L’església de Castellterçol guanya color amb pintures murals a les parets interiors

Concidint amb la festa major, a les 8 del vespre d’aquest dissabte s’inaugurarà la primera fase dels treballs, obra de l’artista local resident a Londres, David Font



Vista del sotacor amb els quatre murals que s'inauguraran aquest dissabte / David Font


Jordi Escudé
Castellterçol23 D’AG. 2025 6:25


Del no-res, a un conjunt artístic de primer ordre. El color blanc que fins ara ha impregnat les parets i els sostres de l’església de Sant Fruitós de Castellterçol, passarà a la història, i el temple es vestirà amb pintures murals que en decoraran pràcticament tot l’interior. Aquest dissabte, a les 8 del vespre, en plena festa major, s’inaugurarà una primera mostra d’un treball que es desenvoluparà per fases, i que és obra de l’artista local David Font.


David Font pintant un dels murals de l'església / David Font

Fa 26 anys que Font viu a Londres, on treballa com a muralista en projectes que li encarreguen particulars de tot el món, però sempre ha mantingut vincles amb Castellterçol, on va néixer el 1967, just en una casa al costat de l’església que ara decora. De fet, la transformació que vol fer de l’interior del temple no ha estat cap encàrrec, sinó una idea pròpia que ja fa anys que li rondava pel cap. «Ja de ben petit, sempre que veia una paret blanca la volia pintar», explica, i això és el que li ha passat amb aquesta església. Després de donar-hi voltes, i de realitzar diversos esbossos provant i descartant propostes, fa un parell d’anys que la va encertar i va engegar el projecte d’acord amb el Bisbat de Vic, «que sempre s’ha mostrat molt obert» fins al punt que el mateix bisbat és qui hauria animat Font «a apostar per un llenguatge més modern» en l’obra que guarnirà l’església. Com diu ell, «vull transmetre la religió al món actual», de manera que la temàtica dels murals és religiosa i bíblica «però relacionada amb els nostres temps».

«La creació», una fase de cinc

Reconeix que és un projecte «ambiciós», i de moment n’ha executat una petita part: la primera de les cinc fases amb què la desenvoluparà. S’inaugurarà avui però sense l’artista, que ha excusat la seva absència.


Es tracta de quatre murals, ubicats al sotacor, a l’entrada de l’església, que es distribueixen entre tres parets i el sostre, amb un espai aproximat d’uns 34 metres quadrats de pintura. Són les primeres, i fan referència a «La creació».

David Font pinta, però en tota la tasca prèvia l’ajuden el seu pare Lluís i el seu amic Lluís Bou. Fets els esbossos i amb la superfície preparada per poder pintar, David Font ha dedicat uns tres mesos a decorar les parets. Ho ha fet en tres etapes. Va començar per Nadal amb el sostre, on diversos elements i decoracions mostren «el naixement de la vida». Pels voltats de Setmana Santa, va pintar les dues parets laterals, dedicades a «l’arbre de la vida», una, i a «Adam i Eva», l’altra; i durant el mes juny va completar la feina amb el mural de la paret frontal, que simbolitza «la llum», i «el naixement del nostre món», explica l’autor.


El mural del sostre mostra "El naixement de la vida" / David Font


"Adam i Eva" també són protagonistes en els murals / David Font

En totes elles ha utilitzat la tècnica de fals fresc, a base de pigments minerals a sobre d’un preparat amb morter de calç, i diu que no ha estat fàcil pels problemes d’humitat que ha trobat a les parets, i per això s’ha optat per aquesta tècnica pictòrica.

De cara a «La salvació»

Quan tot just s’inaugurarà la primera fase dels treballs, David Font ja té «força avançada» la proposta amb esbossos de la segona, que no descarta poder-la haver pintat per Nadal.

En aquest cas, es parlarà de «La salvació», que inclourà passatges bíblics com «Les deu plagues d’Egipte», que l’autor vol lligar amb el problema mediambiental actual, «la multiplicació dels pans i els peixos», o «el diluvi universal», i s’hi plasmaran elements diversos com les pestes, les plagues, o les tenebres que, segons l’autor, podrien tenir paral·lelismes amb l’abundància d’insectes de l’estiu, epidèmies modernes, o fins i tot, l’energia elèctrica

A partir d’aquí, encara quedaran tres fases més per completar totes les pintures murals que dignificaran l’interior de l’església de Castellterçol. De moment, Font no en vol revelar el contingut, ni tampoc tenen data, però un cop tota l’obra estigui executada, a dins del temple hi quedaran ben pocs espais en blanc.

