17 juny 2022
el9nou paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CatSalut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CatSalut. Mostrar tots els missatges
17 de juny 2022
5 de juny 2022
Castellterçol reclama que es restableixi el servei de pediatria prepandèmia
L’Ajuntament de Castellterçol ha requerit a l’Institut Català de Salut que definitivament faci efectiva «una cobertura adequada del servei de pediatria» al municipi, demanda que assegura que ja fa temps que està expressant i amb la qual s’adhereix «a les queixes dels veïns i veïnes» que ho reclamen. El consistori denuncia que com a població «ens correspon com a mínim 3 dies de servei de pediatria (60% dels dies laborables)», fet pel qual no consideren «ni adequada ni suficient la cobertura d’un dia a la setmana (20% dels dies laborables) recuperada des del 24 de maig passat, quan es va reprendre el servei presencial al CAP després d’haver-se fet l’acceptació de les millores a l’equipament requerides pel Departament de Salut».
L’equip de govern, format pel grup municipal de Castell en Positiu, assegura que ha reclamat «en reiterades ocasions», a l’Institut Català de Salut (ICS), «primer la manca i després la insuficiència de les condicions del servei de pediatria presencial» a Castellterçol. I apunta que a dia d’avui «encara falta cobrir els dos matins de pediatre per tenir la ratio mínima del 60% que ens correspon com a població».
Segons fonts del mateix consistori, la resposta que els ha donat recentment l’ICS és que estan buscant un metge pediatre que ocupi la plaça vacant i que estan ampliant els canals disponibles per difondre aquesta oferta de feina, «però de moment no tenen metges disponibles». I que s’ha ofert la plaça a temps complet, en comptes del 60%, per tal que la vacant fos més atraient.
Segons ha detallat l’Ajuntament, fins a l’any 2020, «i per voluntat i decisió del pediatre de territori», hi havia servei de pediatria amb 2 metges a l’Àrea Bàsica del Moianès en comptes d’1,5, que és el que pertocaria segons els barems de l’ICS per població. Aquest fet, remarquen, «repercutia positivament al CAP del municipi», que també engloba les poblacions de Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja, «que gaudíem d’1 pediatre a temps complet quan ens pertocava un 60% de jornada».
La situació va canviar quan, ara fa dos anys, es va jubilar el pediatre de territori i va produir-se la vacant a la plaça, que no s’ha aconseguit ocupar.
L’Ajuntament afegeix que la crisi sanitària arran de la pandèmia de la covid-19 va fer centralitzar tots els serveis a Moià i, tot i així, l’Ajuntament va seguir demanant el servei de pediatria al 100% de jornada. Posteriorment, amb la recuperació dels serveis presencials al consultori de Castellterçol, «el servei de pediatria de Castellterçol-Moià va quedar cobert amb una doctora que feia el servei des de Moià mentre es finalitzava l’adequació física de l’edifici de Castellterçol als requeriments fets per CatSalut. Malauradament, aquesta doctora va demanar un canvi de destí i ens vam tornar a quedar amb la plaça de pediatre vacant».
El govern de Castellterçol assegura que, tan bon punt CatSalut va requerir millores a l’equipament, «es van posar tots els mitjans disponibles des de l’Ajuntament per atendre tots els requeriments per dotar el reinici del servei amb les condicions adequades per als treballadors», i que «amb els treballs ja finalitzats des de fa setmanes, el 24 de maig vam aconseguir la represa del servei de pediatria presencial, però només una cobertura del 20% del servei presencial de pediatria al consultori de Castellterçol». Un servei que consideren «insuficient, i per això seguim reclamant al Departament de Salut que s’ampliï a fi de recuperar la situació prèvia a la jubilació del pediatre de territori i a la covid-19».
5 juny 2022
27 de març 2021
La regió central ja té el 60% dels mòduls de reforç per a l'atenció primària als CAP
CatSalut acaba d'instal·lar a Sant Joan i Moià dos nous annexos dels 14 que preveu, ja en funciona un a Vic i en breu ho farà el del CAP Anoia redacció. manresa 27.03.2021 | 00:02
Instal·lació, aquesta setmana, del mòdul de reforç a Sant Joan de Vilatorrada catsalut
La instal·lació de mòduls de reforç als CAP de la Catalunya Central com a annexos per fer front a l'augment de l'activitat que ha comportat la covid ja ha superat el seu equador amb 8 dels 14 que hi ha previstos en aquest primer semestre. Els dos últims s'han posat aquesta mateixa setmana a Moià i a Sant Joan de Vilatorrada, i també se n'ha estrenat un, el del CAP Osona de Vic, que de moment és l'únic que ha obert portes, en espera que en els propers dies també ho faci el del CAP Anoia.
