Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celíac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris celíac. Mostrar tots els missatges

20 de març 2026

De les estrelles Michelin a un forn al Moianès: la història de Román, que ha deixat El Celler de Can Roca per impulsar el seu propi negoci

Després de formar-se a la Hofmann en fleca i pastisseria i passar per El Celler de Can Roca, el flequer ha apostat per un canvi de vida recuperant l’únic forn que hi ha a l’Estany
El seu projecte està arrelat a la tradició, el producte de qualitat i l’ofici artesanal, essencial per al dia a dia del municipi


Román González, nou forner de Cal Xaconet, a l’entrada de l’establiment, a l’Estany / Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
L'Estany20 MAR 2026 18:34Actualitzada 23 MAR 2026 12:39

Román González (Bigues i Riells, 1992) és el nou flequer de Cal Xaconet, l’únic forn de l’Estany. Format a l’Escola Hofmann de Barcelona just després de la pandèmia, ha anat acumulant experiència en diversos establiments del sector. De fet, durant els darrers dos anys ha format part de la secció de pastisseria d’El Celler de Can Roca. Ara, però, ha decidit deixar enrere l’alta cuina per fer un canvi de vida i instal·lar-se al municipi moianès, de prop de 400 habitants, on ha obert el seu propi negoci.

Nascut a Bigues i Riells i, fins fa poc, establert a Girona, sorprèn que González hagi acabat en aquest poble del Moianès. «Vaig descobrir tant el municipi com el local a través d’un portal immobiliari», explica. Inicialment, la seva idea era traslladar-se a algun poble del Pirineu, però quan va visitar l’Estany per primera vegada ho va tenir clar. A més, el fet que l’antiga propietat del forn en volgués fer el traspàs va acabar de convèncer-lo.

Ell mateix es defineix com «una persona molt tranquil·la», amant de la pau i el silenci, de manera que obrir un petit forn en un entorn com aquest encaixa plenament amb la seva manera de ser. De fet, assegura que aquest és el model de negoci que sempre havia tingut al cap: «Des del principi sabia que volia un establiment tradicional, per preservar-ne la història».

Abans d’estudiar fleca i pastisseria a la Hofmann, González ja s’havia interessat per l’ofici a través dels llibres del forner Xavier Barriga. Un cop format, es va aproximar al vessant més tradicional treballant a la Pastisseria Mas de Barcelona. Posteriorment, va passar per Brunells, on va aprofundir encara més en aquest món. Abans d’arribar a El Celler de Can Roca, també va formar-se a la pastisseria japonesa Takashi Ochiai i a La Dramerie, treballant per a restaurants.

Just abans de rebre la trucada del reconegut restaurant dels germans Roca, González ja es plantejava obrir el seu propi negoci. «Just quan estàvem mirant mobiliari, va arribar l’oferta», recorda. Tot i això, va decidir continuar ampliant coneixements i es va engrescar amb la seva primera experiència en un restaurant. Fa uns mesos, però, i sense una intenció clara de deixar la feina, va començar a investigar com engegar el seu projecte i a buscar traspassos. Va ser aleshores quan va topar amb Cal Xaconet: «Em va aparèixer a la quarta o cinquena pàgina i el vaig tenir un mes desat com a favorit», admet.
 

Mantenir la tradició

González ho té clar: el seu objectiu és recuperar i preservar la tradició. «Crec que s’està perdent», afirma. «Cada vegada hi ha menys forns petits, i el que s’obre tendeix a ser molt modern», afegeix. Per això, vol mantenir l’essència del negoci, la seva història i l’elaboració de productes de qualitat.


A Cal Xaconet treballa amb forn de llenya, farines ecològiques —fins a sis tipus diferents, moltes a la pedra i no refinades— i massa mare al 100%, amb fermentació retardada en fred. Això, segons explica, fa que el producte sigui «molt més digestiu». A més, aposta per recuperar elaboracions que amb els anys han anat desapareixent, com la mona de Pasqua tradicional, els currotacos de Diumenge de Rams o la coca montserratina, entre altres.


Treballar amb massa mare és, per a ell, una de les parts més gratificants de l’ofici: «És bonic, l’has de mimar i li has de donar el seu temps», apunta. La complexitat del procés fa que «mai tinguis un pa igual», i aquest és, precisament, un dels seus grans atractius. «El que més em motiva és entendre per què passen certes coses, comprendre el comportament de la massa», assegura. En aquest sentit, factors com la humitat o la temperatura són determinants i, sovint, cal «fer matemàtiques» per ajustar les elaboracions. «Si no estimes el producte, no sortirà bé: l’amor que hi poses es nota», resumeix.

