El certamen de cant es disputa aquesta setmana a Barcelona amb la presència d'un centenar d'aspirants d'entre els 712 presentats arreu del món
El millor cantant català rebrà una recompensa econòmica de 2.000 euros i un contracte per actuar al Festival Viñas de Moià a l'estiu
Imatge d'una edició anterior del concurs de cant dedicat al tenor Viñas / LICEU
Toni Mata i Riu
Manresa13 GEN 2026 6:25
Més de set-cents cantants d'arreu del món van tenir l'ambició d'arribar a la fase final del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, però només prop d'un centenar ho han aconseguit i aquests dies competeixen a Barcelona per algun dels premis en disputa, entre els quals el que concedeixen l'Ajuntament de Moià i Joventuts Musicals de la localitat de la Catalunya Central. El certamen que porta el nom de l'insigne tenor moianès Francesc Viñas Dordal, que va viure entre el 1863 i el 1933, ha batut enguany el rècord de participants, amb 712, procedents de 64 països.
El gendre de Francesc Viñas, en Jacint Vilardell i Permanyer, va instaurar el concurs l'any 1963 amb la vocació de donar una oportunitat a joves talents. Els vincles de la convocatòria amb la localitat natal del tenor venen de lluny. Temps enrere, des de Moià es concedia una beca, però fa una vintena d'anys, l'Ajuntament i Joventuts Musicals de Moià van canviar el seu suport i el millor cantant, masculí o femení, de la contesa reben una recompensa econòmica de 2.000 euros i la contractació per actuar en el Festival Viñas que se celebra anualment en dates estiuenques a la localitat moianesa.
Aspirants de Pequín, Milà, Nova York, ...
El concurs té una marcada dimensió internacional, ja que comença arreu del planeta i desemboca a la capital catalana, amb el Gran Teatre del Liceu -que dirigeix el manresà Valentí Oviedo- com a centre neuràlgic. La consecució d'una nova plusmarca d'inscrits per segon any seguit demostra la vigència de la proposta i l'atracció que genera en cantants de tot el món. El certamen es posa en marxa amb les audicions preliminars, que es van celebrar el passat mes de novembre al Teatro Real de Madrid, la Staatsoper de Berlín, la Metropolitan Opera House de Nova York, el Teatro alla Scala de Milà, l'Òpera National de París, l'Òpera de San Francisco, la Royal Opera House Covent Garden de Londres i el National Centre for the Performing Arts de Pequín, a més del Conservatori del Liceu.
Gairebé un centenar d'aquests aspirants canten aquesta setmana a Barcelona. Fins aquest dimecres, se celebren al Conservatori del Liceu, les dues primeres eliminatòries, que donaran accés a la final de divendres a un reduït grup de participants. La prova definitiva tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu, el mateix escenari que diumenge acollirà el Concert dels Guanyadors. El dia abans, es durà a terme l'activitat "Una tarda amb Luciana Serra", oberta al públic al foyer del Liceu. La soprano italiana compartirà el seu bagatge en una trobada que conduirà Pol Avinyó, adjunt a la direcció artística del teatre de la Rambla.
Luciana Serra, amb Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu / TONI BOFILL
Entre les novetats de l'edició d'enguany es registra la consolidació de l'especialitat oratori-lied com una categoria pròpia, ja que és una modalitat de la cançó que no té gaire oportunitats professionals, a parer dels organitzadors. També s'ha creat un trofeu propi, obra de l'escenògraf targarí Llorenç Corbella Burgués, amb la voluntat de donar una identitat i un reconeixement al concurs.
Un wagnerià convençut
Francesc Viñas Dordal és recordat per ser un dels gran tenors wagnerians del país. Al llarg de la seva carrera va interpretar en nombroses ocasions els rols principals de "Lohengrin", "Tannhäuser", "Tristan i Isolda" i "Parsifal", i va actuar en grans escenaris com l'Scala de Milà, el Covent Garden londinenc, la Metropolitan Opera House de Nova York, els teatres Constanzi de Roma, San Carlos de Lisboa, San Carlo de Nàpols i Real de Madrid, a més del Liceu barceloní.
Francesc Viñas, en el paper de Tristan / WIKIPÈDIA/DOMINI PÚBLIC
Precisament, en aquest darrer teatre, Viñas va representar el primer "Parsifal" legal quan, el 31 de desembre del 1913, va caducar la prohibició de fer-lo fora del teatre de la localitat bavaresa de Bayreuth. Un cop es va retirar, l'artista es va dedicar a tasques filantròpiques com l'organització de la Festa de l'Arbre Fruiter, que havia instaurat el 1904.
13 gener 2026