs a canvi que li requalifiqui 10,8 hectàrees més , just al costat de l’escorxador, per poder-lo engrandir. El Fanal considera desproporcionada la proposta pel perjudici mediambiental i de sostenibilitat que considera que tindrà.


L’entitat es queixa que el govern municipal «ignora contínuament les nostres demandes» després que, segons assegura Clapers, no hi ha hagut cap resposta a un seguit de peticions d’informació que el Fanal hauria entrat per registre el 31 de desembre del 2023. Eren peticions sobre la documentació més recent (avantprojecte o projecte) respecte a la planta de biogàs i el cost de redacció del projecte; el decret d’alcaldia de l’octubre passat «pel qual l’Ajuntament es fa propi el projecte d’ampliació de la zona industrial del Prat presentat pel propietari de l’escorxador»; el projecte d’ampliació del polígon presentat pel propietari dels terrenys; l’informe de l’arquitecte respecte d'aquesta ampliació; l’informe de secretaria i intervenció sobre la situació legal de l’actual polígon (pendent de legalitzar i recepcionar) i de l’escorxador «atesa la sentència de tancament de l’activitat de l’agost del 2020»; i el consum actual d’aigua al municipi, al sector industrial, i a l’escorxador.

Clapers sosté que l’Ajuntament tenia un mes per contestar, però veient que «no hem obtingut cap resposta, ni que fos per dir-nos que no ens podien donar la informació», el Fanal ha optat per traslladar aquestes mateixes peticions a la GAIP perquè sigui aquest organisme qui respongui en un termini màxim de 3 mesos (a final d'agost). També se li ha demanat que faci de mediador entre ecologistes i Ajuntament. Els ecologistes entenen que és una informació d’interès públic «que demanem per conèixer bé com es desenvolupa el projecte, valorar-lo i supervisar-lo», diu Clapers, entre altres coses perquè «és una inversió de molts diners», amb una subvenció dels Fons Next Generation de 3,3 milions, amb què es cobriria una part del total. La resta serien de fons propis, i en aquest sentit, el pressupost del 2024 contempla una partida de 4,4 milions, diu Clapers. Admet que el govern municipal n’ha exposat les principals idees «però la proposta s’ha explicat molt per sobre i voldríem més elements per valorar-la». D'entrada, l’entitat no la veu amb bons ulls i ha avançat que presentarà al·legacions al projecte.

Recollida de firmes

La plataforma Moianès pel Decreixement, on s’integra El Fanal, manté oberta la recollida de signatures en contra de la planta de biogàs i de l’ampliació de l’escorxador, que va engegar al gener aprofitant el mercat dels dissabtes a Moià. També se'n recullen en comerços, i a hores d’ara, hi ha més de 2.000 signants. L’objectiu era superar els 1.475 vots que va obtenir AraMoià a les darreres eleccions municipals, «i només amb les firmes de gent de Moià, ja passem d’aquesta xifra», assegura Clapers. Tanmateix, es pot continuar signant «a l’espera de decidir què en fem». 

14 juny 2024

Regió7

Impulsen una campanya a Moià contra la ubicació de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador

Grups ecologistes i veïns denuncien la sobredimensió d’unes instal·lacions amb un elevat consum d’aigua i «greus perjudicis» a l’entorn

Part dels terrenys on es vol ampliar el polígon, a tocar de l'escorxador i amb Moià al fons OSCAR BAYONA


Jordi Escudé
Moià | 04·02·24 | 06:25 | Actualitzat a les 09:03

Grups ecologistes i persones a títol particular agrupades en la plataforma Moianès pel Decreixement, han engegat una campanya informativa i de recollida de signatures per reclamar a l’Ajuntament de Moià que aturi la proposta d’ampliació de l’escorxador comarcal, i es repensi la construcció d’una planta de biogàs, que hi està vinculada. Uns projectes que «ens deixen bocabadats» per les seves dimensions i pel perjudici mediambiental i de sostenibilitat que consideren que tindran, segons ha explicat una de les portaveus de la plataforma i membre de l’entitat ecologista El Fanal, Pilar Clapers.


