Josep Rull, president del Parlament, des de Moià: "Aquest campanar és la metàfora d’una nació que mai no s’ha vinclat, que sempre s’ha aixecat"

El polític va reivindicar ahir el valor patrimonial i simbòlic de la torre durant l’acte central del tricentenari del campanar de Moià



Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià27 SET 2026 13:40


Moià va viure ahir una jornada d’allò més especial amb la celebració de l’acte central del tricentenari del seu campanar. Més enllà del més de mig centenar de veïns i veïnes que es van reunir a la plaça de Catalunya per gaudir de l’espectacle, tampoc no s’ho van voler perdre Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, i Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat.


"És un acte extraordinari que ens omple d’orgull col·lectiu", assegurava Rull, que definia el campanar com "un element icònic de Moià, del Moianès, però també del conjunt de la nació". Una torre "excepcional i extraordinària" que ha estat testimoni de les vicissituds de la nació. En aquest sentit, el president del Parlament va repassar diversos fets històrics, com ara la Guerra dels Segadors (1640-1659), anterior a l’inici de la construcció del campanar, que es va acabar el 1726, o la Guerra de Successió a Catalunya (1701-1714). Dos conflictes que, segons el polític, podrien haver fet que "ens haguéssim pogut sentir abatuts com a poble, com a nació, però aquest campanar és la metàfora d’una nació que mai no s’ha vinclat, que sempre s’ha aixecat obstinadament, sempre".


En aquest sentit, Rull va recuperar la figura dels marmessors, "aquells que tenen cura de l’herència adjacent". El campanar del municipi moianès és "un llegat extraordinari per als nostres fills i per als nostres nets". Un patrimoni que cal preservar i del qual "Moià, malgrat tot, n’ha tingut cura sempre". Segons el president del Parlament, quan el poble català ha lluitat ho ha fet per "mantenir una determinada concepció de la nació, de les institucions pròpies, i per les llibertats a Catalunya".

Mil anys del Parlament de Catalunya

Rull va aprofitar la seva intervenció durant l’acte d’ahir per anunciar que l’any vinent, el 2027, se celebra el mil·lenari del Parlament de Catalunya, els mil anys de les Assemblees de Pau i Treva de Déu. El polític va recordar, en aquest punt, la figura de Pau Casals, qui va pronunciar un discurs el 1971 a la seu de les Nacions Unides a favor de la pau i en contra de la inhumanitat de totes les guerres.

Casals, que mai va poder tornar de l’exili, va lliurar a l’ONU l’himne de la pau i va ser condecorat amb la medalla de la pau per aquest mateix organisme. "Això és Catalunya", deia contundent Rull. El polític, doncs, va convidar a commemorar l’aniversari i, més concretament, "el 16 de maig de l’any 2027, a les 10:27 hores, demanarem que totes les campanes de totes les esglésies del país, siguin catòliques o d’altres confessions, puguin repicar en homenatge a una nació que ara fa mil anys va ser capaç de parlar de pau, de parlar de treva, de parlar de futur, de parlar d’esperança".
 

Campanes que fan comunitat

Per la seva banda, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, va remarcar la importància del patrimoni des del punt de vista de "recordar-nos que tenim una herència, una història, una tradició, que ens diu coses". Més del 80% d’aquest patrimoni correspon a edificis religiosos.


Segons Bassas, la religió catòlica ha aportat "moltes coses" al país, com ara les campanes, "un símbol". Aquests símbols són "un mitjà". En el cas de les campanes, "un element de comunicació" que no existiria sense "una comunitat que expressa i que actua". També hi entra en joc la "comunió", "el que es fa sota de les campanes".

"Tot això és un tot que actua de forma simbòlica al voltant d’aquesta comunitat", que també treballa "per reconèixer que això té un valor més enllà del que veiem" i, per això, s’ha recuperat, per exemple, el toc manual. "Les generacions actuals tenen ganes de reconèixer aquesta herència", assegurava.





Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
 

Una feina conjunta per preservar el patrimoni

L’Associació d’Amics del Campanar va començar a treballar en la preservació i restauració de la torre el 2024. La seva feina, incansable des del primer moment, no es pot entendre tampoc sense el suport de l’Ajuntament de Moià i de la Generalitat, que ha atorgat una subvenció per començar la rehabilitació.

