Els Exabrupto de Moià congelen l'Anònima per parlar del canvi climàtic

toni mata i riu manresa 20.02.2020 | 23:40


L'interior de l'Anònima, en l'espectacle «Calefacto», dels Exabrupto oscar bayona

Eren les set de la tarda i una àmplia comitiva d'autoritats municipals i convidats entrava amb cura a l'interior de la nau central de l'antiga fàbrica de l'Anònima. Una estesa de gel que feia presagiar una relliscada que ningú, afortunadament, va protagonitzar, contrastava amb l'escalfor de les flames de les cinc fogueres enceses a l'exterior. Aleshores, el col·lectiu moianès Exabrupto va engegar la primera de les dues sessions de Calefacto, un espectacle sobre l'emergència climàtica creat per als Jardins de Llum.

«L'ambient és molt anguniós», constatava Jordi Miquel, integrant d'una proposta que impressionava: «Talment com anguniós és el canvi climàtic, que sembla que no hi és però hi és». A l'interior, dotzenes de bosses de sèrum deixaven caure l'aigua, gota a gota, dins de galledes de les quals pujava una boirina que va arribar a col·lapsar l'espai. «Hem de cuidar l'aigua, si no al final haurem de regar gota a gota», va afegir Miquel.

Un grup d'estudiants d'il·lustració de l'Escola d'Art de Manresa incidien al pati en la crítica mediambiental a través d'un cub dins del qual llaunes, ampolles, taps, tubs i gots convidaven l'espectador a pensar sobre l'allau de plàstics que inunda el mar.

Escoles imaginatives

A la Baixada de la Seu, les escoles Espill i Serra i Hunter, de Manresa; la Vedruna d'Artés; la Sant Josep de Navàs, i la de Rellinars, van ubicar les instal·lacions del projecte Escoles de Llum. «El denominador comú era la llum i l'aigua, i a partir d'aquí cadascú va fer servir la imaginació», comentaven Meritxell Moltó, Montserrat Barrera i Mònica Segués, de la Vedruna.

«Els de secundària van fer l'estructura de fusta, els d'infantil i cicle inicial van pintar les teles i els de 5è i 6è van fer els barrets ajudats pels de secundària», explicaven, posant en relleu el treball col·lectiu que ha implicat la participació en els Jardins de Llum. Ubicades a banda i banda de la calçada, les instal·lacions creaven un passadís que conduïa a la Seu, on es podien contemplar les dues instal·lacions lumíniques de l'artista tarragoní Tom Carr.

20 febrer 2020

Regió7

La Fura desperta l'instint animal a Manresa

30 juliol 2018

Regió7 paper

Els instints de La Fura

27 juliol 2018

Regió7 paper

La Fura dels Baus farà dues funcions de «Manes» a final de mes a Manresa

La companyia moianesa recupera un espectacle emblemàtic dels 90 i el representarà a l'Anònima toni mata i riu 14.07.2018 | 09:03


El llenguatge escènic de La Fura dels Baus es desplegarà a l'interior de la nau central de l'antiga fàbrica elèctrica de l'Anònima, a Manresa, els dies 27 i 28 de juliol amb motiu de la recuperació de l'espectacle Manes, que l'any 1996 es va preestrenar a Cabrianes abans de realitzar 247 bolos. Les dues funcions tindran lloc a les 21.30 h i les entrades ja són a la venda a les taquilles i a la web del Kursaal al preu de 10 euros (15 euros el mateix dia a l'espai d'actuació), amb un aforament limitat a 350 persones per sessió.

«En aquesta època dominada per Internet, els grans mitjans de comunicació, la tecnologia... nosaltres reivindiquem el retorn a l'estómac», va explicar ahir Pere Tantiñà, director artístic de La Fura dels Baus. Manes reviscola, amb nous actors, per combatre l'era de l'espectacularitat estètica: «em molesta que un espectador digui d'un muntatge meu que és maco». Però aquesta peça d'una hora de durada també torna per «apropar el llenguatge furero a les noves generacions».

Tantiñà va apuntar que Manes té una vigència atemporal perquè no parla de temes concrets sinó de quatre qüestions com són el fet de néixer, morir, menjar i el sexe». La Fura, però, no «jutja», indica el moianès: «nosaltres suggerim, no treiem una conclusió, volem que cada espectador experimenti la seva pròpia vivència. Per entendre'ns, Manes és com la Patum, s'ha de viure, s'hi ha de ser. Avui en dia, et diuen que miris, però nosaltres volem que escoltis, que ho visquis, que ho sentis».

A l'imaginari col·lectiu ha quedat la imatge d'aquella Fura dels Baus dels anys 80 i 90 com un grup que transgredia les convencions escèniques i arribava a esquitxar el públic -sovint, en sentit literal- amb les substàncies que emprava en els espectacles. Tantiñà, però, avisa que «no fem mal a ningú!». Manes, com és habitual en moltes propostes de la companyia, no es representa en cap escenari sinó entre el públic, que no té lloc per seure. «Cada espectador pot triar si està més o menys a prop de l'acció, i potser sí que li pot caure una mica de farina a sobre». El director puntualitza que «no es tracta d'un espectacle violent, ni tampoc participatiu: la gent, simplement està al mig, però no se la fa participar».


Fugir de l'excés de tecnologia

La primera tanda de Manes va ser un èxit amb dos centenars i mig d'actuacions. Tantiñà va rememorar ahir que «després de la penúltima funció, va venir una persona i em va explicar la seva pel·lícula sobre com havia viscut la representació, quelcom que jo no hauria pensat, tot i que ja portàvem el bagatge que portàvem i havíem sentit molts comentaris. Això és el que m'agrada, provocar la imaginació de la gent. Vivim en una societat que està hiperultramega normativitzada, i ens cal tenir espais de llibertat».

Dues dècades després, La Fura vol arribar al públic de l'era del youtube. Ho farà sense renunciar als seus signes identitaris: «Avui en dia, als grups es perden en la tecnologia, i nosaltres volem arribar a la gent amb una sabata i una espardenya, tornant a l'actor, a allò que és bàsic. I volem que la gent s'ho passi bé perquè Manes és un espectacle divertit».

Després d'assajar a la Nau Bòstik de Barcelona, La Fura iniciarà el proper cap de setmana la gira de Manes a l'Escala, abans d'aterrar a Manresa. La intenció de la companyia és que el muntatge torni a agafar volada i pugui girar. L'estrena oficial a escala europea es farà el setembre a Eindhoven, ja que el Parktheater de la ciutat holandesa n'és el coproductor.

14 juliol 2018

Regió7