El Moianès s'acosta als 15.000 habitants, gairebé 2.000 més que quan es va crear la comarca

Moià, que va començar aquest segle tot just per sobre dels 4.000 habitants, 25 anys després el padró municipal l’apropa als 7.000


Gent fent una activitat al parc municipal de Moià / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià18 DES 2025 9:45

Al Moianès creixen en nombre d’habitants 6 dels 10 pobles, segons l'últim padró municipal. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públic ara les xifres del padró corresponents a 1 de gener del 2025 (per tant, reflecteixen realment la població amb la qual cada demarcació va tancar el 2024). En negatiu hi ha Castellterçol, Sant Quirze i l’Estany. Aquest darrer baixa dels 400 (no varia Granera).


Tanmateix, el conjunt de la demarcació creix amb un centenar d’habitants (109, per ser exactes) i això fa que, precisament, estigui a un centenar més de superar una xifra que no ha assolit mai des que és comarca, la dels 15.000 habitants. De fet, cal recordar que quan es va crear, com a comarca 42 de l’estructura territorial del país, era un territori de 13.000 habitants (va néixer tot just amb 13.098). Amb la progressió actual, doncs, podria superar en pocs anys dos llindars (els 14.000 els va sobrepassar l’any 2021).


A aquesta tendència hi contribueix especialment la capital. Moià, que va començar aquest segle tot just per sobre dels 4.000 habitants, 25 anys després el padró municipal l’apropa als 7.000. Ara mateix, oficialment té 6.828 persones empadronades. D’aquesta comarca ressenyar també que un dels municipis més petits, Castellcir, supera els 800 habitants (804).





El padró al Moianès, municipi per municipi / EQUIP D'INFOGRAFIA

Per tercer any consecutiu, totes les comarques de casa nostra han registrat sense excepció creixements de població, segons el que és el registre, a priori, més oficial de tots: el padró municipal. I ho fan d’una manera molt similar, al voltant de l’1%, tot i que amb alguns paràmetres desiguals. En conjunt, els territoris de l’àrea d’influència de Regió7 han guanyat prop de 6.000 persones i sumen un total de 536.234 habitants. Encara des d’una perspectiva general, el que mostra aquesta estadística és que del total de 164 municipis que formen aquesta àrea territorialment tan diversa, exactament 100 (el 61%) ha tingut variacions a l’alça en el nombre d’habitants entre un any i l’altre.

18 desembre 2025

Regió7

La indústria del metall concentra el 22% de la facturació de les empreses del Bages

El 2021 la comarca va recuperar el nivell de facturació precovid, però va créixer per sota de la mitjana de la demarcació de Barcelona

Carles Blaya
Manresa | 20·12·23 | 06:30 | Actualitzat a les 11:10



Fotograifa aèria del pla de Bages, en una imatge d'arxiu Arxiu/Josep Rojas


La indústria del metall al Bages, que està concentrada principalment als municipis de Santpedor i Sant Fruitós, suposa el 22,2% de la facturació global de les empreses privades de la comarca, segons es desprèn del darrer informe «Estructura empresarial de la província de Barcelona», que elabora la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa (un dels coautors és el tècnic manresà Ramon Culleré). El sector del metall és clau en l’evolució econòmica bagenca en generar 1.489 milions d’euros, més d’una cinquena part del 6.767 milions de la facturació de les 3.018 empreses de la comarca.


Segons l’estudi, que es va presentar ahir, però que recull dades del registre mercantil de l’exercici 2021, aquell any la comarca del Bages va recuperar el nivell de facturació previ a la pandèmia, amb un increment del 12,1% respecte del 2020. Amb tot, va ser un augment inferior al de la mitjana de la demarcació de Barcelona (13,3%). Quant a la xifra de negoci per càpita, el del Bages va ser de 37.413 euros, el que suposa el 12,2% en relació al 2020. Van ser vuit dècimes per sota de la mitjana del territori.


Al conjunt de la província, el creixement més elevat respecte del 2020 va ser el de l’Anoia (26,8%), mentre que el del Berguedà (14,2%) també es va situar per sobre de la mitjana del territori. En canvi, el Moianès va ser la comarca de la demarcació amb un menor increment de la facturació empresarial, del 3,2%.


