El Bages superarà els 181.000 habitants l'any 2030 amb un creixement sostingut

Totes les comarques de la regió central guanyaran població tret del Berguedà, que serà la més envellida jordi escudé 24.05.2019 | 23:46

La població al Bages experimentarà en la propera dècada un creixement progressiu, i l'any 2030 tindrà 181.089 habitants, 6.386 més que ara. Ho indica un estudi de projecció demogràfica de l'Institut d'Estadística de Catalunya, i que pronostica un augment de població a totes les comarques centrals, tret del Berguedà. Un augment que s'explica per l'arribada d'immigrants, perquè el creixement natural (la diferència entre naixements i defuncions) serà negatiu a tota la regió central.

L'increment d'habitants del Bages suposa un 3,7 % més de població, i això situa el creixement de la comarca per sota del de la mitjana de Catalunya, que serà del 6,2 %. De fet, en el conjunt de les comarques centrals, només el Moianès superarà aquesta mitjana, i amb un 7,1 % més de població el 2030 tindrà 14.280 habitants. Si es confirma aquesta projecció, el Moianès deixarà de ser a la cua del rànquing demogràfic de la regió central perquè passarà, per poc, al davant del Solsonès. Aquesta comarca també creixerà, però amb menys intensitat: guanyarà un 5,4 % de població, fins als 14.246 habitants. L'Anoia creixerà amb el mateix percentatge, seguida del Bages (amb un 3,7 %), i l'Alt Urgell i la Cerdanya (amb un 0,1 % cadascuna). Aquestes dues comarques tindran ara un retrocés demogràfic, però cap al final de la propera dècada tornaran a créixer i el saldo final serà positiu. El Berguedà, en canvi, tindrà una pèrdua progressiva de població, i 907 habitants menys el 2030.
Més habitants, però més vells

El 2030 la població serà més vella en el conjunt de la Catalunya Central, i el Berguedà liderarà el rànquing, amb un 29,4 % de majors de 65 anys. Serà la tercera més envellida de Catalunya, només per sota de la Terra Alta i el Ripollès. Per contra, la comarca menys envellida de la regió central serà l'Anoia, amb un 22,3 % de persones majors de 65 anys, que coincideix amb el percentatge de mitjana a Catalunya. A l'Alt Urgell serà del 27,1 %, al Solsonès del 24,8 %, al Moianès del 24,1 %, al Bages del 24 %, i a la Cerdanya del 23,6 %.
















25 maig 2019

Regió7

Les comarques de Barcelona reben 4,7 milions de turistes

El 2016 tanca amb un increment del 16% del nombre de visitants a la demarcació barcelonina i un 7% més a la capital catalana

    

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. En continuar navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació

 

Redacció VIA Empresa Barcelona08.12.2017 10:00 h.

Les comarques de Barcelona (excepte el Barcelonès) van acollir l'any 2016 un total de 4,7 milions de viatgers, segons les últimes dades presentades pel Labturisme de la Diputació de Barcelona sobre l'activitat turística. Tal com apunta l'estudi, respecte el 2015 ha augmentat un 16% el nombre de visitants, quan van ser 650.000 turistes, i un milió més respecte el 2012. El creixement per a l’any 2017 es preveu més moderat, amb un increment del 10%, arribant a superar el 5 milions de viatgers.

A escala catalana, el nombre de viatgers va augmentar, entre el 2015 i el 2016, en un 8,2% i en un 7%, a la ciutat de Barcelona, fet que corrobora el traspàs de viatgers a les comarques de Barcelona des de la capital catalana. Una dinàmica en la captació de visitants cap a les tres destinacions que impulsa la Diputació de Barcelona sota la marca “Barcelona és molt més” i que són “Paisatges Barcelona” (Moianès, Osona, Bages i Anoia), “Costa Barcelona” (Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Alt Penedès) i“Pirineus Barcelona” (Berguedà), que és fruit també de la col·laboració amb la ciutat de Barcelona. Una estratègia que, segons el vicepresident segon de l'organisme públic, Marc Castells, permet "seguir treballant per desestacionalitzar el turisme i obrir-se a tota la demarcació".

