Moià acollirà una jornada patrimonial dedicada al campanar en el marc del tricentenari

L'acte, previst per al 17 d’octubre, inclourà conferències sobre la història de la torre, una visita al campanar, un concert i la presentació del projecte de rehabilitació de l’edifici



L'Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / Arxiu/JORDI BIEL / RG7
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià07 D’OCT. 2026 14:22


El campanar de Moià celebra enguany els seus 300 anys i, amb motiu del tricentenari, s’ha organitzat un programa d’actes. Un dels actes és una jornada patrimonial dedicada a conèixer la història de la torre, el seu paper en la vida moianesa, el conjunt de campanes que conserva actualment i el projecte de rehabilitació previst per a l’edifici. La trobada tindrà lloc el dissabte 17 d’octubre i combinarà divulgació, patrimoni, música i una visita a l’edifici.


Les activitats començaran a les deu del matí a l’Auditori Sant Josep amb la benvinguda als participants. Seguidament, l’historiador de l’art, arxiver, escriptor i músic Daniel Vilarrúbias i Cuadras oferirà una conferència sobre Els campanars i les campanes a Catalunya al llarg de la història.


Després d’una pausa per esmorzar, a 2/4 de dotze, l’historiador i president de l’Associació Cultural Modilianum, Jaume Clarà i Arisa, parlarà dels 300 anys del campanar en la vida moianesa, amb una mirada centrada en la relació entre l’edifici i la història del municipi. A 1/4 d’una, agafarà el relleu el músic i campanòleg Xavier Pallàs Mariani, director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, que presentarà l’actual conjunt de campanes de la torre.

La darrera intervenció del matí serà a la una i anirà a càrrec de l’arquitecte Jordi Morros, d’Ondara Arquitectura, designat per la Parròquia de Santa Maria de Moià i el Bisbat de Vic. El professional explicarà el projecte de rehabilitació funcional de la torre, una actuació que planteja el futur de l’edifici després de tres segles d’història.

En acabar, els participants podran dinar al Restaurant Moianès, en un àpat que anirà a càrrec de cadascun dels assistents i que es pagarà directament al restaurant un cop finalitzat. La programació es reprendrà a les cinc de la tarda amb una visita al campanar, que permetrà conèixer de prop un dels elements patrimonials més emblemàtics del poble.

La jornada acabarà amb música a les set de la tarda, amb l’actuació de Polifem Consort. El conjunt oferirà Ecos, veus i ressonàncies, un programa que proposa redescobrir la música catalana barroca i contemporània, amb obres dels germans Pla. L’actuació comptarà amb Anna Urpina, al violí barroc; Martín Vera, a l’oboè; Nicola Brovelli, al violoncel, i Jordi Domènech, al clavicèmbal.El concert tindrà un preu de 10 euros per als participants inscrits a la jornada de patrimoni. L’import es podrà abonar en efectiu en el moment d’accedir al concert. Per participar en la jornada cal fer inscripció prèvia mitjançant el formulari habilitat a través del codi QR del cartell o d’aquest enllaç.

7 octubre 2026

Regió7 

Josep Rull, president del Parlament, des de Moià: "Aquest campanar és la metàfora d’una nació que mai no s’ha vinclat, que sempre s’ha aixecat"

El polític va reivindicar ahir el valor patrimonial i simbòlic de la torre durant l’acte central del tricentenari del campanar de Moià



Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià27 SET 2026 13:40


Moià va viure ahir una jornada d’allò més especial amb la celebració de l’acte central del tricentenari del seu campanar. Més enllà del més de mig centenar de veïns i veïnes que es van reunir a la plaça de Catalunya per gaudir de l’espectacle, tampoc no s’ho van voler perdre Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, i Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat.