23 agost 2025

Regió7

L'Ajuntament de Moià compra un terreny per ampliar la zona esportiva

La finca rústica del camp del Saiol, que té una superfície de 47.610 metres quadrats, està situada entre els equipaments esportius i el cementiri



La finca rústica coneguda com el camp del Saiol era propietat del Bisbat Vic / Ajuntament de Moià


Queralt Casals
Moià20 JUL 2025 6:25


L’Ajuntament de Moià ha fet efectiva aquesta setmana la compra de la finca rústica coneguda com el camp del Saiol. Els terrenys, que eren propietat del Bisbat de Vic, estan situats entre la zona esportiva del municipi, on hi ha el pavelló i el camp de futbol, i el cementiri municipal. Aquesta operació, en la qual feia més de dos anys que s’estava treballant, permetrà al consistori estabilitzar les activitats que ja s’hi duien a terme, com alguns actes de la festa major o el cros escolar, i disposar d’un espai en propietat per ampliar els serveis d’aquest entorn.

Moià disposa en propietat d’un ampli espai al final de la trama urbana que podrà destinar a ampliar els serveis de la zona esportiva del municipi. Aquesta setmana l’Ajuntament de la capital del Moianès ha escripturat davant de notari la compravenda dels terrenys, que eren propietat del Bisbat de Vic, i són coneguts com el camp del Saiol. Es tracta d’una finca rústica amb una superfície total de 47.610 metres quadrats, que el municipi ha adquirit per un import de 122.761 euros, que es destinaran a la comunitat de preveres de Moià i, per tant, revertiran al mateix poble.


Els terrenys del camp del Saiol que s’han comprat «tenen una ubicació estratègica», ja que estan situats entre una zona d’equipaments esportius municipals, on hi ha el pavelló i camp de futbol, i del cementiri municipal. Segons el consistori, els equipaments esportius es troben sotmesos a un intens calendari d’activitats municipals i col·lectives d’interès general i, aquest fet ha propiciat l’interès de l’Ajuntament per adquirir aquesta finca.


L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, explica que amb la compra d’aquests terrenys «el que volem es ampliar els serveis de la zona esportiva». Es tracta, diu, «de tenir un espai propi per poder fer les activitats que ja s’hi feien», des d’actes de la festa major fins a les 4 hores de resistència en BTT, i al mateix temps dur-hi a terme «les ampliacions que volem fer de la zona esportiva amb altres equipaments».

En aquest sentit, segons Guiteras, «hi ha diferents idees que no són urgents, i que anirem plantejant de mica en mica, pero sí que era important tenir aquests espais perquè hi ha molta activitat esportiva al poble i val la pena tenir uns terrenys ja de propietat i a partir d’aquí ja anirem desenvolupant-ho». En definitiva amb la compra del terrenys «es tracta bàsicament de regularitzar allò com una zona esportiva i a mesura que hi hagi necessitats, que ja hi són algunes, veure com les encaixem en aquell espai».


L’Ajuntament de Moià fa més de dos anys que treballava en la segregació i la compra d’aquesta finca. «Ens ha costat molt perquè admistrativament ha sigut difícil», apunta Guiteras. Finalment, però, la compra ja s’ha pogut fer efectiva i el consistori la considera «una operació molt favorable pels interessos municipals i el futur de Moià».

20 juliol 2025

Regió7

Dos joves emprenedors volen obrir una sala de cinema estable a Moià

08/05/2025 04:10

ACN Moià - Miquel Jové i Elena Alcalá són dos joves emprenedors que s'han proposat obrir una sala de cinema a Moià. Els dos són professors en l'àmbit audiovisual i grans apassionats del cinema. Jové, a més, té vincles familiars a la capital del Moianès. L'objectiu final és aconseguir obrir una sala, però han decidit no començar la casa per la teulada. El primer que han fet és constituir una entitat a través de la qual organitzar sessions de cinema a l'espai municipal Les Faixes. De moment de manera mensual, però amb el propòsit que acabin sent més sovint, també a altres pobles de la comarca. Després de 20 anys sense que a Moià hi hagi hagut cap estrena, el primer passi serà aquest dissabte amb la pel·lícula 'Parenostre', de Manuel Huerga.


Miquel Jové compara el cinema i el costum d'anar-hi com aquell que va “a la peixateria o qualsevol altre comerç”. És necessari “tenir-lo disponible, a prop de casa, cada dia obert i poder-hi anar caminant ”, explica a l'ACN l'impulsor de la recuperació del cinema a Moià, juntament amb Elena Alcalá. Els dos reivindiquen “la comunió” que es viu en una sala de cinema, “un ritual que no es pot perdre”. “Ens hi va la identitat, la memòria i el compartir”, destaca Jové. “El cinema és comunitat, és poble, es vida. I ens hem de negar a que desaparegui”, afegeix.