Any rècord també en pernoctacions

Pel que fa a les pernoctacions en allotjaments a les comarques de Barcelona (menys Barcelonès), el 2016 va tancar amb 13,5 milions de pernoctacions, prop de 922.000 més que l’anterior any (+7,35%) i 1,3 milions més que el 2012 (+11%). Una mica superior a la mitjana de Catalunya, que va ser de 5,9% d’increment de pernoctacions.

El nombre de turistes estrangers (2.402.937) supera als espanyols (2.301.371) amb una diferència de més de 100.000 viatgers, la més gran dels darrers sis anys i la millor dada assolida fins ara. 

Menys dies de vacances

Segons l’evolució de l’ADR (tarifa mitjana per habitació ocupada), el preu a la marca “Paisatges Barcelona” va ser de 70,3 euros i la de “Costa Barcelona”, de 66,4 euros; mentre que la mitjana catalana es situa en el 120 euros, afectada per la influència de la ciutat de Barcelona.

Pel que fa a la durada, s'ha passat de 6,2 dies registrats de mitjana als tres anys anteriors, als 4,9 dies del 2016. Un retrocés motivat per la caiguda del mercat rus, que ha reduït la mitjana de set nits; al creixement del turisme urbà i de negocis, amb estades més curtes; a la situació econòmica internacional que no permet molt més les vacances; i que el mercat espanyol (48%) genera estades més curtes.

Per contra, es recupera la despesa respecte l’any anterior. El 2016 la xifra creix fins als 90 euros per turista/dia, mentre que al 2015 era de 80,1 euros. Per tant, els turistes tenen una estada menor, però augmenten la despesa per dia.

Pel que fa a l’evolució dels afiliats a la Seguretat Social dedicats al sector turístic, al tancament de l’any 2016 hi havia 129.440 afiliats, un 43,6% de les afiliacions de la demarcació de Barcelona. Els assalariats pugen, en els darrers tres anys, de forma sostinguda i els autònoms mostren valors més estables.

"Costa Barcelona Week" i “Biosphere Responsible Tourism” 

Turisme de la Diputació de Barcelona, amb un pressupost de prop de 8,5 milions d'euros, treballa per promocionar el turisme al territori, amb accions concretes com el Costa Barcelona Week.

En el marc de l'Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, declarat per l'ONU, l'entitat també treballa en l'obtenció de la certificació “Biosphere Responsible Tourism” per a les marques turístiques “Costa Barcelona”, “Paisatges de Barcelon” i “Pirineus Barcelona”, amb l’objectiu d’impulsar la sostenibilitat del turisme en el territori de la demarcació de Barcelona.

viaempresa

Tres comarques catalanes, rebatejades en una traducció per al BOE: Nogal, Breña i Marisma

Des de l'aplicació del 155, totes les ordres de les conselleries s'han de publicar en castellà al BOE

ARA Barcelona 23/11/2017 15:42

  4K

43  

• El racó secret de Puigdemont a Bèlgica

• 

Mapa de les comarques de Catalunya

Catalunya té 42 comarques oficials -comptant la de més recent creació, el Moianès, i sense comptar el Lluçanès-, però el 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) n'ha creat tres de noves. En aquesta ordre del departament de Treball, Afers Socials i Famílies que indica les subvencions per comarques dels serveis d'orientació laboral per a persones amb discapacitat i trastorns de salut mental, publicada al BOE el 21 de novembre, apareixen tres comarques fins ara desconegudes: Nogal, Marisma i Breña.

En aquesta llista no hi surten ni la Noguera, ni el Maresme ni la Garrotxa; per tant, s'entén que aquestes tres comarques han passat en algun moment pel traductor automàtic sense que ningú repassés posteriorment el text.

Des del departament de Treball admeten que l'error amb la traducció automàtica ha sigut seu, i no del ministeri ni del mateix BOE.

Això ha passat ara, des de l'aplicació de l'article 155, que obliga que totes les ordres que abans es publicaven en català al DOGC ara s'hagin de publicar en castellà al BOE, cosa que abans no calia fer.

• 

Les tres comarques canviades al BOE

Ara.cat