l padró d’habitants creix a totes les comarques, i en especial a la Cerdanya i el Moianès

Gairebé dos terços dels 164 municipi del conjunt de l’àrea de Regió7 ha guanyat població
En conjunt sumen 6.000 habitants més, amb augments comarcals per sobre l’1%, amb l’excepció del Berguedà i el Solsonès


Puigcerdà s'apropa als 10.000 habitants i aglutina el 49% de població de la comarca ARXIU/ALEX GUERRERO


David Bricollé
Manresa | 17·01·24 | 06:27 | Actualitzat a les 10:53


La Cerdanya i el Moianès s’han convertit en les dues comarques que més van créixer en nombre d’habitants oficials durant els tres anys de pandèmia. És a dir, els que consten com a empadronats, que és la dada de població a la que les administracions donen màxima formalitat. En relació amb la que tenien en tancar el 2019, en els tres anys posteriors aquestes dues demarcacions van créixer el 7,1% (1.323 habitants més) i el 5,6% (780 persones més), respectivament. I totes dues són també les que han crescut més al nostre territori, i entre les nou que ho han fet més a tot Catalunya, en l’últim padró que l’Institut Nacional d’Estadística ha fet oficial (que dóna les xifres a 1 de gener del 2023) en relació amb el de l’any anterior. Unes dades que situen la Cerdanya molt a prop de superar els 20.000 habitants (en són 19.848); i el Moianès en el camí progressiu, tot i que més llunyà, d’assolir els 15.000 (ara hi ha pràcticament 14.700 persones empadronades).


D’aquest últim padró fet públic per l’INE en destaca que totes les comarques de Regió7 han crescut en població, una tendència que ja es veia a venir en els darrers exercicis, però que en l’anterior encara va tenir el Bages com a excepció. Ara augmenten totes en relació amb el padró del 2022 i, com es deia, la que ho fa més en termes relatius és la Cerdanya, que va guanyar 405 habitants (l’única que creix per sobre del 2%), seguida del Moianès, amb 271 habitants més (un creixement de l’1,88%).


Al conjunt de l’àrea d’influència d’aquest diari (set comarques oficials i els set municipis del Baix Llobregat Nord) s’ha produït un guany de població de 6.291 persones, el 0,5%, de manera que se supera el mig milió d’habitants (524.766).


En tota aquesta àrea, gairebé tres de cada quatre municipis va guanyar població durant el 2022. El Bages és la comarca on aquest paràmetre és més elevat: 25 municipis van créixer en nombre d’empadronats (el 83%) per només 5 que van decréixer. Amb 2.790 habitants més, la comarca ha passat d’estar fregant els 181.000 (a 1 de gener del 2022) a apropar-se als 184.000.



Els padrons, municipi per municipi EQUIP D'INFOGRAFIA

Només al Berguedà hi va haver més pobles amb xifres negatives (17) que positives (14), però tot i això el balanç global també ha portat un augment d’habitants. Gairebé 300 més, que consoliden la demarcació just per sobre dels 40.000.

En el cas del Solsonès, ja està per damunt dels 15.000 habitants, comptant-hi (tot i que en la data en què es formalitza aquest últim padró encara no s’havia produït) la incorporació dels dos nous municipis que abans eren de la Segarra: Torà i Biosca. Aquestes dues poblacions, segons aquest darrer registre, hi han afegit 1.385 habitants. El nombre de municipis que guanya població i el que en perd és gairebé paritari, 9 que sí, 8 que no.


En el cas de la Cerdanya, que es destacava a l’inici, aquests 19.848 habitants empadronats que té oficialment en l’actual registre és la xifra més alta que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 50 anys. En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just sis anys ha guanyat 2.225 empadronats, un augment del 12,6%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb gairebé 6.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).

I, pel que fa a l’Anoia, pràcticament tres de cada quatre municipis (d’un total de 33) guanya població, que en conjunt han aportat a la comarca 1.540 persones més, de manera que ha passat d’estar just per sobre dels 125.000 habitants a superar els 126.000.
Totes les capitals creixen i Manresa va camí dels 80.000

Pel que fa a les capitals, totes han sumat població. Manresa un miler llarg, que la van apropant al llindar dels 80.000 habitants. En aquest últim registre fet oficial per l’INE n’eren 78.877, la qual cosa suposa que en una dècada ha guanyat més de 2.500 habitants (el 2013 eren 76.170).