"Quan treballem junts, quan ens unim, allò que construïm és bo, és gran, és bonic, és de tots i és per tots", deia ahir Àlex Mur, president d’Amics del Campanar de Moià. La torre és un dels símbols de la vila i ha estat testimoni d’etapes molt fosques, però també de moments bonics. "És història viva de la nostra vila i és també un símbol inigualable de la nostra identitat, de la nostra espiritualitat i també un símbol de pau", subratllava.

Mur també va destacar l’excepcionalitat de l’obra, feta amb pedra calcària de Moià i amb la punta amb uns forjats daurats, tot i que avui ja són negres pel pas del temps. "Aquestes coses les van fer perquè el campanar fos encara més bonic, més alt i més esvelt". El president de l’entitat va recuperar, llavors, les paraules d’Antoni Gaudí: "Per fer les coses bé és necessari primer l’amor i després la tècnica". "I aquí és ben clar que hi van posar molta tècnica, però sobretot hi van posar l’amor", afegia.

Des del 2020, quan un grup de joves va recuperar el toc manual de campanes de la Festa Major, s’ha treballat per retornar la sonoritat al campanar i preservar-lo. En aquest temps, 1.800 persones han visitat la torre. Amb la constitució de l’entitat el 2024, ja hi ha un centenar de socis. També hi ha un grup de prop de 50 campaners, amb una mitjana inferior als 40 anys.

Després de tres segles, els moianesos continuen estimant un dels seus símbols més preuats. "El cuidem i el preparem per al futur, perquè continuï sent, durant molts segles, el far de tots els moianesos", declarava Mur.






Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
 

"El Moià d’avui és diferent"

Dionís Guiteras, alcalde de Moià, va intervenir ahir assegurant que "Moià ja no és el Moià de fa 300 anys. El Moià d’avui és diferent, conviuen moltes nacionalitats, llengües i religions". En aquest sentit, el batlle justificava el fet de destinar recursos econòmics entenent que "és molt més que un símbol religiós, sobretot és un símbol de la història, dels milers de vicissituds que ha passat no només al poble, sinó també al país".


L’alcalde va definir el campanar com un nexe d’unió entre els veïns de la vila: "Quan arribem a Moià, el primer que veiem és el campanar i 'ja som a casa'". "És per això que creiem que val molt la pena invertir en la restauració, en el manteniment i en el futur d’aquesta icona del poble", assegurava.


Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7

27 setembre 2026

Regió7 

300 anys del campanar de Moià: una nit per mirar al cel i celebrar a l’alçada la història d’un poble

Música, dansa, campanes i focs artificials van convertir ahir la plaça de Catalunya en l’escenari d’un viatge per tres segles d’història, memòria i identitat moianesa


Ariadna Gombau
Moià27 SET 2026 12:00Actualitzada 27 SET 2026 16:55


El campanar, com a protagonista; la plaça de Catalunya, com a escenari, i el repic de les campanes, la música de la Cobla Jovenívola de Sabadell i la impressionant veu de la soprano lírica Clara Renom, marcant el ritme d’una vetllada molt especial. Més de mig miler de moianesos i moianeses van omplir ahir la plaça per celebrar els 300 anys d’un dels símbols més representatius del municipi. També hi van ser presents, en aquest acte central del tricentenari, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas.


Un repic curt va donar el tret de sortida a l’espectacle, que va començar amb la projecció d’un petit documental sobre la història del campanar: tres segles marcats per la resistència, la transformació i l’esperit de poble. Tot i que la construcció de la torre es va culminar l’any 1726, el procés s’havia iniciat dècades abans, a partir de les pedres del Mas del Prat i de les Conques.


"La seva funció no era només ser vist, havia de ser escoltat", explicava el documental. I així ho ha fet durant tres segles. El campanar ha estat testimoni privilegiat de la història de Moià, dels moments de festa i dels episodis més convulsos.


Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / Mireia Arso/Jordi Biel

L’inici evocador va traslladar de seguida els espectadors a un viatge en el temps en honor del protagonista, el més v(b)ell de tots els que ahir ocupaven la plaça. Després dels parlaments institucionals, va començar un diàleg fictici entre el campanar, de prop de 40 metres d’alçada, i la plaça de Catalunya, on una gran pantalla permetia seguir el que passava a la torre, elevada i a certa distància de l’escenari.