"És un acte extraordinari que ens omple d’orgull col·lectiu", assegurava Rull, que definia el campanar com "un element icònic de Moià, del Moianès, però també del conjunt de la nació". Una torre "excepcional i extraordinària" que ha estat testimoni de les vicissituds de la nació. En aquest sentit, el president del Parlament va repassar diversos fets històrics, com ara la Guerra dels Segadors (1640-1659), anterior a l’inici de la construcció del campanar, que es va acabar el 1726, o la Guerra de Successió a Catalunya (1701-1714). Dos conflictes que, segons el polític, podrien haver fet que "ens haguéssim pogut sentir abatuts com a poble, com a nació, però aquest campanar és la metàfora d’una nació que mai no s’ha vinclat, que sempre s’ha aixecat obstinadament, sempre".


En aquest sentit, Rull va recuperar la figura dels marmessors, "aquells que tenen cura de l’herència adjacent". El campanar del municipi moianès és "un llegat extraordinari per als nostres fills i per als nostres nets". Un patrimoni que cal preservar i del qual "Moià, malgrat tot, n’ha tingut cura sempre". Segons el president del Parlament, quan el poble català ha lluitat ho ha fet per "mantenir una determinada concepció de la nació, de les institucions pròpies, i per les llibertats a Catalunya".

Mil anys del Parlament de Catalunya

Rull va aprofitar la seva intervenció durant l’acte d’ahir per anunciar que l’any vinent, el 2027, se celebra el mil·lenari del Parlament de Catalunya, els mil anys de les Assemblees de Pau i Treva de Déu. El polític va recordar, en aquest punt, la figura de Pau Casals, qui va pronunciar un discurs el 1971 a la seu de les Nacions Unides a favor de la pau i en contra de la inhumanitat de totes les guerres.

Casals, que mai va poder tornar de l’exili, va lliurar a l’ONU l’himne de la pau i va ser condecorat amb la medalla de la pau per aquest mateix organisme. "Això és Catalunya", deia contundent Rull. El polític, doncs, va convidar a commemorar l’aniversari i, més concretament, "el 16 de maig de l’any 2027, a les 10:27 hores, demanarem que totes les campanes de totes les esglésies del país, siguin catòliques o d’altres confessions, puguin repicar en homenatge a una nació que ara fa mil anys va ser capaç de parlar de pau, de parlar de treva, de parlar de futur, de parlar d’esperança".
 

Campanes que fan comunitat

Per la seva banda, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, va remarcar la importància del patrimoni des del punt de vista de "recordar-nos que tenim una herència, una història, una tradició, que ens diu coses". Més del 80% d’aquest patrimoni correspon a edificis religiosos.


Segons Bassas, la religió catòlica ha aportat "moltes coses" al país, com ara les campanes, "un símbol". Aquests símbols són "un mitjà". En el cas de les campanes, "un element de comunicació" que no existiria sense "una comunitat que expressa i que actua". També hi entra en joc la "comunió", "el que es fa sota de les campanes".

"Tot això és un tot que actua de forma simbòlica al voltant d’aquesta comunitat", que també treballa "per reconèixer que això té un valor més enllà del que veiem" i, per això, s’ha recuperat, per exemple, el toc manual. "Les generacions actuals tenen ganes de reconèixer aquesta herència", assegurava.





Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
 

Una feina conjunta per preservar el patrimoni

L’Associació d’Amics del Campanar va començar a treballar en la preservació i restauració de la torre el 2024. La seva feina, incansable des del primer moment, no es pot entendre tampoc sense el suport de l’Ajuntament de Moià i de la Generalitat, que ha atorgat una subvenció per començar la rehabilitació.

"Quan treballem junts, quan ens unim, allò que construïm és bo, és gran, és bonic, és de tots i és per tots", deia ahir Àlex Mur, president d’Amics del Campanar de Moià. La torre és un dels símbols de la vila i ha estat testimoni d’etapes molt fosques, però també de moments bonics. "És història viva de la nostra vila i és també un símbol inigualable de la nostra identitat, de la nostra espiritualitat i també un símbol de pau", subratllava.