Els mòduls es van començar a instal·lar a la Regió Sanitària de la Catalunya Central el mes de febrer passat, i de moment ja s'ha cobert el 60% de tot el paquet que hi ha previst. Els darrers que s'han posat són els de Sant Joan de Vilatorrada i el de Moià en un desplegament ampli que preveu donar cobertura pet tot el territori. En total es preveuen instal·lar en el decurs d'aquest primer semestre de l'any fins a 14 mòduls i a hores d'ara ja n'hi ha un total de 8 sobre el terreny. A més d'aquests dos últims també hi ha mòduls instal·lats a Calaf i a Santa Margarida de Montbui, a l'Anoia; un al Bages, a Sant Fruitós; i un altre a Puig-reig, al Berguedà. D'aquesta manera, a la Regió Sanitària de la Catalunya Central ara quedaran pendents els mòduls de Torelló, Vilanova del Camí, Navarcles, Sallent, Santpedor i Gironella.
La instal·lació de cadascun d'aquests mòduls comporta l'ús d'una grua amb peces prefabricades portàtils que s'instal·len el mateix dia al costat del CAP. Després, un cop instal·lats, cal fer-ne les instal·lacions de subministraments i posar el mobiliari necessari per a la seva obertura. Els mòduls són espais situats com a annexos dels centres d'atenció primària i tenen com a objectiu desenvolupar l'activitat covid i no covid en circuits diferenciats, de manera que, allà on el CAP no ho permetia per dimensions, el nou espai adjacent permetrà atendre de manera diferenciada els casos sospitosos de covid.
El primer, en marxa
Mentre va instal·lant els mòduls, el CatSalut també els anirà posant en funcionament a mesura que estiguin del tot a punt.
Es tracta del mòdul del CAP Osona, a Vic, i de cara a la setmana que ve es preveu que també obri les portes el del CAP Anoia. A partir d'aquí aniran obrint portes tota la resta fins a completar els 14 que hi haurà instal·lats en total al conjunt del territori de la regió sanitària central fins al juny. Amb la seva posada en marxa es tancarà un procés de gestió encetat ja fa uns mesos, i que ha implicat els ajuntaments, l'ICS Catalunya Central, liderats per un projecte de CatSalut, amb l'objectiu de millorar l'atenció primària en aquests moments de pandèmia.
I és que el desplegament de mòduls s'emmarca en el Pla d'enfortiment i transformació de l'atenció primària, amb l'objectiu d'oferir més espai i confort a la ciutadana i crear circuits diferenciats entre covid i no covid. El pla vol millorar l'accessibilitat i els processos, com també augmentar la resolució i atendre bé la cronicitat.
Uns espais funcionals
Els mòduls instal·lats fins ara són el model L, de 45 metres quadrats coberts i 15 metres quadrats més en forma de pèrgola a l'exterior, que farà les funcions d'espai d'espera per als usuaris. A l'interior hi ha un espai d'atenció per a pa- cients amb problemes respiratoris, dues unitats per poder fer les proves PCR i també un d'atenció al pacient.
Pel que fa a l'àmbit tècnic, els nous mòduls disposaran de l'equipament mèdic necessari i també del mobiliari per poder fer les funcions previstes. La posada en marxa de cadascun dels mòduls instal·lats és d'un termini mitjà d'entre dues i tres setmanes.
Aquests mòduls estan destinats a instal·lar-se en espais de titularitat del Departament de Salut o bé de titularitat municipal, a partir de la col·laboració entre el mateix Departament i els diferents ajuntaments. Actualment es treballa amb la idea que la permanència d'aquests mòduls serà d'entre dos i quatre anys, en funció de les necessitats que tingui cada centre.
27 març 2021
13 d’abr. 2020
«La reorganització a la primària ha tret gent dels CAP i ha triplicat l'atenció a domicili»
La directora del Servei d'Atenció Primària al Bages-Berguedà valora l'esforç dels sanitaris, que treballen sota mínims, i «la complicitat i la maduresa» mostrada pels usuaris jordi escudé 13.04.2020 | 00:08
Raquel Coma, directora del SAP Bages-Berguedà de l'ICS | ICS
Com a directora del Servei d'Atenció Primària al Bages-Berguedà de l'ICS, Raquel Coma es cuida del funcionament de l'assistencia ambulatòria en aquesta àrea (que inclou el Moianès), i que s'ha reorganitzat temporalment a causa de la crisi de la Covid-19. En el cas de Manresa, l'atenció presencial s'ha concentrat al CAP Bages, mentre que el CAP de les Bases és la seu des d'on es gestiona l'atenció domiciliària i de suport a les residències. La resta de la comarca manté en servei els CAP de les principals àrees assistencials. Al Moianès, les visites presencials es concentren al CAP de Moià, i en el cas del Berguedà, al de Berga, tret de les especialitats de pediatria, llevadores, odontologia, treball social i atenció psicològica de tota la comarca, que es fan al CAP Puig-reig. Una reorganització que ara per ara dona bons resultats i que manté l'atenció telefònica com un servei «essencial» per resoldre dubtes i com a eina de cribratge, explica Coma.
