Junts retreu que no es faci una rebaixa de l’IBI, que es manté, i el que considera una gestió deficient del servei de residus
Illa de contenidors per a la recollida deixalles a Moià, a toca de la carretera / ARXIU/DAVID BRICOLLÉ
David Bricollé
Moià 30 D’OCT. 2024 14:36
L’Ajuntament de Moià aplicarà l’any que ve un increment del 21% en la taxa de deixalles, en la línia que s’està generalitzant a la majoria de municipis, i sota el mateix argument: l’aplicació i compliment de la normativa europea que ordena que a partir d’aquest proper exercici aquesta taxa no sigui deficitària. És a dir, que per si sola cobreixi la totalitat del cost del servei de recollida i tractament de les deixalles domèstiques. És la principal novetat d’unes ordenances, les de la capital del Moianès, que es van aprovar en el darrer ple municipal i que, tret d’aquest rebut per a la recollida i tractament de residus, pràcticament no experimenten cap variació.
AraMoià defensa la necessitat complir amb la normativa europea sobre residus, i de mantenir ingressos per afrontar les inversions previstes
Tanmateix, Junts, que és el principal grup de l’oposició, en va retreure tant la gestió que s’ha fet en els últims anys d’aquest servei de les deixalles, que considera que per tal com s’ha portat repercuteix en el cost, i també que no s’hagi atès una demanda que la formació ha posat sobre la taula, que és la de rebaixar l’IBI. La proposta es va provar amb els vots favorables de l’equip de govern (AraMoià-ERC) i del PSC, l’abstenció de Capgirem Moià-CUP i el vot en contra de Junts.
La regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, va destacar de les ordenances per al 2025 que «hi ha molt poca modificació, tret de temes tècnics d’adequació a normativa», i de l’excepció de la taxa de deixalles, amb aquest increment del 21%: «D’aquesta manera es cobrirà el cost que genera i, com que l’objectiu és canviar l’actual sistema de contenidors oberts» per un model més eficient, «esperem generar cada cop menys rebuig i anar corregint la taxa».
La portaveu de Junts, Maria Tarter, va lligar l’Impost de Béns Immobles i les deixalles per sustentar la demanda del seu grup, incidint en el fet que «fa temps que plantegem i empenyem per una reducció de l’IBI», que de cara a l’any que ve no es toca. Tarter va exposar que «crèiem que ara hi havia una oportunitat aquest any per abaixar-lo». I ho va defensar pel fet que «per part del govern sempre hi ha l’argument que, si abaixem l’IBI, hem de treure aquesta part d’ingressos d’algun altre lloc. Com que aquest any hem d’apujar per força la taxa de residus perquè per si sola en cobreixi el cost, això farà que, al contrari del que passava fins ara, no s’hagin de destinar recursos municipals a cobrir part del cost d’aquest servei. I segons els càlculs de la regidora d’Hisenda això són uns 126.000 euros, dels que ara l’Ajuntament disposarà. Per això, pensem que era el moment per fer una rebaixa de l’IBI, i d’aquesta manera també compensar la càrrega sobre els ciutadans que suposarà l’augment de les deixalles».
«Des del 2015, el coeficient de l’IBI s’ha rebaixat el 7,46%»
La resposta de la regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, va ser una lectura a la inversa. «Durant anys no hem pogut fer determinades coses perquè havíem destinat una part dels ingressos a cobrir el cost de la recollida de deixalles. Ara que es cobrirà amb el rebut, aquests diners es podran destinar a inversions o a més serveis», exposava. També va subratllar que, «des del 2015, el coeficient de l’IBI s’ha rebaixat el 7,46%. Traduït en la recaptació, això ha suposat que hem ingressat el 10% menys» per aquest concepte. I reblava que, «per contra, la població ha crescut en aquest temps el 13%, i això són més necessitats».
Per la seva part, l’alcalde, Dionís Guiteras, hi afegia que «com que aquest any i el que ve tenim moltes obres endegades i projectes a finançar», fent referència a les rehabilitacions de Cal Comadran i les Faixes i a la planta de biogàs, «hem considerat que era millor no tocar l’IBI. Que vol dir que no l’abaixem, però tampoc no l’apugem, malgrat que tenim aquest acumulat d’aquests últims anys que sí que l’hem anat reduint i no ho hem compensat ni tan sols amb l’IPC. En canvi, totes les despeses de l’Ajuntament sí que han anat augmentant».
Retornant a l’augment del rebut de les deixalles, la portaveu de Junts va retreure que, més enllà de les exigències de la normativa europea de no tenir una taxa deficitària, «estem pagant que en la gestió d’aquest servei esteu anant tard i malament». Maria Tarter ho va argumentar que «del tema de la recollida de residus portem parlant-ne des de fa molts anys: el contracte està caducat i amb pròrrogues des de desembre del 2015. No podem aplicar una taxa variable perquè encara no hem canviat de model. Per tant, tot plegat ve d’una mala gestió que arrosseguem de fa una dècada».
Dionís Guiteras va reiterar que «no és només el tema del sistema de reciclatge, és que la normativa diu que una taxa no es pot cobrir amb recursos públics. Fins ara, tots els ajuntaments ho hem fet, hem agafat recursos públics per subvencionar part de la taxa. La pujada és per cobrir la part que cobria l’Ajuntament».
D’altra banda, Tarter va exposar també el vot negatiu del seu grup pel fet que referent a la taxa de residus s’havien tret de l’ordenança diferents exempcions que hi havia previstes (quan un local comercial estava buit, per als centres educatius i sanitaris públics i les institucions que atenen discapacitats, o per a ciutadans amb informes de Serveis Socials que considerin que estan en situació d’exclusió social). En aquest punt, l’alcalde va admetre que es podia deure a un error i que es revisaria.
Per la seva part, la portaveu de Capgirem Moià-CUP, Lakhsmi Roset, es va referir a l’augment de les deixalles, exposant que «som conscients que ve de normativa europea, però hauríem volgut que s’estudiés la manera de reflectir aquesta taxa que hem d’incrementar amb el fet que es pogués concretar quines són les persones més generadores de residus. Poder acotar al màxim per ser justos».
30 octubre 2024