Mur també va destacar l’excepcionalitat de l’obra, feta amb pedra calcària de Moià i amb la punta amb uns forjats daurats, tot i que avui ja són negres pel pas del temps. "Aquestes coses les van fer perquè el campanar fos encara més bonic, més alt i més esvelt". El president de l’entitat va recuperar, llavors, les paraules d’Antoni Gaudí: "Per fer les coses bé és necessari primer l’amor i després la tècnica". "I aquí és ben clar que hi van posar molta tècnica, però sobretot hi van posar l’amor", afegia.

Des del 2020, quan un grup de joves va recuperar el toc manual de campanes de la Festa Major, s’ha treballat per retornar la sonoritat al campanar i preservar-lo. En aquest temps, 1.800 persones han visitat la torre. Amb la constitució de l’entitat el 2024, ja hi ha un centenar de socis. També hi ha un grup de prop de 50 campaners, amb una mitjana inferior als 40 anys.

Després de tres segles, els moianesos continuen estimant un dels seus símbols més preuats. "El cuidem i el preparem per al futur, perquè continuï sent, durant molts segles, el far de tots els moianesos", declarava Mur.






Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
 

"El Moià d’avui és diferent"

Dionís Guiteras, alcalde de Moià, va intervenir ahir assegurant que "Moià ja no és el Moià de fa 300 anys. El Moià d’avui és diferent, conviuen moltes nacionalitats, llengües i religions". En aquest sentit, el batlle justificava el fet de destinar recursos econòmics entenent que "és molt més que un símbol religiós, sobretot és un símbol de la història, dels milers de vicissituds que ha passat no només al poble, sinó també al país".


L’alcalde va definir el campanar com un nexe d’unió entre els veïns de la vila: "Quan arribem a Moià, el primer que veiem és el campanar i 'ja som a casa'". "És per això que creiem que val molt la pena invertir en la restauració, en el manteniment i en el futur d’aquesta icona del poble", assegurava.


Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7

27 setembre 2026

Regió7 

300 anys del campanar de Moià: una nit per mirar al cel i celebrar a l’alçada la història d’un poble

Música, dansa, campanes i focs artificials van convertir ahir la plaça de Catalunya en l’escenari d’un viatge per tres segles d’història, memòria i identitat moianesa


Ariadna Gombau
Moià27 SET 2026 12:00Actualitzada 27 SET 2026 16:55


El campanar, com a protagonista; la plaça de Catalunya, com a escenari, i el repic de les campanes, la música de la Cobla Jovenívola de Sabadell i la impressionant veu de la soprano lírica Clara Renom, marcant el ritme d’una vetllada molt especial. Més de mig miler de moianesos i moianeses van omplir ahir la plaça per celebrar els 300 anys d’un dels símbols més representatius del municipi. També hi van ser presents, en aquest acte central del tricentenari, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas.


Un repic curt va donar el tret de sortida a l’espectacle, que va començar amb la projecció d’un petit documental sobre la història del campanar: tres segles marcats per la resistència, la transformació i l’esperit de poble. Tot i que la construcció de la torre es va culminar l’any 1726, el procés s’havia iniciat dècades abans, a partir de les pedres del Mas del Prat i de les Conques.


"La seva funció no era només ser vist, havia de ser escoltat", explicava el documental. I així ho ha fet durant tres segles. El campanar ha estat testimoni privilegiat de la història de Moià, dels moments de festa i dels episodis més convulsos.


Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / Mireia Arso/Jordi Biel

L’inici evocador va traslladar de seguida els espectadors a un viatge en el temps en honor del protagonista, el més v(b)ell de tots els que ahir ocupaven la plaça. Després dels parlaments institucionals, va començar un diàleg fictici entre el campanar, de prop de 40 metres d’alçada, i la plaça de Catalunya, on una gran pantalla permetia seguir el que passava a la torre, elevada i a certa distància de l’escenari.