Les noves construccions es preveuen en uns terrenys de 27 hectàrees adjacents al polígon de Cal Prat adquirits fa un temps per l’escorxador, que hi fa frontera i que el propietari vol ampliar. L’operació contempla la cessió a l’Ajuntament de 2,5 hectàrees d’aquesta superfície (la part situada més al sud) per a la planta de biogàs, a canvi que li requalifiqui 10,8 hectàrees més just al costat de l’escorxador (uns 15 camps de futbol), per poder-lo engrandir. Entremig de les dues instal·lacions quedaria un espai que es mantindria com a sòl rústic, sense requalificar.


De moment, no hi ha projecte i tot just se n’ha de licitar la redacció, però amb aquestes dades i veient els plànols que l’Ajuntament ha presentat per poder obtenir una subvenció de 3,3 milions dels fons Next Generation, «ja ens han saltat totes les alarmes», sosté Clapers. D’entrada, la plataforma critica «l’opacitat» amb què diu que actua l’Ajuntament en tot aquest afer, entenent que «projectes com aquests els hauria de decidir el poble, i no dependre d’un privat que té un interès per fer créixer la seva explotació». A més, no veu clara l’operació en uns terrenys «on fa uns anys ja es va plantejar l’ampliació del polígon i es va descartar perquè consten com a protegits en el Pla Territorial de les Comarques Centrals», apunta Clapers, i considera que «això s’hauria de mantenir perquè no ha canviat res». Igualment, la plataforma sosté que, per proximitat, en resultaria afectada l’edificació medieval de Castellnou de la Plana, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.


Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, defensa aquesta ampliació perquè, entre altres coses, permetrà legalitzar i poder recepcionar el polígon de Cal Prat. I és que, la part edificada no disposa de les compensacions que s’han de destinar per llei a vialitat, equipaments i zones verdes, i això es podria resoldre amb la nova superfície ampliada.
 

Males olors
L’Ajuntament calcula que aquests 3,3 milions dels Next Generation cobririen «entre un 65 i un 70%» del cost de la planta de biogàs, que es vol començar a definir aviat perquè ha d’estar acabada el 2026. La resta de diners s’aportarien amb fons propis, apunta l’alcalde, si bé la inversió final la concretarà el projecte un cop estigui fet. En aquestes 2,5 hectàrees també hi haurà una planta de triatge per separar els impropis de la matèria orgànica que es reculli de les deixalles, i del que es generi dels fangs de la depuradora o de les empreses agroalimentàries; i s'hi podria ubicar un parc fotovoltaic, que ara per ara no està contemplat. Unes instal·lacions que s’ubicaran «a menys d’un quilòmetre del poble quan Europa recomana que estiguin com a mínim a un i mig», apunta Genís Costa-Pau, també de la plataforma. A més, «s’hi tractaran purins, fangs, i restes orgàniques, i tan sols amb els trasllats, això generarà unes emissions de gasos i olors que afectaran de ple el nucli de Moià», tenint en compte aquesta proximitat «i el vent de marinada» que, segons diuen, precisament bufarà en direcció al poble des d’on hi haurà ubicada la planta de biogàs. Per tot plegat, i més enllà de posar en dubte la necessitat d’una planta de biogàs d’aquestes característiques a Moià, la plataforma reclama a l’Ajuntament que busqui una nova ubicació més allunyada, com ara a la part més apartada del polígon del Pla Romaní.


Per la seva banda, l’alcalde nega la major, i assegura que «les plantes de biogàs, ni fan fum, perquè fermenten sense oxigen, ni generen pudors, perquè l’emmagatzematge dels residus i dels purins és en dipòsits hermèticament tancats». A més, diu que no es contempla cap planta de transferència de residus com afirma la plataforma. De fet, assegura que totes les instal·lacions «estan dimensionades als residus que genera Moià», sense que es contempli la possibilitat que en vinguin de fora.