El tipus de cinema que programaran respon a un model “híbrid”. Això vol dir que tant programaran cinema independent, d'autor o més artístic, “però el públic també ha de poder consumir cinema més evasiu o comercial”. També que obri una finestra al cinema familiar i que tots els públics puguin trobar la seva pel·lícula. “Hauríem de tenir Súper Mario o els Mínions, però també hauríem de poder estrenar Albert Serra, Carla Simón o cinema iranià, si s'escau”, explica Miquel Jové.

El projecte s'emmiralla en sales i models de gestió com la Screenbox de Lleida, el CineBaix a Sant Feliu de Llobregat o Zumzeig a Barcelona. En aquesta línia, Jové s'imagina una sala petita, “però equipada amb l'última tecnologia”. “Que hi puguin caber unes 100 persones, amb una gran pantalla i un equip de so que no hagi d'envejar res als cinemes de Vic o de Manresa”, assenyala. I que el públic “no senti que va al cinema del poble, només perquè està al poble, sinó perquè ofereix la mateixa qualitat que els cinemes on t'has de desplaçar”.

Trobar l'espai definitiu

A Moià hi havia hagut un cinema, el Casal, propietat del Bisbat de Vic. Tot i que és un espai pensat per projectar, amb cabina i butaques, actualment es troba en un estat ruïnós que caldria condicionar. Recuperar el Casal com a espai de projecció seria una opció, amb la premissa que caldria una forta inversió, i també posar-se d'acord amb el Bisbat, que de moment no hi ha tancat la porta. “L'espai seria perfecte i té projectors que es podrien restaurar”. També hi ha sobre la taula el projecte de Les Faixes II, un gran centre cultural a Moià, que preveu rehabilitar la nau industrial, i que contempla un auditori per a 400 persones, que els podria servir com a sala de projeccions.

De moment el cinema pren el nom de l'entitat que han creat, CinemaViu. Amb tot, Miquel Jové explica que la seva il·lusió, quan tinguin l'espai definitiu, seria poder-lo anomenat “Cinema La Cabra d'Or”, en honor a la mítica llegenda de la capital del Moianès.

Programació estable i en català

'Parenostre', de Manel Huerga, es projectarà a les 7 de la tarda aquest dissabte, i les entrades es poden adquirir anticipadament al web de l'associació i també presencialment a taquilla. Huerga serà a Moià per presentar la pel·lícula.

Jové i Alcalá volien començar el seu camí amb una pel·lícula de producció “catalana i en català” i d'un director a qui admiren. Precisament, el català tindrà un pes important en la programació, amb films en català o en versió original amb subtítols.

Les properes projeccions per als mesos de juny i juliol encara estan per decidir. Tot i això, Miquel Jové té clar que la del juny serà una pel·lícula familiar i la de juliol la voluntat és projectar-la a la fresca.

Canvi d'ubicació per les obres a Les Faixes

Els mesos de setembre i octubre hi haurà obres a la sala de Les Faixes. Entre d'altres, els treballs faran possible que la sala disposi d'unes butaques retràctils, que substituiran les cadires plegables que hi ha ara. Durant aquest període de temps, l'entitat haurà de buscar un espai alternatiu on projectar, que probablement serà l'Auditori Sant Josep. De cara al 2026, l'objectiu seria fer més d'una projecció al mes, amb una programació molt més regular, fins arribar en un futur a projeccions gairebé diàries, ja amb el seu espai propi. “Som ambiciosos”, assenyala Miquel Jové.

8 maig 2025

LaVanguardia

Moià consolida les parts més febles de l’església a l’espera d’una actuació global

S’han sanejat i reparat 1.800 m2 de teulades i s’han fixat els arcs del coronament del campanar


Arc del coronament del campanar, un dels punts on s'ha intervingut / A. M.


David Bricollé
Moià 22 MAI 2024 6:25


A l’església de Santa Maria de Moià, un dels exponents més importants del barroc neoclàssic català dels segles XVII i XVIII, s’hi ha completat una primera intervenció de consolidació en la qual s’ha afrontat la rehabilitació de punts que es va determinar que, per l’estat de deteriorament que presentaven, eren especialment sensibles: el conjunt de teulades i la part més alta del campanar.

Una actuació que permet donar un respir al procés de preservació del temple, ja que el que s’ha resolt és el que es va determinar que requeria més urgència, però que es vol que tingui continuïtat. La voluntat del bisbat de Vic i de la parròquia és poder disposar d'un pla director per a la restauració integral del temple.


El que s’hi ha enllestit és l'execució del projecte de reparació de teulades de l'església i consolidació del coronament del campanar, per un import de gairebé 300.000 euros. S'han reparat i sanejat completament els més de 1.800 metres quadrats de teulada del temple, s'han reparat totes les cornises i barbacanes, s'han consolidat els arcs del coronament amb injecció de morter de calç, s'ha sanejat mínimament la coberta del campanar i s'ha renovat la instal·lació del parallamps. Les obres les ha executat l'empresa moianesa Excavacions Padrisa.