El relat avançava acompanyat de les actuacions de diverses entitats de Moià, que van voler retre homenatge al campanar. La primera intervenció va anar a càrrec del cos de ball del grup de dansa urbana I Love Valo’s Style. A continuació, unes imatges antigues de la torre recordaven que "aquest campanar no és només una construcció. És un testimoni", un espectador privilegiat de la història d’un poble.

I, com calia esperar, també hi va aparèixer el Pollo Matapuces i Robaescaroles, un dels personatges més emblemàtics de Moià, del qual es té la primera referència documentada l’any 1789. El van acompanyar els bastoners del poble, que van posar ritme a l’escena.

Una història de resistència

La història del campanar no es pot entendre sense els episodis més delicats que ha viscut Moià. La guerra va irrompre a l’espectacle amb una traca que va agafar el públic desprevingut. Tot seguit, els carlins van simular la seva arribada a Moià durant el conflicte bèl·lic del 1839. Un toc de sometent va acompanyar l’escena i, de cop, llums vermelles i fum van engolir la torre, evocant els efectes de la victòria carlina.

El campanar, que fins aleshores havia brillat, quedava nu i desemparat. Aquella situació es va allargar durant tres dècades, fins que, l’any 1863, es va estrenar un nou conjunt de campanes, pagades pels mateixos moianesos. Les dues més grosses pesaven gairebé 1.200 i 1.500 quilos. El toc de festa va anunciar la fi d’una època fosca. L’alegria va donar pas a l’entrada dels gegants reis, Ferran i Isabel, que van dansar La joia del Moianès - Ball de Moià.

Però el relat va tornar a enfosquir-se amb l’inici de la Guerra Civil. La torre va perdre novament les campanes, tot i conservar-ne les dues horàries. "El temps no existiria si a dins no tingués un rellotge, un cor que batega, dia rere dia, any rere any", explicava el campanar. Malgrat tot, va continuar dempeus. L’any 1954 s’hi van instal·lar dues campanes noves, juntament amb algunes altres procedents de campanars de la zona.
 

A la foscor, llum

Les dificultats no havien estat poques, però la torre es va mantenir dempeus. Durant els anys noranta s’hi va instal·lar la primera il·luminació i es van automatitzar les campanes. Avui, però, el poble manté també els tocs manuals, recuperats com una manera de preservar una part essencial de la identitat del campanar.

I en aquest any de tricentenari, la torre ha tornat a inspirar música. Sergi Renom ha compost una sardana dedicada al campanar, El Campanar de Moià, que la colla sardanista Llaç d’Amistat va interpretar a la plaça, acompanyada per la cobla.

La sardana va donar pas a un dels moments més especials de la nit. El campanar va quedar novament a les fosques i, a l’escenari, va aparèixer la soprano lírica Clara Renom, de Moià. La resta de participants es van anar situant també a la plaça. Mentre els dansaires ballaven una sardana, amb la plaça plena de gom a gom, des del campanar començava un castell de focs per celebrar tres segles d’història.

Tres-cents anys alçant la mirada. Tres-cents anys formant part del paisatge, de la memòria i de la vida de Moià. "Som els qui hi eren abans de nosaltres. Som els qui avui omplen els carrers i les places. Som també els qui vindran després. Som les alegries compartides, els dols viscuts plegats, les festes celebrades i els somnis per complir. Som el poble. Som Moià".

El repic de les campanes, acompanyat dels compassos finals de La Santa Espina, i els focs artificials van posar èpica a un dels moments culminants de la celebració i van mantenir tots els moianesos atrapats en la màgia de la nit. "Potser un dia marxarem. Potser els camins ens duran lluny. Potser el temps ens canviarà. Però, quan tanquem els ulls i pensem en casa, hi haurà sempre una imatge que continuarà dreta, immòbil, alçada cap al cel".

I ell, alçat a més de 40 metres, continuarà sent "testimoni de cada generació, guardià de la memòria". Impassible al pas del temps, el campanar continuarà sonant per anunciar les festes, per acomiadar els qui se’n van, per recordar-nos qui som i d’on venim. 

Tres-cents anys després, el campanar continua parlant. I Moià continua escoltant-lo.

