Moià reivindica la qualitat de la carn de caça amb un tast molt participat

Prop de 700 comensals van degustar diferents propostes de restaurants de la comarca
Professionals del sector van destacar les qualitats del producte i la necessitat de gestionar la sobrepoblació d’espècies

Moià reivindica la qualitat de la carn de caça amb un tast molt participat

Dani Casas

Ariadna Gombau
Moià08 JUN 2025 6:25Actualitzada 08 JUN 2025 10:00


Xefs professionals i amateurs es van reunir ahir a la segona Jornada gastronòmica Tastet de caça, al Parc Municipal de Moià, per cuinar diferents plats amb la carn de caça com a element principal. En l’esdeveniment van assistir al voltant de 700 comensals, que van degustar les onze propostes que hi havia. Més enllà de reivindicar la qualitat d’aquests productes, els professionals del sector van voler destacar la necessitat de controlar la població d’espècies cinegètiques.

Quim Rovira, cuiner del restaurant Saleru, va preparar cuixeta de guatlla escabetxada amb parmentier de carabassa. Vingut d’una família de tradició caçadora, el xef va explicar a Regió7 que es va decidir a participar en la iniciativa perquè confia en la caça sostenible, amb consciència i «considero que la sobrepoblació d’algunes espècies com el porc senglar i el cabirol és dolenta i s’ha de gestionar». Rovira va explicar que sovint es treballa amb productes carnis «que venen de macrogranges o explotacions que quasi no se sap ni l’origen» i que això és «encara més hipòcrita que no pas consumir carn d’animals que han tingut la seva vida salvatge».


Moià reivindica la qualitat de la carn de caça amb un tast molt participat / Dani Casas

Per la seva banda, Les Voltes de Sant Sebastià va optar pel tradicional civet de senglar. Jaume Castany, propietari de l’establiment, analitzava la situació actual de la carn de caça: «Nosaltres intentem cuinar amb aquest producte, però ens trobem que als comensals cada vegada els costen més aquests gustos forts i les textures estelloses». Tot i això, el moianès també apuntava que «hi ha gent que busca aquest tipus de cuina perquè cada vegada es fa menys». Pel que fa a la jornada d’ahir, Castany va destacar la importància d’iniciatives així per poder visibilitzar el producte: «Són animals que han viscut lliure i ben alimentats i és una gran font de proteïna». Amb un argument similar al de Rovira, l’home va fer èmfasi en la necessitat de controlar la cria de determinats animals i evitar criminalitzar la caça, ja que «mengem carn d’animals que han estat criats en condicions molt pitjors».

En representació de Cal Vives, una cansaladeria històrica de Moià, hi havia mandonguilles de cabirol amb salsa barbacoa. Agustí Vives, propietari del negoci i caçador, feia una gran valoració del dia d’ahir, destacant la gran assistència, que va doblar xifres respecte de l’any anterior i amb una demanda clara: «S’hauria de facilitar la comercialització de la carn de caça».

Casa Maestro de Castellterçol va cuinar un tataki de diana amb parmentier de patata amb trufa i salsa de mostassa i mel. Ca La Margarida va preparar una hamburguesa de cabirol amb ou de guatlla, ceba i tòfona i, per acabar, Toti xef va apostar per una royal de senglar amb carbonara de bolets.

Més enllà dels plats completament carnis, també va haver-hi varietat d’arrossos elaborats per professionals i amateurs. Juanjo Martínez, caçador vingut de Tona i aficionat a la cuina, va preparar un arròs de secret de porc senglar amb ceps i foie gras mi-cuit. L’osonenc va confessar que un dia com el d’ahir serveix per «donar-nos a conèixer i deixar enrere l’etiqueta d’’assassins’». A més, l’home va explicar que el consum de la carn de caça va a la baixa pel seu gust i textura, però també per la imatge que hi ha sobre els caçadors.

Entre les altres propostes hi havia l’arròs de diana amb carreretes i espàrrecs de marge, l’arròs de guatlla amb varietat de bolets i tòfona negra ratllada, l’arròs de perdiu roja amb bolets xiitake i petits secrets i l’arròs de llebre marinada amb vi negre i espècies salvatges. 

8 juny 2025

Regió7

Restaurants de Manresa, Berga, Bagà, Moià i Llívia recomanats per la Guia Michelin

Al conjunt de Catalunya, 146 establiments han rebut la distinció aquest 2025


Imatge de l'acte de lliurament / Arxiu Particular

Redacció
Manresa09 D’ABR. 2025 14:03

Cinc establiments de l'àmbit de cobertura de Regió7 han rebut les plaques de reconeixement als Restaurants Recomanats de la Guia Michelin 2025, que ha entregat Royal Bliss. Es tracta del Cau de l'Ateneu, de Manresa, Terra, de Berga; Ca L'Amagat de Bagà, Les Voltes de Sant Sebastià, de Moià, i Trumfes, de Llívia.

