el9nou paper
13 d’oct. 2023
Un ramader de Moià es declara 'insubmís' davant l'administració
10 d’oct. 2023
Un ramader del Moianès es declara insubmís: "L'administració ens tracta molt injustament, gairebé com a terroristes"
10/10/2023 - 12.30Actualitzat10/10/2023 - 12.31
ACN Moià - En Francesc Molins fa 12 anys que va posar en marxa Alpines les Feixes, una granja de cabres lleteres al Moianès. Fart de l'"excés de burocràcia" i de les "coaccions i amenaces", ha decidit declarar-se insubmís davant el Departament d'Acció Climàtica. "Ens tracten molt injustament, gairebé com a terroristes. Estem fiscalitzats pel nostre propi departament i això és molt trist", denuncia a l'ACN. Aclareix, quan tingui una inspecció, si detecta "qualsevol paraula fora de lloc" convidarà l'inspector a marxar. Es nega, a més, a fer paperassa "innecessària i duplicada". De la seva banda, Acció Climàtica diu que les inspeccions es fan per "salut pública" i alerta que la insubmissió "pot posar en perill la seva explotació i les granges veïnes".
10 octubre 2023
Un ramader del Moianès es declara insubmís: "L'administració ens tracta molt injustament, gairebé com a terroristes"
Francesc Molins, que té un centenar de cabres lleteres, denuncia un "excés de burocràcia" i "coaccions i amenaces"
Nia Escolà / Mar Martí (ACN)
Moià | 10·10·23 | 12:40
Francesc Molins, el ramader del Moianès que ha decidit fer-se insubmís ACN
En Francesc Molins fa 12 anys que va posar en marxa Alpines les Feixes, una granja de cabres lleteres al Moianès. Fart de l'"excés de burocràcia" i de les "coaccions i amenaces", ha decidit declarar-se insubmís davant el Departament d'Acció Climàtica. "Ens tracten molt injustament, gairebé com a terroristes. Estem fiscalitzats pel nostre propi departament i això és molt trist", denuncia a l'ACN. De la seva banda, Acció Climàtica diu que les inspeccions es fan per "salut pública" i alerta que la insubmissió "pot posar en perill la seva explotació i les granges veïnes".
A Alpines les Feixes en Francesc Molins elabora llet de cabra, iogurts, formatge fresc, mató i quefirs. Van posar en marxa la granja l'any 2011 amb una quinzena de cabres de la raça Alpina i, a dia d'avui, en tenen gairebé un centenar. Fa temps que Molins està molest amb el tracte que rep per part de l'administració, ja que considera que és "molt injust". "Per una banda se'ns diu que som un sector clau pel territori i que hem de créixer, però per altra banda se'ns tracta malament", lamenta aquest ramader del Moianès.
El ramader Francesc Molins al corral de Les Feixes de Moià Nia Escolà
Critica que quan tenen algun control o inspecció reben "coaccions contínues". "Ens diuen que si no fem tal cosa tindrem retallades en ajuts i això és inadmissible perquè és una coacció constant al sector", lamenta. Creu que allò que hauria de fer l'administració és "donar suport" al sector primari i considera que "si detecten algun defecte ens haurien d'ajudar a corregir-lo i, en canvi, estan fent totalment el contrari. Ens posen pals a les rodes constantment".
Davant d'aquesta situació "límit" ha decidit declarar-se insubmís i ha enviat una carta al conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, per a comunicar-li. Molins ha explicat que aquesta insubmissió consistirà en negar-se a fer paperassa "innecessària": "Ens demanen moltes coses innecessàries i duplicades o triplicades. No les faré perquè no hi ha cap necessitat". Posa d'exemple que en la darrera inspecció que va tenir li van posar una notificació perquè només tenia arxivades les receptes dels últims dos anys, mentre que està obligat a tenir les dels últims cinc. "Per què haig de tenir arxivades les receptes dels últims cinc anys si el Departament ja les té a mà perquè són telemàtiques i van a parar directament a l'administració?", es pregunta el ramader.
