L'Ajuntament de Moià compra un terreny per ampliar la zona esportiva

La finca rústica del camp del Saiol, que té una superfície de 47.610 metres quadrats, està situada entre els equipaments esportius i el cementiri



La finca rústica coneguda com el camp del Saiol era propietat del Bisbat Vic / Ajuntament de Moià


Queralt Casals
Moià20 JUL 2025 6:25


L’Ajuntament de Moià ha fet efectiva aquesta setmana la compra de la finca rústica coneguda com el camp del Saiol. Els terrenys, que eren propietat del Bisbat de Vic, estan situats entre la zona esportiva del municipi, on hi ha el pavelló i el camp de futbol, i el cementiri municipal. Aquesta operació, en la qual feia més de dos anys que s’estava treballant, permetrà al consistori estabilitzar les activitats que ja s’hi duien a terme, com alguns actes de la festa major o el cros escolar, i disposar d’un espai en propietat per ampliar els serveis d’aquest entorn.

Moià disposa en propietat d’un ampli espai al final de la trama urbana que podrà destinar a ampliar els serveis de la zona esportiva del municipi. Aquesta setmana l’Ajuntament de la capital del Moianès ha escripturat davant de notari la compravenda dels terrenys, que eren propietat del Bisbat de Vic, i són coneguts com el camp del Saiol. Es tracta d’una finca rústica amb una superfície total de 47.610 metres quadrats, que el municipi ha adquirit per un import de 122.761 euros, que es destinaran a la comunitat de preveres de Moià i, per tant, revertiran al mateix poble.


Els terrenys del camp del Saiol que s’han comprat «tenen una ubicació estratègica», ja que estan situats entre una zona d’equipaments esportius municipals, on hi ha el pavelló i camp de futbol, i del cementiri municipal. Segons el consistori, els equipaments esportius es troben sotmesos a un intens calendari d’activitats municipals i col·lectives d’interès general i, aquest fet ha propiciat l’interès de l’Ajuntament per adquirir aquesta finca.


L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, explica que amb la compra d’aquests terrenys «el que volem es ampliar els serveis de la zona esportiva». Es tracta, diu, «de tenir un espai propi per poder fer les activitats que ja s’hi feien», des d’actes de la festa major fins a les 4 hores de resistència en BTT, i al mateix temps dur-hi a terme «les ampliacions que volem fer de la zona esportiva amb altres equipaments».

En aquest sentit, segons Guiteras, «hi ha diferents idees que no són urgents, i que anirem plantejant de mica en mica, pero sí que era important tenir aquests espais perquè hi ha molta activitat esportiva al poble i val la pena tenir uns terrenys ja de propietat i a partir d’aquí ja anirem desenvolupant-ho». En definitiva amb la compra del terrenys «es tracta bàsicament de regularitzar allò com una zona esportiva i a mesura que hi hagi necessitats, que ja hi són algunes, veure com les encaixem en aquell espai».


L’Ajuntament de Moià fa més de dos anys que treballava en la segregació i la compra d’aquesta finca. «Ens ha costat molt perquè admistrativament ha sigut difícil», apunta Guiteras. Finalment, però, la compra ja s’ha pogut fer efectiva i el consistori la considera «una operació molt favorable pels interessos municipals i el futur de Moià».

20 juliol 2025

Regió7

El campanar de Moià serà objecte d’una intervenció per frenar-ne el deteriorament

El més urgent és reparar i fixar els arcs del coronament, i també una remodelació de les teulades del temple, afectades des del temporal Glòria
Àlex Mur i Francesc Aliberch al campanar de l'església de Moià ALEX GUERRERO

