08/07/2023 - 16.30Actualitzat08/07/2023 - 16.31
ACN Castellterçol - La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha participat aquest dissabte al matí en la inauguració de la jornada 'Els inicis de l'objecció de consciència. Castellterçol com a punt de partida'. L'objectiu de la jornada era aprofundir en l'origen d'aquest dret a Catalunya que, segons Ubasart, "ha marcat profundament la nostra història democràtica". La consellera ha instat a construir una societat "sense violències" en què la cultura de la pau esdevingui "un pilar fonamental". La titular de Justícia ha dit que el d'aquest dissabte no és un acte de record sinó de reivindicació: "La llavor de la no-violència és més necessària que mai i ha d'esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura".
Ubasart ha reivindicat el llegat històric dels campaments a Sant Julià d'Úixols (Castellterçol) els estius de 1967 a 1971, que van constituir l'inici de l'objecció de consciència i del moviment pacifista a Catalunya. "Ha estat una llavor que serveix d'inspiració a totes les mobilitzacions i accions de desobediència cívica i pacífica que, des d'aleshores ençà, continuen lluitant", ha afirmat.
En el marc de la sessió, la titular del Departament de Justícia ha exposat que "davant la xacra d'una guerra que no s'acaba mai i l'ascens de l'onada reaccionària global, la llavor de la no-violència és més necessària que mai, i ha d'esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura". Ha posat exemples de la tasca de la conselleria en aquesta direcció, com la defensa de la memòria democràtica, la promoció de la justícia restaurativa com a alternativa al punitivisme i el foment de la gestió alternativa de conflictes.
L'objectiu de la jornada, segons explica Justícia, ha estat el d'aprofundir en l'organització dels campaments a Sant Julià d'Úixols, des dels seus participants fins a la vinculació que hi van tenir les persones de Castellterçol. Mitjançant diverses ponències, entrevistes i tallers, "s'ha incidit especialment en el significat del moviment en un context en què la tensió entre la inèrcia de la dictadura i les accions de la contracultura era força accentuada".
Ubasart ha reconegut a les entitats implicades i, especialment, els participants en la iniciativa. Si avui en dia Catalunya ha esdevingut un referent internacional en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres", ha assegurat. A banda de la consellera, a la jornada també hi ha assistit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, que aquest dissabte a la tarda farà la cloenda amb una visita guiada a l'Espai Franch.
El Memorial Democràtic exposa que, amb aquest com el d'aquest dissabte, "es fa palès el compromís amb la divulgació pedagògica de la memòria democràtica més enllà dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra Civil o els primers anys de la dictadura". Un dels principals eixos estratègics actuals de la institució és "incidir en les experiències associatives i de moviments socials de les acaballes del franquisme, sovint més desapercebudes tot i tenir una vàlua històrica i social inestimable".
Els campaments i la Comunitat de l'Arca
El campaments a Sant Julià d'Úixols, d'una setmana de durada i amb una component de clandestinitat, van ser en si mateixos una experiència de vida comunitària. Durant l'estada s'hi feia treball manual, meditacions, dieta vegetariana i converses en els prats propers a l'ermita de Sant Julià d'Úixols. A cada convocatòria hi participada aproximadament un centenar de persones.
La convivència se seguia d'acord amb la pauta de la Comunitat de l'Arca, fundada pel filòsof italià Giuseppe Lanza del Vasto, a França, després de la Segona Guerra Mundial. Lanza del Vasto, deixeble directe de Gandhi, va començar a visitar a Catalunya per iniciativa, entre d'altres, d'Alfonso Carlos Comín, que va residir també a Castellterçol.
8 juliol 2023