Ja donen l'abast per atendre tots els pacients que presencialment es concentren en uns CAP determinats?
Sí, perquè, a banda de tot el que comporta el confinament, amb aquesta epidèmia hem triplicat l'atenció a domicili, de manera que molta de la gent que abans podia venir al CAP, sobretot gent gran, ara l'atenem al seu domicili per evitar els desplaçaments de la població. És una situació que es dona a totes tres comarques, i ja ens hem reorganitzat en aquest sentit. A més, quan va començar l'epidèmia vam acordar de demorar tota l'atenció no urgent possible, tenint en compte que són pacients que ja tenen un bon control, i els hem demanat de fer noves visites per a més endavant. Això fa que les visites presencials hagin baixat molt, i és que, a banda de la patologia respiratòria que és la més afectada pel coronavirus, també els controls que fèiem de malalts crònics i altres seguiments han baixat, i ara som nosaltres els que ens desplacem als domicilis.
En quins casos ho fan?
Sempre tenim molt en compte les característiques de cada persona, en un territori on hi ha alguns punts de població molt envellida, de manera que l'atenció domiciliària ja era una qüestió que teníem molt reforçada. Aquesta és una mesura que també contribueix en el fet que minvi la transmissió del coronavirus, perquè tenim aquest confinament i som nosaltres els que ens desplacem, per exemple a atendre l'avi que fins fa poc venia ell al centre per un sintrom.
S'arriba a tot, tenint en compte que vostès també deuen estar mancats de personal?
Hi ha equips en què alguns dels seus professionals han emmalaltit i han hagut de tenir el seu període de quarantena, de manera que ens hem hagut d'adaptar per manca d'efectius. Tot i que alguns ja s'han pogut reincorporar, ens hem vist en l'obligació de tancar alguns petits consultoris locals en què potser el professional ja només hi anava un parell de cops la setmana, de manera que ara hem concentrat esforços i hem potenciat l'atenció domiciliària. A mesura que la pandèmia minvi i puguem anar recuperant efectius, podrem anar tornant a la normalitat.
S'ha hagut de fer algun reforç extra de personal?
Sí, tant en medicina com en infermeria. Per exemple, hem recor-regut a estudiants que estan a punt de fer el MIR, i s'ha de valorar molt tots els metges que tenim residents en medicina de família, que estan fent una autèntica marató dins de la seva formació. També hem contractat infermeres que estaven acabant la seva graduació, i hem tingut ofertes de professionals que estaven en clíniques privades o que per altres circumstàncies ara no estaven treballant. Cal agrair l'esforç que estan fent tots els professionals sanitaris, tant en l'atenció que es fa als CAP com a les residències i als hospitals, i també en l'acompa-nyament en el dol.
Més enllà de la manca de personal, i tenint en compte tots aquests canvis, quins són els principals problemes a què encara s'afronta l'atenció primària en aquest territori aquests dies?
Ens hem organitzat per poder atendre tothom. El que desitgem és poder tornar a la normalitat per tenir una primària més propera i amb tots els consultoris oberts, però això vindrà marcat per l'evolució de la pandèmia i dels professionals que tenim malalts.
Tenint en compte aquesta nova estructura, si ara una persona es troba malament, què ha de fer?
Pot trucar al 061, que ja tenen coneixement de l'organització i de quins CAP tenim oberts, o bé poden trucar directament al seu CAP de referència, perquè la línia telefònica continua oberta i uns o altres ja li indicaran què ha de fer i com es gestionarà el seu cas.
Estan notant més consciència social, en el sentit que aquests dies ve al CAP només qui realment ho necessita?
Sí. Han canviat molt les demandes que tenim en aquest moment. La gent realment ha pres consciència que estem en una fase d'epidèmia i de confinament, de manera que la patologia més banal ha disminuït molt. Ara, quan algú truca o va al CAP sol ser perquè realment no es troba bé. A més, veiem que en general la població ha entès molt bé aquesta reorganització amb un acte de maduresa important. Hem trobat una complicitat per part de la gent que és d'admirar.
