Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CeP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CeP. Mostrar tots els missatges

30 d’ag. 2019

«Hem de fer una comarca a la nostra mida, i mirant de participar-hi tots»

Després de 4 anys que han servit per arrencar, Vilar creu que és moment de definir «quin Moianès volem» jordi escudé 30.08.2019 | 23:41


Ramon Vilar també és regidor d'Oló, d'on va ser alcalde jordi escudé

Des del juliol, lidera el govern d'aquesta jove institució en la seva segona etapa, després que es va crear tot just fa 4 anys

El republicà Ramon Vilar Camprubí (Santa Maria d'Oló, 1967) és el president del Consell Comarcal del Moianès, que es va crear el 2015 i acaba d'encetar la segona legislatura. Com a exalcalde d'Oló (del 2007 al 2015), d'on ara és regidor, Vilar ha fet el salt al Consell Comarcal després de 4 anys apartat de la política (el 2015 ni tan sols es va presentar a les llistes), si bé ja té certa experiència com a conseller comarcal del Bages. Ara assumeix la presidència d'una altra comarca encara molt nova, on ERC governa amb 7 consellers, tot i que s'hi podrien sumar els 2 de Castell en Positiu (CeP), els 2 de la CUP, i la representant del PSC. Junts, també amb 7, diu que es queda a l'oposició.


Quatre anys fora de la política. Com és que hi ha tornat?

No he estat vinculat directament a la política però he estat membre de l'executiva comarcal d'ERC. A més, com a alcalde que vaig ser en aquell moment, em sento una mica partícip de la creació de la comarca del Moianès, i en certa manera em vaig apuntar a llistes perquè, si s'esqueia, pogués ser conseller comarcal i intentar impulsar la nova comarca. M'havia quedat el cuquet. Crec que en aquest moment puc aportar alguna cosa a nivell d'experiència, bagatge i de coneixement, i pensava que si entrava com a regidor, sent el número nou, no seria per una feina molt del dia a dia, i que em deixaria temps per si entrava al Consell Comarcal

Anava amb la idea que el presentessin com a presidenciable?

No ho havíem plantejat prèviament i no era l'objectiu, tot i que sabíem que podia ser un escenari. A més, ens vam presentar a les municipals sense saber quin resultat tindríem com a partit a la comarca. Però dins l'executiva en vam estar parlant i va semblar que podia ser el moment. L'anterior president, Dionís Guiteras, també va manifestar la voluntat d'apartar-se'n i traspassar responsabilitats a altres persones.

Com afronta el repte?

És una responsabilitat, i més en un organisme com aquest, que fa quatre anys va començar de zero i que fins al 2017 no va tenir un pressupost aprovat ni un fons de cooperació comarcal de la Generalitat destinat al Moianès. Presidir el Consell a partir d'això continua sent un repte. També és cert que sense ser alcalde segurament m'hi podré dedicar més. Aquest era l'objectiu, buscar gent que tingui més temps per dedicar-hi, i farem els esforços que calgui per tirar-ho endavant.

Si se sentia part dels inicis, ara ho podrà completar...

M'hi sento, però molt humilment, com la resta d'alcaldes d'aquell moment i d'abans. Una de les raons que van fer que esdevinguéssim comarca és que tots els alcaldes vam tibar fort per tirar-ho endavant, i tots anàvem a l'una amb la idea d'«un poble, un vot», i de crear una comarca una mica diferent de les altres, perquè volem que sigui descentralitzada, més propera als ciutadans, que doni el màxim de serveis possibles a les persones i als ajuntaments, i que tothom hi sigui representat. En aquest sentit, tots els deu municipis hi tenen algun conseller.

Amb l'esperit inicial d'«un poble, un vot», fa quatre anys es va formar un govern unitari. Li dol, ara que n'és el president, no haver-ho pogut aconseguir?

Sí. Vam parlar amb tothom de tornar a fer una legislatura sent-hi tots perquè hi ha moltes coses a posar en marxa i hi ha feina per als 19 consellers. D'acord que veníem de tres models diferents de les tres comarques anteriors, i deixar segons quines rutines i mecanismes i traslladar-ho a una nova comarca amb una manera de fer pròpia i singular, segurament que ha costat molt i que ha portat desavinences, però crec que no era motiu suficient per no haver intentat continuar quatre anys més tots a l'una. Però continuo dient que estarem contentíssims si JxC decideix sumar-s'hi més endavant. Vam oferir la presidència partida dos anys cada un i no ho van acceptar. Però ara això ja està passat, es tracta de veure com avança la legislatura i estic segur que no hi haurà una oposició destructiva, entre altres coses perquè entre tots estem mirant de tirar endavant una comarca, i segur que els seus plantejaments seran amb un ànim de millorar.

