redacció 28.01.2020 | 22:49
L'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central ha rebut un total de 44 sol·licituds d'ajudes al programa Leader per desenvolupar projectes a les comarques del Berguedà, Moianès, al Lluçanès i als municipis de Mura, Talamanca, Navàs, Súria Santa Eulàlia de Riuprimer i Santa Cecília de Voltregà. Aquest nombre de peticions és molt més elevat que les que es van registrar l'any 2018, en concret en són 26 més, segons la informació facilitada per l'entitat. El 2017 es van tramitar 48 peticions per a aquest programa, mentre que el 2016 en van ser 39 i el 2015 un total de 59.
Les 44 sol·licituds rebudes han de fer possible iniciatives amb una inversió total de 5.449.720,61 euros que aspiren a rebre en conjunt 2.499.309,14 euros de subvenció. Del total de peticions la majoria són del Berguedà, en concret 29, que suposaran una inversió de 3.714.547,58 euros amb unes ajudes per valor d'1.495.937,48 euros.
Pel que fa al Lluçanès, ha fet 8 peticions als Leader amb projectes que suposaran una inversió de 972.684,45 euros que rebran 434.952,28 euros de subvenció. La tercera comarca que ha fet més peticions ha estat el Moianès amb 6, que suposaran inversions per valor de 572.890,33 euros que rebran 333.821,13 euros de subvenció.
Per últim, el Bages ha presentat als Leader un sol projecte que suposarà una inversió i una ajuda de 234.598,25 euros.
D'aquestes 44 sol·licituds hi ha 10 de projectes presentats per entitats públiques i dels 34 restants, 9 estan relacionats amb la transformació i/o comercialització de productes agroalimentaris. S'han proposat iniciatives relacionades amb el sector turístic de serveis o bé de transformació de la fusta, segons l'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. La majoria dels projectes tenen en comú «la instal·lació d'equipaments basats en les energies renovables enfocades a la mitigació del canvi climàtic».
L'entitat disposa d'una dotació pressupostària de 675.275,11 euros que s'assignaran als projectes que «rebin més puntuació segons uns criteris de valoració». Els projectes inclosos en aquesta convocatòria 2019 rebran una resolució favorable des del departament d'Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació «aproximadament d'aquí a uns sis mesos».
28 gener 2020
Regió7
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rural. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rural. Mostrar tots els missatges
24 de juny 2019
25 de jul. 2018
Berguedà, Moianès, Montserrat i Lluçanès aposten pel món rural
En aquests territoris es desenvoluparan projectes per valor de 2,9 milions d'euros fins al 2020 acn 25.07.2018 | 00:11
Un exemplar de boví en un prat de Sant Jaume de Frontanyà ARXIU/D.C.
El Berguedà, Montserrat (Bages), el Moianès, el Lluçanès i la Vall del Ges (Osona) passaran a formar part d'una prova pilot que lidera la Diputació de Barcelona per ajudar a fer viable el món rural. Aquest sector, que representa un 66% de tot el territori a Catalunya, s'ha de desenvolupar a través d'iniciatives que el facin sostenible, segons el vicepresident de l'ens, Dionís Guiteras. En aquest sentit, el projecte europeu «Bcn Smart Rural» donarà una empenta a iniciatives que ja existeixen al territori i en crearà d'altres com, per exemple, tres bancs de terres per aprendre a gestionar-les. A més, també té previst formar uns 200 treballadors forestals des de l'escola de Montesquiu i crear diferents equipaments perquè productors i pagesos puguin transformar els productes agroalimentaris i forestals, com una formatgeria o un escorxador de baixa capacitat. El projecte està dotat amb 2,9 milions d'euros.