David Bricollé
Moià | 14·03·23 | 06:25

Moià està buscant completar el finançament per poder dur a terme una primera intervenció d’envergadura a l’església parroquial, que passaria d’entrada per resoldre els punts que ara mateix presenten una diagnosis més sensible, com és el coronament del campanar i també a les cobertes de tot el temple. Una primera actuació que té un pressupost de 300.000 euros, i del qual en falten 56.000 per cobrir-lo i poder engegar els treballs. En paral·lel, s’està creant una entitat, anomenada Amics del Campanar de Moià, que vetllarà per la restauració, conservació i manteniment d'aquest patrimoni tan icònic de la mà de la parròquia, l'Ajuntament i el Bisbat de Vic, de manera que aquestes intervencions tinguin continuïtat en el temps, segons ha explicat Àlex Mur, un dels seus impulsors juntament amb Francesc Aliberch. Recentment, l'Ajuntament ha signat un conveni amb parròquia i Bisbat per poder invertir fons públics al temple a canvi de poder-ne fer un ús públic per a actes que s’hi escaiguin.

Tot plegat arrenca d’una primera visita (de la que ja se’n va fer ressò regió7) que tècnics del bisbat, l'Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat hi van dur a terme el 16 de desembre de 2020 arran del l'alerta que ja en aquell moment van donar els impulsors de la futura entitat, que entre altres activitats pugen a fer el repic en dies assenyalats i que van començar a veure que el campanar presentava símptomes preocupants.

Amb aquest objectiu, la diòcesis ha contractat l’arquitecte especialitzat en restauració de patrimoni arquitectònic Jordi Morros per tal que dugui a terme les proves i els informes tècnics que detallin l’estat real de la coronació, en primer terme, i del conjunt del campanar i l’església, posteriorment. Les primeres conclusions confirmen que s’ha observat l’existència de diverses inestabilitats al coronament del campanar que suposen un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers. 

Segons aquests anàlisis, el sistema d’arcs del coronament mostra deformacions visibles, amb algunes juntes entre dovelles unides aparentment només amb falques de ferro, amb mancances importants del morter d’unió, alguna dovella amb trencament d’una part de les arestes, destacant el trencament d’una de les dovelles en l’encaix amb la clau central de pedra, i una fissura visible en la zona de contacte entre el nervi i la clau.

Detall d'una de les estructures debilitades del coronament DAVID BRICOLLÉ

Els contraforts que apuntalen els arcs entrecreuats també presenten algunes deformacions vinculades a arrels de vegetació. Aquesta ja va ser tallada l’any 2018, però continua brotant i malmetent actualment els materials constructius del coronament del campanar. Aquesta problemàtica es considera una deficiència potencialment greu, atès que suposa un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a la part més alta del monument. No obstant això, l’informe diu que la resta del campanar no presenta problemes estructurals greus i es tracta d’una construcció sòlida.
 

Una bastida per facilitar el control

De manera cautelar, es va realitzar una actuació prioritària de muntatge d’una bastida per fer de protecció provisional dels arcs i evitar despreniments de petits fragments cap a l’espai públic. Aquesta bastida també hi facilita l’accés per a una inspecció tècnica visual. Paral·lelament s’ha realitzat un aixecament fotogramètric en 3 dimensions del sistema d’arcs per verificar-ne la geometria i les deformacions amb precisió. A partir de la informació recollida, s’ha realitzat una diagnosi sobre l’estat de conservació del coronament de la torre campanar, amb una avaluació del grau de seguretat.

Actualment s’està redactant el projecte de restauració dels arcs del coronament del campanar i de les teulades de l’església, que també es troben greument degradades pels corriments de teules i per les ventades del temporal Glòria, el que dona nombroses filtracions d’aigua al temple. En una primera fase es preveu actuar en paral·lel restaurant el coronament del campanar i els teulats.
Vista general de les teulades del temple, que s'hauran de reparar DAVID BRICOLLÉ

Els impulsors de la naixent entitat Amics del Campanar de Moià destaquen, però, que aquesta primera intervenció «és només l’inici de les múltiples actuacions que s’hauran d’impulsar els propers anys a partir d’un pla director per tal de restaurar arquitectònicament i artística el conjunt patrimonial de l’església parroquial i el nostre campanar. De fet, es tracta de l’únic monument de la diòcesi amb aquesta importància patrimonial que es troba pendent de restaurar amb profunditat». Actualment es compta amb 89.000 euros d'una subvenció de la Generalitat i 155.000 euros de la Diputació de Barcelona.
Façana principal de l'església de Moià ALEX GUERRERO

El Campanar de Moià és un elegant monument barroc octogonal de 52 metres d’alçada. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local des de 1985 juntament amb l’Església Parroquial i forma part de l’Inventari de Patrimoni de Catalunya.


