Més de 390.000 euros per fer obres i millores a les escoles del Moianès

Els imports més alts, a Oló, Calders i Monistrol

 L'escola Ramona Calvet de Castellterçol, en una imatge d'arxiu | Sebastià Renom 

Txell Vilamala
25/05/2026
Moià


La Generalitat destinarà pràcticament 391.500 euros al Moianès en el marc del nou programa extraordinari per fer possible obres de reforma, adequació i millora a les escoles públiques.

El pla, impulsat pel Departament d’Educació, invertirà 134 milions d’euros arreu de Catalunya entre aquest 2026 i el 2028.

El finançament arribarà a través dels ajuntaments, que seran els encarregats de prioritzar i executar les actuacions segons les necessitats que tinguin els centres.

El ventall d’obres pot incloure substituir teulades, calderes, fusteria, lavabos, tancaments, enllumenat… El Departament s’ha basat en dos grans criteris a l’hora de repartir els diners: el nombre d’alumnes d’entre 3 i 12 i l’antiguitat dels edificis, especialment aquells construïts o rehabilitats abans del 2007.


Calders 64.535,50 €
Castellcir 28.355,70 €
Castellterçol 59.300 €
Collsuspina 22.334,30 €
L’Estany 22.988,80 €
Moià 44.000 €
Monistrol de Calders 62.514,10 €
Sant Quirze Safaja 21.810,70 €
Santa Maria d’Oló 65.655,70 €
Total Moianès 391.494,80 €

25 maig 2026

el9nou

Malestar a l'escola pública de Moià per la pèrdua d'una línia a I3 a partir del curs vinent

El col·legi Josep Orriols ha tingut 28 preinscripcions respecte les 12 de l'escola Pia, i el departament proposa un repartiment a parts iguals traspassant les matrícules sobrants cap a la concertada

Escola pública Josep Orriols i Roca, de Moià / Arxiu | Ajuntament de Moià

Jordi Escudé
Moià20 MAI 2025 19:21
 

L'AFA de l'escola pública Josep Orriols de Moià s'ha rebel·lat contra la decisió del departament d'Educació de suprimir una de les dues actuals línies d'I3 a partir del curs que ve, i obligar part d'aquests alumnes a estudiar a l'escola Pia, el centre concertat que hi ha al municipi. El departament aposta per una distribució a parts iguals entre els dos centres, amb una oferta de 20 places a cada un "per garantir l’escolarització dels 39 infants del municipi nascuts el 2022 segons les dades de l’Ajuntament facilitades al setembre". La qüestió és que amb la preinscripció, i segons fonts del departament, hi ha hagut 28 famílies (una d'elles no és del municipi) que han apostat per la pública, i només 12 per la concertada. El departament entén que amb la distribució plantejada "hi ha prou llocs escolars disponibles per a les 40 preinscripcions", però l'AFA de l'escola Josep Orriols demana que es respecti la decisió de les famílies en lloc de treure una línia i traspassar 8 alumnes a la concertada, com pretén Educació.

En un manifest que ha fet públic a les xarxes, l'AFA de l'escola Josep Orriols diu que no entén aquesta decisió quan ara fa un any "hi va haver exactament el mateix nombre de preinscripcions i es va comptar amb les dues línies". Ho considera "un atac a l’escola pública com a motor de cohesió social, i amb un greu impacte socioeducatiu per a Moià i per al Moianès". En aquest sentit, les famílies temen que aquesta situació "agreujarà la segregació escolar al poble, i reduirà la capacitat del centre per gestionar com cal la diversitat i l’atenció a l’alumnat amb més necessitats". El fet que es forci alguns alumnes preinscrits a la pública a estudiar a la concertada "traspassa la llei i la Constitució, que reconeix el dret a triar l'educació dels fills", ha lamentat a aquest diari una de les membres de l'AFA de l'escola pública, Maria Valls. També hi ha crítiques amb una distribució que suposarà portar alumnes a una escola religiosa, com és la Pia, "malgrat l'oposició explícita de les famílies afectades"-


Per la seva banda, el departament defensa el que estableix el Decret 11/2021, segons el qual la finalitat de la programació de l’oferta educativa "és determinar els llocs escolars necessaris en els centres del Servei d’Educació de Catalunya per atendre les necessitats d’escolarització, garantint a tot l’alumnat un lloc escolar gratuït i de qualitat en aquests centres, a partir de l’oferta existent de centres públics i l’autoritzada en els privats concertats, harmonitzant-ho amb els drets individuals dels alumnes". El departament defensa que aquest procediment "garanteix a tot l’alumnat l’accés en condicions d’igualtat a un lloc escolar per cursar amb èxit els ensenyaments objecte d’aquest Decret". Pel que fa a la llibertat d'elecció de centres, el departament diu que "s’emmarca en l’oferta de llocs escolars, i en cas d’haver-hi més demanda en un centre concret, s’apliquen els criteris d’admissió establerts".

Incògnites amb la matrícula viva

L'AFA de l'escola Josep Orriols també posa en qüestió què pot passar amb la matrícula viva, d'aquells possibles alumnes nouvinguts que es matriculin a mig curs. Diu que "representa un risc elevat de sobrepassar el màxim permès per la llei, i per al professorat suposarà haver de treballar en pitjors condicions, amb aules més saturades".

El departament respon que "tenint en compte la matrícula viva dels darrers dos cursos, hi ha hagut una davallada de matrícula entre setembre i maig. El curs 2023-2024, van tenir un decrement de 4 alumnes i, el curs actual, el decrement és de 3 alumnes. Això fa que l’oferta s’ajusti a padró".

20 maig 2025

Regió7

Moià dedica una setmana a la salut juvenil amb activitats educatives

S'han programat propostes per treballar a les escoles i l'institut, mentre els actes centrals es faran dissabte al parc municipal

Redacció
Moià | 12·12·23 | 13:26




El parc municipal de Moià acollirà els actes centrals de les jornades, aquest dissabte ARXIU | JORDI ESCUDÉ

La Taula de Salut de Moià organitza la segona edició d'Inspira, una Jornada de Salut Juvenil amb propostes educatives i de lleure per abordar diferents àmbits vinculats a la salut que afecten aquest col·lectiu. El programa s'allarga tota la setmana, de manera que ja s'estan treballant algunes propostes en els mateixos centres, mentre que les activitats centrals tindran lloc dissabte, 16 de desembre, al parc municipal.