Royal Bliss, de Coca-Cola, ha lliurat les plaques dels Restaurants Recomanats a la Guia Michelin Espanya 2025 a 146 establiments de Catalunya. Per províncies, la guia recomana 81 establiments de Barcelona, 37 de Girona, 16 de Tarragona i 12 de Lleida.


Aquests restaurants se sumen als 606 procedents d’altres parts de l'Estat. Amb aquest acte, que aquest any celebra la tercera edició, es vol mostrar el suport a l'alta gastronomia i reconèixer una cuina i un servei de qualitat.

9 abril 2025

Regió7

Les Voltes de Sant Sebastià: dues generacions, una terra i un sabor

Una joia arquitectònica amb una carta basada en la proximitat
Ivan Díez ,
Carles Domènech i
Adrià Albets


L'equip de les Voltes de Sant Sebastià amb el Pollo, un dels personatges més emblemàtics del folklore moianès. Pere Virgili

Les Voltes de Sant Sebastià Adreça: carrer de Sant Sebastià, 9, Moià 08180
Cuina: plats de temporada.
'Must': pollastre guisat amb prunes i pinyons.
Vi: més de 60 propostes (el 90% vins catalans).
Servei: atent, amable.
Local: únic, amb el sostre de volta catalana.
Preu final per persona: 40 €.

El 2012, amb tan sols 16 anys, Jan Fargas va entrar a fer pràctiques a la cuina de les Voltes de Sant Sebastià, al poble de Moià. Hi va començar assumint les tasques pròpies d'un aprenent: treballant només els caps de setmana, fent més hores que un rellotge i enfrontant-se a l'anomenada sala freda (fer les amanides i les postres). Al llarg de sis anys, el Jan va veure passar fins a tres caps de cuina, de qui va aprendre i absorbir detalls, secrets i maneres de cuinar. El 2018, l'etapa d'aprenentatge es va acabar i Jaume Castany, propietari del restaurant, va decidir apostar pel jove Jan, de només 21 anys, per liderar la cuina de la seva llar gastronòmica.


Les Voltes de Sant Sebastià és una joia arquitectònica construïda a finals del segle XVIII. Les seves estances, on avui hi ha les taules del restaurant, abans acollien les corts dels porcs i s’hi alimentaven conills i gallines. Ara és la casa del Jaume i va ser durant l'any 1999 quan, impulsat per la passió per la gastronomia, va decidir obrir un restaurant on ell i el Jan comparteixen l'amor per la bona taula. Jaume Castany, ara amb 54 anys, lidera la sala, mentre que Jan Fargas, amb 26 anys, comanda els fogons. Tots dos han construït una carta basada en la proximitat en què destaquen els ingredients locals. "He nascut al Moianès i sempre he volgut cuinar en aquesta zona i, per tant, cuinar els seus productes", destaca en Jan. La passió per aquests productes es reflecteix tant a la carta com als tres menús que preparen: el diari (21 €), el degustació (53 €) i el dels caps de setmana (32 €), pel qual apostem. Però abans el Jaume ens porta uns aperitius per fer boca: piruleta de formatges de Montbrú i torradeta amb botifarra catalana. Mentre assaborim aquestes petites joies del territori, deliberem amb el Jaume el vi per dinar. Després de molts dubtes (tenen més de seixanta referències, el 90% catalanes), consensuem que el Llavors, del Celler La Vinyeta de l'Empordà, serà el nostre acompanyant a la taula. Del menú decidim de primer les navalles gallegues a la planxa amb all i julivert, els ous ferrats amb parmentier de patata i tòfona negra i les excel·lents mongetes guisades amb pil-pil i navalla gallega. "Aquest últim plat no el fem normalment, per tant heu tingut sort!", ens diu el Jan.



Sense temps d'assimilar la qualitat dels primers arriben a taula el pollastre guisat amb prunes i pinyons, els daus de rap amb all i guindilla i el fricandó de vedella amb carreretes. "És un plat de la iaia, el típic, el clàssic i sobretot amb les carreretes, aquells bolets indispensables". Les postres: sopa de taronja rostida, el seu cake i sorbet de mandarina; arròs amb llet de coco, pinya i alfàbrega i variat de gelats i sorbets fets a casa. Amb xarrups variats damunt la taula, ens fixem que el Jan i el Jaume es complementen perfectament i formen un binomi inseparable que transcendeix fins i tot fora de la feina. "Sí, sí, fem junts les vacances. Tenim els mateixos hobbies, que no us direm", riu el Jan.