27 setembre

Regió7 

Moià commemora el tricentenari del campanar amb un gran espectacle aquest dissabte: "Portem 300 anys alçant la mirada cap al nostre campanar i ho volem celebrar com cal"

 La proposta combinarà música, teatre i cultura popular per celebrar els tres segles d’història de la torre, un dels símbols més emblemàtics del municipi

Moià celebrarà els 300 anys del seu campanar amb un gran espectacle aquest dissabte / Amics del Campanar de Moià Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit Ariadna Gombau Regió7 Moià25 SET 2026 6:25 Actualitzada 25 SET 2026 10:34 Moià acollirà aquest dissabte, 26 de setembre, la commemoració del Tricentenari del Campanar, una de les icones més representatives del municipi. La proposta, que començarà a les deu del vespre, consistirà en un gran espectacle que vol reunir els veïns i veïnes al voltant d’aquest element emblemàtic del patrimoni local. Tot i que s’ha organitzat un programa d’activitats per celebrar l’aniversari, aquest espectacle serà l’acte central de la commemoració. La capital del Moianès celebra enguany els 300 anys de la finalització de les obres del seu campanar. Al capdamunt de la torre encara es conserva una pedra amb la inscripció "se acab 1726", que n’acredita la data d’acabament i que ha servit de referència per commemorar-ne el tricentenari aquest 2026. Així ho expliquen des de l’Associació d’Amics del Campanar, que organitza l’acte conjuntament amb l’Ajuntament de Moià. L’entitat, amb la col·laboració del consistori, la Generalitat, la Diputació, la parròquia i diverses empreses del municipi, ha preparat una celebració que combinarà música, teatre, cultura popular i història local. En els darrers anys, a més, s’ha treballat per recuperar bona part de la dimensió sonora del campanar, amb el retorn del toc manual de campanes, impulsat des del 2020 pel grup de campaners local. Un diàleg entre el campanar i la plaça L’espectacle establirà un diàleg entre el campanar i la plaça de Catalunya de Moià, situada en un centenar de metres de la torre i des d’on se’n té una vista privilegiada. "Buscàvem una plaça gran on pogués cabre molta gent, perquè els espais dels voltants de l’església són petits i, com a mínim, tenen poca visibilitat", explica Àlex Mur, president de l’Associació d’Amics del Campanar de Moià. La proposta, dirigida pel director de teatre moianès Pau Arissa, vol recórrer tres segles de vida del campanar a través d’una posada en escena que es desenvoluparà simultàniament entre la torre i la plaça. "Volem explicar 300 anys d’història del campanar d’una manera teatralitzada entre els dos escenaris", assenyala Mur. Per a l’ocasió, hi participaran, entre d’altres, la Cobla Jovenívola de Sabadell, la colla sardanista Llaç d’Amistat i els gegants i els bastoners de Moià. Episodis històrics com les guerres carlines o la Guerra Civil formaran part d’un relat construït a través de representacions i al·legories. La col·laboració d’entitats locals i de persones a títol individual permetrà recrear alguns dels fets que han marcat la història del municipi i del campanar. L’espectacle del tricentenari, d’una hora de durada aproximada, porta per títol "300 anys alçant la mirada", una expressió que vol resumir el vincle dels habitants de Moià amb la silueta del campanar. El final arribarà amb una interpretació que, segons el president de l'entitat organitzadora, serà "molt digna" i que convidarà el públic a alçar la mirada. "Agafa l’esperit de la visita del Sant Pare a Barcelona, perquè tots els moianesos portem tres-cents anys alçant la mirada cap al nostre campanar i ho volem celebrar com cal i amb tothom", conclou Mur. L’acte central tindrà lloc aquest dissabte, 26 de setembre, però el calendari de celebracions va començar l’1 d’agost i s’allargarà fins a finals d’any, amb el repic manual de campanes per donar la benvinguda al nou any. Una entitat per preservar el campanar L’Associació d’Amics del Campanar de Moià es va constituir l’any 2024 amb l’objectiu de protegir, restaurar i donar a conèixer el campanar, com de recuperar-ne el so i les tradicions vinculades a les campanes. Actualment, compta amb prop d’un centenar d’adherits, entre particulars i empreses protectores. L’entitat també s’encarrega d’organitzar visites guiades al campanar els primers dissabtes de cada mes. Un dels seus principals projectes és, però, la rehabilitació funcional de la torre, que ja va estrenar il·luminació exterior el 2025. El projecte preveu restaurar el conjunt de campanes actual i rehabilitar arquitectònicament diversos elements, com ara la sala de campanes i els paraments de les façanes. En una segona fase, també es preveu incorporar-hi una nova campana major per recuperar la sonoritat històrica del monument. L’Ajuntament preveu licitar en els pròxims mesos l’execució de la primera fase del projecte, en col·laboració amb el Bisbat. Aquesta actuació comptarà amb una subvenció de 94.000 euros del Departament de Cultura de la Generalitat. 25 setembre 2026 Regió7

