13 desembre 2023
Regió7 paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris naixements. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris naixements. Mostrar tots els missatges
13 de des. 2023
22 d’ag. 2022
El Moianès és la comarca amb menys mares estrangeres, i el Solsonès una de les que més
A la majoria de territoris de casa nostra la proporció se situa a l’entorn del 25%, però al Moianès és del 9%
D.B. Manresa
22·08·22 | 06:25
Al Solsonès, més d’una tercera part dels nadons que van arribar al món l’any passat eren fills de mare estrangera (el 37,8%). És la proporció més alta que es dona a les comarques de casa nostra i una de les més elevades de Catalunya, ja que només ho superen quatre comarques (l’Alt i el Baix Empordà, la Segarra i l’Urgell). La resta de comarques de l’àrea de Regió7 se situen a l’entorn del 25%, i l’única excepció, amb la taxa més baixa de Catalunya, és el Moianès (un 9,6% eren fills de mare estangera).
Al conjunt de Catalunya, 39.428 dels nascuts vius el 2021 són fills de mares espanyoles (un augment de 175 nascuts vius, el 0,4%) i 18.276 són de mares de nacionalitat estrangera, 935 menys que l’any anterior. En termes relatius, els nadons de mare estrangera representen el 31,7% dels nascuts vius.
Entre les mares de nacionalitat estrangera l’edat a tenir fills se situa en 31,0 anys. Les mares de nacionalitat estrangera que tenen fills el 2021 són en mitjana 2,1 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola (que en néixer els fills tenen una edat mitjana de 33,1 anys).
Entre el nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.021 nascuts vius), seguits pels fills de mares pakistaneses (1.123), romaneses (979), hondurenyes (876) i colombianes (667).
22 agost 2022
5 de set. 2021
Només Alt Urgell i Berguedà esquiven la caiguda de la natalitat a la regió central
5 setembre 2021
Regió7 paper
5 d’oct. 2018
El Berguedà se situa a la cua de la natalitat a Catalunya
La comarca registra una davallada del nombre de naixements del 16% redacció/d. bricollé 05.10.2018 | 23:42
La natalitat al Berguedà està en estat d'alerta. La comarca se situa a la cua pel que fa al nombre de naixements, segons les dades fetes públiques de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referents al 2017. Concretament, el Berguedà es troba a la penúltima posició, és a dir, la comarca va ser la segona que va registrar un caiguda percentual més gran l'any passat pel que fa a naixements (-16%), només superada per la Terra Alta (-39,29%), tal com es pot veure a la taula d'aquesta pàgina. A la comarca van néixer el 2017 266 infants, 51 menys que el 2016, quan en van ser 317.
En total, a les set comarques que formen part de l'àrea de cobertura de Regió7 hi va haver, durant el 2017, 115 naixements menys que el 2016. La xifra suposa una caiguda del 3,2%, pràcticament idèntica a la que hi va haver a tot Catalunya (-3,1%). I mentre ara fa dos anys hi va haver cinc de les nostres comarques amb signe positiu (només el Bages va registrar llavors una caiguda), en aquest darrer el Solsonès ha quedat sol. De fet, aquesta és l'última de les tan sols 9 comarques que el 2017 van mostrar un augment de la natalitat al conjunt del país.
El Bages va registrar un total de 1.578 naixements, 20 menys que l'any anterior. També es va situar per sobre del miler l'Anoia, amb una caiguda molt similar (de poc més de l'1%). En canvi, al Berguedà la variació va ser molt més accentuada. Fa dos anys va ser la tercera comarca que més va créixer en nombres relatius, i en canvi ara ha passat a l'altre extrem, ja que va registrar 51 naixements menys.