Conscients que volen arribar tan lluny com els seus clients vulguin, tots dos han establert el seu propi sostre. "Conservar la clientela és un desafiament i mantenir el restaurant ple encara és més difícil". A les Voltes, dues generacions imparables conviuen unides per l'amor a la cuina. Junts han aconseguit crear un racó únic que convida a assaborir el passat mentre es gaudeix del present.

 8 febrer 2024

AraMengem

Una sobrassada destil·lada i una oliva líquida, els productes més innovadors del Fòrum Gastronòmic de Barcelona

El certamen té lloc al recinte Montjuïc fins demà dimecres i aplega 300 expositors i 100 ponents
Trinitat Gilbert Martínez
Les olives líquides de la marca Caviaroli, amb col·laboració del cuiner Albert Adrià Caviarolli


Una sobrassada destil·lada del xarcuter de Mallorca Xesc Reina i les olives líquides de la marca Caviaroli, amb la col·laboració del cuiner Albert Adrià, són els productes més innovadors segons els Premis InnoFòrum, atorgats al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, que té lloc al recinte Montjuïc de Fira de Barcelona fins demà dimecres, 20 d'octubre. En una altra categoria dels premis, el més original va ser per al paté rústic Gall del Penedès IGP de Mallart Artesans Xarcuters, i en la de millor packaging, el Vermut Xalar (fet amb vi blanc i mistela de garnatxa blanca) de l'empresa Coca i Fitó. El premi al producte més sostenible va ser per a les llaunes de cervesa d'Estrella Damm, que des de l'1 de desembre del 2020 es produeixen totalment amb anelles de cartró 100% biodegradable.
Les llaunes de cervesa d'Estrella Damm, amb anelles de cartró biodegradable, han estat premiades al Fòrum Gastronòmic de Barcelona DAMM

El Fòrum Gastronòmic de Barcelona ha reunit 300 expositors i 100 ponents. L'esdeveniment té lloc en el marc de Barcelona com a capital mundial de l’alimentació sostenible, una titularitat que exerceix la ciutat i que vol ser l'oportunitat per conscienciar la població sobre la importància d'una alimentació sostenible amb una perspectiva àmplia, des del camp fins a la taula. Per aquest motiu el fil conductor del fòrum és la mateixa alimentació sostenible.

El cuiner Joseba Cruz, del restaurant Le Clandestin, situat a la població de Navàs, ha aconseguit el premi Cuiner Més Sostenible 2021. Els altres finalistes han sigut Ludwig Amiable, del restaurant Palo Verde de Barcelona; Jan Fargas, del restaurant Les Voltes de Sant Sebastià a Moià (Moianès); Germán Franco i Marta Rombouts, del restaurant Al Marge de Badalona: Ricardo Radice i Giulia Gabriele, del restaurant Fishology de Barcelona; i Javier San Vicente i David López, del restaurant Taberna Noroeste de Barcelona.

 

19 Octubre 2021

Ara

Cuina de Moià a l'aparador

8 octubre 2021

el9nou paper
 

Les Voltes: el pacte amb la proximitat

 

Jan Fargas encara no ha complert els 24 anys i ja està al capdavant d’un restaurant amb història del Moianès, propietat de Jaume Castany

Pau Arenós
20 de de juliol del 2021. Actualitzada 21 de de juliol del 2021 a les 13:01


El cuiner Jan Fargas va néixer el 1997 i l’empresari Jaume Castany va obrir Les Voltes, a Moià, el 1999. Quan el Jaume, que havia sigut copropietari del llegendari bar Tosca, es va ficar en el negoci, el Jan tenia dos anys.

En la crònica, l’edat és important, perquè parlo de present amb la mirada –i els prismàtics– posada en el futur. I si l’avui és persuasiu, el demà pot ser esplendorós.

Moià és un territori gastronòmic amb identitat i rebost: les pastes de La Moianesa, els formatges de Montbrú, les aus d’El Toll, els embotits de Cal Vives, Cal Noc, Cal Maties i Ca La Isabel.

Construir aquí una carta entorn de la proximitat és senzill, acostar-se al propi i particular també: tots els esforços haurien d’anar en aquest sentit, no només per enaltir l’ingredient, sinó també la tècnica i el concepte. ¿Per què no buscar en les formes antigues la reinterpretació de l’avantguarda?

Les Voltes de Sant Sebastià

L’última vegada que vaig estar a Les Voltes de Sant Sebastià, el juliol del 2017, el Jan acabava d’agafar el timó després de l’etapa d’Eduard Azuaza. Tenia 19 anys i va servir un airós menú de cap de setmana.