Més enllà de les possibles pudors, la plataforma Moianès pel Decreixement, denuncia els perjudicis que l’ampliació del polígon i especialment la construcció de la planta de biogàs pot suposar per a l’entorn faunístic i paisatgístic. D’una banda, sosté que s’impediria el pas de fauna que actualment hi ha a la zona on es pretén ubicar la planta de biogàs, sota el pont de Castellnou, i de l’altra, se’n podria ressentir el creixement de la sàlvia valentina, una planta protegida «que pràcticament només es troba al Moianès», i que té diversos exemplars en l’àmbit d’ampliació del polígon, explica Clapers. En aquest sentit, Guiteras sosté que s’haurà de veure si realment en resulta afectada i, «en qualsevol cas, hi buscarem una solució».

Temen pel consum d’aigua
Pel que fa a l’ampliació de l’escorxador, les crítiques dels ecologistes van especialment lligades als volums d’aigua que necessita per funcionar. Actualment, la instal·lació ocupa 1,4 hectàrees, i segons Moianès pel Decreixement gasta el 25 % de tota l’aigua que consumeix el municipi. La plataforma està convençuda que aquesta xifra «es multiplicarà» fins a uns límits «que Moià no es pot permetre», de resultes d’una ampliació que tampoc no compensaria els llocs de treball «en precari» que es puguin crear.

Unes consideracions que l’alcalde nega, entre altres coses perquè «aquesta ampliació no servirà per sacrificar més animals, sinó per a la transformació». En aquest sentit, vol deixar clar que l’objectiu de disposar d’unes instal·lacions més grans és per poder incorporar serveis d’envasat de productes ja elaborats, de manera que, «en lloc de vendre canals, vendran hamburgueses, botifarres o llom...» sense necessitat de consumir tanta aigua, puntualitza Guiteras.
 

Experts en biogàs exposaran en un acte obert la proposta de la nova planta
L’auditori Sant Josep de Moià acollirà divendres, 9 de febrer, a les 7, una xerrada informativa oberta a tothom sobre la proposta de la planta de biogàs, que obrirà l’alcalde, Dionís Guiteras, però bàsicament anirà a càrrec d’especialistes en la matèria que n’explicaran el funcionament.

D’entrada, Guiteras valora els beneficis que tindrà per al poble, com a planta generadora d’energia elèctrica, a partir dels residus i purins que s’hi tractaran, i que, segons explica, suposaran uns 700.000 euros d’estalvi anuals en electricitat pública a l’Ajuntament. A més, «els purins no contaminaran els aqüífers», els fangs de la depuradora «serviran per generar energia i com a fertilitzant», el rebuig de les indústries agroalimentàries «també es convertirà en energia», i el tractament de la fracció orgànica pot repercutir «amb una rebaixa en el rebut de les escombraries».
 

La plataforma organitza una caminada diumenge vinent a l'entorn dels terrenys afectats
La plataforma Moianès pel Decreixement té previst organitzar diumenge vinent, 11 de febrer, una caminada popular pels terrenys on es vol ampliar l'escorxador i es vol construir la planta de biogàs per informar de les afectacions que diuen que tindran aquests dos projectes per a l'entorn. El punt de trobada serà a les 10 del matí a la plaça Major de Moià, o bé a 2/4 d'11 al polígon del Prat. Amb la ruta es donaran a conèixer els valors naturals de la zona, i després es farà una visita i vermut a Castellnou de la Plana.

Paral·lelament, ja fa uns dies que la plataforma ha iniciat la recollida de signatures en contra de les dues propostes, amb paperetes repartides en establiments del poble i al mercat setmanal, i també a través de Change.org. De moment, n'han recollit unes 700. 

4 febrer 2024

Regió7