El relat avançava acompanyat de les actuacions de diverses entitats de Moià, que van voler retre homenatge al campanar. La primera intervenció va anar a càrrec del cos de ball del grup de dansa urbana I Love Valo’s Style. A continuació, unes imatges antigues de la torre recordaven que "aquest campanar no és només una construcció. És un testimoni", un espectador privilegiat de la història d’un poble.

I, com calia esperar, també hi va aparèixer el Pollo Matapuces i Robaescaroles, un dels personatges més emblemàtics de Moià, del qual es té la primera referència documentada l’any 1789. El van acompanyar els bastoners del poble, que van posar ritme a l’escena.

Una història de resistència

La història del campanar no es pot entendre sense els episodis més delicats que ha viscut Moià. La guerra va irrompre a l’espectacle amb una traca que va agafar el públic desprevingut. Tot seguit, els carlins van simular la seva arribada a Moià durant el conflicte bèl·lic del 1839. Un toc de sometent va acompanyar l’escena i, de cop, llums vermelles i fum van engolir la torre, evocant els efectes de la victòria carlina.

El campanar, que fins aleshores havia brillat, quedava nu i desemparat. Aquella situació es va allargar durant tres dècades, fins que, l’any 1863, es va estrenar un nou conjunt de campanes, pagades pels mateixos moianesos. Les dues més grosses pesaven gairebé 1.200 i 1.500 quilos. El toc de festa va anunciar la fi d’una època fosca. L’alegria va donar pas a l’entrada dels gegants reis, Ferran i Isabel, que van dansar La joia del Moianès - Ball de Moià.

Però el relat va tornar a enfosquir-se amb l’inici de la Guerra Civil. La torre va perdre novament les campanes, tot i conservar-ne les dues horàries. "El temps no existiria si a dins no tingués un rellotge, un cor que batega, dia rere dia, any rere any", explicava el campanar. Malgrat tot, va continuar dempeus. L’any 1954 s’hi van instal·lar dues campanes noves, juntament amb algunes altres procedents de campanars de la zona.
 

A la foscor, llum

Les dificultats no havien estat poques, però la torre es va mantenir dempeus. Durant els anys noranta s’hi va instal·lar la primera il·luminació i es van automatitzar les campanes. Avui, però, el poble manté també els tocs manuals, recuperats com una manera de preservar una part essencial de la identitat del campanar.

I en aquest any de tricentenari, la torre ha tornat a inspirar música. Sergi Renom ha compost una sardana dedicada al campanar, El Campanar de Moià, que la colla sardanista Llaç d’Amistat va interpretar a la plaça, acompanyada per la cobla.

La sardana va donar pas a un dels moments més especials de la nit. El campanar va quedar novament a les fosques i, a l’escenari, va aparèixer la soprano lírica Clara Renom, de Moià. La resta de participants es van anar situant també a la plaça. Mentre els dansaires ballaven una sardana, amb la plaça plena de gom a gom, des del campanar començava un castell de focs per celebrar tres segles d’història.

Tres-cents anys alçant la mirada. Tres-cents anys formant part del paisatge, de la memòria i de la vida de Moià. "Som els qui hi eren abans de nosaltres. Som els qui avui omplen els carrers i les places. Som també els qui vindran després. Som les alegries compartides, els dols viscuts plegats, les festes celebrades i els somnis per complir. Som el poble. Som Moià".

El repic de les campanes, acompanyat dels compassos finals de La Santa Espina, i els focs artificials van posar èpica a un dels moments culminants de la celebració i van mantenir tots els moianesos atrapats en la màgia de la nit. "Potser un dia marxarem. Potser els camins ens duran lluny. Potser el temps ens canviarà. Però, quan tanquem els ulls i pensem en casa, hi haurà sempre una imatge que continuarà dreta, immòbil, alçada cap al cel".

I ell, alçat a més de 40 metres, continuarà sent "testimoni de cada generació, guardià de la memòria". Impassible al pas del temps, el campanar continuarà sonant per anunciar les festes, per acomiadar els qui se’n van, per recordar-nos qui som i d’on venim. 

Tres-cents anys després, el campanar continua parlant. I Moià continua escoltant-lo.

