Miquel Fortuny
Cartes dels lectors
Moià
M’han passat una notícia que deixa la democràcia i la bona governança a Moià en dubte. Un assumpte de despotisme il·lustrat a Moià relacionat amb l’ampliació de l’escorxador, legalització del polígon i planta de biogàs. Tot es resoldrà favorablement malgrat el resultat de la consulta popular. El resultat tant li fa. Hi ha, doncs, un ens sobirà omnipotent que vetlla pel benestar general. Un representant d’ERC que combrega amb l’absolutisme, la que fou una filosofia política característica de l’Europa d’època moderna que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir, sense límits i sense compartir-lo (monarquia absoluta). Malgrat una demanda de votació popular, el tercer estament, nosaltres el poble, la plebe, el populatxo, per al monarca, no hi contem, per tant, no podem actuar en la vida política ni el futur que volem decidir. La majoria absoluta atorga el poder absolut. Teòfil Camí, fregant-se les mans, cinc noves naus, llots d’escorxador resolts, els aqüífers de Moià en greu perill, en un context d’una futura Catalunya estepària. Benvinguda a la moral dels diners.
La història de legalitzar el polígon ve de lluny, i no és cert que no hi havia alternatives, s’ha consultat amb arquitectes urbanistes i advocats, però fer-ho costa diners i no correspon als ciutadans desembutxacar el cost; a més, és pervers passar la pressió colpidora utilitzant les cinc-centes famílies que en depenen de la viabilitat del polígon als Moianesos, és molt maldestre, però alternativa n’hi ha. Masia Tero (poderoso caballero es Don Dinero) segresta, no sols al govern sinó al poble de Moià. La planta de biogàs a mida, això sí, ens desconnectem dels oligopolis de les elèctriques... Per connectar-nos als oligopolis de les gasistes (Naturgy), posant catifes vermelles al món de les macrogranges i escorxadors. No sé si ens lliguem gaire bé les espardenyes... Aquests temes demanen acords, mai imposicions.
11 juny 2025