Segons l’estudi de la Diputació, el sector primari concentra el 5% de la facturació al Bages, la construcció el 6,9%, els serveis el 35,4% i el secundari el 52,7%. En l’estudi, la comarca és la segona del territori en volum de negoci del primari (338 milions d’euros), gràcies, destaca l’informe, a la presència de la indústria extractiva. De fet, prop del 59% del volum de negoci d’aquest subsector a la província es concentra al Bages, amb Iberpotash (243 milions), el sector de la pedra al Bages sud i la salinera de Cardona.
 

El Berguedà
Al Berguedà, el volum de negoci del sector de la construcció és, en termes relatius, el més elevat de la província, amb un total de 124 empreses. També destaca el volum de negoci del sector primari a la comarca, que l’informe situa com el més elevat de la província, especialment per l’activitat de l’empresa Remco (centrada en el sector miner i el manteniment industrial), amb una facturació de 26 milions d’euros.

En termes de xifra de negoci total, la comarca va superar en escreix la seva situació prepandèmica, ja que l’impacte de la covid-19 va ser el 2,2% del 2019 al 2020, mentre que d’aquest any al 2021 l’augment va ser del 14,2%. Amb tot, la projecció de facturació de l’informe per al 2022 preveu un augment del volum de negoci del 9,1% al Berguedà, 3,8 punts percentuals per sota del previst al conjunt de la província.
 

L'Anoia i el Moianès
A l’Anoia, el pes industrial és elevat, del 36,4% sobre el total. Dels 1.738 milions de xifra de negoci de la indústria, 362 milions d’euros procedeixen del paper i arts gràfiques; 305 milions d’euros de la indústria de fabricació de vehicles de motor i altres materials de transport; i 300 milions d’euros del tèxtil, confecció, cuir i calçat. Després de l’espectacular increment de la facturació del 2021 (el doble que al conjunt de la demarcació), segons la previsió que fa l’estudi de la Diputació la comarca encara hauria continuat creixent per sobre de la mitjana durant el 2022, concretament 0,8 punts percentuals per damunt del 13% esperat per al conjunt del territori.

Quant al Moianès, amb l’evolució més moderada de la província, hi destaca la indústria de productes alimentaris i begudes, un sector que genera el 61% de la facturació comarcal, amb un volum de negoci de 192 milions d’euros.

Per al Moianès (on la covid no va tenir un impacte negatiu en termes de facturació empresarial) es preveu que el 2022 el creixement hagi estat del 8,7%, per sota de la mitjana territorial. 

20 desembre 2023

Regió7

El Baix Montseny i la Vall del Tenes lideren l’augment de població al Vallès Oriental

El Moianès també registra números positius amb un augment de l’1,29% de la població total. Són 185 persones més 

El 9 Nou
02/01/2023 | 7:00
Granollers

 

El punt on es fa l'actuació | Ajuntament de Lliçà d'Amunt

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les xifres de la població total declarades oficials a 1 de gener de 2022, després de la revisió del padró municipal d’habitants. El Vallès Oriental està en una posició positiva de creixement relatiu respecte a la demarcació de Barcelona i Catalunya, amb un augment del 0,42%, 1.754 persones, pel que fa a les dades de 2021.

D’aquesta manera, el Vallès Oriental assoleix la xifra de 417.543 habitants, dels quals 208.017 són homes i 209.526 són dones.

Per àmbits geogràfics i en termes relatius, el principal creixement s’ha donat a la zona del Baix Montseny i la Vall del Tenes.

Per municipis, Fogars de Montclús registra el creixement relatiu més gran (5,57%, 26 persones), seguit de Tagamanent (4,62%, 15 persones), Campins (3,15%, 17 persones), Sant Pere de Vilamajor (3,08%, 144 persones), Vallgorguina (3,01, 92 persones), Lliçà de Vall (2,74%, 180 persones), Santa Eulàlia (2,68%, 202 persones) i l’Ametlla (2,65%, 233 persones).