A les escoles de primària del poble, els alumnes de sisè estan desenvolupant un treball artístic sobre la salut, mentre que a l'Institut Moianès, l'alumnat està realitzant tallers sobre sexualitat i pornografia.

Les jornades també inclouen propostes concretes fora de les aules, com el taller DeBat a Bat que porta per títol "Poca broma" i que es farà aquest dijous, 14 de desembre, a 2/4 de 5 a la biblioteca; o la projecció d'una pel·lícula sobre salut mental a l'Espai Jove, divendres, 15 de desembre a les 6 de la tarda. El parc municipal acollirà els actes centrals del programa dissabte, 16 de desembre, amb propostes durant tot el matí. D'una banda, hi ha programat un escape room per equips sobre salut mental, a càrrec del col·lectiu Arran, i també hi haurà un rocòdrom escalable i paradetes d'entitats. A més, a 3/4 d'11 del matí tindrà lloc una classe de biodansa, a 2/4 de 12 un taller de cuina sobre aperitius saludables, i a 2/4 d'1 hi haurà un concert amb la PAWN Gang. 

12 desembre 2023

Regió7

Calldetenes i Moià viuran cantates de les escoles

 21 abril 2023

el9nou paper 

Joglars del Moianès

Les escoles de la comarca treballen juntes en una col·lecció de cantates basades en llegendes locals. El 28 d’abril presenten la seva pròpia versió de La Cabra d’Or de Moià 

Laura Serrat
18/04/2023 | 10:30
Moià/Collsuspina

Alumnes de l'Escola Els Ventets de Collsuspina que participen en la cantata, amb el cartell i els vestits de l'edició d'enguany | Albert Llimós

“Les llegendes són històries que ressonen a veritat.” És amb aquest lema que un grup de mestres de música del Moianès ha creat un projecte per promoure la cultura i la identitat de la comarca a través de la música. Es tracta de Llegendes del Moianès, una col·lecció de cantates basades en les llegendes de cada poble, escrites i reinventades en forma de concert per a ser interpretades pels nens i nenes de les escoles.

El projecte va néixer el 2019, quan van decidir crear una iniciativa que permetés a les escoles treballar juntes en un projecte en comú, i alhora promoure la cultura i la tradició local i comarcal. És en aquell moment que va néixer l’Associació el Moianès Canta, que vetlla per complir aquests objectius. Sergi Valls, director del projecte, assegura que la meta principal ha estat crear “un producte de quilòmetre zero, que tingui més sentit pels nens, perquè puguin cantar històries que els siguin seves, però també contribuir a enriquir el patrimoni coral català des de casa seva”.

En una primera edició del projecte cantaire, encara sense la visió llegendària, es va presentar una obra del clarinetista de Granollers Albert Gumí, i va ser tot un èxit. A partir de llavors, es va decidir fer un pas més i encarregar una obra basada en alguna de les llegendes del Moianès. Tot i que la primera versió de la cantata basada en llegendes s’havia d’estrenar el març de 2020, no ha estat fins ara que han pogut presentar el resultat final. Es titula Llegendes del Moianès I: La Cabra d’Or, i debutaran en concert el pròxim 28 d’abril al Centre Cultural Les Faixes de Moià. El director detalla que ja s’està treballant en la propera edició, que recollirà les llegendes de Castellcir.

El projecte ha aplegat 11 de les 12 escoles de la comarca: prop de 250 alumnes de 10 pobles diferents. Valls explica que el projecte també ha permès als mestres de música de les diferents escoles “establir una xarxa de contacte que ha durat gairebé quatre anys, i que ha estat molt positiva per compartir experiències i idees”. Comptarà amb una orquestra simfònica d’una trentena de músics professionals, semiprofessionals, amateurs i alumnes. “Hi haurà vent metall, vent fusta, percussió, corda… tota l’orquestra tal com la coneixem.” També ha rebut el suport i col·laboració de diferents entitats de la zona, com ara l’Ajuntament de Moià, l’Associació Cultural de la Cabra d’Or o l’Escola Art i Forma de Moià, entre d’altres. La història es desenvolupa a través de vuit cançons –una de les quals interpretada en Llengua de Signes Catalana–, que s’alternen amb la narració per explicar la trama.

La iniciativa no només inclou la música, sinó que també abraça la prosa i el dibuix: l’adaptació de les llegendes per a la cantata s’ha publicat també en format llibre –es va editar i imprimir el 2019–. L’encàrrec es va fer a l’escriptora moianesa Imma Soler, que va reescriure la llegenda de la Cabra d’Or –que dona nom a la celebració d’obertura de la festa major dels habitants de Moià– i n’hi va incloure una altra, la de les dones d’aigua. “La història té una part èpica, que és la llegenda de la Cabra d’Or, i una part màgica, que és la història d’amor entre un pastor i una dona d’aigua”, afirma Soler. Marina Berdalet, de l’Estany, s’ha fet càrrec de les il·lustracions i maquetació del llibre, i Gumí, de la composició. Valls considera que aquesta trilogia entre música, dibuix i paraula en un llibret “fa que la gent pugui tenir la història moianesa a les mans i donar-la a conèixer, sobretot”.

Jana Colomer (11), alumna de sisè de Primària de l’Institut Escola Ramona Calvet de Castellterçol, creu que serà “bastant impressionant, perquè tindrem una orquestra en directe”. Roger Serracoll (11), de l’Escola Els Ventets de Collsuspina, explica que ha après alguna paraula malsonant –“però de les que es poden dir!”– com ara me càsum l’ospa, a partir de la cançó preferida de la majoria dels alumnes: “Traginant la Cabra”.

18 abril 2023

el9nou

Moià instal·la dotze caixes niu per ocells i quatre menjadores per esquirols

Les actuacions pretenen fomentar l’hàbitat i la repoblació de les espècies

Redacció
Moià | 22·12·22 | 13:18

 

Una de les caixes niu que s'han instal·lat en diferents indrets de Moià Ajuntament de Moià


L’Ajuntament de Moià ha realitzat aquest mes de desembre diferents accions per afavorir la biodiversitat del municipi. El consistori ha col·locat 12 caixes niu per ocells insectívors al Parc Molí Nou, al Mirador de la Creu i als patis de l’Escola Josep Orriols i Roca, Escola Pia i Escola Bressol Garrofins. També s’han instal·lat quatre caixes menjadores per esquirols al Molí Nou i Mirador de la Creu.