Una entitat que neix per vetllar per la progressiva millora del temple

Àlex Mur explica que des de l’any 2020 «hem anat creant un grup de gent diversa, molts joves, que ens encarreguem dels repics manuals de les campanes i de moltes altres coses», relacionades amb el temple. «Hem repenjat dos batalls que s'havien malmès, hem fet fer nova la finestra de la sala del rellotge, hem netejat la sala del rellotge d'excrements de coloms, hem retirat vegetació i aplicat herbicida a les zones del campanar on hi ha aquesta problemàtica, comuniquem tot allò que considerem que és necessari de revisar o reparar per seguretat i, recentment, de la mà del mestre rellotger Joan Pedrals, s'ha engegat puntualment el rellotge mecànic del campanar, que data del 1.600 i que no funcionava des de la dècada dels 70», detalla Mur, que subratlla que el campanar és «un símbol identificatiu de Moià».

A partir d'ara, esperant la consecució de les obres d'aquest primer projecte quan es disposi del finançament necessari, «volem buscar una major continuïtat i estabilitat a aquestes actuacions de cura i de conservació del principal monument de la Vila. I és que, des de l'automatització dels tocs de campana, molts campanars resten en un estat d'abandonament i despreocupació. És per aquest motiu que, properament, crearem una entitat anomenada Amics del Campanar de Moià».

A més, el proper 2026 es compliran els 300 anys d'ençà que va culminar la construcció del Campanar de Moià i, en aquest sentit, volen impulsar un seguit d'actes i de celebracions commemoratives al respecte.

L’entitat destaca que «és imprescindible la implicació de totes les institucions públiques, del Bisbat, de la Parròquia i, fins i tot, la contribució voluntària de ciutadans i mecenes privats per tal que aquest símbol tan nostre i que tant estimem recuperi la salut» i torni a lluir com ara fa gairebé 300 anys. Amb el propòsit de finançar aquesta primera actuació, la Parròquia de Moià ha habilitat dos comptes corrents on persones físiques i jurídiques hi podem aportar donatius desgravables.

14 març 2023

Regió7

Intervenen al campanar de Moià per frenar el deteriorament dels arcs superiors

Bisbat i parròquia han encarregat un estudi de l’estat de l’estructura que corona el conjunt i ja s’ha instal·lat una bastida per poder-la analitzar

David Bricollé. Moià
08·08·21 | 06:25


Treballs amb grua per instal·lar la bastida a 45 m d’altura | JORDI MORROS


La parròquia de Moià i el bisbat de Vic han posat en marxa un procés per analitzar quin és l’estat dels arcs que coronen el campanar de l’església de Santa Maria i que li confereixen una imatge distintiva, ja que des de fa un temps s’ha detectat que presenta desperfectes. L’objectiu és garantir la seguretat de l’estructura, i per això cal determinar prèviament en quin estat es troba i quina intervenció requereix, mentre es busquen els recursos necessaris per a la seva restauració.
La bastida ja col·locada sota el conjunt d’arcs | CIC MOIÀ

De fet, ara hi ha un element que fa visible, tot i que des de la distància que li confereixen els seus més de 45 metres d’altura, aquesta voluntat de garantir el seu futur. Aquesta setmana s’ha instal·lat a la terrassa del campanar, just sota els arcs, una bastida que, d’entrada, ha de facilitar aquesta anàlisi.