Pel que fa a la disminució de nombre d’habitants, només 10 poblacions de la comarca l’han registrada. La més important és la de Figaró-Montmany (-1,69%, -19 persones. El segueix en percentatge Vilalba Sasserra (-1,32%, -10 persones). Les ciutats grans també han notat aquest descens. Granollers encapçala la llista (-0,79%, -492 persones), seguit de la Llagosta (-0,78%, -104 persones) i Canovelles (-0,66%, -111 persones).

En termes generals, les dades d’enguany segueixen l’evolució de la població de les últimes dècades, encara que lluny dels grans increments demogràfics de la comarca. Entre els anys 1998 i 2022 el creixement ha anat en alça, amb un període destacable entre el 2000 i 2010, quan es va registrar el major increment, de 94.000 persones, un 30% en termes relatius.
 

Creix el Moianès
El Moianès també registra números positius respecte a la demarcació de Barcelona i Catalunya, amb un augment de l’1,29%, 185 persones, pel que fa a les dades de 2021. D’aquesta manera assoleix la xifra de 14.428 habitants, dels quals 7.457 són homes i 6.971 són dones.

A escala municipal, el major creixement el registra Monistrol de Calders (3,63%, 26 persones), seguit de Calders (3,57%, 38 persones) i Castellcir (3,32%, 25 persones). Només dos municipis perden població. Són Granera (-5,88%, 5 persones) i l’Estany (-4,16%, 17 persones). Amb tot, el Moianès dibuixa una evolució en alça des de la creació de la comarca l’any 2015.
 

La migració augmenta a Catalunya
Les estimacions de població de l’Idescat a nivell català mostren com s’ha augmentat en 7.951 habitants durant l’any 2021 per la migració procedent de l’estranger. En canvi, l’aportació del creixement vegetatiu ha estat negativa, -11.708 persones, i la del saldo migratori amb la resta d’Espanya de -3.708 persones.

Si es considera la totalitat de les migracions, les comarques amb major creixement han estat el Maresme i el Vallès Occidental. L’Aran, el Barcelonès i el Tarragonès han registrat un saldo en signe negatiu. En termes relatius, l’any 2021 la població a Catalunya ha crescut un 0,1% com a resultat d’un creixement migratori del 2,5% i d’un creixement vegetatiu del -1,5%.

El nombre de defuncions ha estat superior al de naixements per quart any consecutiu. Continua baixant la taxa de natalitat i el nombre de defuncions és més elevat que abans de la pandèmia.

Com a conseqüència, 39 comarques i Aran registren un creixement vegetatiu negatiu. Només la comarca del Gironès i la Segarra tenen números positius. Pel que fa al procés d’envelliment, també continua creixent.

L’índex de dependència de la gent gran respecte a adults i joves (nombre de persones de 65 anys o més per cada 100 persones de 15 a 64 anys) ha passat de 28,9 a 29,2 i l’índex d’envelliment (persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys) passa de 127,1 a 131,3.

2 gener 2023

 el9nou

El Bages superarà els 190.000 habitants en 20 anys, segons els càlculs de l’Idescat

Les projeccions de població de l’Institut d’Estadística situen Manresa amb uns 82.000 habitants, i la comarca que creixeria més en termes relatius seria el Moianès, un 17%
L'Idescat calcula que la població de Manresa creixerà un 5% aproximadament en 20 anys ALEX GUERRERO

David Bricollé
Manresa | 12·12·22 | 06:25 | Actualitzat a les 06:25

El Bages superarà els 190.000 habitants i Manresa estarà per sobre dels 80.000 en dues dècades (2041). Aquesta és la previsió que en fa l’Institut d’Estadística de Catalunya en la projecció que publica anualment, i que té en compte l'evolució demogràfica que han experimentat els municipis en el darrer quinquenni. En tots els casos, es fa una projecció en tres escenaris (amb una forquilla força àmplia), però es té principalment en compte el terme mitjà. En aquest cas, per al Bages es calcula que entrarà a la dècada dels 40 amb uns 10.000 habitants més que en l’actualitat, el que suposaria un creixement del 5%, mentre que l’escenari més alt parla de 217.000 habitants, el que suposaria un augment del 20%.