La que més creix en termes relatius és Puigcerdà (gairebé el 3%). N’ha sumat 280 i els 9.764 habitants que ha assolit fan que pràcticament la meitat de la població de la Cerdanya (19.848) hi visqui. La capital de casa nostra que aglutina més percentatge de població del territori que encapçala és Solsona. Tot i que, de totes, és la que menys ha crescut (el 0,44%) i que la comarca ha incorporat dos municipis més, a Solsona hi viu el 60% dels habitants de la demarcació. Berga ha sumat entre un padró i l’altre gairebé 200 habitants més i la xifra la situa a tocar dels 17.000, llindar per damunt del qual va estar entre el 2008 i el 2011. I Igualada, que el 2020 va superar la barrera dels 40.000, ara ha pujat un graonet més, els dels 41.000, després de sumar en aquest últim balanç gairebé 400 habitants nous. 

17 gener 2024

Regió7

El Moianès i la Cerdanya són les comarques que més van créixer el segon any de pandèmia

Segons el padró oficial a 1 de gener del 2022, només el Bages va experimentar un mínim descens d’habitants, i globalment s’ha crescut clarament a tota l’àrea en els dos anys de covid
Manresa ha perdut població en l'últim padró oficial, però n'hauria recuperat durant el 2022 ARXIU/ALEX GUERRERO

David Bricollé
Manresa | 29·12·22 | 06:24 | Actualitzat a les 09:18


Gairebé tres de cada quatre municipis de l’àrea de Regió7 van guanyar habitants durant el segon any de pandèmia, el 2021, segons la que és la dada més fiable de població, la del registre dels padrons, que acaba de fer públic l’Institut Nacional d’Estadística. I a nivell comarcal és rellevant el cas del Moianès, que és una de les comarques de tot Catalunya que més va créixer en nombres relatius. Va sumar 185 habitants més, el que suposa un augment de l’1,43% en relació amb el 2020 (que ja havia estat també de creixement), només superat pel Baix Penedès i el Garraf. En aquesta línia, destaca també la Cerdanya, que registra un creixement de l’1,11% (213 habitants més), que alhora s’afegeix al creixement que ja va experimentar el primer any de pandèmia (la comarca que més ho va fer de tot Catalunya), de pràcticament el 4%.


En conjunt, les set comarques oficials de l’àrea de Regió7 més els set municipis que conformen el Baix Llobregat Nord van tancar el 2021 (les dades ara publicades són a 1 de gener del 2022) amb un total de 517.069 habitants, el que suposa un creixement del 0,5% respecte l’any anterior (2.266 habitants més), que havia estat d’increment general. En aquest cas, hi ha una excepció, el Bages, que és l’única que registra un decreixement, tot i que és gairebé insignificant (del 0,042%, per 41 habitants menys), i es manté fregant els 181.000 habitants.

Com es deia a l’inici, la demarcació que percentualment va més a l’alça és el Moianès, amb un guany de prop de 200 empadronats més que fan que en el seu conjunt consolidi de ple els 14.000 habitants, barrera que va superar fa dos anys.
 

Dades dels padrons per municipis INFOGRAFIA REGIÓ7

En el cas de la Cerdanya, que és la segona que més creix, el que fa és consolidar els 19.000 habitants que va assolir el 2020 i apropar-se als 20.000. Aquests 19.443 que té oficialment en l’actual registre és la xifra més alta d’empadronats que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 46 anys (a l’Idescat apareixen dades fins al 1975). En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just cinc anys ha guanyat 1.820 empadronats, un augment del 10,3%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb 5.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).

El Berguedà ha registrat també un petit creixement (del 0,66%, amb 275 empadronats més) però és un guany prou significatiu perquè li permet assentar-se en els 40.000 habitants, llindar que tot just havia superat en el padró precedent.