Jordi Morros, que és l’arquitecte a qui li ha estat encomanada aquesta actuació, explica que «des de la parròquia fa temps que s’havia vist que hi havia algunes lesions en aquest sistema d’arcs, que data del 1726, i hem emprès una diagnosi de l’abast que poden arribar a tenir. Abans de muntar la bastida hi havia algun risc de moviment important o d’algun petit despreniment. I com que és un campanar que des del carrer fa més de 45 metres d’altura, calia vigilar-ho».

Morros ha detallat que s’estan fent dos treballs en paral·lel. Per una banda, s’ha encarregat un aixecament topogràfic en tres dimensions «per analitzar com està de deformat aquest sistema d’arcs, perquè és la part que ens fa patir més. S’ha fet amb un sistema de topografia convencional i, de forma complementària, amb un dron per obtenir un model en tres dimensions que ens permetrà saber com està el conjunt. L’aixecament ja està fet, però ara n’hem de processar les dades i fer una anàlisi de verificació de càlculs».

D’altra banda, s’ha instal·lat aquest sistema de bastides per al qual ha calgut una de les úniques dues grues que hi ha a Catalunya amb un braç de 50 metres de longitud, «amb el propòsit que si hi ha algun petit despreniment el puguem retenir i, sobretot, facilitar-nos l’accés per veure de ben a prop totes aquestes lesions que hem detectat que hi ha en els arcs». En aquest sentit, remarca que, ara per ara, «l’actuació és per poder-nos acostar al ‘pacient’ i poder fer la diagnosi de l’abast que tenen les fissures en aquests arcs. La bastida es queda allà perquè ara ens facilita l’anàlisi, i a partir d’aquí serà quan haurem de valorar quin tipus d’intervenció és necessària, perquè encara no ho sabem».

Amb el resultat de totes aquestes comprovacions i estudis serà, diu, «quan plantejarem una proposta i la podrem quantificar. A partir d’aquí serà quan es veurà quins recursos hi ha per poder-hi ntervenir». 

8 agost 2021

Regió7

L'Església hauria inscrit de forma indeguda 951 béns de les comarques centrals

L'Alt Urgell, l'Anoia i la Cerdanya són entre les comarques catalanes més afectades per les immatriculacions, que es van fer entre el 1946 i el 2015 queralt casals 15.08.2020 | 23:42

Visita del Govern a Sant Pere de Vallhonesta, el juliol passat ARXIU/QUERALT CASALS

L'Església catòlica ha inscrit al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat, un total de 951 finques a les comarques de l'àmbit de Regió7 (Bages, Moianès, Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell, Solsonès i Anoia), segons el mapa de les immatriculacions que ha elaborat el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L'Alt Urgell (295), l'Anoia (264) i la Cerdanya (185) es troben en el rànquing de les comarques amb més immatriculacions del país, on, en total, el Govern n'ha comptabilitzat 3.722, entre llocs de culte, terrenys i edificis civils.

El departament de Justícia ha posat en marxa una oficina de mediació per facilitar l'entesa, en cas de conflicte pels béns immatriculats, entre l'Església i les persones i entitats. Alhora ha elaborat un mapa interactiu a partir dels registres de la propietat de tot Catalunya on es pot consultar el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles.

Segons el recull que ha dut a terme la Generalitat, que és la primera administració que ha publicat les immatriculacions, les comarques de casa nostra sumen fins a 951 béns immobles que l'Església hauria immatriculat durant 70 anys, del 1946 al 2015, la qual cosa suposa el 25% del total de les inscripcions fetes a Catalunya. D'aquestes finques, 371 (39%) corresponen a llocs de culte, com ara ermites, cementiris, capelles i temples; 494 (52%) són terrenys, sobretot rústics, i el 9% restant, 86, pertanyen a altres edificis civils, com rectories, garatges i palaus.