La projecció també estima que més de dos terços dels municipis grans de la comarca (els de més de 5.000 habitants) registraran una població a l’alça. Segons aquest càlcul, els que més creixerien en nombres relatius son Sant Vicenç de Castellet i Sant Fruitós (a l’entorn del 12%), el primer per superar el 2041 els 11.000 habitants, i el segon els 10.000. Artés ho faria un 6% (superaria per poc els 6.000), Manresa un 5% (situant-se en 82.000, uns 5.000 més que actualment), Sallent un 3% (per apropar-se de nou als 7.000 que ja havia tingut) i Súria i Navarcles del 2%, per damunt dels 6.000 habitants. Per contra, l’Idescat projecta una lleugera reducció de població en tres d’aquests municipis grans. El que més seria Navàs, del 3%, cosa que el mantindria per sota dels 6.000 habitants. Els altres dos casos serien pràcticament una estabilització de la població actual: Sant Joan, just per sota de les 11.000 persones, Santpedor a l’entorn dels 7.500.

Pel que fa a les altres comarques de l’àrea de Regió7, per a totes se’ls augura un escenari mitjà de creixement. Per al Moianès el que més: al voltant del 17%, que faria que superés en dues dècades de llarg els 16.000 habitants (ara en té 14.200). L’increment més petit en nombres relatius es donaria al Berguedà, que passaria dels poc més de 40.000 actuals a situar-se just per sobre dels 41.000 (un 2%). Per a l’Anoia serà al voltant del 12%, amb uns 15.000 habitants més el 2041 que la situarien a tocar dels 140.000 totals.

Per al Solsonès, l’Idescat calcula que passarà dels 13.600 actual a uns 14.200 el 2041, mentre la Cerdanya guanyaria uns 1.500 habitants, el que li permetria superar el llindar dels 20.000.

Quant a les capitals de comarca, Moià seria la que més creixeria en nombres relatius (el 20%) i passaria dels aproximadament 6.500 actuals a prop de 8.000; Igualada ho faria un 12% i tindria uns 46.000 habitants; Solsona (el 7,5% més) s’aproparia als 10.000 habitants; Puigcerdà superaria aquest llindar amb un guany del 6%; Berga passaria a tenir un 5% més de població, amb uns 17.500 habitants.
 

Creixements estimats per comarques EQUIP D'INFOGRAFIA

Al conjunt de Catalunya, el nombre d’habitants augmentarà a 644 municipis entre el 2021 i el 2041, mentre que disminuirà a 293 i es mantindrà estable a 10, segons l’escenari mitjà de les projeccions de població de l’Idescat. El Moianès seria una de les sis comarques on s’estima que tots els municipis creixeran, juntament amb el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Tarragonès i el Vallès Oriental. A l’altre extrem, només el 17% dels municipis de la Terra Alta guanyarien població, mentre que a la Noguera ho farien el 20%, al Pallars Jussà el 21% i a les Garrigues el 25%.

Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius són: Torredembarra (29,5%), Sant Antoni de Vilamajor (28,9%) i Sant Just Desvern (28,3%). A l’altre extrem, la Sénia (-6,5%), Vilafant (-3,9%) i Navàs (-3,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població. Alhora, Navàs també apareix com un dels cinc municipis que tindrà d’aquí a dues dècades un major percentatge de població (el 54%) en edat laboral, de 16 a 64 anys.

Pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (320 dels 354) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2041, i també ho farien 2 de cada 3 municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, perdrien població la meitat dels municipis petits (168 dels 332 de 500 habitants o menys).
 

Poc creixement vegetatiu
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 142 municipis (el 15%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2021-2041. En canvi, es preveu que en aquest període la migració neta seria positiva en 876 municipis (el 93%), i en molts d’ells compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de municipis.