Moià estrena la sardana commemorativa del tricentenari del campanar

Composta pel violinista i compositor moianès Sergi Renom Vilardell, ret homenatge alhora al seu avi i al símbol patrimonial i identitari de la vila

David Bricollé
Moià04 D’AG. 2026 13:02


Moià ha viscut un XXVI Aplec de la Sardana molt especial. El motiu ha estat l'estrena oficial de la sardana El Campanar de Moià, una composició creada expressament per a l'efemèride pel violinista i compositor moianès Sergi Renom Vilardell. Un dels actes més destacats de la commemoració del tricentenari del campanar.


L'estrena va tenir lloc al Parc Municipal Francesc Viñas, davant prop de dues-centes persones, i va anar a càrrec de les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Lluïsos de Taradell, que van interpretar conjuntament la nova obra.


La composició, la primera sardana escrita per Sergi Renom, està dedicada, a títol pòstum, al seu avi, el compositor Just Renom, autor de sardanes tan conegudes com La Joia del Moianès o Monistrolenca. Amb aquesta obra, el compositor ret homenatge tant a la seva figura com al campanar de l'església parroquial de Santa Maria, símbol patrimonial i identitari de la vila, que enguany celebra els seus tres-cents anys d'història.



 
L'estrena va ser rebuda amb una gran emoció per part del públic assistent. A mesura que avançava la interpretació, els primers dansaires van començar a formar les tradicionals rotllanes fins a convertir la plaça en una gran ballada popular, en una mostra de la vitalitat de la sardana com a expressió de la cultura catalana i de la seva capacitat per reunir persones de totes les edats al voltant d'un patrimoni compartit.

En acabar la interpretació, l'Ajuntament de Moià i l'Associació Amics del Campanar van voler reconèixer públicament «la generositat i la implicació» de Sergi Renom, que ha compost la sardana de manera totalment altruista. El regidor de Cultura, Sebastià Ferrer, i el president de l'Associació Amics del Campanar, Àlex Mur, li van fer lliurament d'un record commemoratiu en agraïment per la seva aportació al Tricentenari.

L'estrena de El Campanar de Moià s'emmarca dins el programa d'activitats organitzat conjuntament per l'Ajuntament de Moià, la Parròquia de Santa Maria i l'Associació Amics del Campanar per celebrar els tres-cents anys del campanar, una commemoració que al llarg de l'any inclou concerts, exposicions, conferències, visites guiades, repics extraordinaris de campanes i altres iniciatives destinades a posar en valor aquest element emblemàtic del patrimoni moianès.


Amb aquesta nova composició, el campanar de Moià suma una nova expressió artística al seu llegat. Tres segles després de la seva construcció, continua inspirant creadors i reunint els moianesos al voltant de la seva història, convertint el patrimoni en una realitat viva que es transmet de generació en generació. Tres-cents anys alçant la mirada.

4 agost 2026

Regió7