Una grua que es va utilitzar per als treballs de rehabilitació / A. M.

Com es deia, es tracta de la primera intervenció d’envergadura de tot un seguit d’actuacions que afecten el temple, i que han de resoldre els principals problemes detectats en una diagnosi que es va fer de l’edifici. Respon a una revisió completa que es va fer de tot el temple, a càrrec d’un arquitecte especialitzat contractat per la diòcesi de Vic arran de les problemàtiques que hi van detectar ja fa tres anys els impulsors de l’entitat Amics del Campanar de Moià, que es va crear fa uns mesos amb l’objectiu de vetllar per la conservació del temple. Després d’aquell avís, tècnics del bisbat, de l’Ajuntament i del departament de Cultura, van visitar l’església per fer una primera comprovació del seu estat, i la problemàtica estructural detectada en la coronació, les cobertes i el campanar, es va acabar de confirmar amb l’anàlisi de l’arquitecte contractat per la diòcesi, fet que va motivar la intervenció que s’està fent ara.

Entre les principals deficiències detectades hi havia diverses inestabilitats al coronament del campanar amb un possible risc per a l’estabilitat d’aquesta part de l’estructura, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers. Hi havia deformacions en el sistema d’arcs del coronament, algunes juntes entre dovelles estaven unides aparentment només amb falques de ferro; i els contraforts que apuntalaven els arcs entrecreuats també presentaven deformacions vinculades a arrels de vegetació. Així mateix, les teulades estaven greument degradades pels corriments de teules, i hi havia filtracions d’aigua, que és en el que s’ha actuat per deixar-ho resolt.


Els prop de 300.000 euros de cost que tenien aquest conjunt d’intervencions s’ha pogut cobrir amb ajuts públics gràcies al conveni signat mesos enrere entre la parròquia de Santa Maria de Moià, el Bisbat de Vic, i l’Ajuntament de Moià, i que ha permès disposar de fons públics per sufragar les obres necessàries. En aquest cas, més de la meitat del cost (155.000 euros) provenia de l’Ajuntament a través d’una subvenció de la Diputació, mentre que el departament de Cultura de la Generalitat n’hi aportava gairebé 90.000. La resta provenia del Bisbat i de la mateixa parròquia. 

 22 maig 2024

Regió7

Moià ultima la restauració del campanar i les cobertes de l’església

Els treballs s’acabaran aquest gener i aturaran el deteriorament estructural d’aquesta part del temple

Jordi Escudé
Moià | 27·12·23 | 06:25



Operaris treballant en una de les cobertes, fa uns dies AJUNTAMENT DE MOIÀ

Les obres de consolidació i reparació de les cobertes tant del campanar i com del conjunt de l’església de Santa Maria de Moià encarrilen la recta final. Ja fa un parell de mesos que s’hi treballa, i l’Ajuntament espera poder-les completar durant aquest mes de gener, amb un lleuger retard segons el que estava previst.

Es tracta de la primera intervenció d’envergadura de tot un seguit d’actuacions que afecten el temple, i que han de resoldre els principals problemes detectats en una diagnosi que es va fer de l’edifici, com són les cobertes i el coronament del campanar, i que pugen a un total de 296.652 euros.


Fins ara ja s’ha intervingut en les deficiències constructives de les cobertes, i ara es continuarà amb els coronaments del campanar, les cornises i els contraforts, amb què es completarà aquesta fase de restauració de l’església. Respon a una revisió completa que es va fer de tot el temple, a càrrec d’un arquitecte especialitzat contractat per la diòcesi de Vic arran de les problemàtiques que hi van detectar ja fa tres anys els impulsors de l’entitat Amics del Campanar de Moià, que es va crear fa uns mesos amb l’objectiu de vetllar per la conservació del temple. Després d’aquell avís, tècnics del bisbat, de l’Ajuntament i del departament de Cultura, van visitar l’església per fer una primera comprovació del seu estat, i la problemàtica estructural detectada en la coronació, les cobertes i el campanar, es va acabar de confirmar amb l’anàlisi de l’arquitecte contractat per la diòcesi, fet que va motivar la intervenció que s’està fent ara.