Noms més freqüents
El Berguedà també va a contra direcció pel que fa als noms dels nouvinguts. Entre els quatre noms més posats l'any passat, tant en nens com en nenes, a la comarca no hi apareix cap dels dos que van liderar el rànquing al conjunt de Catalunya: Marc i Júlia. Al Berguedà, els noms més posats en nens han estat Martí i Nil, empatats a 6, seguits d'Arnau i Roc. Pel que fa a les nenes, encapçalen el rànquing, empatats, Aina i Arlet, seguits de Lia i Martina. El Bages, en canvi, sí que ha seguit el cor-rent general, ja que Marc va ser el més posat en nens, i Júlia, la tercera en nenes. De fet, Marc és des del 2003 el nom masculí més posat als nadons que neixen a Catalunya, mentre que Júlia va superar l'any passat Martina com a nom més freqüent en les nounades. En nens el segueixen els noms d'Àlex (580), Pol (566), Nil (529) i Jan (507). I en nenes, Martina (601), seguits d'Emma (563), Maria (532) i Lucía (531).
Mares estrangeres
Un dels aspectes rellevants de les xifres de natalitat publicades per l'Idescat és que en dues de les comarques de casa nostra, un de cada quatre nadons vinguts al món el 2017 són fills de mare estrangera. És el cas del Bages (25,9%) i de l'Alt Urgell (29,3%). La mitjana a Catalunya és del 27,8%, i a la Segarra aquest percentatge de nounats amb mare estrangera (51,9%) supera el de mares que consten amb nacionalitat espanyola. Al Berguedà el nombre de nadons nascuts l'any passat amb mare estrangera van suposar el 14,7%; a la Cerdanya el 22%, al Solsonès el 23,2%, a l'Anoia el 20%, i al Moianès, del 13,1%.
5 octubre 2018
Regió7
La natalitat al Berguedà està en estat d'alerta. La comarca se situa a la cua pel que fa al nombre de naixements, segons les dades fetes públiques de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referents al 2017. Concretament, el Berguedà es troba a la penúltima posició, és a dir, la comarca va ser la segona que va registrar un caiguda percentual més gran l'any passat pel que fa a naixements (-16%), només superada per la Terra Alta (-39,29%), tal com es pot veure a la taula d'aquesta pàgina. A la comarca van néixer el 2017 266 infants, 51 menys que el 2016, quan en van ser 317.
En total, a les set comarques que formen part de l'àrea de cobertura de Regió7 hi va haver, durant el 2017, 115 naixements menys que el 2016. La xifra suposa una caiguda del 3,2%, pràcticament idèntica a la que hi va haver a tot Catalunya (-3,1%). I mentre ara fa dos anys hi va haver cinc de les nostres comarques amb signe positiu (només el Bages va registrar llavors una caiguda), en aquest darrer el Solsonès ha quedat sol. De fet, aquesta és l'última de les tan sols 9 comarques que el 2017 van mostrar un augment de la natalitat al conjunt del país.
El Bages va registrar un total de 1.578 naixements, 20 menys que l'any anterior. També es va situar per sobre del miler l'Anoia, amb una caiguda molt similar (de poc més de l'1%). En canvi, al Berguedà la variació va ser molt més accentuada. Fa dos anys va ser la tercera comarca que més va créixer en nombres relatius, i en canvi ara ha passat a l'altre extrem, ja que va registrar 51 naixements menys.
Noms més freqüents
El Berguedà també va a contra direcció pel que fa als noms dels nouvinguts. Entre els quatre noms més posats l'any passat, tant en nens com en nenes, a la comarca no hi apareix cap dels dos que van liderar el rànquing al conjunt de Catalunya: Marc i Júlia. Al Berguedà, els noms més posats en nens han estat Martí i Nil, empatats a 6, seguits d'Arnau i Roc. Pel que fa a les nenes, encapçalen el rànquing, empatats, Aina i Arlet, seguits de Lia i Martina. El Bages, en canvi, sí que ha seguit el cor-rent general, ja que Marc va ser el més posat en nens, i Júlia, la tercera en nenes. De fet, Marc és des del 2003 el nom masculí més posat als nadons que neixen a Catalunya, mentre que Júlia va superar l'any passat Martina com a nom més freqüent en les nounades. En nens el segueixen els noms d'Àlex (580), Pol (566), Nil (529) i Jan (507). I en nenes, Martina (601), seguits d'Emma (563), Maria (532) i Lucía (531).