La CUP i CeP ho van deixar obert. Confia que entraran?

Sí, tot i que en aquest moment encara no està res tancat. Entenem que com a mínim hi ha d'haver deu consellers per garantir la governabilitat i perquè hi ha molta feina per fer i s'ha de repartir entre molta gent.

Han estat quatre anys per assentar les bases. Es pot dir que el Consell Comarcal del Moianès ja té plenes competències?

Les delegades de la Generalitat, que inclou ensenyament, serveis socials, joventut, consum..., i un dels objectius d'aquesta legislatura és mirar de posar sota el paraigua del Consell tots els serveis del Consorci del Moianès.

Amb la creació del Consell semblava que havia de desaparèixer però continua actiu. Quin paper ha de tenir?

La idea és canviar els estatuts perquè siguin els alcaldes els que formin la junta de govern. Pensem que el Consorci continua tenint unes aplicacions que no té el Consell, i per tant es complementen. Hi ha determinats recursos o subvencions que només es poden sol·licitar a través del Consorci, que, per exemple, segueix treballant molt el tema del Servei d'Ocupació, el turisme, la formació, i té una oficina d'habitatge... A més, per gestionar els residus propis, s'hauria de crear un consorci que nosaltres ja tenim.

En la investidura va parlar de la necessitat de potenciar també el Consell d'Alcaldes...

És una manera de reflectir la descentralització, perquè és un òrgan en què hi ha representats els alcaldes dels deu pobles, i per tant, es prenen decisions que afecten els interessos de cada un. Ha de deixar de ser un òrgan tan consultiu, i guanyar importància a l'hora de decidir els temes que es porten al ple del Consell Comarcal.

També va parlar de l'oportunitat i l'obligació de ser innovadors. En què?

Hem de fer una comarca a la nostra mida mirant de participar-hi tots. Hem d'acabar de fer un pla estratègic comarcal en què convidem totes les forces per definir quin Moianès volem, i hem de treballar en coses obligades, com millorar els serveis socials, que hi hagi un bon servei d'atenció domiciliària... a més, estem en un entorn amb molta quantitat de bosc, i això és una gran potencialitat en biomassa que hem d'aprofitar, però ens hi hem de posar tots.

... I va defensar un Consell de proximitat. Què vol dir?

Les administracions tenim l'obligació d'explicar les coses de manera transparent. Però la transparència es practica, no es predica, i el que volem és practicar-la.

Queda molt per fer però s'ha fet molt. Com creu que percep la ciutadania que el Moianès ja és comarca?

La ciutadania ha de notar millores en els serveis, i des que hi ha la comarca en funcionament s'ha creat una oficina d'atenció a la dona. En el moment de la seva creació a partir de les comarques anteriors, va recollir els 8 expedients que hi havia, per assetjament, maltractament i altres situacions conflictives, i ara que hi ha una oficina única amb un equip de treball de psicòlegs i altres professionals propis, està atenent 82 persones. Per tant, el servei s'ha multiplicat per 10 en 2 anys. Que hi hagi un equip especialitzat i de proximitat, hi ha ajudat. També s'ha creat un programa pilot en què el Moianès té un psicòleg especialitzat d'atenció a la infància i l'adolescència per a casos de risc d'exclusió, conflictivitat familiar... Hi ha coses que potser no es noten però que hi són, i que no hi serien si no fóssim comarca. També ens trobem que hi ha ramaders al Moianès preocupats per la manca de capacitat de l'escorxador, i hem de treballar per donar-hi solució des de la comarca.

El turisme ha estat un dels principals actius de la comarca. Ho ha de continuar sent?

Hem de seguir potenciant un turisme de natura i de cultura. Vol dir mantenir i potenciar l'ecomuseu, que posa en valor el patrimoni de la comarca, i incloure-hi més pobles, i potser fer més rutes... També cal potenciar la gastronomia i continuar-la derivant cap a una bona oferta de restaurants.

La indústria és una altra pota per desenvolupar?

Tenim una bona xarxa de producció i processat de productes agroalimentaris i ecològics. Cal desenvolupar una indústria respectuosa i potenciadora del medi ambient. Hem d'ajudar a ampliar les que hi ha, creant noves àrees també per a petits tallers.

Un dels trets característics del Moianès és que ha estat un territori de pocs i ben avinguts. És important limitar el creixement?

No estic d'acord amb un creixement desbocat i sense control, però ara, amb 14.000 habitants no ens vindrà cap multinacional, i això pot ser un avantatge però també ens limita molt davant de determinades formes de desenvolupament. També ens cal una bona xarxa de fibra òptica, i mirar de repartir els equipaments entre tots els pobles. Desenvolupar els plans estratègics és una de les altres feines que té el Consell Comarcal. Encara partim d'un full en blanc que hem d'anar omplint.