Les Feixes de Moià té un centenar de cabres de raça alpina Nia Escolà
També deixa clar que no tancarà les portes de casa seva als inspectors però avisa que "a la mínima paraula fora de lloc, aquella persona marxarà de casa meva". "Que diguin el que vulguin, jo mereixo el mateix respecte que tothom i no haig de suportar aquestes actituds", denuncia. Molins diu que no té por a possibles represàlies: "Estic molt tranquil, no he dit cap mentida. Ells saben que ho poden corregir, només falta la voluntat per a fer-ho". També creu que altres ramaders o pagesos se sumaran a la protesta perquè la situació del sector primari és "insostenible".
De la seva banda, consultat per l'ACN, el Departament d'Acció Climàtica ha dit que oferiran a Francesc Molins una trobada amb representants del departament per analitzar "les situacions concretes" que s'hagin pogut viure durant les inspeccions a la seva explotació. També recorden que els veterinaris fan inspeccions a les granges per una qüestió de "salut pública" i alerten que la insubmissió "no només pot posar en perill la seva explotació, sinó que pot comprometre la salut i la viabilitat de les explotacions veïnes". Asseguren que les inspeccions tenen per objectiu reduir la possibilitat que entrin malalties a les granges i que això pugui acabar afectant a la seguretat alimentària.
10 octubre 2023
21 de febr. 2023
Es confirma la presència estable d’un llop al Moianès: es creu que torna a Catalunya
A la comarca s'ha creat una taula de treballar per a consensuar accions i mesures de protecció
Imatge del llop capturada pels Agents Rurals al Moianès
21.02.2023 - 14:55 Actualització: 21.02.2023 - 14:56
El llop “torna tímidament” a Catalunya d’on fa més de cent cinquanta anys que va marxar. Els Agents Rurals, que fa vint anys que li segueixen la pista, constaten que el “degoteig” de mascles solitaris continua, però encara sense manades. Actualment, ja s’han detectat quatre exemplars solitaris establerts a diferents punts i un altre en procés a l’Albera. L’últim a confirmar-se és un mascle al Moianès que faria uns dos anys que és a la zona. La presència ja s’ha notat amb alguns atacs mortals a ramats. És per aquest motiu que s’ha creat una taula de treball per consensuar accions i mesures de protecció al Moianès. És formada per ramaders, entitats ecologistes i administracions. El sector primari reclama més prevenció i mesures de protecció.
D’ençà de l’any 2000, al Principat s’han detectat una vintena d’exemplars de llop diferents. La mitjana anual, però, se situa entre tres i quatre. “Alguns els hem detectat un sol cop i han seguit el viatge”, explica Gabriel Lampreave, agent rural i coordinador de les tasques de seguiment del llop a Catalunya. Tots els exemplars que s’han detectat fins ara són de la línia genètica alpina, és a dir, descendents dels llops d’Itàlia que, posteriorment, també han arribat a França i des d’allà han creuat els Pirineus.
Malgrat el seguiment que se’n fa, encara hi ha moltes incògnites, com ara en quin moment concret l’espècie decideix de colonitzar un espai. L’expert posa d’exemple el cas del Cadí, on es creia que aniria més de pressa, però no va ser així. Malgrat tot, els llops es recuperen a tota d’Europa de manera natural. “Han passat vint anys, però segueix el degoteig (de mascles) a Catalunya, cada cop serà més constant i abundant fins que passarà”, afegeix.
El coneixement també ha tombat falses creences com ara que els mascles solitaris són joves. Explica que el llop que van trobar mort al Cadí tenia tretze anys i en feia quatre que el detectaven, de manera que ja va arribar d’adult. I amb el que hi ha al Ripollès es creu que és un cas similar. “Poden ser joves o adults, no se sap”, precisa. Les investigacions també han confirmat casos curiosos com el llop que era a França i que, al cap d’un temps, van detectar als Alps. De fet, es creu que aquest animal pot fer 70 km en un sol dia.