Entre les principals deficiències detectades hi havia diverses inestabilitats al coronament del campanar amb un possible risc per a l’estabilitat d’aquesta part de l’estructura, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers. En aquest sentit, hi ha deformacions en el sistema d’arcs del coronament, algunes juntes entre dovelles estan unides aparentment només amb falques de ferro; i els contraforts que apuntalen els arcs entrecreuats també presenten algunes deformacions vinculades a arrels de vegetació. Així mateix, les teulades també es troben greument degradades pels corriments de teules, i hi ha filtracions d’aigua. Davant de tot això, i abans de procedir a la intervenció que s’està fent ara a l’edifici, quan encara no havia arribat la pandèmia. De manera cautelar ja es va muntar una bastida al capdamunt del campanar com a element de protecció provisional davant de possibles despreniments a l’espai públic, i que al mateix temps servís per facilitar les inspeccions tècniques necessàries.
Finançament a diverses bandes

Els prop de 300.000 euros de cost que tenen aquest conjunt d’intervencions es podran cobrir amb ajuts públics gràcies al conveni signat fa uns mesos entre la parròquia de Santa Maria de Moià, el Bisbat de Vic, i l’Ajuntament de Moià, i que permeten poder disposar de fons públics per sufragar les obres que siguin necessàries. En aquest cas, més de la meitat del cost (155.000 euros) prové de l’Ajuntament a través d’una subvenció de la Diputació, mentre que el departament de Cultura de la Generalitat n’hi aporta gairebé 90.000. La resta prové del Bisbat i de la mateixa parròquia.


Una imatge del campanar de l'església de Moià ARXIU | OSCAR BAYONA

27 desembre 2023

Regió7

El campanar de Moià serà objecte d’una intervenció per frenar-ne el deteriorament

El més urgent és reparar i fixar els arcs del coronament, i també una remodelació de les teulades del temple, afectades des del temporal Glòria
Àlex Mur i Francesc Aliberch al campanar de l'església de Moià ALEX GUERRERO

David Bricollé
Moià | 14·03·23 | 06:25

Moià està buscant completar el finançament per poder dur a terme una primera intervenció d’envergadura a l’església parroquial, que passaria d’entrada per resoldre els punts que ara mateix presenten una diagnosis més sensible, com és el coronament del campanar i també a les cobertes de tot el temple. Una primera actuació que té un pressupost de 300.000 euros, i del qual en falten 56.000 per cobrir-lo i poder engegar els treballs. En paral·lel, s’està creant una entitat, anomenada Amics del Campanar de Moià, que vetllarà per la restauració, conservació i manteniment d'aquest patrimoni tan icònic de la mà de la parròquia, l'Ajuntament i el Bisbat de Vic, de manera que aquestes intervencions tinguin continuïtat en el temps, segons ha explicat Àlex Mur, un dels seus impulsors juntament amb Francesc Aliberch. Recentment, l'Ajuntament ha signat un conveni amb parròquia i Bisbat per poder invertir fons públics al temple a canvi de poder-ne fer un ús públic per a actes que s’hi escaiguin.

Tot plegat arrenca d’una primera visita (de la que ja se’n va fer ressò regió7) que tècnics del bisbat, l'Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat hi van dur a terme el 16 de desembre de 2020 arran del l'alerta que ja en aquell moment van donar els impulsors de la futura entitat, que entre altres activitats pugen a fer el repic en dies assenyalats i que van començar a veure que el campanar presentava símptomes preocupants.

Amb aquest objectiu, la diòcesis ha contractat l’arquitecte especialitzat en restauració de patrimoni arquitectònic Jordi Morros per tal que dugui a terme les proves i els informes tècnics que detallin l’estat real de la coronació, en primer terme, i del conjunt del campanar i l’església, posteriorment. Les primeres conclusions confirmen que s’ha observat l’existència de diverses inestabilitats al coronament del campanar que suposen un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers. 

Segons aquests anàlisis, el sistema d’arcs del coronament mostra deformacions visibles, amb algunes juntes entre dovelles unides aparentment només amb falques de ferro, amb mancances importants del morter d’unió, alguna dovella amb trencament d’una part de les arestes, destacant el trencament d’una de les dovelles en l’encaix amb la clau central de pedra, i una fissura visible en la zona de contacte entre el nervi i la clau.

Detall d'una de les estructures debilitades del coronament DAVID BRICOLLÉ

Els contraforts que apuntalen els arcs entrecreuats també presenten algunes deformacions vinculades a arrels de vegetació. Aquesta ja va ser tallada l’any 2018, però continua brotant i malmetent actualment els materials constructius del coronament del campanar. Aquesta problemàtica es considera una deficiència potencialment greu, atès que suposa un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a la part més alta del monument. No obstant això, l’informe diu que la resta del campanar no presenta problemes estructurals greus i es tracta d’una construcció sòlida.
 