La que salta una barrera en aquest últim registre és l’Anoia, que gràcies a la incorporació de 1.043 empadronats nous supera els 125.000. El creixement de la comarca en aquest segle és més que notable, ja que l’any 2000 tenia una població molt per sota de les 100.000 persones (89.876 per ser exactes). Per tant, en dues dècades ha augmentat de gairebé el 40% (35.000 habitants més). El Solsonès pràcticament no experimenta variació i es manté en els 13.600.

Quatre capitals baixen

Pel que fa a les capitals, n’hi ha quatre que baixen en població, una d’elles Manresa. Un cas paradoxal ja que en aquest últim registre oficial (que, recordem, és d’1 de gener del 2022) se li atorguen 740 habitants menys que la fan baixar dels 78.000. Però en les últimes dades del consistori, del mes de juny passat, es palesava que que s’ha superat el sotrac i que, després d’un any i mig baixant, la població ha tornat a créixer, situant-se en 78.523 persones en total. De les altres tres que mostren descensos destaquen Puigcerdà i Igualada, ja que malgrat són molt mínims (per sota de l’1%) van en direcció contrària al de la comarca. En el cas de la capital de l’Anoia, manté consolidats els 40.000 habitants. La quarta que recula és Solsona (-44 empadronats), que malgrat tot es manté just per damunt dels 9.000.

Moià sí que va totalment en la línia de la comarca, ja que guanya 74 empadronats, el que li suposa un increment de l’1,30%, mentre que Berga en guanya 80, i a poc a poc es va apropar als 17.000 habitants (ara en son 16.762) llindar per sota del qual va caure fa una dècada.

Si posem la lupa a nivell municipal, però fora de les capitals, hi ha dos municipis considerats dels grans que fan un salt: Sant Fruitós de Bages supera per primer cop els 9.000 habitants gràcies a que en un any n’ha sumat 128 de nous (un augment de l’1,56%), i Navàs salta la barrera dels 6.000, amb un creixement del 0,73%. Aquest llindar ja el va saltar en el padró del 2010, però en va quedar per sota en el del 2020. Just un any després, doncs, el recupera.

També cal posar l’accent en el cas de Sant Vicenç de Castellet, que tot i no saltar cap barrera s’hi apropa molt. Seguint la progressió actual, molt aviat podria superar els 10.000, ja que ara està a tot just una cinquantena, després de sumar 81 empadronats més en un any. Artés s’apropa a fer el salt dels 6.000 (li’n falten un centenar) i Navarcles ha consolidat els 6.000 que va aconseguir superar fa dos padrons.

Un cas especialment rellevant, per la xifra, és el de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, torna a assolir els 1.000 habitants (segons aquest padró, son mil justos), xifra que ja havia tingut fa uns anys. El que també s’apropa al miler és Olius (985), que l’any 2000 tot just superava els 500 empadronats.

Al Berguedà no hi ha cap salt de xifra, però Gironella ha sumat 24 habitants que l’acosten als 5.000 (ara son 4.940) que ja va tenir entre el 2008 i el 2012, mentre que, en contraposició, Guardiola en perd 11 i es consolida per sota del miler (918).

La Cerdanya té els municipis que presenten creixements més notables en nombres relatius, tot i que s’ha de tenir present que es tracta de municipis petits (a l’entorn dels 500 habitants o menys). És el cas de Bolvir, Das, Prullans o Meranges, amb augments que oscil·len entre el 7% i el 15%.


Els més petits de Catalunya també creixen

Fet rellevant al Berguedà i, en aquest cas, per extensió, a Catalunya. Els dos pobles més petits del país, tots dos situats en aquesta comarca, van guanyar habitants en aquest últim padró oficial. Qui ara ostenta el títol de més petit de Catalunya, Gisclareny, va sumar oficialment un habitant, i en té 28 en total. Qui l’havia ostentat durant anys, Sant Jaume de Frontanyà, n’ha sumat tres, i té 31 habitant. A tota l’àrea de Regió7 hi ha 12 municipis de menys de 100 habitants, la meitat dels quals es concentren al Berguedà: són, a banda dels dos esmentats, Capolat, Castell de l’Areny, Fígols i La Quar. Al Moianès hi ha Granera, al Solsonès La Molsosa, a l’Anoia Bellprat, i a l’Alt Urgell hi ha Cava, Arsèguel i Cabó. Gaià es manté com el municipi més petit del Bages (179 empadronats).