El llop del Moianès
El primer cop que es va tenir coneixement del llop del Moianès va ser arran de les morts de bestiar. En aquell moment, el ramader no sabia encara que era un llop, però ja es va activar el seguiment. Andreu Padrisa és l’afectat i representant de la taula de seguiment del llop al Moianès. És una iniciativa pionera perquè aplega agents del sector primari, entitats ecologistes i el consell comarcal. “Els atacs seguien un patró, sempre eren nocturns”, detalla. Si no, ho feia de forma indiscriminada, arribant a les quatre baixes per atac.
En total, calcula que ha perdut divuit cabres del ramat extensiu que té, de les quals quinze van ser de manera directa. “Van ser cinc atacs, quatre l’estiu del 2021 i el cinquè el març del 2022, però només es va certificar aquesta última amb l’autòpsia”, explica. En xifres econòmiques, calcula que ara factura un terç menys que abans dels atacs malgrat haver reforçat els tancaments. El problema és que, arran de la presència del llop, ha hagut de canviar la manera de treballar: les cabres pasturen menys en llibertat i de nit les tanca al corral per evitar atacs. L’alimentació també ha canviat i, de retruc, són menys productives. “Jo hauria de poder continuar treballant, és una adaptació difícil”, admet.
Com a afectat directe, creu que l’administració no pot limitar-se a compensar les baixes amb un ajut i reclama més mesures de protecció i prevenció. Per Padrisa, l’entrada del llop és inevitable, però cal arribar a un consens per alleugerir els problemes i fer-ne una oportunitat en comptes d’un conflicte social. “Tenim una oportunitat d’aprofitar els recursos alimentaris del bosc, al Moianès representa el 70% de l’espai, i al mateix temps reduir la biomassa i el risc d’incendis”, assenyala. Defensa que calen més mitjans per repel·lir els atacs i millorar les mesures de protecció per mantenir la viabilitat de les explotacions mentre el llop va guanyant terreny.
21 febrer 2023
30 de maig 2022
El llop s'instal·la en nous territoris a Catalunya
Confirmen la presència de dos nous exemplars al Moianès i a l'Alta Ribagorça, que se sumen als dos del Ripollès i Port del Comte
Maria Garcia
Imatge del llop que s'ha instal·lat a l'Alta Ribagorça i que va captar una càmera aquest febrer. Generalitat de Catalunya
És un dels animals que més llegendes i contes ha protagonitzat. El primer terç del segle XX el llop va desaparèixer dels boscos i muntanyes catalans, però el 2000 va aconseguir tornar al Pirineu, després d’un llarguíssim viatge des d’Itàlia, passant pels Alps i travessant França. En el marc del projecte europeu LoupO, els Agents Rurals s’encarreguen de fer el seguiment sobre el terreny i actualment tenen detectats quatre mascles que viuen a Catalunya. Dos ja fa temps que van ser localitzats –un al Ripollès i un a Port del Comte–, però n’hi ha dos més que s'han pogut confirmar fa poc: un s’ha instal·lat a la comarca del Moianès i un altre a l’Alta Ribagorça. El coordinador del seguiment del llop del cos d'Agents Rurals, Gabriel Lampreave, recalca que és un animal que té molta por dels humans i, per tant, “no hi ha cap perill per a les persones”. No obstant això, amb el seu retorn han tornat també els malsons dels ramaders, que són els principals perjudicats pels seus queixals. “L’administració t’indemnitza per cap de bestiar, però això no et compensa totes les pèrdues que has patit”, lamenta un ramader d’Odèn (Solsonès), Florenci Serra, que després de perdre 150 animals va haver de canviar les ovelles per les vaques per evitar que l’explotació se n'anés en orris.
