Mentre d’altres tanquen en grans ciutats, manté oberta des de fa sis anys una botiga de discos a Moià
Pol Grau a la seva botiga / Marc Marcè
Marc Marcè
Al rovell més històric de Moià, davant de l’església i del museu, hi ha una botiga de discos amb un expositor ben visible des del carrer on es mostren vinils que abasten des de Bad Company fins a Amyl and the Sniffers. El responsable d’aquesta combinació de patrimonis és Pol Grau, nascut a Barcelona el 1975, llicenciat en sociologia a la UB i educador social al Centre de Protecció de Menors de Palau de Plegamans. Membre quan era jove de la banda Gallygows, que va arribar a fer una carrera considerable, ara prepara un local més gran, que oferirà també altres serveis.
Amb botigues de discos tancant per tot arreu, com s’atreveix a obrir-ne una en una vila de set mil habitants?
Es dedica sobretot als vinils.
Tenim uns tres mil discos, el 90% vinils. La proporció és semblant a la de moltes altre botigues. També tinc alguns CD i fins i tot cassettes, que estan tornant perquè són molt econòmics i hi ha joves que en volen.
Recorda el primer títol que va vendre?
Sí, «Noche de rock’n’roll», de Barricada. El va comprar un senyor gran molt fan d’Elvis que ara ja és client. La majoria tenen de quaranta anys en amunt. De tant en tant entra algun jovenet, però als joves ara els costa molt escoltar tot un disc. Es cansen. Ni tan sols volen sentir els instruments tradicionals.
Quin és el gènere que li funciona més?
Ara estem venent força bé les reedicions de discos mítics que estan complint 25 o 50 anys i que tenen preus més assequibles que les novetats. Un Led Zeppelin reeditat surt per uns vint euros. Les novetats de grups comercials actuals es venen poc. Quinze dies, i fora.
El que ha venut més?
Estaria entre Blur, Led Zeppelin i David Bowie. Els Beatles també es venen bé, però sempre han estat una mica més cars.
Vinil per sentir-lo o per tenir-lo?
Per sentir-lo. Hi ha molta gent a qui li agrada el so del vinil. De fet, hi ha vinils que sonen millor que els CD. Diuen que el procés industrial de fer vinils és un dels més complexos que hi ha. A Espanya només va quedar una fàbrica que treballava amb maquinària antiga. Ara n’han obert dues més, però si vols editar un vinil t’has de posar a la cua, com abans del canvi digital.
Cua per fabricar vinils. Qui ho havia de dir.
A mi no em sorprèn tant que el vinil es recuperi. El que em sorprenia era la moda de matar tot el format físic, i em sorprèn que tanta gent pagui per tenir música en streaming. La música no és gratis, s’ha de pagar, però si ja t’està bé el format digital i en tens de gratuïta a Youtube, encara que porti publicitat, no veig el sentit a pagar Spotify..
En canvi, és una gran època per als concerts.
És que la gent jove valora més viure l’experiència d’un concert amb els amics que la música. Igual paguen una entrada i una samarreta d’una banda que només n’han sentit dues cançons, però ho prefereixen a dedicar un temps a estar sols escoltant atentament. Si han de triar entre el concert i el disc, trien el concert, i troben maneres de sentir gratis utilitzant la tecnologia. El que jo espero és que, a la llarga, sentir en streaming els vagi fent venir ganes de comprar el disc.
Actualment, una botiga de discos fa capital. Se sent un actiu territorial de Moià?
(riu) Home, un amic em va dir que Moià ara és més ciutat perquè hi ha una botiga de discos i una de 24 hores, però no crec que n’hi hagi per tant. A mi em sembla que estaria bé que n’hi hagués una botiga a cada poble.
Té un projecte per fer-ho més gran.
Sí, he agafat un local de la carretera de Manresa on hi havia un restaurant i vull posar-hi la botiga, un bar, guitarres, accessoris, llibres, revistes, partitures i un fons musical amb discs que em prestin o em cedeixin persones que en tenen d’amagats agafant pols, de manera que tothom pugui venir a escoltar-los tranquil·lament. La idea no és ni comprar ni vendre segona mà, sinó posar música física a l’abast de tothom. I com que tindrem espai, també hi muntarem algun concert.
Ara sigui el client: els primers cinc discos que es compraria?
Que difícil. «The baseman tapes» de The Band; «Harvest» de Neil Young; «Da capo» de Love; «Dinosaur», de Dinosaur Jr.; i «Bobby Charles», del Bobby Charles.
25 setembre 2025