30 agost 2019

Regió7

19 de jul. 2019

ERC presidirà el Consell del Moianès amb el suport del PSC i l'abstenció de CeP i la CUP

19 juliol 2019

Regió7 paper

ERC assumeix les regnes del Consell del Moianès i s'obre a un futur govern «inclusiu»

El nou president, Ramon Vilar, rep el suport del PSC, que entrarà a l'executiu, mentre CeP i la CUP s'ho pensaran però per ara acompanyaran JxC a l'oposició jordi escudé moià 19.07.2019 | 22:00


Foto de grup dels 19 consellers constituïts aquest divendres al Consell del Moianès J.E

Els pronòstics s'han complert, i l'actual regidor i exalcalde d'Oló, el republicà Ramon Vilar, ha estat investit aquest divendres a la tarda nou president comarcal del Moianès. D'aquesta manera, ERC aconsegueix revalidar el lideratge del Consell en el segon mandat de la seva història, si bé aquesta vegada el partit ha vist frustrat el seu intent de tornar a fer un govern unitari. Sense perdre l'esperança, Vilar ha convidat totes les forces «a apuntar-s'hi més endavant», amb l'aposta clara per fer un govern «inclusiu».

De moment, ERC comptarà amb el PSC com a únic soci de govern. La seva representant al Consell, Solsones Letang, li ha donat el vot favorable, que ha permès investir Vilar amb un total de 8 vots (sumant-hi els 7 dels republicans) dels 19 membres que té el Consell. JxC, amb 7 consellers, havia presentat de candidata l'alcaldessa de Sant Quirze, Anna Guixà, i la CUP, que en té 2, al regidor de Moià Dídac Rimoldi. Castell en Positiu (CeP), també amb 2 consellers, no ha presentat candidat, i ha optat per l'abstenció.

Voluntat d'un govern ampli

CeP i la CUP han recollit la crida d'ERC, i és probable que s'acabin sumant al govern d'ERC i PSC. A banda de Vilar, també el president dels republicans a la comarca, Eloi Oller, ha fet un relat evocant un govern el màxim d'unitari. Ha recordat que tots els alcaldes «es van conjurar» per ser comarca, i ara «encetem una nova etapa en què, malgrat no haver aconseguit un preacord de totes les forces, estenem la mà a la resta de partits», a qui també convida a integrar les comissions que es formaran per governar.

Letang, del PSC, ha justificat el vot favorable dels socialistes a ERC, precisament «per la seva voluntat de fomentar un govern de consens, i perquè veuen el Consell com un òrgan més executor que de govern». Antoni Massot, de CeP, ha lamentat que ERC i JxC no s'haguessin entès per liderar plegats el projecte, i Dídac Rimoldi, de la CUP, ha parlat d'una oposició «constructiva», sense descartar entrar al govern «si les condicions són òptimes».

JxC, que no havia acceptat partir-se la presidència amb ERC, ha presentat candidatura pròpia, però «no per anar en contra de ningú, sinó perquè creiem que la comarca es pot gestionar d'una manera diferent i potser millor», ha dit Guixà, i s'ha mostrat oberta «a col·laborar pel bé de tots», des de l'oposició, però «amb esperit critic». Ha emplaçat el govern a continuar mancomunant serveis: «Fins ara hem treballat pels bàsics, ens hem desenvolupat, i ara ens toca créixer. Us emplacem a treballar plegats per fer-ho».

«En aquesta nova etapa hem de ser innovadors i més pròxims als ciutadans»

Per al president del Consell Comarcal del Moianès, Ramon Vilar, el nou càrrec «és un honor, un privilegi i una gran responsabilitat», i s'ha compromès a esforçar-se el màxim «per ser un servidor públic fidel al territori i a la seva gent».

Tindrà quatre anys per endavant de lideratge en una nova etapa del Consell, la segona, en què «tenim l'oportunitat i l'obligació de ser innovadors, encetar nous projectes, ser més pròxims als ciutadans per millorar el seu benestar i treballar pel territori». En aquest sentit, aposta per «continuar donant suport al teixit empresarial de la comarca, lluitar per la justícia social i per la igualtat d'oportunitats», i també ha volgut posar en valor el Consell d'Alcaldes, i ha dit que s'ha de potenciar «la seva influència».

Vilar, que ara és regidor (anava de número 9 a la llista a l'Ajuntament d'Oló, que té 9 regidors), ha recordat la seva etapa d'alcalde i el treball que ell i altres alcaldes, entitats i veïns van fer per crear la comarca. En aquest sentit, ha demanat un esforç conjunt «per mantenir com a mínim una guspira d'aquell esperit, d'aquell estat d'ànim, i d'aquella comunió», per tirar endavant.