Tot i que solen viure en bandades, els depredadors trobats a Catalunya són individus solitaris: no es té constància que hi hagi cap femella ni que s'hagin reproduït; i haurien d'arribar més llops per poder parlar d'una població estable. Quan es detecta la possible presència d’un animal en una zona, Lampreave i el seu equip s’activen per intentar confirmar si és un llop que està de pas o si s’hi ha instal·lat. Per saber-ho, es desplacen fins al punt on s’ha albirat, i busquen el seu rastre en forma de petjades, pèls i excrements, que analitzen al laboratori posteriorment. “No és una feina ràpida, sinó que ens porta mesos, gairebé un any, perquè solen abraçar territoris molt extensos i ens calen moltes dades fins a poder confirmar la seva presència en un territori”, concreta el coordinador del projecte.
Gràcies a aquesta feina de detectiu, els Agents Rurals han pogut corroborar que el llop que l’any passat va captar una càmera al Parc Nacional d’Aigüestortes s’ha quedat a viure en una àrea molt ampla que inclou l’Alta Ribagorça, la Ribagorça aragonesa i part de la Vall d’Aran. “L’hem enganxat amb diverses càmeres, hem analitzat els seus excrements i per genètica podem confirmar que és el mateix exemplar”, subratlla.
És el mateix procediment que han aplicat amb l’altre nou llop que han trobat a la comarca del Moianès. En aquest cas van començar la investigació després d’uns atacs a uns ramats, entre els quals el d'un ramader que té prop d’un centenar de cabres i que prefereix no fer públic el seu nom. L’estiu passat va començar a notar que li faltaven animals, fins que es va trobar un cadàver enmig d’un prat. Van anar-hi els Agents Rurals, però quan van arribar els voltors no havien deixat cap evidència, i li van dir que devien haver sigut uns gossos. “Al cap de dues o tres setmanes, vam tenir un altre atac, i en va matar quatre més”, recorda. Per precaució, va estar uns mesos tancant el ramat en un cobert a les nits, però a les cabres no els agrada i les va tornar a deixar fora. “A mitjans de febrer en vam trobar mortes quatre més, totes amb el mateix patró: tres amb una mossegada al coll i la quarta ja mig menjada”, assenyala. Els Agents Rurals van comprovar per les ferides que havia estat un llop.
Compensació pels danys
Quan una espècie protegida ocasiona algun dany, és l’administració qui se n’ha de fer càrrec. "En total són 16 cabres mortes, però només em pagaran per 4, i encara no les he cobrat. Els atacs de l’estiu no els compten perquè no hi ha evidències que eren d’un llop”, exposa el ramader del Moianès, que calcula que li donaran uns 100 euros per cap de bestiar, una quantitat totalment insuficient. “Les últimes cabres eren excel·lents. Els 100 euros, en un mes, me’ls haurien donat en llet. No et compensen res. A més, ara tinc molts maldecaps i problemes amb l’alimentació”, lamenta.
I és que quan un depredador ataca un ramat, també perjudica els que hagin sobreviscut per l'estrès. “El rendiment ens va fer una baixada espectacular; tant, que no podíem continuar”, recorda Florenci Serra, que entre el 2015 i el 2020 va patir les queixalades d’un llop al Solsonès. El que més lamenta Serra és que ell, durant cinc anys, va intentar buscar mesures per intentar conviure amb el depredador, però ningú va recollir el guant. “Mai vam dir que no al llop. Les administracions haurien d’haver aprofitat que érem un grup de ramaders disposats a buscar solucions. Igual que fan estudis de seguiment, demanàvem estudis de mètodes per minimitzar els riscos i els danys. Però ningú ens va fer cas, i al final vaig haver de deixar les ovelles i posar vaques per no haver de tancar”, retreu.