Als territoris occidentals de Catalunya menys del 10% dels municipis tindrien més naixements que defuncions: cap municipi a les Terres de l’Ebre, l’1% dels municipis a l’Alt Pirineu i Aran, el 6% a les Comarques Centrals i el 7% a Ponent. A l’altre extrem se situen l’Àmbit Metropolità amb creixement natural positiu al 34% dels seus municipis, i les Comarques Gironines i el Penedès, ambdues amb el 22%. Finalment, al Camp de Tarragona, el 14% dels municipis tindrien creixement natural positiu. 

12 desembre 2022

Regió7

El Moianès tindrà l’increment més alt de població en deu anys de Catalunya

La projecció de l’Idescat indica un creixement dels habitants a tota la regió central tret de l’Alt Urgell

Redacció. Manresa
08·04·22 | 06:25

El Moianès és la comarca de Catalunya que guanyarà més població en termes relatius en la propera dècada. Així ho indiquen les projeccions de creixement que ha elaborat l’Institut d’Estadística de Catalunya en un escenari mitjà, i que situen en 8,1 milions el total d’habitants que tindrà Catalunya l’any 2031.

Les previsions al llarg d’aquests propers deu anys al Moianès són d’un creixement del 10%, que si bé en termes absoluts no arriba als 1.500 habitants (situaria la comarca en 15.522), és l’increment relatiu més elevat de tot el principat, i suposa més del doble que el del conjunt de Catalunya, que es pronostica del 4,7%. De fet, i segons aquest estudi, a la regió central hi haurà un increment generalitzat de la població, perquè totes les comarques guanyaran habitants tret de l’Alt Urgell, que serà una de les sis úniques de tot Catalunya que en perdrà. En aquest cas, es calcula al voltant d’unes 300 persones (-1,4% en termes relatius), i la comarca se situaria per sota dels 20.000 habitants.

La resta del territori tindrà increments moderats de població en termes relatius, tots per sota de la mitjana catalana tret del Moianès i de l’Anoia. En la propera dècada es preveu que aquesta darrera comarca guanyi al voltant de 8.000 habitants (un 6,4%), gairebé el doble que els que es preveu que sumi el Bages (que es quedaria amb un increment del 2,7%, fins a assolir una població total de gairebé 185.000 persones). Si es compleixen els pronòstics de l’estudi, la Cerdanya, amb un creixement relatiu del 3,9, %, fregaria els 20.000 habitants (ara en té poc més de 19.000), mentre que el Solsonès superaria els 14.000 (+1,6%), i el Berguedà guanyaria mig miler d’habitants (+1,4%) i es mantindria per sobre dels 40.000.

En el conjunt de Catalunya el territori que té una major projecció de creixement és el litoral i prelitoral, i també algunes comarques de l’interior de Girona i Barcelona. 

Regió7

8 abril 2022

Les comarques centrals creixen en nombre d’habitants després d’una dècada

gener 25th, 2021 Dídac Garcia

Així ho demostra el darrer padró oficial que recull la població registrada a cada municipi.

Una tendència general a l’alça que es produeix a totes les comarques de casa nostra, un fet que no es veia des de l’índex publicat per l’Institut Nacional d’Estadística l’1 de gener de 2011.

Amb el padró d’enguany a les mans, la comarca del Bages es posiciona per sobre dels 180.000 habitants. Una xifra que no aconseguia des de 2015, quan la creació del Moianès com a nova comarca va suposar la pèrdua de cinc pobles i un retrocés de 10.000 habitants menys. De fet, el Bages va arribar al seu pic d’habitants l’any 2012, quan va superar els 186.000. Amb tot plegat, l’increment de persones residents a la comarca del Bages des de la creació del Moianès ha estat de 4.000 persones. En aquest sentit, hem de destacar Manresa ja que ha superat el llindar dels 78.000 habitants. Del Bages també sobresurt Sant Joan de Vilatorrada que frega els 11.000 residents mentre que a Sant Fruitós de Bages falta poc més d’un centenar de persones per arribar als 10.000 habitants.

Si ens fixem en el Moianès, comarca nascuda fa cinc anys i mig amb 13.000 habitants, es troba molt a prop d’arribar als 14.000. Pràcticament la meitat, però, viuen a Moià, la capital, amb gairebé 6.400 habitants.

