Regió7 va poder parlar ahir amb dos dels encarregats de cuinar per la Festa de l’Escudella de Castellterçol
Carme Ortega i Albert Recasens, tots dos escudellers de Castellterçol / Ariadna Gombau
Ariadna Gombau
Castellterçol18 FEB 2026 6:25
Albert Recasens i Carme Ortega són escudellers: ell des de fa 25 anys i ella des de fa més d’una dècada, quan les dones es van poder incorporar a una tasca que fins aleshores no els estava permesa. Ahir van ser els protagonistes de la Festa de l’Escudella de Castellterçol, ja que sobre ells queia la responsabilitat de preparar aquest plat emblemàtic de la cuina catalana.
La jornada va estar marcada pel bon temps, tot i que el clima també va representar un dels principals reptes. «Teníem por que fes molt vent», explicaven tots dos. Cuinar l’escudella amb llenya hi afegeix dificultat: «Ha costat una mica que s’encengués el foc i hem anat una mica endarrerits», asseguraven. Malgrat aquest petit entrebanc, el menjar va estar a punt pràcticament a l’hora prevista, a la una del migdia. «Un cuiner ha de saber com guanyar-li la partida al temps perquè l’escudella surti quan ha de sortir», deien entre riures.
Quan se’ls pregunta què és el que més els agrada de la festa, no dubten gaire: «Tot», responia Ortega. Malgrat això, el moment del repartiment és probablement el més agraït. «Sents satisfacció perquè és una cosa que hem cuinat tots plegats i veus que la gent la pot gaudir», afegia Recasens.
Després de dies de molta feina —la Festa de l’Escudella es comença a preparar amb prou marge per tenir-ho tot a punt el dimarts de Carnaval—, toca gaudir de l’àpat amb la resta de companys. «Quan acabem, endreçarem una mica i menjarem escudella i carn a la brasa plegats», explicaven.
Enguany, però, l’edició té un punt de nostàlgia. No hi ha estat present Joan Capdevila, cronista oficial de la vila, històric col·laborador de Regió7 i també escudeller, que va traspassar el passat 17 de desembre: «L’hem tingut molt present i l’hem trobat molt a faltar», afirmaven. El castellterçolenc era un més dins l’associació i, a més, s’encarregava de fer fotografies i, durant molts anys, d’escriure la crònica per a aquest diari. «Hem perdut una peça clau», confessaven.
18 febrer 2026