27 setembre

Regió7 

El president del Parlament visita el campanar de Moià

El president del Parlament ha estat aquest dissabte visitant d'honor de la capital del Moianès i n'ha descobert el ric patrimoni
Rull ha subratllat la importància de "mantenir el territori cohesionat" a més de distingir "el sentiment d'identitat a l'hora de configurar la comarca del Moianès"

El president del Parlament visita el campanar de Moià / Mireia Arso


Marc Llohis
Moià 21 DES 2024 14:29 Actualitzada 21 DES 2024 16:51


El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha passat aquest matí a Moià i Castellterçol. Una visita que a més de portar-lo per alguns dels indrets més emblemàtics de la capital del Moinaès com la Casa Museu Rafael Casanova o el consistori, també li ha permès pujar al capdamunt d'un campanar que "m'ha sorprès". No només per les dimensions i bellesa de l'estructura, ni tan sols pels 193 congostos graons de l'escala de cargol que ha hagut de superar per situar-se a més de 45 metres d'alçada respecte al nivell dels carrers, sinó pel "patrimoni immaterial" com ell mateix ha anomenat, que representa el moianès Joan Pedrals, un dels dos rellotgers i campaners de tot l'Estat capacitat per fer-lo funcionar.

Un acte institucional que s'emmarca en el compromís del president del Parlament a recórrer en un termini màxim de mig any per les 42 comarques en les quals es divideix el territori català, incloent-hi la Vall d'Aran, i que clourà dilluns amb la visita a les Garrigues i la Conca de Barberà. Una iniciativa que ha de servir per constatar que "el nostre país és capaç a tenir una organització territorial que respongui de manera molt precisa al sentiment que hi ha a cada racó de Catalunya" asseverava Rull. En un sentit similar, explicava que "crec en el concepte cohesió territorial, perquè comprèn l'equilibri territorial i també la igualtat d'oportunitats, però sobretot en la capacitat que té cada indret d'aportar patrimoni excepcional i únic, que és el que construeix la nostra identitat".

Rull fent repicar l'únic seny original del campanar de Moià / Mireia Arso

L'ascensió ha estat assenyada, i en arribar als peus de la darrera campana, l'única original, la boira que inundava gairebé tota la comarca ha fet una mica la guitza a la comitiva, no permetent copsar les magnífiques vistes que brinda un dia clar. Un inconvenient, però, que no ha impedit a Rull i Àlex Mur, president de l'entitat Amics del Campanar, fer repicar tres vegades de manera manual el seny major del campanar. Era el primer dels nombrosos regals que s'enduria el president del Parlament de la seva visita a Moià.


A l'Ajuntament, a més de detenir-se a observar alguns dels elements arquitectònics de la sala, Rull ha signat el llibre d'honor de l'Ajuntament de Moià sota la vigilància de la parella de Gegants Reis, que custodiaven l'entrada a la cambra. El president del Parlament ha fet entrega d'una senyera especial, limitada i numerada, en concret, la 230, mentre reconeixia "la identitat reforçada dels seus habitants" una capacitat que considera clau "per a construir la personalitat d'un país". Per a recuperar energies, no hi ha faltat una visita a la pastisseria Àger, guardonada durant tres anys consecutius per la seva fava de cacau.


Tarter explicant a Rull detalls de l'armament utilitzar el 1714 / Mireia Arso. RG7

La darrera parada a Moià ha estat a la Casa Museu Rafael Casanova. Un "patriota" per a Rull, nascut a Moià i un dels artífexs de la resistència de la ciutat de Barcelona durant el llarg assetjament que va patir la ciutat per part de les tropes castellanes i franceses durant la guerra de Successió. L'historiador i arxiver moianès Ramon Tarter ha conduït Rull i la resta de la comitiva per la primera planta del museu, on han repassat la història dels Casanova a la vila i el paper del seu fill més il·lustre, sobretot després que les grans potències europees firmessin el tractat d'Utrecht, el 1713. Un pacte que deixava els catalans sols davant l'enemic, i que només gràcies a figures com la de Casanova, els va impulsar a resistir fins a l'extenuació, culminant amb la caiguda de Barcelona l'onze de setembre de 1714 i la capitulació de Cardona, una setmana després.

21 desembre 2024

Regió7