El batlle d'aquesta població del Moianès veu la proposta com «una oportunitat», i amb garanties que es preservarà la masia i l’entorn on es vol fer
Finca de la Païssa, on es vol construir el cementiri / Arxiu | Mireia Arso
Jordi Escudé
Monistrol de Calders28 GEN 2026 6:25Actualitzada 28 GEN 2026 8:40
El gran cementiri xinès que un grup d’inversors vol promoure a Monistrol de Calders serà beneficiós per al desenvolupament socioeconòmic del poble i de la comarca, i es farà amb plenes garanties mediambientals i de preservació de la masia i de l’entorn de la finca de la Païssa, on es vol fer. Així és com ho veu l’alcalde de la població, Arturo Argelaguer, com a resposta a l’oposició expressada per veïns de la zona que es volen constituir en una plataforma contrària al projecte, per la seva magnitud i per por que es malmeti el caràcter històric i rural de l’entorn.
A grans trets, el projecte preveu un cementiri multiconfessional pensat bàsicament per a la comunitat xinesa, en un complex d’unes 50 hectàrees que es distribuiria en espais més petits, i amb capacitat per a unes 80.000 construccions, entre nínxols, tombes, panteons, i columbaris que es combinarien entre zones de gespa i forestals. L’equip de govern ha donat suport a la proposta des que es va fer pública, si bé l’alcalde puntualitza que l’Ajuntament s’haurà de limitar a donar la llicència d’obres en cas que la Generalitat hi doni el vistiplau, i és un procés «llarg» perquè tot just s’ha acabat el termini d’exposició pública de l’avanç de la modificació puntual amb el document ambiental estratègic per part dels Serveis Territorials.
Tanmateix, l’alcalde considera que, des del primer moment «s’obre una oportunitat per tornar a aixecar al poble». Sosté que «a Monistrol no vindrà cap gran indústria a invertir, però aquest projecte sí que ens pot portar canvis socioeconòmics perquè ens donarà el valor afegit que necessitem». De fet, diu que ja es nota un interès creixent «perquè venim d’uns anys que érem el poble de l’okupació i ara s’està venent tot a gent que ve a viure aquí», a banda de petites empreses del ram de l’alimentació i el turisme que tenen voluntat d’instal·lar-se. Diu que hi ajuda el desplegament de la fibra òptica «que farà més fàcil treballar aquí i des d’aquí», i això, combinat amb un projecte «que posarà el nom de Monistrol al mapa, pot ajudar que vingui més gent i més negocis com aquests».
El medi no perilla
Argelaguer també vol donar un missatge de tranquil·litat davant el temor que el projecte pugui perjudicar el medi i desvirtuar l’entorn rural de la finca, on hi havia hagut vinyes, i es conserven construccions de pedra seca i fins i tot una necròpoli protegida.
Segons l’alcalde, en la documentació enviada per la Generalitat a l’Ajuntament en base al projecte presentat pels promotors, es descriu «un cementiri integrador i sostenible» que «aposta per un model d’equipament funerari respectuós amb l’entorn natural i cultural que harmonitza la tradició, el paisatge i la funcionalitat». També parla d’«una intervenció amb un fort component paisatgístic que es fa amb sensibilitat i persegueix la creació d’espais tranquils i de reflexió molt integrats amb l’entorn i que posen en valor els elements naturals i culturals presents en l’àmbit». En aquest sentit, Argelaguer explica que «el projecte preveu reconstruir la masia de la finca exactament com diu la llei». Ara bé, apunta que «si després hi volen posar oficines o una recepció, són lliures de fer-ho, perquè és una propietat privada».
Quant al consum, «els promotors volen que sigui un entorn amb aigua, però una cosa és fer un riu que passi per la finca, i una altra de molt diferent és una instal·lació més simbòlica i que es vagi regenerant, que és el que pretenen. Seran molt curosos amb els recursos hídrics que hi ha a Catalunya», apunta l’alcalde. Diu que en el projecte també es fa constar la protecció «de la densa xarxa hidrogràfica formada per nombrosos torrents i rieres, així com les fonts abundants», i la voluntat de «mantenir i promoure les fileres arbrades i els accessos amb espècies adaptades a l’indret, i controlar els abocaments perquè permetin mantenir la qualitat de les aigües la xarxa pluvial i les fonts».
28 gener 2026