L’ús del forn de llenya —de 13 metres quadrats— ha estat, també, un repte majúscul. «És completament diferent del que estava acostumat», confessa. Dominar una instal·lació d’aquestes característiques li ha exigit un procés d’aprenentatge basat en la prova i error, que a poc a poc va superant. Tot i això, admet que el control de la temperatura és el que més el preocupa: «Un cop s’acaba la flama, comença a baixar».

Després d’anys de formació i experiència, Román González s’ha llançat finalment a impulsar el seu propi projecte, Cal Xaconet. Conscient que «encara li queda molt per aprendre», el seu objectiu és fer créixer el negoci i, en un futur, ampliar-lo amb el local del costat: «Faria l’obrador més gran, aprofitant l’espai on ara atenem, i traslladaria la botiga al local adjacent», explica.
 

Un establiment necessari

L’Estany, un petit municipi del Moianès, es veia perdent el seu forn. El matrimoni que fins aleshores regentava la fleca es va veure obligat a traspassar el negoci després que a la dona, Alba Codina, li diagnostiquessin celiaquia, després de mitja vida dedicada a l’ofici de fornera. Tot plegat va passar cap al mes de novembre passat i no ha estat fins aquest febrer que s’ha trobat algú disposat a agafar les regnes del forn.

Amb la reobertura de Cal Xaconet, molts veïns s’hi han apropat per celebrar-ho. Han agraït la iniciativa de González i han destacat que es tracta d’un establiment imprescindible per al poble, especialment per a la gent gran. 

20 març 2026

Regió7

22 de gen. 2026

El forn de Cal Xaconet de l’Estany continua buscant nous propietaris

Alba Codina, que l’havia regentat durant més de 20 anys, ho ha hagut de deixar per celiaquia

Una vista exterior del forn, a tocar de l’església i el monestir de l’Estany | Sebastià Renom

Guillem Soler
22/01/2026
L'Estany

Des de principis d’any l’Estany s’ha quedat sense pa. El tancament del mític forn de Cal Xaconet per motius de salut de la propietària i la falta de relleu al capdavant del negoci obliga els estanyencs a anar a buscar el pa a Moià o Santa Maria d’Oló. Una recerca de noves mans que ha quedat encallada sobretot pel forn de llenya i l’estil tradicional, que implica treballar de nits i amb tècniques més incòmodes que les modernes.

Els antics propietaris mantenen converses amb diversos interessats, però de moment no hi ha res tancat. La notícia que Alba Codina, regent de Cal Xaconet durant més de 20 anys, havia de deixar de treballar de fornera després de ser diagnosticada de celiaquia va ser molt sonada a la zona.

L’octubre de l’any passat anunciava que estava en procés de traspàs i recerca de nous forners. Des de llavors s’hi ha interessat molta gent, però el principal escull és treballar amb un forn de llenya tradicional, que tant aporta el sabor característic del pa tan cobejat que elaboraven com compromet a fer-ho de nit i amb menys facilitats que les que presten aparells moderns.

En un principi s’esperaven que el procés fos més senzill. Tot i no ser amos de l’edifici on hi ha el forn, segueixen molt implicats en el traspàs, i mantenen contacte constant amb possibles candidats. “Teníem pensat acompanyar i ensenyar tot el que sabem a qui ens rellevi al negoci, però ara ja se’ns fa més difícil perquè tots dos hem trobat feina”, explica Codina referint-se a ella i el seu marit. Un nou lloc de treball que ha hagut de buscar a contracor a causa de la celiaquia, però del qual valora que continua sent de cara al públic, el que li agrada.

La seva intenció és perseverar fins al traspàs i que d’aquesta manera no es perdin la tradició i la feina de tants anys a l’obrador, així com preservar l’essència dels productes que en sortien.

Codina explica que gent d’arreu de Catalunya, i alguns també d’Espanya, s’havien acostat a l’Estany només perquè els havien parlat del pa, i creu que seria una pena perdre-ho. Alhora és conscient de les dificultats que suposa el forn, com també estar ubicats en un poblet petit amb clientela limitada i uns determinats gustos.
 

El cartell a la porta / Sebastià Renom

L’entrebanc quotidià que suposa no comptar amb aquest servei bàsic està fent moure la gent del poble.

Des de l’Ajuntament de l’Estany apunten que en un principi no s’hi involucraran, perquè es tracta d’un negoci privat; ara bé, si el problema persisteix es plantegen engegar algun mecanisme per trobar alguna panificadora que pugui abastar el municipi.