29 desembre 2022

Regió7

El Moianès salta la barrera dels 14.000

 En el moment de la seva creació era la sisena demarcació més petita de Catalunya, i amb el creixement n’ha superades dues

David Bricollé
Moià 13·02·22


Brindis davant del Parlament dels representants del Moianès el dia que es va aprovar la creació de la comarca, el 15 d’abril del 2015 | ARXIU/MIREIA ARSO

El Moianès ha trencat una barrera. La dels 14.000. És la xifra d’habitants que ha superat en l’últim padró oficial publicat per l’Institut Nacional d’Estadística. Un salt que no és menor, ja que la que ara fa gairebé set anys es va convertir en la comarca número 42, l’última creada oficialment, es va gestar i formalitzar com la comarca dels 13.000 habitants (la qual cosa va ser motiu d’algun argument advers a la seva constitució). Quan el Parlament de Catalunya en va aprovar oficialment la creació, el 2015, el Moianès naixia com una comarca tot just per sobre dels 13.000 habitants

 13 febrer 2022

Regió7

El Bages supera els 175.000 habitants i Moià els 6.000

El padró d'habitants torna a créixer en quatre de les comarques després de cinc anys de caigudes

David Bricollé | Manresa 05.01.2018 | 21:30

Imatge dels carrers de Manresa. Eudald Redó

Són pujades molt petites, que en cap cas no superen l´1%, però són significatives. Quatre comarques de l´àrea de Regió7 han augmentat el seu padró municipal, segons el registre que acaba de fer públic l´Institut Nacional d´Estadística, amb data 1 de gener del 2017. Efectivament, són de fa un any, però són les que tenen oficialitat a nivell municipal, a tots els efectes. I a casa nostra són significatives perquè després d´anys de descensos (en el de l´1 de gener del 2016 només el Moianès va mostrar un signe positiu) hi ha més comarques que guanyen població que no pas que en perden.

El Moianès és de les que segueixen creixent (el 0,53%), tal com ha anat fent des que és comarca oficial, i l´Anoia consolida la represa marcada l´any passat, ja que van ser les dues úniques que van tenir un padró a l´alça. Però en aquest d´un any després s´hi afegeixen també el Bages (un augment del 0,41%), després de quatre anys de tendència regressiva; i el Solsonès (0,67%), on el descens ha estat sostingut durant cinc anys. Per contra, les que continuen perdent població empadronada són el Berguedà (-0,42%) i l´Alt Urgell (-1,23%).

El Berguedà cau fa 9 anys

En el cas del Berguedà, la caiguda és ininterrompuda i sostinguda des del 2008. Aquell any, la comarca s´acostava als 42.000 habitants (41.744). Nou anys després, està a punt de situar-se per sota dels 39.000, llindar que només supera de 13 habitants. D´aquesta comarca destaca que el tercer municipi més gran, Puig-reig, s´apropa perillosament a caure per sota dels 4.000 habitants. Ara en té 4.086, n´ha perdut 37 en l´últim padró i gairebé 300 des del 2009.

Per contra, el creixement de 714 habitants que ha registrat el Bages li permet superar a l´alça un altre llindar, el dels 175.000 habitants, per damunt del qual ja havia estat des del 2007 fins al 2014. Però, precisament, per fer-nos una idea de com ha estat el descens del padró en els darrers anys, cal subratllar que tot just el 2012 la comarca tenia gairebé 11.000 habitants més (186.084). Destacar que dos pobles miners que feia temps que anaven en recessió, Súria i Sallent, tenen un repunt, i que Castellgalí supera els 2.000.

Regió7

El Bages supera els 175.000 habitants i Moià els 6.000

3 gener 2018

Regió7 paper