Alcaldies de Catalunya 2019: un de cada quatre municipis canvia de color respecte al 2015

L'Anoia és la comarca on hi ha més variacions, en un terç dels casos; ERC és qui més hi guanya i té la vara de 64 ajuntaments david bricollé manresa 17.06.2019 | 23:45

Mapa d'alcaldies de la Catalunya Central
Una de cada quatre alcaldies de la Catalunya Central ha canviat de color polític aquest 2019, un cop superades les eleccions i el posterior període de pactes, que es va concretar en el ple de dissabte de constitució dels nous ajuntaments. Hi ha, per tant, un mapa relativament estable amb relació al que es va dibuixar ara fa quatre anys, ja que, llegit a l'inrevés, és igual de cert que en tres de cada quatre consistoris el color polític de l'alcalde o alcaldessa es manté. I una segona conclusió rellevant és que, a grans trets, els canvis, allà on n'hi ha, estan sobretot marcats per un transvasament entre Junts per Catalunya (que és el que més hi perd) i ERC (la formació que més hi guanya).

D'aquesta comparativa entre el mapa actual i el de fa quatre anys cal fer dues anotacions prèvies. La primera, que el color polític que apareix en cada municipi el 2015 correspon al partit que va obtenir l'alcaldia just després de la constitució dels ajuntaments d'aquell moment. Però cal tenir present que en alguns hi ha hagut canvis al llarg del mandat, ja fos acordats per pactes, o per trencaments o mocions de censura. La segona anotació és que Junts per Catalunya és comptabilitzat en el mapa del 2019 com l'equivalent de CiU el 2015.

La comarca on hi ha hagut més canvi de color en la possessió de la vara és l'Anoia, ja que això ha succeït en un terç dels consistoris (11 de 33). Entre els més significatius hi ha el cas de Montbui, on Jesús Miguel Juárez, d'Ara Montbui, amb el suport d'ERC, ha tallat 24 anys d'alcaldia del socialista Teo Romero.

Colors calcats al Moianès
Molt a prop hi ha també el Berguedà, on hi ha batlles i batllesses de diferent color que en l'inici de l'anterior mandat en 10 dels 31 municipis de la comarca, alguns de tan significatius com Bagà, on el socialista Joan Roma no es tornava a presentar després de 28 anys d'alcaldia, i aquesta ha passat a mans d'una formació independent; o Bagà, on ERC ha assolit per primer cop el màxim càrrec municipal.

A l'altre plat de la balança hi ha el Moianès, la comarca més estable de totes, amb diferència. I és que en aquesta demarcació no hi ha hagut ni un sol canvi entre el color de l'alcaldia el juny del 2015 i el juny del 2019. De fet, tret d'Enric Güell d'Oló (que ha governat fins dissabte passat, però que no es tornava a presentar a les eleccions), els 9 restants són els mateixos ara que els que van començar el mandat passat. Cal matisar, però, dos casos. A Monistrol de Calders, una moció de censura va fer que la CUP perdés l'alcaldia a mans de CiU i, més tard, d'ERC. I a Castellcir, per acord va passar d'ERC a CiU a mig mandat.

En el cas del Bages, les alcaldies oficialitzades dissabte han suposat un canvi de color polític a 9 dels 30 municipis (el 30%). Entre els més significatius, per dimensió, hi ha Sant Joan (passa de Convergència als independents d'Alternativa), Súria (de Convergència passa al PSC), Sant Vicenç i Sallent (de Convergència passa a ERC). En aquesta comarca, al llarg del mandat hi va haver canvis de color per acord de pacte o per trencaments o mocions a Artés, Castellnou i Balsareny. També cal tenir present que per al mandat que ara comença hi ha previstos canvis en virtut dels pactes a Manresa (d'aquí a un any passarà de Junts a Esquerra) i a Navàs (de la CUP a ERC).

17 juny 2019

Regió7

Més de la meitat d'alcaldes actuals ja tenen assegurat que repetiran en el càrrec

El Moianès és la comarca amb el percentatge més alt de batlles en actiu que han obtingut ara majoria absoluta, el 70% david bricollé 31.05.2019 | 23:30

Un total de 83 alcaldes que en aquest mandat que ara arriba al seu final presideixen els respectius ajuntaments ja tenen assegurat que tornaran a assumir el càrrec quan el proper 15 de juny es constitueixin els nous consistoris. Són batlles que optaven a la reelecció com a caps de llista, les quals van obtenir en les eleccions de diumenge uns resultats que els atorgaven directament la majoria absoluta i, en conseqüència, els garantia que recolliran de nou la vara que els acredita per presidir el consistori.

Aquesta xifra suposa que, sense necessitat d'esperar futurs pactes, a les comarques de casa nostra ja està assegurat que repetiran més de la meitat dels batlles actuals (el 53,5%), entre els quals els de dues de les set capitals de casa nostra: David Rodríguez (Solsona) i Albert Piñeira (Puigcerdà).

Al costat oposat de la balança hi ha 16 alcaldes (el 10,3% del total d'aquestes comarques) que des que es va tancar el recompte saben segur que hauran de traspassar la vara a un nou batlle, perquè en els seus municipis hi ha hagut una altra llista que ha aconseguit la majoria absoluta i, per tant, un altre candidat té garantida l'elecció com a batlle.

En el terme mitjà hi ha 15 alcaldes (el 9,6% dels ajuntaments de les 7 comarques). És a dir, tots aquells opten a la reelecció en municipis on cap partit no ha aconseguit la majoria absoluta i, per tant, ni el candidat que pretén repetir ni cap d'alternatiu no tenen assegurada l'elecció i caldrà establir pactes. En aquest grup hi entren casuístiques molts diverses, ja que hi ha, per exemple, l'actual alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que encapçala una llista, la de la CUP, que no ha aconseguit la majoria absoluta però que ha sortit molt reforçada de les eleccions perquè després de 4 anys de govern ha crescut amb dos regidors. Però també casos com el de Gil Ariso (JxCat), a Sant Joan de Vilatorrada, que ha perdut la meitat dels regidors i que ha passat de primera a quarta força del consistori, la qual cosa li dona pràcticament nul·les possibilitats de tornar a l'alcaldia.

Si la referència que agafem no és el total d'alcaldies que hi ha a les 7 comarques (155, com es deia anteriorment), sinó el nombre d'alcaldes actuals que es tornaven a presentar com a candidats (n'eren 114) el percentatge dels que ja s'han assegurat la continuïtat és de gairebé tres de cada quatre (72,8%).

Per comarques, la que té un percentatge més alt d'alcaldes en actiu que a hores d'ara és segur que repetiran és el Moianès, ja que es dona aquest cas en el 70% dels ajuntaments (7 de 10). Només està en dubte el de la capital, ja que AraMoià ha perdut la majoria absoluta (però és el partit guanyador) i caldrà veure què deparen els possibles pactes; i caurà el de Monistrol de Calders (vegeu desglossat). A Oló ha guanyat el mateix partit que el 2015 (ERC), però no serà un alcalde repetidor perquè no optava a la reelecció.

Per contra, el Bages i el Solsonès són les dues demarcacions de casa nostra que a hores d'ara, pendents de possibles aliances, tenen menys alcaldes en actiu que ja se sap que repetiran. Al Bages en són 11 de 30 (36,6%), i al Solsonès són 6 batlles d'un total de 15 (40%). També cal tenir present que en aquestes dues comarques era on hi havia un percentatge més baix d'alcaldes actuals que tornaven a presentar-se com a candidats a les llistes electorals de les eleccions de diumenge passat.

31 maig 2019

Regió7