El Xot, un dels gossos llaurador del cos, es jubila aviat i comença a rebre homenatges
El Xot i el seu guia Andreu Morera, del Grup Caní de Recerca de Bombers / Edu Font
Eduard Font Badia
Moià09 MAR 2026 6:25Actualitzada 09 MAR 2026 9:03
El Xot és bomber i es jubila aviat, a finals de març o primers d’abril. Però el Xot és un gos llaurador negre de gairebé 11 anys. L’animal i el seu cuidador, l’Andreu Morera, viuen a Moià, i treballen al Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat.
Com molts abans de la jubilació, ara el Xot ha començat a rebre homenatges, com la Medalla d’Or de Sant Jordi al mèrit caní que li va lliurar l’Associació de Guies Canins de les Policies Locals de Catalunya (AGCPLCAT) per la seva trajectòria i serveis destacats.
El Xot, guardonat en un acte de l’Associació de Guies Canins de les Policies Locals de Catalunya / Bombers de la Generalitat
I és que el seu currículum és espectacular: amb gairebé 11 anys i en actiu des del gener de 2019, el Xot acumula 4 localitzacions directes, diverses localitzacions indirectes en barrancs, rius i pantans i, sobretot, informació clau per resoldre recerques. Localitzacions de persones, perquè això és el que ha après a rastrejar.
Però per al Xot, tot és, només, un joc. El seu guia, l’Andreu Morera, reconeix que és "un plaer treballar amb el teu millor amic, que ell s’ho passi bé, i, a més, salvar vides".
A casa de Morera volien un gos, i ell va pensar que, ja que el tindrien, "per què no ensinistrar-lo per a treballar al cos? I a partir d'aleshores "ha estat un vincle, des que tenia dos mesos i mig, que no hem parat d'entrenar. Jo també m'he hagut de formar moltíssim, i un cop passes les proves, el vincle amb el Xot encara és més gran". Segons el seu guia, "perquè d'estar entrenant, passes a alguns casos reals, a gent que realment necessita que se la trobi. Pel gos, continua sent un joc, però per mi ja és diferent".
Junts han localitzat persones amb vida, però el gruix de la seva feina és donar informació. "El gos se me'n va cap allà, i l'helicòpter passa per davant i el troba. No l'he trobat jo, però estic donant informació. O reafirmo el que estan fent els bombers, perquè tothom està buscant un lloc, i jo començo des del domicili perquè és l'últim lloc on s'ha vist a la persona, i el gos apareix on s'està buscant i es troba. Per mi és un 10".
Els animals del Grup Caní de Recerca són gossos de diferents races, i que es divideixen entre els rastrejadors i els ensumadors. "Tot el que signifiqui buscar qualsevol persona a allaus, ensorraments, riuades, aleshores s'utilitzaran els gossos que treballin d'ensumada, però quan es busca una persona en concret que ha desaparegut, llavors entra a la feina el gos de rastreig".
El Xot rastreja, i per això la feina la fa sempre lligat amb una corretja llarga al guia.
El Grup Caní de Recerca pertanys als GRAE de Bombers / Bombers de la Generalitat
Un joc per al gos, però un treball complicat
Però no és una tasca senzilla, perquè una de les coses que més pot afectar el treball del gos és l'estat mental del guia. "Els gossos, mentre vegin el seu guia que està content, són els gossos més feliços del món, però si tu estàs passant mal moments, o si tens molts nervis perquè es tracta d'un servei molt complicat, li transmets al gos el teu nerviosisme. I tot es complica". També es pot equivocar l’humà i enganyar el gos. "Pel que sigui, jo no he vist que el gos m'estava dient per un lloc, i jo l'he anat empenyent perquè potser era l'única sortida que jo veia i n'hi havia una altra. Al final el gos diu, doncs tirem. I ens equivoquem per culpa meva".
I un altre problema: quan arriba la Unitat Canina, "normalment ja han passat per allà familiars, amics, policia, voluntaris... I això dificulta molt trobar rastres nets". I el més important, "l'article d'olor de la persona que desapareix. Ha de tenir només l’olor de la persona que es busca, i gairebé sempre acaben contaminats per altra gent".
L’Andreu Morera i el Xot estan al Parc de Bombers de Vic, però tota la unitat canina de Bombers, creada el 2008, es reparteix entre els parcs de Vic i de Lleida. Des d’aquestes dues bases es despleguen per tot Catalunya, i per "això a vegades és difícil arribar dels primers".
Cal més reconeixement per als animals
I a vegades, encara que cada cop el cos de Bombers té més sensibilitat, a l’Andreu Morera li agradaria que es donés més reconeixement institucional al gos. "Com a Bombers, quan hi ha una emergència, som agents de l'autoritat, però el gos encara no té aquest estatus o no té aquest reconeixement que hauria de tenir, com té a altres llocs. Als Estats Units, davant d'un jutge, es dona credibilitat a la feina dels gossos. Perquè la feina que fan és excel·lent".
Per això l’ha fet tan feliç aquesta medalla per al Xot, perquè "és d'agrair que hi hagi gent que pensi en la feina dels gossos. Quan aquest gos es jubila, o es mor, tota la feinada que hi ha darrere, que són molts anys pràcticament diaris de treballar amb el gos, dintre de la societat queda una miqueta oblidada. I que es donin una medalla als gossos, és donar un valor afegit a la seva feina.
De les 4 troballes directes de gent viva que ha fet el Xot, el seu guia se’n recorda perfectament. Per exemple, el cas d’una noia "que va desaparèixer. Vam estar seguint el rastre fins a un camí on es perdia l'olor, i el gos ja no avançava. Havia plogut moltíssim i semblava com si hagués passat una riuada (21:13) i s'ho hagués endut tot". En comptes de desistir, humà i gos van seguir endavant, per diferents camins, fins que "a uns 200-300 metres vam entrar en una pista, el Xot va recuperar el rastre i la vam trobar".
D'aquestes quatre persones que "hem trobat vives, les quatre el Xot s'ha assegut al costat de la persona". És el signe que tenen gos i amo per indicar que la feina està feta.
Un altre cop, un avi va intentar llevar-se la vida, i es va enterrar de fulles ben al costat de la residència de la qual havia fugit. Explica l’Andreu Morera que "es va estar quatre, cinc, sis hores allà sota i tothom passava pel costat i ningú el veia". Quan el Xot va començar la recerca, des de la porta de la residència, "va sortir com un coet com dient que no ho sabeu que està aquí? Van ser 30 segons de recerca".
Cada dia, el Xot surt a passejar a les 7 del matí, puja al vehicle amb l’Andreu i entrenen rastreig. "Intentem que no siguin molt complicats, no pel cansament físic, sinó pel mental, perquè, si surt a una recerca real, estigui bé. Això és el dia a dia de la feina, entrenar i esperar".
I el dia a dia de casa, són un gos normal i corrent, que tothom pot tenir a casa. És un més de la família".
Aviat se li acabarà. Quan compleixi l’edat marcada "el Xot deixarà de venir al parc, es quedarà a casa, continuarà sent el gos de casa, l'únic que deixarà d'anar a treballar a les recerques". Això sí, continuarà entrenant perquè ell s'ho passa bé. I es posa com "gelós" quan veu entrenar la Lia, l'altra gosseta de casa.
Per què l’Andreu Morera ja fa un temps que entrena i treballa a Bombers amb la Lia, una altra llauradora. "Al cos, quan un animal arriba a 6-7 anys, necessitem per la continuïtat agafar-ne un altre, i que el temps que es jubili el gran pugui estar ja ensinistrat l'altre i estigui al 100%".
9 març 2026