Em va cridar l’atenció el be amb mole: l’animal, de proximitat; el preparat, de llunyania. ¿Per què no una picada, singularitat territorial, amb fruita seca o xocolata, en comú amb la complexitat mexicana? Explorar el propi, explicar el propi.



El Jaume va atorgar a un gairebé adolescent Jan una gran responsabilitat, cosa que va ser temerària, i és exitós. Demostra la seva vàlua amb plats com el peu de porc desossat i farcit de botifarra d’ou de Cal Noc (la idea d’un embotit per ser cuinat), puré de patata i rossinyols i les espatlletes de conill confitades amb all i romaní i barrejades després amb sepiones i la seva tinta. En aquesta etapa, l’acompanyen Roger de la Torre a la cuina i Guillem Catalán a la sala.

Assegut a la terrassa, sota una acollidora noguera, amb estovalles i tovalló de cotó, demano el Murallius 2017, del Pla de Bages. Altres vegades he begut Clos Colltor, que, junt amb el Celler Sant Miquel d’Oló, són els dos cellers del Moianès, inclosos en la DO del Bages.

Al mateix edifici, amb uns quants segles als fonaments, la família del Jaume va engreixar porcs, va caure en desús i ell el va recuperar com a restaurant. La gran cisterna d’aigua de pluja acull les ampolles de vi.



El pare, explica el Jaume, era lampista en hotels de Barcelona i a ell l’enlluernaven aquells llocs radiants: «Pot ser que allà comencés la meva afició per això».

Bones croquetes de rostit, sense gaire beixamel; torradeta amb el formatge Sarró de Montbrú i un pintxo de tomàquet cherry i sardina fumada. Fuagràs amb amanida de contrastos (poma verda i caramel·litzada, xarop d’auró, pebrot vermell, nous, ceba...), inspirada en la de Nandu Jubany, un dels cuiners que el Jan admira: malgrat ser llaminera, l’autoria aliena confon.



Demano un plat del menú del migdia, els pesolets amb botifarra de Cal Vives i cansalada de Ral d’Avinyó, bon sabor, bona integració del porc i la lleguminosa, tot i que el verd és congelat. Tenint tantes opcions, ¿cal recórrer al sota zero, tot i que sigui per a un menú de migdia de 17,90 euros?

Dues postres fantàstiques per acabar: els préssecs de l’Ordal, amb gelat de te negre i infusió d’espígol, i els xurrets amb diferents textures de xocolata. 

El Jan és un comensal inquiet, voraç, inquisitiu, devorador de llibres, estudiós, gaudidor del treball culinari: «Igual preparo unes gambes a la planxa que una llebre ‘à la royale’».

Els quatre anys l’han fet cuiner per força, des dels complicats serveis inicials a aquest moment de control. Els endevinatoris sempre fallen, però arrisquem: arribarà lluny. 

20 juliol 2021

elPeriódico

Puja el ritme de contagis al Moianès amb 3 nous positius la primera setmana de juliol

juliol 9th, 2020 Dídac Garcia


Així ho desprenen les dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Aquest fet coincideix amb l’entrada la nova etapa de represa i el relaxament d’algunes mesures i limitacions com la mobilitat . Així doncs, des de la Revetlla de Sant Joan el Moianès ha incrementat en 5 els casos confirmats fins arribar als 151 en total. Si afegim la comarca del Bages a l’equació, el nombre de contagis puja fins els 90 en tan sols 13 dies. En el mateix període de temps, 13 dies abans de Sant Joan, el Moianès no havia registrat cap nou positiu i la comarca del Bages només 58 contagis. Malgrat tot, segons Althaia, tan sols 3 persones han ingressat a l’hospital.

Si ens centrem en la comarca del Moianès hem de destacar que la primera setmana de juliol s’han sumat 3 casos positius a la llista. Un de Moià, un de Castellcir i un altre de Santa Maria d’Oló. El mateix nombre que en les tres primeres setmanes de juny. Si bé és cert que el ritme no és el mateix que el que es donava els pitjors dies de la pandèmia, la ràtio de contagis s’ha ampliat en 0,4 punts. El nombre de casos positius s’eleva fins a un nou màxim històric situat en 859.

Per la seva banda, Jan Fargas, cuiner del Restaurant Les Voltes de Sant Sebastià de Moià, ha anunciat a Twitter que un treballador de l’equip ha donat positiu en el test de la Covid-19. Per tant, el recinte romandrà tancat fins a nou avís per poder garantir les condicions de seguretat adients. Un comunicat que molta gent ha aplaudit per la transparència i que serveix per conscienciar que la pandèmia encara no ha acabat.

9 juliol 2020

OnaMoianès