L’actriu presenta a la Berlinale un film ambientat en una mansió catalana
L’actriu Pamela Anderson amb ulleres de sol a la trobada amb els periodistes per presentar Rosebush Pruning
CLEMENS BILAN / EFE
Astrid Meseguer
Berlín
15/02/2026 07:55
Després de l’aplaudida tornada a la pantalla gran fa dos anys amb The last showgirl , per la qual va optar al Globus d’ Or com a millor actriu, i coprotagonitzar amb Liam Neeson la comèdia Agárralo como puedas , Pamela Anderson torna a ser en el punt de mira amb Rosebush Pruning , una de les pel·lícules més esperades d’aquesta edició de la Berlinale –la sessió matinal al Berlinale Palast estava plena de gom a gom–, a càrrec del brasiler Karim Aïnouz, que va concursar ahir a la secció oficial. L’actriu canadenca interpreta la matriarca d’una família rica de Nova York que fa sis anys que viu a Catalunya, exactament en una luxosa mansió de Castellterçol on els quatre fills passen el dia gandulejant i el pare –encarnat per Tracy Letts– és cec, munta a cavall i té una obsessió malsana amb la pasta de dents.
El personatge d’Anderson, que porta una dentadura d’allò més blanca, tot just surt en un grapat d’escenes en aquesta història que narra la desintegració d’una família de pervertits inspirada en Las manos en los bolsillos , amb què l’italià Marco Bellocchio es va donar a conèixer cap al 1965, centrada en un jove epilèptic que planifica l’assassinat dels membres de la seva família disfuncional.
Aïnouz dirigeix aquest remake de l’òpera prima de Bellocchio, rodada també a Barcelona i Platja d’Aro
Tot i això, la presència de l’exvigilant de la platja és clau per desentranyar els secrets i les manipulacions que giren al voltant d’uns personatges repulsius, sense feina ni ambició en la vida, que es delecten en l’afany per comprar roba de marca i escoltar música a tot volum. No aspiren a res més que malbaratar tots els diners que tenen després de la suposada mort de la mare.
Els fills d’aquesta família de paràsits són Callum Turner, que exerceix de narrador, i els seus germans ficticis Riley Keough, Lukas Cage i Jamie Bell, l’únic que pensa a abandonar aquella gàbia viciosa per començar una nova vida amb la seva xicota Martha, interpretada per Elle Fanning.
En roda de premsa, Aïnouz va declarar que li va semblar molt interessant portar a un altre nivell la història de Bellocchio, que exerceix aquí de coguionista amb el grec Efthymis Filippou, col·laborador habitual de Iorgos Lanthimos.
En paraules del director, es tracta d’una pel·lícula que és com “mirar els germans Grimm en àcid”, va comentar respecte a un relat grotesc i irregular farcit de moments surrealistes i violents, que mostra paisatges emblemàtics de la capital catalana des del telefèric de Montjuïc, a més d’altres localitzacions com ara Platja d’Aro.
Molt austera en les respostes, una Pamela Anderson que no es va treure en cap moment les ulleres de sol va confessar que la va atreure fer de mare perquè “les mares són sempre molt complexes”. I com a consell per afrontar la vida, va proposar: “Segueix els teus somnis. No és mai tard. La feina dura és el que fa que després tinguis bona sort”. Tampoc no es va esplaiar gens Turner, que no va dir cap paraula sobre els rumors que fitxarà com a James Bond i es va limitar a dir que el va atreure interpretar Edward, “un personatge que està en un moment de canvi”. El britànic Bell, etern Billy Elliot i molt més solt en el discurs, va defensar que el seu paper és el d’algú “que es vol escapar, com es va escapar la seva mare”, i va afegir que el rodatge va ser molt divertit i que el va atreure “el fred col·lectiu” que regna en aquella família. Ni Fanning ni Keough no van ser a la cita amb la premsa, però sí l’espanyola Elena Anaya, que fa de parella del personatge d’Anderson: “La vaig conèixer una setmana abans del rodatge i em vaig enamorar d’ella immediatament. Era com una actriu de Bergman, perfecta per interpretar la meva parella”.
15 febrer 2026