Segons han informat des de l’Ajuntament, aquestes actuacions tenen per objectiu fomentar l’hàbitat i la repoblació de les espècies i s'han dut a terme en el marc del contracte de serveis de manteniment d'espais verds i esporga d'arbrat viari. 

22 desembre 2022

Regió7

El Moianès té els dos primers grups escolars confinats d’aquest curs

Els centres educatius registren un lleuger repunt, però es mantenen amb un nivell baix d’incidència

Alumnes de l’escola Sant Ignasi de Manresa en una de les jornades escolars d’aquest curs | ARXIU/MIREIA ARSO


Les escoles i instituts de la regió central han tancat la darrera setmana amb un lleuger repunt de grups confinats. Tot i així, amb un total de 16 classes en quarantena, el nivell d’incidència de la covid a les aules es manté baix en la recta final d’aquest primer trimestre. Per primer cop aquest curs, el Moianès ha confinat dos grups i el Berguedà, que feia un mes que no en tenia cap, n’ha sumat 3. La incidència més elevada l’ha tingut l’Anoia, que ha passat de no tenir grups escolars en quarantena a sumar-ne un total de 6.

Els centres educatius de la Catalunya Central tanquen el mes de novembre amb un increment de grups confinats, que han passat dels 2 de la primera setmana de mes als 16 d’aquesta darrera. L’Anoia, amb 6, és la comarca on la incidència ha crescut més els darrers dies i la segueixen el Bages i el Berguedà, amb 3. La Cerdanya, que des de principi d’octubre no tenia cap classe en quarantena, n’ha sumat una i el Moianès té per primer cop dos grups confinats aquest curs. Per la seva banda, Solsonès i Alt Urgell són els únics territoris que mantenen el comptador a zero.

Malgrat l’increment de les darreres setmanes, els índex d’incidència continuen sent baixos. S’ha de tenir en compte, però, que els nous criteris de confinament de les aules fan que el nombre de grups en quarantena es mantingui molt baix, però que contrasti amb el nombre de persones que sí que s’han de quedar a casa (de diferents aules) i els positius registrats els darrers dies.

En aquest sentit, un dels casos on aquest contrast és més significatiu és a la comarca de l’Anoia on aquesta darrera setmana hi constaven 6 grups confinats de tres centres educatius, que sumaven 114 persones, però si es miren totes les altres escoles de la comarca on no hi ha cap aula confinada, s’observa que hi havia un total de 551 persones a casa fent quarantena, amb 71 positius de covid els últims 10 dies. El cas més notori es donava a l’Escola Joan Maragall de Vilanova del Camí on, tot i que no hi constava cap grup confinat, hi havia 174 persones en quarantena i 18 positius en 10 dies.

Un cas similar es dona a la comarca del Bages que ha tancat l’onzena setmana del curs amb 3 grups a casa que sumaven 157 confinats, però en canvi en el conjunt de centres les persones confinades s’enfilaven fins a les 368, amb 95 positius registrats els darrers 10 dies.

30 novembre 2021

Regió7

Més de 700 alumnes del Bages i el Moianès participen als Projectes Compartits sobre residus

Es fan tallers, visites i projectes perquè alumnat de primària i secundària es conscienciï sobre la problemàtica i aporti propostes 

Trobada inicial de coordinació amb el professorat CONSORCI DEL BAGES

Gairebé 730 alumnes de dos instituts i setze escoles de primària del Bages i el Moianès participen aquest any als Projectes Compartits sobre residus que organitza el Consorci del Bages per a la gestió de residus conjuntament amb el Camp d’Aprenentatge del Bages. Durant tot el curs, els centres inscrits treballaran de forma transversal sobre els residus i participaran en visites al Parc del Secà, al Parc ambiental i a deixalleries i faran tallers sobre propietats dels materials, les 3R i reciclar oli fent sabó.

Durant el primer trimestre del curs es realitza una trobada de coordinació amb tot el professorat dels centres que hi participen i es decideix una acció inicial que motivi l’alumnat a fer-se preguntes, a indagar sobre recursos i residus i que dona peu a començar les activitats amb els centres educatius, que es fan durant el segon trimestre. Per finalitzar els Projectes Compartits es realitza un acte de cloenda amb l'alumnat i una avaluació i valoració del desenvolupament dels projectes.

En el cas dels instituts es treballen projectes més concrets: 60 alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Navarcles investigaran sobre la degradació dels plàstics, projecte que es realitza per tercer any consecutiu; i 150 alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Lluís de Peguera, on es consolida la prova pilot que es va realitzar l’any passat, treballaran sobre "Manresa, un ecosistema en equilibri?" per analitzar paràmetres com l'energia, la mobilitat, el consum, els residus, l'aigua i la biodiversitat a la ciutat. En relació a aquest projecte, des del Camp d’Aprenentatge del Bages es va posar en marxa un grup de treball amb la idea de poder oferir, més endavant, els Projectes Compartits a més centres de secundària de la comarca.

17 novembre 2021

Regió7

El Moianès, un forat en els pressupostos de la Generalitat

La delegada del Govern aclareix que es deu a un error en l’assignació, però que hi ha partides importants

David Bricollé. Moià
13·11·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:37

 

La millora de la carretera C-59 és el projecte de més inversió dels previstos per al 2022 al Moianès ARXIU/O. B.


El projecte de pressupostos que aquesta setmana ha presentat el Govern de la Generalitat al Parlament per al 2022 ha fet saltar les alarmes al Moianès. I és que, de les 42 comarques que componen l’estructura territorial del país, és l’única que, segons els documents fets públics, no consta que rebi cap inversió directa.

Un d’aquests documents és l’Annex d’inversions reals, on aquestes apareixen desglossades i detallades tant per departaments i organismes, com també per àrees territorials, entre les quals les comarques. I la realitat és que tant en la llista de distribució per comarques com en les fitxes en què es detalla cadascuna amb la descripció de les actuacions previstes i els imports, el Moianès hi apareix amb una inversió zero.