Mares estrangeres
Un dels aspectes rellevants de les xifres de natalitat publicades per l'Idescat és que en dues de les comarques de casa nostra, un de cada quatre nadons vinguts al món el 2017 són fills de mare estrangera. És el cas del Bages (25,9%) i de l'Alt Urgell (29,3%). La mitjana a Catalunya és del 27,8%, i a la Segarra aquest percentatge de nounats amb mare estrangera (51,9%) supera el de mares que consten amb nacionalitat espanyola. Al Berguedà el nombre de nadons nascuts l'any passat amb mare estrangera van suposar el 14,7%; a la Cerdanya el 22%, al Solsonès el 23,2%, a l'Anoia el 20%, i al Moianès, del 13,1%.
5 octubre 2018
Regió7
13 d’oct. 2017
Martí i Júlia, els noms que es poden més a Osona; Marc i Pau, al Ripollès i al Moianès
el9nou paper
12 d’oct. 2016
10 d’oct. 2016
Els naixements cauen un 3,8% al Bages mentre es disparen al Moianès (19,4%)
El nombre de nounats segueix baixant: un 2% el 2015 a Catalunya. L'Anoia, el Berguedà, el Bages i la Cerdanya es troben dins d'aquesta tendència negativa a diferència del Solsonès i el Moianès
El nombre de naixements a Catalunya segueix a la baixa i aquest 2015 ha estat de 70.138, cosa que representa una disminució del 2% en relació amb l´any passat (71.589), segons les dades provisionals de l´Institut d´Estadística de Catalunya (Idescat). A les nostres comarques, destaquen les dades positives del Moianès (+19,4%) i el Solsonès (+2,5%), que es contraposen a les negatives de l'Anoia (-10,7%), la Cerdanya (-5,8%), el Bages (-3,8%) o eñ Berguedà (-2,4%)
La tendència descendent del nombre de nascuts ?iniciada l´any 2008 i que pot tenir continuïtat fins a ben entrada la tercera dècada d´aquest segle- ve motivada per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, ja que el nombre mitjà de fills per dona (1,39) és lleugerament superior al del 2014. Aquesta disminució de naixements però no és homogènia a tot el territori ja que hi ha 16 comarques on les xifres són superiors a l´any passat (destaca el Pallars Sobirà amb un +33%, el Moianès amb un +19,4% o l´Alt Camp amb un +15,9%). L´àmbit de les comarques gironines, excepte el Gironès, és el que registra els indicadors de fecunditat més positius. Pel que fa a noms, no hi ha sorpreses i Marc i Martina tornen a ser els més posats entre els nounats.
Urgell, Aran i Pla d´Urgell, on baixa més la natalitat
L´àmbit de les Comarques Gironines és l´únic on augmenten el nombre de nascuts vius (l´1,7%) mentre que els de Ponent i el Penedès són on disminueixen més (-5% i -6,1%, respectivament). En l´àmbit comarcal, hi ha 16 comarques on el nombre de nascuts vius del 2015 és superior al del 2014 (si comparem dades provisionals del 2015 amb dades definitives del 2014). Les comarques amb més creixement són el Pallars Sobirà, el Moianès i l´Alt Camp, mentre que els principals decrements són a l´Urgell, Aran i el Pla d´Urgell.
En relació amb el nombre de fills per dona, les Comarques Gironines, Ponent i les Comarques Centrals són els àmbits del Pla territorial amb l´índex conjuntural de fecunditat més elevat (1,55, 1,50 i 1,49 fills respectivament) i l´Alt Pirineu i Aran (1,20 fills) el que el té més baix. L´àmbit Metropolità destaca per l´edat mitjana a la maternitat més tardana (32,2 anys). Pel que fa a l´edat mitjana en néixer el primer fill, que a Catalunya és de 30,6 anys, només hi ha 3 àmbits (Comarques Gironines, Ponent i Terres de l´Ebre) amb una edat d´entrada a la maternitat de menys de 30 anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)