L'Alt Urgell, de les més afectades

Per comarques, la més afectada és l'Alt Urgell, que, de fet, és la segona de Catalunya amb més immatriculacions, amb el 7,9% del total, només superada pel Pallars Sobirà, que en suma l'11,2%. Destaquen també els registres de l'Anoia, que amb el 7,1% de les inscripcions és la quarta del rànquing, i els de la Cerdanya, que amb el 5% ocupa el setè lloc.

Al Bages, des d'on Unió de Pagesos va destapar el conflicte de les immatriculacions fa un parell d'anys, l'Església s'hauria apropiat indegudament de 75 béns situats en 25 dels 30 municipis de la comarca, que corresponen a 56 llocs de culte, 7 terrenys i 12 edificis civils. El municipi més afectat per les immatriculacions és Sant Mateu de Bages, amb un total de 8 béns, seguit de Navà, amb 6. En el cas de Manresa, hi consten 5 béns immobles: el conjunt parroquial de la Mare de Déu del Carme, les capelles de la Mare de Déu del Roser, de Sant Marc i del Pòpul, i una finca de les germanes Caputxines.

Quant a la comarca del Solsonès, el bisbat de Solsona té immatriculats 116 béns immobles, que corresponen a 45 llocs de culte, 60 terrenys i 11 edificis civils. Entre els llocs immatriculats hi ha la catedral de Santa Maria i el Palau Episcopal de la capital solsonina.


Al Moianès hi ha 13 espais afectats, que són 11 llocs de culte i 2 terrenys dels municipis de Castellterçol, Granera, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Moià, on consta l'església parroquial de Sant Maria i l'església i el cementiri de Sant Pere de Ferrerons.

Per la seva banda, a les dades fetes públiques per la Generalitat només consten tres béns del Berguedà, tots del municipi de Gósol i en propietat del bisbat d'Urgell: l'ermita de Santa Margarida, la rectoria i l'església de Santa Maria, i l'església de Sant Francesc d'Assís, de Sorribes.


Una oficina de mediació

Davant d'una immatriculació, si el legítim propietari vol recuperar la finca, s'ha d'adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l'immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda. En aquest sentit, el departament de Justícia ha anunciat recentment, en una visita a l'ermita de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet (un dels béns patrimonials afectats), la creació d'una Oficina de Mediació sobre Immatriculacions. L'objectiu és que les parts s'acullin a un procés de mediació, que faci possible arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg, de manera que seguin a la mateixa taula, amb l'acompanyament de la Generalitat, i acordin sortides que desbloquegin l'enfrontament actual.

La major part de les disputes són per la inscripció de llocs de culte ubicats en propietats privades i solars rústics, així com d'equipaments esportius i places públiques a l'entorn d'esglésies i rectories. Entre els llocs de culte, destaquen conjunts monumentals que són patrimoni històric i cultural. Si les parts no s'acullen a la mediació, o si la mediació fracassa, la publicació de les 3.722 finques immatriculades pot derivar en nombroses demandes.


Una pugna iniciada al Bages

La polèmica de les immatriculacions la va iniciar Unió de Pagesos el 2018, quan va denunciar que el bisbat de Vic s'havia apropiat de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i la casa de Cal Campaner (Sant Vicenç de Castellet) i de la capella de Sant Jaume del Clot del Grau (Castellfollit del Boix). Mentre que les dues darreres s'ha aconseguit recuperar-les, es manté oberta la lluita per l'ermita. El sindicat va denunciar uns mesos més tard que els bisbats de Vic i Solsona haurien immatriculat els últims 25 anys prop de 430 patrimonis de 95 municipis del Bages, l'Anoia i el Berguedà. Sindicat i particulars continuen la lluita per recuperar uns béns que consideren que l'Església ha espoliat.

15 agost 2020

Regió7

El monestir de Santa Maria de l’Estany és un dels espais del projecte “Cases d’Oliba”

juliol 29th, 2020


El monestir de Santa Maria de l’Estany, al Moianès, és un dels espais visitables que el Bisbat de Vic promou per la descoberta del llegat de l’abat Oliba.