Experts com el tècnic forestal especialitzat en fauna salvatge Pol Guardis defensen la importància del retorn del llop, sobretot per la seva funció ecològica com a grans depredadors. Guardis, però, subratlla que cal definir tota una sèrie d’estratègies i mesures “perquè tothom accepti les seves responsabilitats: tant des del món rural –que ho patirà directament–, com des dels espais urbans des d'on es considera que hi ha d’haver aquest retorn”. “Però hem de remar tots en la mateixa direcció, perquè si no anirà en detriment de les espècies, i són les que en tenen menys culpa”, recalca.
30 maig 2022
15 de febr. 2021
I qui muny les vaques?
7 de jul. 2020
Investiguen l'abandonament d'una truja en una granja d'Oló
14 de febr. 2020
Ramaders del Moianès han de fer 60 quilòmetres més per accedir a un escorxador
En ple temps de demanda i d'espera per a la futura construcció d'un escorxador de baixa capacitat a la comarca, els ramaders del Moianès que no es dediquen al porcí han vist agreujada la situació que viuen des de fa anys per tirar endavant les seves explotacions.
El darrer entrebanc és que, des d'aquest mes de febrer, l'escorxador de Sant Joan de Vilatorrada, que és on ara duien els seus animals, ha deixat de sacrificar boví, oví i cabrum.
Aquests ramaders del Moianès, que van veure com se'ls trastocava l'activitat quan, fa cinc anys, l'escorxador de Moià va prendre aquesta mateixa decisió, han d'afegir ara encara més distància i, per tant, més costos al procés de comercialització del seu bestiar.
Ara, han de desplaçar-se fins a l'escorxador de Castellbisbal, que és el que els queda més a prop malgrat que està situat a uns 70 quilòmetres de les explotacions, el que suposa una seixantena més de quilòmetres, entre anada i tornada, que els que ja havien de fer fins al de Sant Joan.
«Les administracions parlen molt de circuits curts, de ramaderia de proximitat i de sobirania alimentària, però per sacrificar la nostra carn hem de recórrer fins a 70 quilòmetres». Així és com resumeix la situació que viuen el ramader Francesc Molins, membre fundador de l'associació Som Pastura: Ramaders del Moianès, i propietari d'una explotació de cabra de llet a Moià.
Molins assegura que aquestes decisions incideixen en la qualitat de la carn. Amb tot, es mostra esperançat en la futura construcció d'un escorxador de baixa capacitat que hi ha en projecte. Segons ha explicat, recentment hi ha va haver una reunió per tractar aquest tema amb representants del Consell Comarcal del Moianès «i sembla que la situació comença a avançar».
L'any 2015, l'escorxador comarcal del Moianès va aplicar unilateralment la mesura que li permetia sacrificar només bestiar porcí, al·legant que la resta generava poc rendiment. Des d'aleshores, desenes de ramaders de la comarca que crien xais, vedells i cabrits s'han vist afectats per haver de recórrer desenes de quilòmetres per trobar un escorxador, la qual cosa genera estrès a l'animal i fa perdre la traçabilitat del bestiar.
Les demandes dels ramaders per trobar una solució al problema van derivar en el projecte de creació d'un nou escorxador de baixa capacitat i d'ús compartit per facilitar la venda de les 82 explotacions de boví, 40 d'oví i 35 de cabrum que hi ha al Moianès. El projecte es va presentar ara fa un any i té un cost estimat d'uns 300.000 euros.
14 febrer 2020
Regió7
18 d’oct. 2019
Castellterçol aplega demà quatre fires diferents en una mateixa diada
Castellterçol acollirà demà l'anomenada Fira de Fires, una festa que aplega en una mateixa diada les mostres de brocanters, artesans, la ramadera i la del bolet, ubicades en diferents llocs del poble.
A la plaça dels Estudis és on hi haurà una mostra del bestiar que mantenen actives algunes de les cases de pagès que encara rutllen, com bestiar de peu rodó, aviram i cabrum. La plaça de Prat de la Riba és l'espai que donarà acollida a les parades de productes artesans, i a la plaça Vella o de l'ajuntament s'hi ubicarà tant la fira dels brocanters i com la del bolet.
18 octubre 2019
Regió7