Una bastida per facilitar el control

De manera cautelar, es va realitzar una actuació prioritària de muntatge d’una bastida per fer de protecció provisional dels arcs i evitar despreniments de petits fragments cap a l’espai públic. Aquesta bastida també hi facilita l’accés per a una inspecció tècnica visual. Paral·lelament s’ha realitzat un aixecament fotogramètric en 3 dimensions del sistema d’arcs per verificar-ne la geometria i les deformacions amb precisió. A partir de la informació recollida, s’ha realitzat una diagnosi sobre l’estat de conservació del coronament de la torre campanar, amb una avaluació del grau de seguretat.

Actualment s’està redactant el projecte de restauració dels arcs del coronament del campanar i de les teulades de l’església, que també es troben greument degradades pels corriments de teules i per les ventades del temporal Glòria, el que dona nombroses filtracions d’aigua al temple. En una primera fase es preveu actuar en paral·lel restaurant el coronament del campanar i els teulats.
Vista general de les teulades del temple, que s'hauran de reparar DAVID BRICOLLÉ

Els impulsors de la naixent entitat Amics del Campanar de Moià destaquen, però, que aquesta primera intervenció «és només l’inici de les múltiples actuacions que s’hauran d’impulsar els propers anys a partir d’un pla director per tal de restaurar arquitectònicament i artística el conjunt patrimonial de l’església parroquial i el nostre campanar. De fet, es tracta de l’únic monument de la diòcesi amb aquesta importància patrimonial que es troba pendent de restaurar amb profunditat». Actualment es compta amb 89.000 euros d'una subvenció de la Generalitat i 155.000 euros de la Diputació de Barcelona.
Façana principal de l'església de Moià ALEX GUERRERO

El Campanar de Moià és un elegant monument barroc octogonal de 52 metres d’alçada. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local des de 1985 juntament amb l’Església Parroquial i forma part de l’Inventari de Patrimoni de Catalunya.


Una entitat que neix per vetllar per la progressiva millora del temple

Àlex Mur explica que des de l’any 2020 «hem anat creant un grup de gent diversa, molts joves, que ens encarreguem dels repics manuals de les campanes i de moltes altres coses», relacionades amb el temple. «Hem repenjat dos batalls que s'havien malmès, hem fet fer nova la finestra de la sala del rellotge, hem netejat la sala del rellotge d'excrements de coloms, hem retirat vegetació i aplicat herbicida a les zones del campanar on hi ha aquesta problemàtica, comuniquem tot allò que considerem que és necessari de revisar o reparar per seguretat i, recentment, de la mà del mestre rellotger Joan Pedrals, s'ha engegat puntualment el rellotge mecànic del campanar, que data del 1.600 i que no funcionava des de la dècada dels 70», detalla Mur, que subratlla que el campanar és «un símbol identificatiu de Moià».

A partir d'ara, esperant la consecució de les obres d'aquest primer projecte quan es disposi del finançament necessari, «volem buscar una major continuïtat i estabilitat a aquestes actuacions de cura i de conservació del principal monument de la Vila. I és que, des de l'automatització dels tocs de campana, molts campanars resten en un estat d'abandonament i despreocupació. És per aquest motiu que, properament, crearem una entitat anomenada Amics del Campanar de Moià».

A més, el proper 2026 es compliran els 300 anys d'ençà que va culminar la construcció del Campanar de Moià i, en aquest sentit, volen impulsar un seguit d'actes i de celebracions commemoratives al respecte.

L’entitat destaca que «és imprescindible la implicació de totes les institucions públiques, del Bisbat, de la Parròquia i, fins i tot, la contribució voluntària de ciutadans i mecenes privats per tal que aquest símbol tan nostre i que tant estimem recuperi la salut» i torni a lluir com ara fa gairebé 300 anys. Amb el propòsit de finançar aquesta primera actuació, la Parròquia de Moià ha habilitat dos comptes corrents on persones físiques i jurídiques hi podem aportar donatius desgravables.

14 març 2023

Regió7

Intervenen al campanar de Moià per frenar el deteriorament dels arcs superiors

Bisbat i parròquia han encarregat un estudi de l’estat de l’estructura que corona el conjunt i ja s’ha instal·lat una bastida per poder-la analitzar

David Bricollé. Moià
08·08·21 | 06:25


Treballs amb grua per instal·lar la bastida a 45 m d’altura | JORDI MORROS


La parròquia de Moià i el bisbat de Vic han posat en marxa un procés per analitzar quin és l’estat dels arcs que coronen el campanar de l’església de Santa Maria i que li confereixen una imatge distintiva, ja que des de fa un temps s’ha detectat que presenta desperfectes. L’objectiu és garantir la seguretat de l’estructura, i per això cal determinar prèviament en quin estat es troba i quina intervenció requereix, mentre es busquen els recursos necessaris per a la seva restauració.
La bastida ja col·locada sota el conjunt d’arcs | CIC MOIÀ

De fet, ara hi ha un element que fa visible, tot i que des de la distància que li confereixen els seus més de 45 metres d’altura, aquesta voluntat de garantir el seu futur. Aquesta setmana s’ha instal·lat a la terrassa del campanar, just sota els arcs, una bastida que, d’entrada, ha de facilitar aquesta anàlisi.