Una xifra que ha posat en alerta polítics de la comarca i també col·lectius com la plataforma C-59 Segura, que reivindica la millora integral d’aquesta carretera que connecta el Moianès amb el Vallès, i que té el compromís del Departament de Territori que l’any vinent ja s’hi començarà a intervenir, amb una inversió prevista de més de 5 milions d’euros, però que de moment tampoc no apareix reflectida en el pressupost presentat dilluns (sí que n’hi apareixen en el tram de Caldes de Montbui, però no en el de Moià a Sant Feliu, que és el que s’ha estat projectant).
 

Un error d'assignació
La delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Rosa Vestit, i també el president del Consell Comarcal, Ramon Vilar (que ha mantingut contactes amb la mateixa delegada, com també amb la consellera de Vicepresidència i amb el conseller d’Hisenda), han aclarit que el fet que no consti cap inversió al Moianès es deu a un error en l’assignació, que en aquest cas no s’ha territorialitzat adequadament. «Les inversions hi són, les coneixíem i són importants, però estan assignades a cada departament», ha aclarit Vestit, que ha admès que «és un error que s’ha d’esmenar», però que «l’important és que les inversions hi són».
 

Millores previstes
La delegada del Govern i el president del Consell Comarcal han concretat que, entre les inversions més importants previstes per al 2022, hi ha la de l’execució de la millora de la carretera C-59, amb 5,7 milions d’euros assignats; en l’àmbit d’Ensenyament, la construcció de la nova escola rural la Popa de Castellcir; l’adequació i ampliació de l’institut escola de Castellterçol; l’ampliació de l’escola de Santa Maria d’Oló i la supressió de les cargoleres.

També s’hi inclou l’ampliació i millora de les instal·lacions de la comissaria de districte, que comparteixen Policia Local i Mossos, on es farà una rehabilitació que assumeix en primera instància l’Ajuntament, i que després el Departament d’Interior en transferirà l’import. A més, hi ha previstes tres inversions per a construcció o ampliació de depuradores: les de Calders, Oló i Collsuspina. També en l’àmbit viari es preveu iniciar el 2022 la millora de la carretera B-431 (entre Calders i Artés), de la qual se n’està acabant el projecte.

Tot i admetre que és un error que no condiciona unes inversions «que són importants per a la nostra comarca», Ramon Vilar ha expressat que «esperem que es corregeixi, perquè fa mal d’ulls veure que la comarca no hi surt». 

13 novembre 2021

Regió7

Escolars de Moià interpreten lectures en cinc escenaris per carrers de la vila

Alumnes de les dues escoles i l'institut han treballat textos de diversos autors a classe que ahir van llegir en públic acn. moià 23.04.2021 | 23:56


Dos alumnes de l'escola Josep Orriols i Roca recitant acn

A Moià, un Sant Jordi, més els alumnes de les escoles Pia, Josep Orriols i Roca i de l'institut Moianès van omplir ahir de lectures els carrers de la vila.

Després de l'aturada de 2020 per la pandèmia, «hi havia moltes ganes», explicava Núria Viladés, responsable de l'extensió del Centre de Recursos Pedagògics del Moianès, impulsors de la iniciatives. Així, després de setmanes treballant a les aules textos de Gianni Rodari, Jean de La Fontaine i la mataronina Lola Casas, ahir al matí els van interpretar simultàniament en cinc escenaris repartits per tot el poble. Com a oients tenien als seus mateixos companys, així com als més menuts de l'Escola Bressol municipal Garrofins i de la Llar d'Infants de l'Escola Pia.

«És una activitat que està molt arrelada al municipi i aquest any, tot i les restriccions, creiem que valia la pena no perdre-la», assegurava la regidora d'Educació de l'Ajuntament, Laia Bonells, tot subratllant com alhora això afavoreix «acostar-los a la lectura».

23 abril 2021

Regió7

Moià habilita un espai per aparcar 5 minuts i deixar el nen a l'escola

redacció. moià 07.04.2021 | 22:13


Una de les zones habilitades com a Kiss & Go ajuntament de moià

Amb la tornada a les aules després de Setmana Santa, l'Ajuntament de Moià ha posat en marxa un sistema que permet acompanyar i deixar els nens i nenes a l'escola de manera ordenada.

La proposta ha adoptat el nom anglès de Kiss & Go (que es podria traduir com a petó i adéu), i consisteix a deixar un espai lliure de la via pública on les famílies tenen un màxim de 5 minuts per deixar els menuts a l'escola, tornar i retirar el vehicle estacionat.

Moià ha habilitat aquests espais amb senyalització vertical i horitzontal a l'escola pública Josep Orriols i Roca de dilluns a divendres de 8.45h a 9.15h; de 12.15h a 12.45h; i de 14.45h a 16.45h. A l'escola bressol municipal garrofins, funcionarà de 7.45h a 9.30h; de 12.00h a 13.00h; i de 14.45h a 17.15h. 

7 abril 2021

Regió7

El “Kiss & Go” arriba a Moià per millorar la mobilitat a les escoles

abril 6th, 2021 Dídac Garcia 


Dues escoles de Moià estrenen avui l’anomenat “Kiss & Go”, una nova senyalització i ordenament de l’espai per millorar la mobilitat a l’entorn escolar.

Un “petó i adéu” són els senyals que l’Ajuntament ha posat a l’avinguda de la Pau i a la de l’Arbre Fruiter de Moià. Els operaris han pintat i senyalitzat les zones habilitades on els pares i mares que porten els fills a l’escola podran estacionar durant un màxim de 5 minuts. El temps que es considera necessari perquè els infants s’acomiadin dels seus familiars, baixin del cotxe i entrin al centre.

L’objectiu d’aquesta iniciativa que s’implanta a partir d’avui és reforçar la seguretat dels alumnes i agilitzar el moviment del trànsit en aquest horari. També pretén millorar la pacificació d’aquest entorn, reforçant la seguretat i fent que els cotxes redueixin la velocitat al seu pas. Per aquesta raó, també s’hi han instal·lat uns reductors de velocitat a la zona.