En alguns CAP han notat una forta presència d'usuaris de segona residència. Passa el mateix als del Bages, el Berguedà o el Moianès?
Fins ara no. Potser no ho sabem amb certesa, però no hem vist augmentada la demanda assistencial als CAP. No és un tema que s'hagi comentat en aquests centres. Sí que tenim pacients que no són del territori, però que s'hi han desplaçat per qüestions laborals, sobretot ens hi trobàvem dies enrere quan no hi havia el confinament total.
Quin és el volum de pacients amb una possible Covid-19?
Sense disposar de dades, perquè les centralitza el CatSalut, el cert és que hem detectat un augment de les visites per casos amb simptomatologia respiratòria, però en canvi, qüestions més banals com un simple cop al peu, per al qual anys enrere ja fèiem un tractament d'autocura, no ve. Ara la gent ha pres consciència i qui ve a visitar-se és perquè realment ha fet un bon treball previ de consulta telefònica. Ara bé, d'atenció presencial n'hi continua havent perquè hi ha nens que necessiten atenció mèdica, casos d'ictus, còlics nefrítics, migranyes..., tot això continua existint.
Què se li diu al pacient que ve amb simptomatologia respiratòria, tenint en compte que no es poden fer testos de la Covid-19 a tothom?
Treballem a partir dels símptomes que presenta, i segons la gravetat es fa una radiografia de tòrax, una analítica o altres proves. En aquest moment, i a data d'avui perquè això pot canviar [dimecres per al lector], no es fan testos als pacients d'atenció primària, es limiten als professionals sanitaris amb símptomes.
Es preveuen nous canvis o mesures properament a l'atenció primària?
Ara no està sobre la taula, però ja es veurà. Són uns dies de calma tensa i hem de veure com evoluciona tot plegat. El més positiu és que hi ha hagut una bona coordinació entre totes les institucions i administracions sanitàries, que estem en contacte constant i això facilita que ens adaptem a les circumstàncies de cada moment.
13 abril 2020
Regió7
Raquel Coma, directora del SAP Bages-Berguedà de l'ICS | ICS
Com a directora del Servei d'Atenció Primària al Bages-Berguedà de l'ICS, Raquel Coma es cuida del funcionament de l'assistencia ambulatòria en aquesta àrea (que inclou el Moianès), i que s'ha reorganitzat temporalment a causa de la crisi de la Covid-19. En el cas de Manresa, l'atenció presencial s'ha concentrat al CAP Bages, mentre que el CAP de les Bases és la seu des d'on es gestiona l'atenció domiciliària i de suport a les residències. La resta de la comarca manté en servei els CAP de les principals àrees assistencials. Al Moianès, les visites presencials es concentren al CAP de Moià, i en el cas del Berguedà, al de Berga, tret de les especialitats de pediatria, llevadores, odontologia, treball social i atenció psicològica de tota la comarca, que es fan al CAP Puig-reig. Una reorganització que ara per ara dona bons resultats i que manté l'atenció telefònica com un servei «essencial» per resoldre dubtes i com a eina de cribratge, explica Coma.
Ja donen l'abast per atendre tots els pacients que presencialment es concentren en uns CAP determinats?
Sí, perquè, a banda de tot el que comporta el confinament, amb aquesta epidèmia hem triplicat l'atenció a domicili, de manera que molta de la gent que abans podia venir al CAP, sobretot gent gran, ara l'atenem al seu domicili per evitar els desplaçaments de la població. És una situació que es dona a totes tres comarques, i ja ens hem reorganitzat en aquest sentit. A més, quan va començar l'epidèmia vam acordar de demorar tota l'atenció no urgent possible, tenint en compte que són pacients que ja tenen un bon control, i els hem demanat de fer noves visites per a més endavant. Això fa que les visites presencials hagin baixat molt, i és que, a banda de la patologia respiratòria que és la més afectada pel coronavirus, també els controls que fèiem de malalts crònics i altres seguiments han baixat, i ara som nosaltres els que ens desplacem als domicilis.
En quins casos ho fan?
Sempre tenim molt en compte les característiques de cada persona, en un territori on hi ha alguns punts de població molt envellida, de manera que l'atenció domiciliària ja era una qüestió que teníem molt reforçada. Aquesta és una mesura que també contribueix en el fet que minvi la transmissió del coronavirus, perquè tenim aquest confinament i som nosaltres els que ens desplacem, per exemple a atendre l'avi que fins fa poc venia ell al centre per un sintrom.
S'arriba a tot, tenint en compte que vostès també deuen estar mancats de personal?
