El Moianès és l’única comarca que, des de la seva creació, fa una dècada, fins ara, mostra un descens dels ingressos per la contribució
Vista general d'una part de l'àrea urbana de la ciutat de Manresa / ARXIU/OSCAR BAYONA
David Bricollé
Manresa28 D’AG. 2025 6:30
En un espai temporal de només vint anys el nivell de recaptació dels Ajuntaments de l’àrea de Regió7 a través de l’impost més conegut i universal, el de béns immobles (IBI), s’ha més que duplicat a gairebé totes les comarques. Amb una única excepció, la del Moianès, que, en una dècada (els que fa que és comarca reconeguda oficialment), ha registrat un descens dels ingressos per aquest concepte.
L’any passat, si sumem els municipis del Bages, Moianès, Berguedà, Cerdanya, Solsonès i Anoia, els seus consistoris van recaptar pel que es coneix popularment com la contribució (la urbana) 142,5 milions d’euros. Fa tot just dues dècades, en aquest mateix territori la recaptació per l’IBI se situava en els 70 milions d’euros, menys de la meitat. O, dit d’una altra manera, en 20 anys l’augment de la recaptació en aquesta àrea que aglutina 138 ajuntaments és de 73 milions d’euros més que entren a les arques de l’administració.
Queda clar, per tant, que, el que ja de per si és un dels impostos puntal dels ingressos de l’administració, ha reforçat el seu paper al llarg d’aquest primer quart de segle. És una primera anàlisi del que es desprèn de les dades de l’IBI corresponent al 2024, que ha fet públiques recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
A la Cerdanya, el més accentuat
Segons dades de l'informe ‘Panorama de la fiscalitat local 2024’ del Registre d'Economistes Assessors Fiscals, l’any 2023 el contribuent mitjà al conjunt de l’Estat va pagar 705 euros en impostos locals i taxes. D'aquesta quantitat, l'Impost sobre Béns immobles (IBI) va representar el 66% dels ingressos per impostos locals.
L’increment més accentuat de les xifres de recaptació en 20 anys s’ha donat a la Cerdanya, on ha estat de gairebé el 150%. Dels poc més de 5 milions que s’assolien el 2006, s’ha passat a més de 12 milions.
En el cas del Bages, en aquest salt de gairebé dues dècades l’increment de recaptació per l’impost de béns immobles és, en xifres absolutes, de 32 milions d’euros més, de manera que en el conjunt de la comarca els ajuntaments van sumar uns ingressos el 2024 de més de 62 milions, per aquest tribut (tot i haver ‘perdut’ en aquest període cinc municipis, que ara són al Moianès). Un 108% més. La resta es mou en termes relatius similars. Al Berguedà, l’any passat es van recaptar 11,4 milions d’euros de contribució (6,1 més que fa vint anys, +116%); al Solsonès, 3,6 milions (+123%); i a l’Anoia, gairebé 47 milions de recaptació d’IBI el 2024 (el 112% més que el 2006).
El cas del Moianès
Com es deia a l’inici, l’excepció és el Moianès, que actualment recapta 5,8 milions per aquest impost, un 2,6% menys que fa dues dècades. El fet té un factor que l’explica. Moià, que durant anys va estar sotmès a un estricte pla de sanejament per l’enorme deute acumulat a final de la primera dècada d’aquest segle, es va veure forçat durant uns quants anys a, entre altres mesures, tenir el coeficient per al càlcul de l’IBI situat al màxim permès per llei. A final del 2021, després de liquidar el crèdit que s’havia hagut de contraure deu anys abans amb el ministeri d’Hisenda per poder pagar creditors, la tornada a la normalitat econòmica va fer que el consistori comencés a aplicar una reducció d’aquest coeficient i, en conseqüència, de l’impost del rebut final de la contribució. I cal tenir en compte que Moià té pràcticament el 50% de la població de la comarca.
Evolució del preu mitjà del rebut de l'IBI per comarques / EQUIP D'INFOGRAFIA
Tret d’aquesta excepció, en el notable increment generalitzat es poden considerar dos factors principals: d’una banda, l’augment de població i d’habitatge. De l’altra, l’augment del preu del rebut de l’IBI per contribuent, que es pot produir per dues vies: un increment del valor de les finques (revisions cadastrals) i un increment del tipus impositiu que els ajuntaments tenen a les seves mans, amb un marge força ampli.
En relació amb el primer factor, és evident que hi té un pes perquè és constatable per les xifres del padró que el conjunt d’aquestes comarques han crescut en habitants i també és evident que en vint anys el parc d’habitatge ha augmentat considerablement.
Però les xifres que ofereix l’Idescat també deixar clar que hi ha una incidència molt rellevant de la capacitat que els consistoris tenen per gravar a l’alça aquest impost. Ho posa de manifest el fet que el preu mitjà del rebut ha crescut considerablement a totes les comarques (amb l’excepció, de nou, del Moianès). Cal tenir present que aquest càlcul es fa dividint el total de recaptació entre el nombre de rebuts que es giren. Per tant, tot i que hi ha més ciutadania que paga (més cost a repartir), aquest rebut no ha parat, majoritàriament, de créixer. Per exemple, en el cas del Bages el preu mitjà del rebut de l’IBI ha crescut entre el 2006 i el 2024 gairebé el 80% (201 euros més), fins a situar-se en els 456 euros de mitjana per contribuent. On més ha augmentat és -en consonància amb el que s’ha explicat abans de l’augment global de la recaptació- a la Cerdanya, on el cost d’aquest rebut pràcticament s’ha duplicat (ha passat de 205 a 402 euros de mitjana). A la resta, l’increment s’ha situat al voltant del 75%, mentre que el Moianès és de nou l’excepció, ja que el preu total s’ha reduït de 10 euros.
28 agost 2025