L’actuació és una iniciativa de l’equip de govern que també compta amb el vist-i-plau dels centres educatius implicats: l’Escola Josep Orriols i Roca i l’Escola Bressol Garrofins. L’horari establert és de dilluns a divendres durant mitja hora en el moment d’entrada i sortida escolar dels alumnes. 

6 abril 2021

OnaMoianès

Un any després del seu tancament, les escoles tenen un índex mínim de confinaments

 Ahir, tan sols al 8% dels centres hi havia almenys un grup en quarantena david bricollé manresa 12.03.2021 | 23:54

Un any després del seu tancament, les escoles tenen un índex mínim de confinaments

Avui fa just un any, els alumnes de tot Catalunya es quedaven a casa i les escoles ja no obrien les portes. El Departament d'Educació n'havia decretat el tancament a corre-cuita (el 12 de març) com a mesura de prevenció davant l'expansió que estava seguint la pandèmia del coronavirus. El que inicialment havia de ser una clausura per a dues setmanes (era la recta final del segon trimestre) es va convertir en pràcticament definitiva. Ja no hi va tornar a haver classes presencials, només una reobertura testimonial al juny, com a via de retrobament.

Un any després, ens trobem en l'epicentre d'un curs en què el departament ha defensat aferrissadament tenir les escoles obertes des del setembre i, precisament, en un dels punts més baixos de l'afectació de la pandèmia a les escoles de la regió central, plasmada en els índexs de confinaments derivats per casos positius.

En el dia d'ahir, la fotografia dels confinaments a les aules era que només el 8% dels centres educatius (llars d'infants, escoles de primària i instituts) que hi ha a les set comarques de l'àrea d'influència de Regió7 tenien algun grup confinat per la detecció d'un positiu (cas índex). En concret, el Bages, el Moianès, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell i l'Anoia sumen un total de 349 centres, i ahir només constava que hi havia grups confinats en 28.

El cas més evident d'aquest baix nivell d'afectació actual és el Solsonès, on, després d'unes setmanes força complicades posteriors a les dates del Carnaval ?-que recordem que es va suspendre-, ahir no hi constava ni un sol grup confinat en cap dels seus 19 centres (segons dades del portal Traçacovid). També és el cas del Berguedà, que ahir tenia un únic grup de 19 persones fent quarantena a casa, d'un únic centre educatiu dels 44 que hi ha a tota la comarca.

Una altra dada destacada la tenim si agafem el que és pròpiament l'àrea administrativa d'Educació de la Regió Central, que en aquest cas inclou sis comarques (Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès, Anoia i també Osona). En aquest cas, disposem d'una referència, que és que els centres educatius que hi ha en el seu conjunt sumen un total de 5.201 grups-aula, dels quals ahir n'hi havia confinats 88, és a dir, tan sols l'1,6% del total.

De fet, la xifra que hi havia ahir de grups totals confinats en aquesta Regió Central, si la comparem amb el balanç de tancament de cada setmana, era la segona més baixa de tot aquest segon trimestre, només superior a la setmana d'arrencada (de l'11 al 15 de gener), quan n'hi havia un menys (87).

Cal recordar també que en el conjunt d'aquesta àrea en aquest segon trimestre el nombre de grups confinats mai no ha superat el 4% del total, i que en el primer es va estar sempre per sota del 5%. La mitjana al llarg d'aquest curs se situa al voltant del 2,5%.

Osona és la comarca que constantment ha mantingut uns registres més elevats, tant en xifres absolutes com relatives, al llarg de tot aquest curs present.

Amb les xifres vigents ahir, i si tornem a prendre com a referència el nombre de centres que tenien algun grup confinat, darrere d'Osona (on aquest índex era del 17,3%) hi havia el Bages (tenia aules confinades en 19 dels 134 centres, el 14,1%) i l'Anoia (12 dels 90 centres amb alguna afectació, el 13,3%).

Al Moianès també hi havia un sol grup confinat dels 16 centres que hi ha distribuïts per la comarca (6,2%).

12 març 2021

Regió7

El Moianès arriba als 800 casos acumulats de coronavirus

febrer 16th, 2021 Dídac Garcia

Així ho demostren les últimes dades que ha fet públiques el Departament de Salut i que corresponen a la setmana que va del 5 al 11 de febrer. Per tant, caldrà veure quina possible afectació tenen els comicis electorals del 14-F. Tot i això, sí que podem copsar que després de 8 dies de relaxament de les mesures no hi ha un augment significatiu de casos, ans al contrari.

De fet, la comarca continua amb unes xifres molt similars a la d’anteriors setmanes. Això sí, s’han practicat menys proves de diagnosi que normalment: 293 PCR i 259 test d’antígens. D’aquestes 552 proves en total, només un 2,8% han donat positiu. Això es tradueix en 14 persones que se sumen a la llista de contagiats.

Alhora, millora la situació a les escoles. Tot ha tornat a una certa normalitat després dels 124 alumnes confinats i les 5 aules afectades de la setmana passada.

A tot això, al Moianès també baixa la famosa “R” i manté a hores d’ara una velocitat de reproducció de la malaltia d’1,27, la desena dada més alta de tot Catalunya. Pel que fa al risc de rebrot baixa de 579 a 438. En canvi, puja el nombre d’ingressos. A hores d’ara n’hi ha 6.

Si mirem poble per poble, preocupa Castellcir, que suma 4 dels 14 nous contagis de la comarca i hi ha un risc de rebrot de més de 1.080 punts.

Finalment, el Moianès segueix com una de les comarques que percentualment ha vacunat a més població. En total, s’han vacunat 668 persones amb la primera dosi i 570 han fet el mateix amb la segona. 

16 febrer 2021

OnaMoianès

Moià fomenta el raspallat de dents a les escoles

 




febrer 10th, 2021 Dídac Garcia

Aquesta activitat es troba emmarcada dins el programa “Dents fortes i sanes” que promou el Departament de Salut de la Generalitat. Amb la col·laboració i organització de l’Ajuntament, l’odontòleg del CAP de Moià va visitar els alumnes de 1r de primària de les escoles Josep Orriols i Roca i l’Escola Pia.

