L’operació, que posarà fi a més de 30 anys d’irregularitats, permetrà guanyar l’espai de zona verda i de vialitat que falta, incrementar l’activitat de l’escorxador i d’altres empreses, i construir la planta de biogàs 
Instal·lacions actuals de l'escorxador comarcal del Moianès, al polígon del Prat i amb el poble al fons / Arxiu | Oscar Bayona
Jordi Escudé
Moià30 MAI 2025 6:25
Legalitzar el polígon industrial del Prat, que es troba en situació irregular des que es va crear els anys 90; poder ampliar l’activitat de l’escorxador i d’altres empreses que ho demanin; i construir una planta de biogàs per generar electricitat amb el tractament de residus orgànics. Són tres propostes que van lligades entre si i que l’Ajuntament de Moià vol abordar d’un sol cop amb l’ampliació del polígon, malgrat l’oposició de veïns i entitats ecologistes contraris a la magnitud del projecte i que ja han promogut una consulta ciutadana al respecte.
L’operació, que l’equip de govern d’Ara Moià, amb majoria, voldria aprovar inicialment aquest juny, passa per una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que permeti guanyar 133.055 metres quadrats de sòl en aquest sector i afegir-los als 101.678 que té actualment el polígon. Els necessita per poder regularitzar una situació anòmala que s’arrossega des de fa tres dècades, perquè «el polígon es va començar però no es va acabar, i va créixer sense respectar el planejament vigent», explica l’alcalde, Dionís Guiteras.
A part de l’obra civil incompleta, «falten metres quadrats de zones verdes i d’equipaments, n’hi ha que estan en zona inundable, falta vialitat i espais per a aparcament, i hi ha volums disconformes i fores d’ordenacions, perquè es va construir amb autorització però sense respectar les normes», apunta Guiteras.
Tot plegat ha portat a una situació «d’inseguretat jurídica» que impedeix donar llicències, i les que hi ha són provisionals i es troben en una situació que no està ben regularitzada perquè «no podem transformar sòl agrari en industrial o residencial sense uns serveis mínims i sense complir el planejament». Una situació, afegeix l’alcalde, «que només es pot regular fent créixer el polígon» per donar cabuda a aquestes necessitats legals.
Un problema afegit és que els terrenys que envolten el polígon són de protecció agrària i paisatgística o bé inundables, i això ho complica, assegura l’alcalde. Recorda que ja fa temps que l’Ajuntament ha estat treballant per poder donar sortida a aquesta ampliació, i finalment l’ha trobada amb una operació lligada a l’extensió de l’activitat de l’escorxador, després que el seu propietari adquirís uns terrenys de la finca de Castellnou, annexa al polígon, per on es podrà ampliar la superfície.
L’escorxador es diversificarà
L’escorxador posarà part d’aquests terrenys a disposició pública, i a canvi, porà desenvolupar les futures activitats que té previstes a l'espai que l’Ajuntament li requalificarà. En concret, un 55% del sòl requalificat com a industrial serà per a l'escorxador, i la resta quedarà al servei de l'Ajuntament i el polígon. En el seu conjunt, el polígon tindrà una trama discontínua, amb una part de terreny rústic que el separarà d'una pastilla a la part sud, de 2,5 hectàrees, on s'ubicarà la planta de biogàs.
A l'escorxador, l’operació li servirà «per diversificar l’activitat econòmica, i no pas per sacrificar més animals», puntualitza Guiteras, amb la construcció de noves naus. Pel que fa a la part destinada al polígon, permetrà regularitzar-lo, donant cabuda a les zones verdes i de vialitat, a les parts corresponents d’aprofitament mig perquè les empreses puguin créixer, als serveis tècnics, i a la futura planta de biogàs, que Ara Moià sempre ha defensat en contraposició de veïns i d’entitats ecologistes que desconfien dels seus beneficis, i temen que contamini, que generi pudors, i que necessiti molta aigua per funcionar.
La planta tractarà restes de fracció orgànica, de poda, de la indústria alimentària, i de fangs de la depuradora municipal i d’empreses properes. Fermentarà aquesta matèria per produir gas metà i generar electricitat.
La planta de Moià s’ubicarà en un espai de 2,5 hectàrees (n'ocuparà només la part que defineixi el projecte) a tocar de la C-59 que l’equip de govern considera òptim per la seva proximitat amb la depuradora, amb una estació transformadora «que permetrà evacuar ràpidament l’electricitat», i amb la instal·lació de gas, sosté Guiteras.
Amb aquesta operació, l'escorxador comarcal del Moianès pretén diversificar la producció. Ho farà en 5 naus, que s’afegiran a les instal·lacions actuals, en una superfície de 3,5 hectàrees. Inclouran un centre de transformació del producte, una nau de congelació, un espai per assecar pernils, una planta de tractament de menuts per elaborar menjar per a mascotes, i un centre d’investigació biomèdica per al trasplantament de còrnies i vàlvules en humans.
Una planta de biogàs «d’interès públic» per a final del 2026
L’Ajuntament de Moià preveu disposar d’aquí a uns dies del plec de clàusules per poder licitar la redacció del projecte definitiu de la planta de biogàs, que confia a tenir enllestida el setembre del 2026. La seva construcció té un cost estimat de 5,5 milions d’euros, que en part cobrirà amb una subvenció de 3,4 milions provinents dels fons europeus Next Generation, i amb possibilitats de rebre més ajuts d’una altra subvenció demanada però que encara no està confirmada. La idea de l’equip de govern és poder anar avançant en el futur equipament en paral·lel al procés de modificació del planejament urbanístic d’ampliació del polígon.
Precisament, Ara Moià defensa l’encaix d’aquesta futura planta amb el polígon del Prat considerant que és la ubicació «tècnicament més idònia», i també com a instrument necessari per poder-lo legalitzar, diu Guiteras. I és que, segons l’article 1.14 de la Llei d’Urbanisme, la conversió d’un sòl protegit (agrari o paisatgístic) en industrial o urbà, que és el que es pretén fer amb l’ampliació del polígon, requereix «un interès públic» que la planta de biogàs pot proporcionar, apunta l’alcalde. També en destaca les virtuts com a futur equipament «que serà titularitat de l’Ajuntament al 100 %, sense que vingui cap empresa a fer-hi negoci ni a portar restes d’altres llocs».
30 maig 2025