La cooperativa Moianès Sostenible també s’hi ha sumat sol·licitant una subvenció per a la instal·lació de plaques solars amb l’objectiu de rebaixar els costos d’electricitat dels futurs forners, i combatre també el despoblament de les zones rurals. 

22 gener 2026

el9nou

14 de nov. 2025

El temple dels celíacs al Moianès: més de trenta varietats de pa i pastissos per a tot tipus d'intoleràncies

El forn i pastisseria Nutridolç és el primer obrador acreditat per l’Associació de Celíacs de Catalunya de la comarca



Judit Ricardo, propietaria de Nutridolç / Oscar Bayona

Alba Díaz
Moià14 NOV 2025 6:25Actualitzada 14 NOV 2025 13:11


Als afores de Moià, una olor de pa acabat de fer trenca el silenci d’un carreró modest. Darrere la porta discreta del número 22 del carrer Pau Casals hi ha Nutridolç, un petit forn que amaga un gran obrador. Més d’una desena de farines s’amunteguen als prestatges d’un espai on cada matí es couen més d’una cinquantena de pans per a aquells que no poden menjar-ne qualsevol. És el temple dels celíacs al Moianès i el paradís particular de Judit Ricardo, filla de Moià i pastissera de professió.


Un canvi personal la va portar a replantejar-se la manera de fer les coses. «Volia reciclar-me en pastisseria, caminar més... Tenia una llista de propòsits molt llarga», recorda. Va començar des de zero, en un racó del taller de costura de la seva mare, un espai obert a gent amb inquietuds alternatives. Allà, gairebé de manera improvisada, va començar a rebre encàrrecs de pans, brioixos i pastissos adaptats.




La Judit, amb la seva filla, a l'entrada de la botiga / Oscar Bayona

«Cada client que entra per la porta té un seguit de coses que no pot menjar. Ja no és només el celíac. Hi ha molta gent que no pot consumir ni gluten, ni lactosa ni sucres», explica. Amb formació, constància i moltes hores d’assaig i error, aquella iniciativa domèstica es va convertir en el primer obrador acreditat per l’Associació de Celíacs de Catalunya al Moianès.


El projecte va créixer fins que, el passat abril, va obrir —al mateix indret que compartia amb la mare— Nutridolç, un forn i pastisseria especialitzada en productes per a tot tipus d’intoleràncies. Des d’aleshores, la Judit s’ha convertit en un referent local per a aquells que busquen productes saludables sense renunciar al gust.


La seva jornada comença de matinada. «A les tres ja estic treballant», confessa. Entre les quatre i les vuit del matí, l’obrador bull d’activitat: és la seva particular «hora punta». L’objectiu és clar: aconseguir que cada pa o pastís mantingui el gust, la textura i l’aparença dels productes convencionals. «Quan treus ingredients com els ous o el sucre, has de saber compensar-ho», explica mentre treu del forn una safata de bastonets de tomàquet i olives. «Cada pa és diferent», admet. L’objectiu? «Buscar un celíac sa», diu entre rialles.



La Judit, a l'obrador / Oscar Bayona

Aquesta curiositat fa que el seu catàleg sigui extens. Entre la trentena de varietats de pa que ofereix hi ha el blanc integral, el de fajol i pipes, el 100% fajol —recomanat sovint pels nutricionistes—, el rodó de tef, el pa negre o les xapates. També elabora motlles de quinoa, pizzes o torradetes, tots amb farines ecològiques i naturals. Pel que fa als dolços, la vitrina de Nutridolç s’omple amb clàssics com la Sacher, la Sara o els pastissos de nata i trufa, a més de mousses, braços i tartaletes de fruites, totes sense gluten i adaptables a cada cas.


La Judit assegura que cada cop hi ha més persones que busquen aquest tipus de productes, no només per intoleràncies, sinó també per salut. «Hi ha famílies que no tenen cap intolerància, però em venen a comprar el pastís perquè té menys sucre». El seu propòsit va més enllà d’oferir alternatives: «El que vull és que quan es faci una celebració a casa, ningú hagi de tenir un plat diferent».


Ara, després de set mesos amb la persiana aixecada, la Judit té un nou repte: l’expansió digital. Vol portar els seus pans i pastissos més enllà de Moià a través d’una web pròpia. També participarà a fires i col·laborarà amb restaurants que aposten pels productes sense gluten artesans. «El futur serà així. La inflamació està al peu del canó, i la gent hem de poder seguir menjant sense tantes restriccions», conclou.ns

14 novembre 2025

Regió7