A més de la xerrada, es va lliurar un estoig d’higiene oral a cada alumne per fomentar un hàbit de salut bucodental essencial per a la prevenció de la càries i altres malalties de la boca. Es tracta d’un estoig de plàstic perforat per evitar d’aquesta manera que s’humitegi. L’estoig inclou un raspall petit de filaments suaus i un tub de pasta dental. A més, disposa d’un espai reservat per identificar-lo amb el nom i la classe perquè cada nen i nena el pugui personalitzar.

Amb tot plegat, la trobada va servir per posar de relleu la importància d’un bon raspallat de dents des de ben petits. 

10 febrer 2021

OnaMoianès

L'afectació a les aules s'estabilitza i fins i tot recula en la tercera setmana

Als centres de la Catalunya Central s'ha reduït el 8% en set dies el nombre de grups confinats david bricollé manresa 01.02.2021 | 18:00

Entrada d'alumnes a l'escola Serra i Hunter de Manresa el primer dia del segon trimestre ARXIU/MIREIA ARSO

L'impacte de la covid 19 en els centres educatius de la Catalunya Central ha començat a temperar-se tot just en la tercera setmana de represa del trimestre. Després que en la segona es dupliquessin els grups que hi havia confinats en relació als de la primera, a la tercera s'ha produït una estabilització i, fins i tot, una lleugera reculada. Cal tenir present que en la segona setmana pràcticament només s'havien acumulat confinaments (els que s'havien originat a la primera encara no s'havien desconfinat), i en canvi en aquesta tercera ja se n'han restat dels que es van veure afectats només arrencar el trimestre.


Amb dades extretes del portal Traçacovid d'aquest dissabte, les sis comarques que formen aquesta vegueria (Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès, Anoia i Osona) han tancat la tercera setmana d'aquest trimestre amb un total de 157 grups confinats (distribuïts entre 88 centres), que d'entrada ja suposen el 8,7% menys que en el balanç que hi havia set dies abans (s'ha reduït de 15). Una situació que afecta un total de 3.570 persones, entre alumnes i professionals. En aquest cas, la reducció és de pràcticament el 9%, ja que eren 350 persones menys les que estaven confinades com a conseqüència de la detecció d'algun positiu a les aules.

Les dues úniques comarques que han registrat un increment són el Berguedà, que ha passat de 5 grups confinats a 12, el que afecta un total de 281 persones (181 més que una setmana enrere) i l'Anoia, que té dos grups confinats més (38 en total), però que en canvi ha vist com es reduïa mínimament el nombre de persones confinades.

Una de les comarques que registra un descens molt marcat és Osona (21 grups i 461 persones confinades menys), però segueix sent la que en té més de tota la regió central (en els dos casos suposa pràcticament un terç del total de la demarcació).

El Bages ha tancat la tercera setmana d'aquest trimestre escolar amb el 6% menys de persones confinades que en el balanç de la segona (1.057 amb total), repartits entre un total de 22 dels 134 centres que hi ha a la comarca (a la segona setmana n'eren 29). El Moianès continua amb dos grups confinats, tot i que s'hi ha duplicat el nombre d'alumnes i professionals afectats, mentre que al Solsonès s'hi registra una lleugera millora: ha passat de 4 grups confinats a 2, el que es tradueix en 49 persones menys en quarantena. Les escoles de la Cerdanya van tancar la setmana amb 2 grups confinats, igual que l'anterior, i l'Alt Urgell ha baixat a la meitat (de 10 a 5).

I un cop més cal posar les xifres en context. El nombre de grups confinats a la Catalunya Central (derivats del fet que s'hi hagi detectat com a mínim un positiu de coronavirus) equivalien en aquesta tercera setmana al 3% del total, ja que eren 157 d'un global de 5.201. Pel que fa al nombre de centres que tenen com a mínim una classe confinada són el 20% (88 de 441).

 1 febrer 2021

Regió7

Els grups confinats a centres educatius es dupliquen durant la segona setmana

Escoles i instituts de la Catalunya Central han tancat la setmana amb un total de 172 classes i 3.920 persones a casa fent quarantena, mentre que a la primera en van ser 87 i 1.954 Els grups afectats suposen el 3,3% del total de les sis comarques david bricollé. manresa 25.01.2021 | 22:32


Els grups confinats a centres educatius es dupliquen durant la segona setmana
 
L'afectació de la covid 19 en els centres educatius de la Catalunya Central ha duplicat en una setmana tant el nombre de grups com de persones que s'han hagut de confinar. Amb dades extretes del portal Traçacovid (activat des d'inici de curs pel departament de Salut), les sis comarques que formen aquesta vegueria (Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès, Anoia i Osona) han tancat la segona setmana d'aquest trimestre amb un total de 172 grups confinats (distribuïts entre 96 centres), el que afecta un total de 3.920 persones, entre alumnes i professionals. Aquestes xifres suposen que, en una setmana, l'augment del nombre de grups ha estat del 97,7% (són 85 més que en el tancament de la primera setmana), mentre que el de persones confinades que formen part d'aquests grups és del 100,6% (s'ha passat de 1.954 a 3.920).

Ara bé, una vegada més cal posar en context aquestes xifres. D'una banda, cal tenir present que parlem de la segona setmana del trimestre en comparació a la primera, que arrencava de zero. És a dir, el curs va començar l'11 de gener sense cap grup confinat, ja que encara que hi hagués positius no hi havia hagut contacte dins les aules. Això també significa que els confinaments que es van haver d'establir durant aquella primera setmana (amb quarantenes de 10 dies) encara eren vigents en el tancament d'aquesta segona i que, per tant, les xifres s'han acumulat. És a dir, només s'han sumat confinaments, però encara no s'hi havia registrat pràcticament cap desconfinament (per tant, gairebé no se n'han restat de la setmana inicial).

També per contextualitzar aquestes xifres, cal subratllar que el nombre de grups confinats a la Catalunya Central (derivats del fet que s'hi hagi detectat com a mínim un positiu de coronavirus) equival al 3,3% del total, ja que són 172 d'un global de 5.201. Pel que fa al nombre de centres que tenen com a mínim una classe confinada són un de cada cinc (96 de 441).

Més ràpid que al primer trimestre

Si agafem con a referència el nombre de grups confinats i ho comparem amb el primer semestre, els 172 que hi ha ara se situarien entre el que es va produir llavors entre la cinquena i la sisena setmana, després d'un creixement progressiu des de l'inici de curs que va arribar al seu màxim a la setena setmana (239 grups l'1 de novembre). Llavors va iniciar un descens, fins als 60 grups que hi havia el 13 de desembre.