«Prescindir del 66% del territori o considerar que només pot subsistir si es subvenciona és un error». Dionís Guiteras començava així la seva exposició sobre allò que haurà de ser el projecte «Bcn Smart Rural», una iniciativa per a la competitivitat del territori que faci de paraigua de totes aquelles propostes innovadores i basades en el coneixement que han sorgit o sorgeixin des del mateix territori. Segons Guiteras, si es vol lluitar contra el risc d'incendis, la pèrdua de recursos productius o l'abandó del món rural, cal una bona gestió del bosc i aconseguir la «viabilitat» d'un espai important del país que avui dia no ho és. Per això, des de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya, es vol esdevenir el «motor» que impulsi el canvi en el món rural català. De fet, «Bcn Smart Rural» es defineix com una iniciativa integral que vol ser creadora de sinergies que suposin la creació d'empreses i de llocs de treball, que mantinguin els ecosistemes, contribueixin a la gestió forestal i també al manteniment dels boscos.
Iniciatives concretes
Els 2,9 milions d'euros, cofinançats entre la Diputació i el Fons Europeu FEDER, es destinaran al desenvolupament de diferents projectes en els territoris pilot. Dionís Guiteras va destacar que un dels problemes amb què es troben moltes persones que es volen dedicar al món rural és l'accés a la terra. No només per a joves que s'hi volen introduir, sinó també per a explotacions que voldrien créixer. D'altra banda, hi ha finques que s'acaben abandonant per manca de relleu generacional i que poden contribuir a augmentar el risc d'incendi. Per capgirar aquesta situació, la idea del projecte és crear tres espais que es destinaran a bancs de terres perquè aquells que els utilitzin aprenguin a gestionar-les.
El vicepresident de la Diputació ha destacat el Centre de Formació Forestal Especialitzada que hi ha al Parc de Montesquiu com un referent europeu. En aquest espai, «Bcn Smart Rural» preveu formar uns 200 treballadors que també s'especialitzaran en biomassa. A més, també es crearan vuit nous equipaments per a la transformació de productes agroalimentaris i forestals. Al Lluçanès, per exemple, s'hi ubicarà una formatgeria. Un altre dels equipaments que es construiran serà un escorxador de baixa capacitat. Per a Guiteras, una bona gestió forestal també pot implicar deixar bestiar a pasturar pel territori. Amb aquest escorxador es donarà accés al ramader perquè pugui donar sortida a aquest bestiar i que pugui elaborar altres productes com embotits, per a la venda o l'autoconsum.
Base científica
Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya s'aportarà la base científica a les propostes, segons va explicar el seu director, Antoni Trasobares. El director també va explicar que treballaran per crear circuits d'energia sostenible que quedin tancats i en què es pugui conèixer tot el traçat.
Per la seva banda, el gerent de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya, Albert Puigvert, va assenyalar que assolir el repte del relleu generacional de les explotacions agrícoles és clau, perquè es tracta d'un sector molt envellit. En aquest sentit, Puigvert va criticar la falta d'espai al camp perquè aquells que no provenen d'una tradició pagesa ho puguin provar. Amb tot, però, també ha celebrat la creació dels espais de test que, segons va assenyalar, existeixen a França, però és la primera vegada que n'hi haurà a Catalunya o a l'Estat espanyol.
Sobre l'obertura del projecte a altres territoris, Dionís Guiteras va explicar que, de moment, les àrees que hi participaran són el Lluçanès, la Vall del Ges, el Moianès, el Berguedà i Montserrat, perquè en aquest territori ja hi havia iniciatives. Tanmateix, la idea és que en properes convocatòries es pugui obrir a altres territoris del país.
Els projectes s'executaran en el període 2018-2020, tot i que està previst poder sol·licitar una pròr-roga, que es podria estendre fins a l'any 2023.
25 juliol 2018
Regió7
Un exemplar de boví en un prat de Sant Jaume de Frontanyà ARXIU/D.C.
El Berguedà, Montserrat (Bages), el Moianès, el Lluçanès i la Vall del Ges (Osona) passaran a formar part d'una prova pilot que lidera la Diputació de Barcelona per ajudar a fer viable el món rural. Aquest sector, que representa un 66% de tot el territori a Catalunya, s'ha de desenvolupar a través d'iniciatives que el facin sostenible, segons el vicepresident de l'ens, Dionís Guiteras. En aquest sentit, el projecte europeu «Bcn Smart Rural» donarà una empenta a iniciatives que ja existeixen al territori i en crearà d'altres com, per exemple, tres bancs de terres per aprendre a gestionar-les. A més, també té previst formar uns 200 treballadors forestals des de l'escola de Montesquiu i crear diferents equipaments perquè productors i pagesos puguin transformar els productes agroalimentaris i forestals, com una formatgeria o un escorxador de baixa capacitat. El projecte està dotat amb 2,9 milions d'euros.