Jordi Morros, que és l’arquitecte a qui li ha estat encomanada aquesta actuació, explica que «des de la parròquia fa temps que s’havia vist que hi havia algunes lesions en aquest sistema d’arcs, que data del 1726, i hem emprès una diagnosi de l’abast que poden arribar a tenir. Abans de muntar la bastida hi havia algun risc de moviment important o d’algun petit despreniment. I com que és un campanar que des del carrer fa més de 45 metres d’altura, calia vigilar-ho».

Morros ha detallat que s’estan fent dos treballs en paral·lel. Per una banda, s’ha encarregat un aixecament topogràfic en tres dimensions «per analitzar com està de deformat aquest sistema d’arcs, perquè és la part que ens fa patir més. S’ha fet amb un sistema de topografia convencional i, de forma complementària, amb un dron per obtenir un model en tres dimensions que ens permetrà saber com està el conjunt. L’aixecament ja està fet, però ara n’hem de processar les dades i fer una anàlisi de verificació de càlculs».

D’altra banda, s’ha instal·lat aquest sistema de bastides per al qual ha calgut una de les úniques dues grues que hi ha a Catalunya amb un braç de 50 metres de longitud, «amb el propòsit que si hi ha algun petit despreniment el puguem retenir i, sobretot, facilitar-nos l’accés per veure de ben a prop totes aquestes lesions que hem detectat que hi ha en els arcs». En aquest sentit, remarca que, ara per ara, «l’actuació és per poder-nos acostar al ‘pacient’ i poder fer la diagnosi de l’abast que tenen les fissures en aquests arcs. La bastida es queda allà perquè ara ens facilita l’anàlisi, i a partir d’aquí serà quan haurem de valorar quin tipus d’intervenció és necessària, perquè encara no ho sabem».

Amb el resultat de totes aquestes comprovacions i estudis serà, diu, «quan plantejarem una proposta i la podrem quantificar. A partir d’aquí serà quan es veurà quins recursos hi ha per poder-hi ntervenir». 

8 agost 2021

Regió7

L'Església hauria inscrit de forma indeguda 951 béns de les comarques centrals

L'Alt Urgell, l'Anoia i la Cerdanya són entre les comarques catalanes més afectades per les immatriculacions, que es van fer entre el 1946 i el 2015 queralt casals 15.08.2020 | 23:42

Visita del Govern a Sant Pere de Vallhonesta, el juliol passat ARXIU/QUERALT CASALS

L'Església catòlica ha inscrit al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat, un total de 951 finques a les comarques de l'àmbit de Regió7 (Bages, Moianès, Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell, Solsonès i Anoia), segons el mapa de les immatriculacions que ha elaborat el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L'Alt Urgell (295), l'Anoia (264) i la Cerdanya (185) es troben en el rànquing de les comarques amb més immatriculacions del país, on, en total, el Govern n'ha comptabilitzat 3.722, entre llocs de culte, terrenys i edificis civils.

El departament de Justícia ha posat en marxa una oficina de mediació per facilitar l'entesa, en cas de conflicte pels béns immatriculats, entre l'Església i les persones i entitats. Alhora ha elaborat un mapa interactiu a partir dels registres de la propietat de tot Catalunya on es pot consultar el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles.

Segons el recull que ha dut a terme la Generalitat, que és la primera administració que ha publicat les immatriculacions, les comarques de casa nostra sumen fins a 951 béns immobles que l'Església hauria immatriculat durant 70 anys, del 1946 al 2015, la qual cosa suposa el 25% del total de les inscripcions fetes a Catalunya. D'aquestes finques, 371 (39%) corresponen a llocs de culte, com ara ermites, cementiris, capelles i temples; 494 (52%) són terrenys, sobretot rústics, i el 9% restant, 86, pertanyen a altres edificis civils, com rectories, garatges i palaus.


L'Alt Urgell, de les més afectades

Per comarques, la més afectada és l'Alt Urgell, que, de fet, és la segona de Catalunya amb més immatriculacions, amb el 7,9% del total, només superada pel Pallars Sobirà, que en suma l'11,2%. Destaquen també els registres de l'Anoia, que amb el 7,1% de les inscripcions és la quarta del rànquing, i els de la Cerdanya, que amb el 5% ocupa el setè lloc.