Osona torna a ser la comarca (ja va passar al llarg del primer trimestre) que concentra un nombre més elevat de grups i persones confinades derivats del contacte amb positius a escoles de primària, instituts i llars d'infants. El 41% de les classes de la Catalunya Central que ara s'han hagut d'estar a casa corresponen a aquesta demarcació.



El Solsonès ha passat de no tenir cap grup confinat a tenir-ne 9, mentre que el Moianès també va tancar la primera setmana amb zero, i ara té 2 grups. A la Cerdanya han passat d'1 a 2.

De les comarques que ja van acabar la primera setmana amb un nombre significatiu de grups confinats, al Bages és on més han augmentat en nombres relatius, ja que ha passat de 22 a 48 (un creixement del 118%). També es més que dupliquen a l'Anoia, que ha passat de 17 grups a 36. L'única comarca que va contra corrent, però en aquest cas en sentit positiu, és el Berguedà, que va tancar la segona setmana amb cinc grups confinats, un menys en la primera.

Les últimes dades, a la baixa

A nivell de tot Catalunya, i en aquest cas amb les dades actualitzades ahir, els grups escolars confinats per covid-19 havien baixat amb relació amb la penúltima referència. Ahir eren 2.331, 370 menys que en el darrer balanç, segons les dades del Departament d'Educació. Representen el 3,24% del total. Hi havia 55.953 persones confinades, 9.169 menys que en el darrer balanç: 53.124 alumnes (-8.719), 2.657 docents i personal d'administració i serveis (-429) i 172 de personal extern (-21). Els positius acumulats són 43.877, 984 més que en el balanç anterior. En els darrers deu dies s'han registrat 4.737 positius als centres educatius. 

25 gener 2021

Regió7

El nombre de grups escolars confinats en l'inici del trimestre triplica els de l'arrencada del curs

 La primera setmana s'ha tancat a la Catalunya Central amb un total de 88 grups que han de fer aïllament, mentre que en l'equivalent del setembre en van ser 26 · La incidència, però, en relació amb el total d'aules-bombolla que hi ha a la demarcació és de l'1,6% david bricollé 18.01.2021 | 22:46

Entrada d'alumnes a l'institut Cal Gravat de Manresa el dilluns 11 de gener, dia de represa després de les festes de Nadal arxiu/mireia arso

L'afectació de la covid-19 en la primera setmana del segon trimestre escolar a la Catalunya Central ha estat més intensa que en l'arrencada del curs. Tanmateix, l'impacte a les aules segueix sent, per ara, molt baix. Segons les dades que ofereix el portal web Traçacovid (activat des de principi de curs pel departament d'Educació), les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès, Anoia i Osona han completat la primera setmana amb escoles obertes després de les vacances de Nadal amb un total de 88 grups confinats per la detecció d'algun positiu, repartits entre 62 centres i una afectació de 1.954 persones (que inclou alumnes, personal docent i altres professionals).

Atès que tots els centres (escoles de primària, instituts i llars d'infants) van reprendre l'activitat el passat 11 de gener amb el comptador a zero, és a dir, sense grups confinats ja que fins a aquell dia no hi va haver contactes dels grups-classe, una referència per veure quin grau d'incidència hi ha hagut aquests set dies és comparar-ho amb la primera setmana de curs (la del 14 al 20 de setembre), que va arrencar en les mateixes condicions.


I el que ens diu una primera lectura comparativa és que en aquesta setmana inicial del segon trimestre el nombre de grups confinats és més del triple que en la de començament de curs a les comarques de la Catalunya Central.

En concret, s'ha tancat la setmana amb 87 grups confinats entre les sis demarcacions, mentre que la primera de setembre es va cloure amb un balanç global de 26. La xifra se situa just per sobre de la que hi havia a la segona setmana de curs (27 de setembre), quan n'eren 84. Ara bé, cal contextualitzar l'impacte d'aquesta dada.

Entre els centres del Bages, Berguedà, Moianès, Solsonès, Anoia i Osona sumen 5.201 grups classe, la qual cosa suposa que els que hi ha en aquests moments confinats equivalen a l'1,6% del total. De fet, hi ha dues d'aquestes comarques que, segons aquesta última actualització, no tenien cap centre afectat: el Moianès i el Solsonès.

Per contra, també cal subratllar que a la primera setmana de setembre, els casos de grups confinats van ser sobretot importants a Osona (llavors en van tenir 26), i ara és també la demarcació que en té més, però amb una xifra gairebé idèntica (25).

En canvi, on es produeix una diferència més important a l'alça en aquesta comparativa entre els dos períodes és al Bages, el Berguedà i l'Anoia. Entre les tres, a la primera setmana del curs sumaven tres grups confinats (2 al Bages, 1 a l'Anoia i cap al Berguedà). En canvi, en aquesta arrencada del segon trimestre en sumen 37 (18, 13 i 6, respectivament).

Ara bé, hi ha un altre matís important en aquestes xifres. Si sumem totes les comarques de l'àrea d'influència de Regió7 (és a dir, també la Cerdanya, l'Alt Urgell i els 7 municipis del Baix Llobregat Nord) ens dona que en la primera setmana s'han hagut de confinar a les escoles un total de 1.954 persones (alumnes i professionals), però que en aquests grups hi ha fins ara un total de 111 positius de covid. És a dir, el 5,6% de les persones afectades pels confinaments.

Cal recordar que el primer trimestre escolar a la Catalunya central, tal i com va explicar aquest diari (vegeu edició del 29 de desembre) va tenir una mitjana setmanal de grups confinats del 2,2% respecte del total que hi ha en tota aquesta demarcació. El departament fa balanços setmanals, atès que els grups es confinen i es desconfinen. En el pic màxim d'incidència, mai no es va superar el 5% del total. Aquesta punta es va donar la setmana del 26 d'octubre a l'1 de novembre, quan a la Catalunya Central hi va haver 239 grups confinats.

Incidència de les automostres
El fet que en aquest inici de segon trimestre hi hagi un nombre sensiblement més elevat de grups confinats que en la primera setmana del curs pot venir motivat per diferents factors. D'una banda, el fet que venim de les vacances de Nadal, que els experts han coincidit ha assenyalar que seria un període complicat per a la gestió de la pandèmia, ja que ha propiciat trobades familiars en espais tancats.