Sota el nom de “Cases d’Oliba”, la diòcesi ha presentat una campanya que ofereix un paquet d’entrades conjuntes per visitar diversos espais del Moianès, el Bages, Osona, l’Anoia i el Ripollès amb el segell del bisbe. Es tracta, per exemple, de la basílica de la Seu de Manresa, el Museu Episcopal de Vic, el monestir de Santa Maria de Lluçà, l’església de Santa Maria de Camprodon o el mateix monestir de l’Estany, entre d’altres.

Segons Dani Font, secretari de la comissió de Patrimoni Cultural del Bisbat, aquests equipaments tenen valor turístic però també són exemples de l’art de cada època i testimoni de la vivència espiritual de les persones i comunitats al llarg dels segles. Com a tret curiós, el projecte s’ha gestat durant el confinament i s’ha donat a conèixer en un context on el turisme de proximitat té més vigència que mai.

Les entrades per visitar els espais estan a la venda al web casesdoliba.cat. L’entrada conjunta general permet visitar sis equipaments durant tot l’any amb un descompte del 50%. A més, amb l’objectiu d’acostar el patrimoni als més joves, totes les entrades són gratuïtes pels menors de divuit anys.

  29 juliol 2020

OnaMoianès

Catalonia Sacra posa l'accent en el patrimoni artístic de la regió central

L'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i el Moianès acullen activitats per difondre el llegat dels bisbats
abel gallardo soto 18.02.2018 | 00:08

El Retaule del Sant Esperit de la basílica de la Seu de Manresa és més que l'obra mestra del pintor barceloní Pere Serra. La peça artística, creada entre el 1393 i el 1394, és cabdal per entendre l'evolució de la pintura trescentista i l'obertura a les novetats del gòtic internacional a Catalunya. Forma part de les obres que defineixen i expliquen la història de l'art al país. Per aquest motiu, el retaule manresà va ser protagonista ahir en la primera activitat de Catalonia Sacra, una iniciativa dels deu bisbats catalans amb l'objectiu de divulgar l'important llegat cultural i artístic de l'Església catalana.

Manresa no només va acollir ahir la conferència sobre el retaule, sinó que a la sala gòtica de la Seu es va fer la presentació de la sisena edició de Catalonia Sacra, que torna a programar actes per tot Catalunya i impulsa activitats al Bages, al Berguedà, l'Anoia, el Moianès i al Solsonès, entre altres comarques. L'extens territori de la regió central, a més, forma part de tres bisbats (Vic, Solsona i la Seu d'Urgell), i cada un té el seu espai en l'agenda d'aquest any.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, que va assistir a la presentació, va vincular el ric patrimoni artístic del bisbat als prop de 1.600 anys d'història de la institució que encapçala, i va destacar que «l'Església no té por de l'art». A la presentació també hi havia Joaquim Nadal –el reconegut exalcalde de Girona i conseller en els governs de Maragall i Montilla– com a director de l'Institut del Patrimoni Cultural de Catalunya, i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, entre altres personalitats i experts vinculats a la preservació i divulgació del patrimoni cultural.

Era la primera vegada que la presentació es feia fora de Barcelona. I és que amb aquest gest es volia posar de manifest que el patrimoni cultural eclesiàstic és present arreu del territori. La totalitat de la programació es pot consultar a la pàgina web de Catalonia Sacra. Pel que fa a la Catalunya Central, el proper 31 de març hi haurà una visita a la catederal de Solsona i el 7 d'abril una altra, al claustre del monestir de l'Estany. El 2 de setembre es farà una xerrada a la capella de la Concepció de Pujalt sobre el seu retaule renaixentista, i el 17 de novembre, una conferència a l'església de Sant Pere de Berga sobre la particularitat i els valors de la seva Custòdia. La quarantena d'activitats han de servir per revalorar el patrimoni artístic dels bisbats.