Al Bages, des d'on Unió de Pagesos va destapar el conflicte de les immatriculacions fa un parell d'anys, l'Església s'hauria apropiat indegudament de 75 béns situats en 25 dels 30 municipis de la comarca, que corresponen a 56 llocs de culte, 7 terrenys i 12 edificis civils. El municipi més afectat per les immatriculacions és Sant Mateu de Bages, amb un total de 8 béns, seguit de Navà, amb 6. En el cas de Manresa, hi consten 5 béns immobles: el conjunt parroquial de la Mare de Déu del Carme, les capelles de la Mare de Déu del Roser, de Sant Marc i del Pòpul, i una finca de les germanes Caputxines.

Quant a la comarca del Solsonès, el bisbat de Solsona té immatriculats 116 béns immobles, que corresponen a 45 llocs de culte, 60 terrenys i 11 edificis civils. Entre els llocs immatriculats hi ha la catedral de Santa Maria i el Palau Episcopal de la capital solsonina.


Al Moianès hi ha 13 espais afectats, que són 11 llocs de culte i 2 terrenys dels municipis de Castellterçol, Granera, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Moià, on consta l'església parroquial de Sant Maria i l'església i el cementiri de Sant Pere de Ferrerons.

Per la seva banda, a les dades fetes públiques per la Generalitat només consten tres béns del Berguedà, tots del municipi de Gósol i en propietat del bisbat d'Urgell: l'ermita de Santa Margarida, la rectoria i l'església de Santa Maria, i l'església de Sant Francesc d'Assís, de Sorribes.


Una oficina de mediació

Davant d'una immatriculació, si el legítim propietari vol recuperar la finca, s'ha d'adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l'immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda. En aquest sentit, el departament de Justícia ha anunciat recentment, en una visita a l'ermita de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet (un dels béns patrimonials afectats), la creació d'una Oficina de Mediació sobre Immatriculacions. L'objectiu és que les parts s'acullin a un procés de mediació, que faci possible arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg, de manera que seguin a la mateixa taula, amb l'acompanyament de la Generalitat, i acordin sortides que desbloquegin l'enfrontament actual.

La major part de les disputes són per la inscripció de llocs de culte ubicats en propietats privades i solars rústics, així com d'equipaments esportius i places públiques a l'entorn d'esglésies i rectories. Entre els llocs de culte, destaquen conjunts monumentals que són patrimoni històric i cultural. Si les parts no s'acullen a la mediació, o si la mediació fracassa, la publicació de les 3.722 finques immatriculades pot derivar en nombroses demandes.


Una pugna iniciada al Bages

La polèmica de les immatriculacions la va iniciar Unió de Pagesos el 2018, quan va denunciar que el bisbat de Vic s'havia apropiat de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i la casa de Cal Campaner (Sant Vicenç de Castellet) i de la capella de Sant Jaume del Clot del Grau (Castellfollit del Boix). Mentre que les dues darreres s'ha aconseguit recuperar-les, es manté oberta la lluita per l'ermita. El sindicat va denunciar uns mesos més tard que els bisbats de Vic i Solsona haurien immatriculat els últims 25 anys prop de 430 patrimonis de 95 municipis del Bages, l'Anoia i el Berguedà. Sindicat i particulars continuen la lluita per recuperar uns béns que consideren que l'Església ha espoliat.

15 agost 2020

Regió7

El monestir de Santa Maria de l’Estany és un dels espais del projecte “Cases d’Oliba”

juliol 29th, 2020


El monestir de Santa Maria de l’Estany, al Moianès, és un dels espais visitables que el Bisbat de Vic promou per la descoberta del llegat de l’abat Oliba.

Sota el nom de “Cases d’Oliba”, la diòcesi ha presentat una campanya que ofereix un paquet d’entrades conjuntes per visitar diversos espais del Moianès, el Bages, Osona, l’Anoia i el Ripollès amb el segell del bisbe. Es tracta, per exemple, de la basílica de la Seu de Manresa, el Museu Episcopal de Vic, el monestir de Santa Maria de Lluçà, l’església de Santa Maria de Camprodon o el mateix monestir de l’Estany, entre d’altres.

Segons Dani Font, secretari de la comissió de Patrimoni Cultural del Bisbat, aquests equipaments tenen valor turístic però també són exemples de l’art de cada època i testimoni de la vivència espiritual de les persones i comunitats al llarg dels segles. Com a tret curiós, el projecte s’ha gestat durant el confinament i s’ha donat a conèixer en un context on el turisme de proximitat té més vigència que mai.

Les entrades per visitar els espais estan a la venda al web casesdoliba.cat. L’entrada conjunta general permet visitar sis equipaments durant tot l’any amb un descompte del 50%. A més, amb l’objectiu d’acostar el patrimoni als més joves, totes les entrades són gratuïtes pels menors de divuit anys.

  29 juliol 2020

OnaMoianès

El pla director dona un impuls a la restauració de Sant Julià d'Úixols

14 de gener 2019

el9nou paper