Fonts del departament d'Educació han subratllat sovint que l'escola reflexa la situació general, i en aquest cas ens trobem, fora de les aules, en un pic àlgid de la transmissió de la malaltia. Un altre factor que també cal tenir en compte, però, és que amb l'arrencada d'aquest segon trimestre el departament també ha posat en marxa la distribució de les automostres per fer tests intensius entre tot el personal professional dels centres educatius, la qual cosa molt probablement també propicia que aflorin més positius (una part dels quals haguessin pogut passar desapercebuts), que immediatament obliguen a decretar un confinament en els grups-aula que hi estan en contacte.

Pel que fa a les dades generals, al conjunt de Catalunya els grups escolars confinats per covid-19 eren ahir 1.650, 593 més que en el darrer balanç, segons les dades del departament d'Educació. Representen el 2,29% del total. Hi ha 41.085 persones confinades, 14.180 més que en el darrer balanç.

18 gener 2021

Regió7

Creix el nombre de positius a les escoles i instituts del Moianès

 

octubre 29th, 2020 Dídac Garcia

Només l’Institut Moinaès, a Moià, comptabilitza 5 grups confinats i un total de 127 persones afectades. Aquest és el cas més significatiu de tots els centres educatius de la comarca. Segons dades del Departament d’Educació de la Generalitat, el centre ha registrat 27 alumnes que han donat positiu per coronavirus en els últims 10 dies. 

Aquesta dada ajuda a entendre perquè l’índex de risc de rebrot i la velocitat de propagació es troba pels núvols al Moianès. A hores d’ara, el risc es troba en 2.194 punts, xifra que només supera la comarca del Berguedà. També és significativa la mitjana d’edat de les persones que han donat positiu al test PCR. Aquesta ha baixat de 44 anys a 28 en tan sols una setmana. 

A la resta de la comarca també trobem altres centres educatius afectats com és el cas de l’Escola Josep Orriols i Roca, a Moià, amb un grup confinat de 27 alumnes i un sol positiu en els darrers 10 dies. L’Institut-Escola de Castellterçol té dos positius però cap persona ni grup confinat. A Santa Maria d’Oló, l’escola Sesmon compta amb un sol alumne que ha de quedar-se a casa obligatòriament. Les escoles La Popa de Castellcir i Els Ventets de Collsuspina tenen cadascuna dues persones confinades. Finalment, a l’escola Anton Busquets i Punset, de Calders, s’ha detectat un cas positiu en els darrers 10 dies.

29 octubre 2020

OnaMoianès

Les escoles rurals de la Catalunya Central viuen la desescalada amb menys maldecaps que les urbanes

Al centre de Collsuspina han reprès l'activitat amb dos alumnes acn | collsuspina 01.06.2020 | 12:05

Una professora prenent la temperatura a una de les alumnes, a l'escola Els Ventets de Collsuspina | ACN

L'entrada a la fase 2 de la Catalunya Central ha permès als centres educatius tornar a obrir les aules. En el cas de les escoles rurals, amb menys alumnes, la desescalada es viu amb menys maldecaps. És el cas de Els Ventets de Collsuspina, que aquest dilluns ha reprès l'activitat amb dos alumnes. "És més fàcil adaptar el protocol", diu el director del Zer Moianès Llevant, Toni Comajoan. Aquest dilluns són només dos, però en cas que poguessin venir més, afegeix, "tenim espai suficient per mantenir les ràtios que dicten els protocols". L'Ainet i el Pep, tots dos de quatre anys, han entrat de nou a classe. Ho han fet amb mascareta, després de rentar-se les mans, desinfectar les sabates i que se'ls prengués la temperatura.

El Zer Moianès Llevant compta amb tres centres a Collsuspina, l'Estany i Sant Quirze Safaja. En total hi ha 114 alumnes. Aquell dilluns només ha obert el primer perquè a la resta de municipis és festa. L'Estany ho farà aquest dimarts, amb quatre escolars. Per Sant Quirze Safaja, en canvi, encara caldrà esperar més.

El Pep i L'Ainet han estat els primers alumnes de l'escola de Collsuspina. El director, Toni Comajoan, explica que van consultar a les famílies i que són els dos casos que complien amb els requisits. "Entenem que és una situació extraordinària i que això es temporal i que més endavant podran ser més", assegura.

En el cas de l'escola rural de Collsuspina fan classe de 9 a 1 del migdia. L'Ainet i el Pep han arribat puntuals. La seva mestra els ha rebut a la porta i els ha dut a netejar-se les mans, desinfectar els peus i han entrat a classe amb mascareta. Allà s'han assegut separats.

"Som una escola molt propera, sempre ens rebem amb abraçades i petons i això es fa estrany", diu la mestra, Mònica Mundet, que reconeix que els ha vist amb "ganes de tornar però potser amb la normalitat d'abans". A parer de la mestra, serà mantenir el distanciament "el que els hi costarà més".

El Pep ha arribat a l'escola amb un dibuix per la mestra, a qui només veure-la li ha dit que l'havia trobat a faltar. "Tenia ganes de tornar", deia. També l'Ainet, que quan li han fet netejar les mans ha dit que ja estava acostumada. "A casa ho fem molt", explicava.

Possibilitat de fer classe

Segons Comajoan, l'escola rural té en aquest escenari un gran avantatge. "Aquí podem fer activitats pedagògiques perquè tenim l'espai suficient", diu, tot reconeixent que tampoc es pot fer "vida normal però anem cap a això".

A parer del director, caldrà veure l'evolució. Ara, amb dos, reconeix que "és fàcil". No obstant això, insisteix en el fet que en cas que puguin anar més, al centre tenen "prou espais i metres per aconseguir les ràtios que dicten els protocols".

A l'espera de poder seguir avançant en la desescalada, diu el director, el centre manté les classes virtuals. Explica que la plantilla de les tres escoles s'ha dividit en dos grups, un que seguirà mantenint l'activitat en línia i un segon que estarà presencialment a les aules per fer classe als alumnes que sí que hi poden anar.

1 juny 2020

Regió7