Hi ha equips en què alguns dels seus professionals han emmalaltit i han hagut de tenir el seu període de quarantena, de manera que ens hem hagut d'adaptar per manca d'efectius. Tot i que alguns ja s'han pogut reincorporar, ens hem vist en l'obligació de tancar alguns petits consultoris locals en què potser el professional ja només hi anava un parell de cops la setmana, de manera que ara hem concentrat esforços i hem potenciat l'atenció domiciliària. A mesura que la pandèmia minvi i puguem anar recuperant efectius, podrem anar tornant a la normalitat.
S'ha hagut de fer algun reforç extra de personal?
Sí, tant en medicina com en infermeria. Per exemple, hem recor-regut a estudiants que estan a punt de fer el MIR, i s'ha de valorar molt tots els metges que tenim residents en medicina de família, que estan fent una autèntica marató dins de la seva formació. També hem contractat infermeres que estaven acabant la seva graduació, i hem tingut ofertes de professionals que estaven en clíniques privades o que per altres circumstàncies ara no estaven treballant. Cal agrair l'esforç que estan fent tots els professionals sanitaris, tant en l'atenció que es fa als CAP com a les residències i als hospitals, i també en l'acompa-nyament en el dol.
Més enllà de la manca de personal, i tenint en compte tots aquests canvis, quins són els principals problemes a què encara s'afronta l'atenció primària en aquest territori aquests dies?
Ens hem organitzat per poder atendre tothom. El que desitgem és poder tornar a la normalitat per tenir una primària més propera i amb tots els consultoris oberts, però això vindrà marcat per l'evolució de la pandèmia i dels professionals que tenim malalts.
Tenint en compte aquesta nova estructura, si ara una persona es troba malament, què ha de fer?
Pot trucar al 061, que ja tenen coneixement de l'organització i de quins CAP tenim oberts, o bé poden trucar directament al seu CAP de referència, perquè la línia telefònica continua oberta i uns o altres ja li indicaran què ha de fer i com es gestionarà el seu cas.
Estan notant més consciència social, en el sentit que aquests dies ve al CAP només qui realment ho necessita?
Sí. Han canviat molt les demandes que tenim en aquest moment. La gent realment ha pres consciència que estem en una fase d'epidèmia i de confinament, de manera que la patologia més banal ha disminuït molt. Ara, quan algú truca o va al CAP sol ser perquè realment no es troba bé. A més, veiem que en general la població ha entès molt bé aquesta reorganització amb un acte de maduresa important. Hem trobat una complicitat per part de la gent que és d'admirar.
En alguns CAP han notat una forta presència d'usuaris de segona residència. Passa el mateix als del Bages, el Berguedà o el Moianès?
Fins ara no. Potser no ho sabem amb certesa, però no hem vist augmentada la demanda assistencial als CAP. No és un tema que s'hagi comentat en aquests centres. Sí que tenim pacients que no són del territori, però que s'hi han desplaçat per qüestions laborals, sobretot ens hi trobàvem dies enrere quan no hi havia el confinament total.
Quin és el volum de pacients amb una possible Covid-19?
Sense disposar de dades, perquè les centralitza el CatSalut, el cert és que hem detectat un augment de les visites per casos amb simptomatologia respiratòria, però en canvi, qüestions més banals com un simple cop al peu, per al qual anys enrere ja fèiem un tractament d'autocura, no ve. Ara la gent ha pres consciència i qui ve a visitar-se és perquè realment ha fet un bon treball previ de consulta telefònica. Ara bé, d'atenció presencial n'hi continua havent perquè hi ha nens que necessiten atenció mèdica, casos d'ictus, còlics nefrítics, migranyes..., tot això continua existint.
Què se li diu al pacient que ve amb simptomatologia respiratòria, tenint en compte que no es poden fer testos de la Covid-19 a tothom?
Treballem a partir dels símptomes que presenta, i segons la gravetat es fa una radiografia de tòrax, una analítica o altres proves. En aquest moment, i a data d'avui perquè això pot canviar [dimecres per al lector], no es fan testos als pacients d'atenció primària, es limiten als professionals sanitaris amb símptomes.
Es preveuen nous canvis o mesures properament a l'atenció primària?
Ara no està sobre la taula, però ja es veurà. Són uns dies de calma tensa i hem de veure com evoluciona tot plegat. El més positiu és que hi ha hagut una bona coordinació entre totes les institucions i administracions sanitàries, que estem en contacte constant i això facilita que ens adaptem a les circumstàncies de cada moment.
13 abril 2020
Regió7
Subscriure's a:
Missatges (Atom)