Agraïments a Guiteras
En aquesta línia, també ha agraït «la feina feta» pels consellers, tècnics i treballadors del Consell en l'anterior mandat, i en especial al fins ara president, Dionís Guiteras, present a la sala.

ERC i JxC també han tingut un record per als independentistes presos i exiliats, i s'han compromès a treballar per la República.

19 juliol 2019

Regió7

5 de jul. 2019

ERC acceptaria partir-se la presidència al Consell del Moianès, però JxCat s'hi nega Els dos defensen un govern d'unitat, però els postconvergents volen el lideratge sencer per garantir canvis

 jordi escudé moià 05.07.2019 | 18:58

Acte de constitució del primer Consell Comarcal del Moianès, fa 4 anys ARXIU | MIREIA ARSO

La possibilitat de formar el govern d'unitat que hores d'ara defensen els cinc grups amb representació al Consell Comarcal del Moianès, dependrà de si ERC i JxCat, empatats a 7 consellers, arriben a un acord sobre qui dels dos ha de tenir la presidència. És el principal escull de les negociacions després que JxCat ha fet pública la seva negativa a partir-se el lideratge i governar dos anys cada un, mentre ERC si que estaria disposat a acceptar-ho. Si JxCat no aconsegueix la presidència sencera, es quedarà a l'oposició.

La proposta la va posar sobre la taula el PSC en la darrera reunió que van tenir els cinc partits la setmana passada, amb el compromís que ho estudiarien. Un cop valorat, ERC s'hi avindria, però JxCat considera que la manera de fer del Consell requereix de «canvis profunds» que diu que no es podrien aconseguir «si no tenim nosaltres quatre anys de presidència», apunta la presidenta comarcal del partit, Maria Tarter. Es val de l'experiència de l'anterior mandat (amb un govern unitari liderat per ERC), i ara desconfia que per part dels republicans hi hagi una voluntat real de canvis.

O lideratge sencer, o oposició

ERC i JxCat estan empatats en nombre de consellers, però els republicans tenen dos regidors més a la comarca (31 en total), i això els situa en una posició avantatjosa de cara a la investidura en cas que finalment no hi hagi acord i la resta de grups no es posicionessin a favor del candidat de JxCat. Una circumstància que els postconvergents ja han valorat, però malgrat tot, tenen clar que si no poden tenir ells la presidència sencera, es quedaran a l'oposició.

Per contra, i tenint en compte la superioritat d'ERC en regidors, JxCat entén que tant la presidència del Consell d'Alcaldes com la del Consorci del Moianès, correspon als republicans. «D'aquesta manera la situació queda equilibrada i compensada, i creiem que seria una bona fórmula de treballar conjuntament entre tots», apunta Tarter.

La decisió és ara a mans d'ERC, que exposarà en una reunió encara sense data entre els cinc partits. D'entrada, els republicans estan disposats «a treballar fins al final per intentar aconseguir un govern d'unitat», apunta el president comarcal del partit, Eloi Oller. ERC entén que «el Consell Comarcal no és un Parlament on ens anem a barallar, sinó que ha de ser un instrument que ajudi a donar servei a tothom per igual, i és més útil si anem junts que no pas separats». Ara bé, està per veure si estaran disposats a renunciar a la presidència, que en el seu cas tindria l'exalcalde i actual regidor d'Oló, Ramon Vilar.

Els altres tres partits en joc al Consell del Moianès –Castell en Positiu i la CUP, amb 2 consellers, i el PSC amb un– estan a l'expectativa de la decisió dels dos grans, amb voluntat que hi hagi un acord per poder sumar tots junts. Així ho expressa Isaac Burgos, de CeP, que ara per ara no contempla una opció «que no sigui de consens». Voldria un govern «on treballem cos a cos amb un projecte que no ha de tenir colors polítics, sinó que ha de ser consensuat entre tots». També és l'aposta del PSC, que considera que el govern d'unitat «és la solució més idònia per a aquesta comarca», apunta el president del partit, Enric Terencio. La CUP, per la seva banda, no farà pública cap decisió fins al ple de constitució del Consell (prevista per al 19 de juliol) «per no interferir en les negociacions».

JxCat proposa un pla de mandat

Presidència a banda, JxCat ha posat sobre la taula altres qüestions de debat per a un possible mandat de tots cinc perquè ho estudiïn.

Són propostes comarcals que el partit portava a tots els ajuntaments on va presentar candidatura a les municipals, i que creu que podria servir de pla de mandat. També ha presentat un possible organigrama organitzatiu. «No són documents tancats, sinó que poden servir de punt de partida», diu Tarter, i anima «a consensuar-ho i a treballar-ho entre tots».

5 juliol 201

Regió7

25 de maig 2015