«Prescindir del 66% del territori o considerar que només pot subsistir si es subvenciona és un error». Dionís Guiteras començava així la seva exposició sobre allò que haurà de ser el projecte «Bcn Smart Rural», una iniciativa per a la competitivitat del territori que faci de paraigua de totes aquelles propostes innovadores i basades en el coneixement que han sorgit o sorgeixin des del mateix territori. Segons Guiteras, si es vol lluitar contra el risc d'incendis, la pèrdua de recursos productius o l'abandó del món rural, cal una bona gestió del bosc i aconseguir la «viabilitat» d'un espai important del país que avui dia no ho és. Per això, des de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya, es vol esdevenir el «motor» que impulsi el canvi en el món rural català. De fet, «Bcn Smart Rural» es defineix com una iniciativa integral que vol ser creadora de sinergies que suposin la creació d'empreses i de llocs de treball, que mantinguin els ecosistemes, contribueixin a la gestió forestal i també al manteniment dels boscos.
Iniciatives concretes
Els 2,9 milions d'euros, cofinançats entre la Diputació i el Fons Europeu FEDER, es destinaran al desenvolupament de diferents projectes en els territoris pilot. Dionís Guiteras va destacar que un dels problemes amb què es troben moltes persones que es volen dedicar al món rural és l'accés a la terra. No només per a joves que s'hi volen introduir, sinó també per a explotacions que voldrien créixer. D'altra banda, hi ha finques que s'acaben abandonant per manca de relleu generacional i que poden contribuir a augmentar el risc d'incendi. Per capgirar aquesta situació, la idea del projecte és crear tres espais que es destinaran a bancs de terres perquè aquells que els utilitzin aprenguin a gestionar-les.
El vicepresident de la Diputació ha destacat el Centre de Formació Forestal Especialitzada que hi ha al Parc de Montesquiu com un referent europeu. En aquest espai, «Bcn Smart Rural» preveu formar uns 200 treballadors que també s'especialitzaran en biomassa. A més, també es crearan vuit nous equipaments per a la transformació de productes agroalimentaris i forestals. Al Lluçanès, per exemple, s'hi ubicarà una formatgeria. Un altre dels equipaments que es construiran serà un escorxador de baixa capacitat. Per a Guiteras, una bona gestió forestal també pot implicar deixar bestiar a pasturar pel territori. Amb aquest escorxador es donarà accés al ramader perquè pugui donar sortida a aquest bestiar i que pugui elaborar altres productes com embotits, per a la venda o l'autoconsum.
Base científica
Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya s'aportarà la base científica a les propostes, segons va explicar el seu director, Antoni Trasobares. El director també va explicar que treballaran per crear circuits d'energia sostenible que quedin tancats i en què es pugui conèixer tot el traçat.
Per la seva banda, el gerent de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya, Albert Puigvert, va assenyalar que assolir el repte del relleu generacional de les explotacions agrícoles és clau, perquè es tracta d'un sector molt envellit. En aquest sentit, Puigvert va criticar la falta d'espai al camp perquè aquells que no provenen d'una tradició pagesa ho puguin provar. Amb tot, però, també ha celebrat la creació dels espais de test que, segons va assenyalar, existeixen a França, però és la primera vegada que n'hi haurà a Catalunya o a l'Estat espanyol.
Sobre l'obertura del projecte a altres territoris, Dionís Guiteras va explicar que, de moment, les àrees que hi participaran són el Lluçanès, la Vall del Ges, el Moianès, el Berguedà i Montserrat, perquè en aquest territori ja hi havia iniciatives. Tanmateix, la idea és que en properes convocatòries es pugui obrir a altres territoris del país.
Els projectes s'executaran en el període 2018-2020, tot i que està previst poder sol·licitar una pròr-roga, que es podria estendre fins a l'any 2023.
25 juliol 2018
Regió7
Subscriure's a:
Missatges (Atom)