Finalment, al Solsonès, la població augmenta però només als nuclis de població més grans. Una concentració que es repeteix a la resta de comarques de més muntanya. En aquest cas, només 7 dels 15 municipis del Solsonès creixen, però el conjunt de la comarca guanya un 0,33% de població. Solsona lidera aquest índex i es referma per sobre dels 9.000 habitants. 

25 gener 2021

OnaMoianès

La població resident al Moianès creix més d’un 23%

desembre 24th, 2020 Dídac Garcia

Durant el 2019, la població ha augmentat en 38 comarques i ha disminuït en 4. Entre les que han experimentat un majors creixements en termes relatius hi ha el Moianès, amb una pujada del 23,6%, a qui només supera el Baix Penedès.

Són dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Idescat, que també mostren com la població resident a Catalunya l’1 de gener del 2020 era de 7.722.203 persones. Una xifra que representa un augment de més de 102.700 respecte l’any anterior. La causa d’aquest augment, tot i la tendència a la caiguda del creixement natural, s’explica per la immigració, que va augmentar en 108.204 persones.

Pel que al nombre de morts, els decesos van superar els naixements a 30 comarques del país durant el 2019. Al Bages aquest registre és dels més negatius, amb 262 defuncions més que naixements durant aquest període, només superada pel Barcelonès, on la diferència és de més de 1.500 i el Maresme, on es superen els 500.

Finalment, també cal destacar que continua el procés d’envelliment de la població catalana. El percentatge de població de 65 anys o més ha passat del 18,9% el 2019 al 19% aquest 2020.

24 desembre 2020

OnaMoianès

El Moianès fa un bon paper

 15 novembre 2019

el9nou paper

El Bages superarà els 181.000 habitants l'any 2030 amb un creixement sostingut

Totes les comarques de la regió central guanyaran població tret del Berguedà, que serà la més envellida jordi escudé 24.05.2019 | 23:46

La població al Bages experimentarà en la propera dècada un creixement progressiu, i l'any 2030 tindrà 181.089 habitants, 6.386 més que ara. Ho indica un estudi de projecció demogràfica de l'Institut d'Estadística de Catalunya, i que pronostica un augment de població a totes les comarques centrals, tret del Berguedà. Un augment que s'explica per l'arribada d'immigrants, perquè el creixement natural (la diferència entre naixements i defuncions) serà negatiu a tota la regió central.

L'increment d'habitants del Bages suposa un 3,7 % més de població, i això situa el creixement de la comarca per sota del de la mitjana de Catalunya, que serà del 6,2 %. De fet, en el conjunt de les comarques centrals, només el Moianès superarà aquesta mitjana, i amb un 7,1 % més de població el 2030 tindrà 14.280 habitants. Si es confirma aquesta projecció, el Moianès deixarà de ser a la cua del rànquing demogràfic de la regió central perquè passarà, per poc, al davant del Solsonès. Aquesta comarca també creixerà, però amb menys intensitat: guanyarà un 5,4 % de població, fins als 14.246 habitants. L'Anoia creixerà amb el mateix percentatge, seguida del Bages (amb un 3,7 %), i l'Alt Urgell i la Cerdanya (amb un 0,1 % cadascuna). Aquestes dues comarques tindran ara un retrocés demogràfic, però cap al final de la propera dècada tornaran a créixer i el saldo final serà positiu. El Berguedà, en canvi, tindrà una pèrdua progressiva de població, i 907 habitants menys el 2030.
Més habitants, però més vells

El 2030 la població serà més vella en el conjunt de la Catalunya Central, i el Berguedà liderarà el rànquing, amb un 29,4 % de majors de 65 anys. Serà la tercera més envellida de Catalunya, només per sota de la Terra Alta i el Ripollès. Per contra, la comarca menys envellida de la regió central serà l'Anoia, amb un 22,3 % de persones majors de 65 anys, que coincideix amb el percentatge de mitjana a Catalunya. A l'Alt Urgell serà del 27,1 %, al Solsonès del 24,8 %, al Moianès del 24,1 %, al Bages del 24 %, i a la Cerdanya del 23,6 %.
















25 maig 2019

Regió7