18 febrer 2018

Regió7

El Bisbat de Vic engega Episcopus, un ambiciós projecte per tirar endavant més de 50 iniciatives en quatre anys

ACN Vic.-Entre l’any 2015 i el 2018 es concentren la commemoració de diferents esdeveniments significatius per la història de l’església i el país que tenen a veure amb quatre bisbes que van dirigir la diòcesi de Vic, entre ells Oliba o Torras i Bages. Amb motiu d’aquestes efemèrides i amb l’objectiu de posar en valor la vida i obra dels quatre personatges, el bisbat ha engegat un ambiciós projecte anomenat Episcopus que pretén provocar impacte en tots els àmbits de la societat, des de l’arquitectura fins al social, passant pel món cultural o patrimonial. El vicari general, David Compte, ha assenyalat que Episcopus no vol ser un monòleg que fa l’església del segle XXI, “sinó un seguit d’activitats que entren en diàleg amb la societat”. Entre les iniciatives, es contempla la digitalització de la Biblioteca Episcopal o la restauració de les pintures de Sert de la Catedral de Vic.

100 anys de la mort del bisbe Josep Torras i Bages, 200 anys de la mort del bisbe Francesc Veyan, 1.000 anys de l’inici de l’episcopat Oliba i 1.500 anys del primer bisbe conegut de la seu vigatana. Aquestes quatre efemèrides, que se celebren entre els anys 2015 i 2018, han estat el pretext per l’actual bisbe de la diòcesi vigatana, Romà Casanova, per engegar un gran projecte que a banda de posar en valor l’obra i figura dels quatre clergues, també pretén posar en marxa altres projectes arquitectònics, socials, culturals, religiosos, patrimonials i històrics que s’aniran succeint al llarg de la diòcesi, des de l’Anoia fins al Ripollès, passant pel Moianès, el Bages i Osona. Segons Casanova, Episcopus neix com una iniciativa per tornar a l’essència de l’església, a través d'”una mirada agraïda al passat, per viure amb passió el present i albirar el futur amb esperança”.Entre els projectes engegats, el vicari general del bisbat de Vic, David Compte, ha destacat l’adequació dels principals espais arquitectònics de la diòcesi, com les pintures de Sert de la Catedral de Vic, la Seu de Manresa, posar en valor el barroc oblidat del Moianès, o tot el romànic que hi ha dispers per la Catalunya vella. Compte també ha destacat que de cara al 2017 se celebrarà el I Congrés Internacional d’Episcopus amb la UVic. El projecte també té previst confeccionar rutes temàtiques per anar a peu o en cotxe o l’obertura d’esglésies que ara mateix estan tancades al Ripollès, al Moianès o a l’Anoia. D’altra banda, el músic Valentí Miserachs elaborarà un oratori que serà interpretat per diversos cors i orquestres de la diòcesi. En la dimensió caritativa, s’adequarà un pis d’acolliment per a dones en risc d’exclusió, es rehabilitarà la Casa Sacerdotal per a ancians i s’obrirà un centre d’orientació familiar. El vicari general ha assenyalat la digitalització de l’Arxiu i Biblioteca Episcopals com un dels grans projectes d’Episcopus. La voluntat de la diòcesi és posar tot el coneixement que s’hi emmagatzema, amb peces úniques com un document signat pel mateix Carlemany, a l’abast de tothom. El patrimoni que contenen l’arxiu i la biblioteca sumen nou milions de pàgines.Episcopus s’inaugurarà aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre en un acte de presentació davant les autoritats. Entre els primers actes programats hi haurà una missa solemne en commemoració del bisbe Veyan, el 30 de desembre, una exposició sobre Torras i Bages a Manresa al febrer o la trobada de tot el clergat català l’11 d’abril de 2016 a la Catedral de Vic.El projecte compta amb el suport de diferents organismes, com la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona i Girona, els ajuntaments de Vic, Manresa, Igualada i Ripoll i altres empreses i fundacions del territori. El finançament dels projectes arribarà de les administracions, de la pròpia església i també de petits i grans mecenes.

vilaweb.cat