Els matrimonis van créixer al Bages el 60% el 2021, però encara estan lluny dels del 2019

Al conjunt de la Catalunya central es va notar la recuperació de casaments després de la caiguda per la pandèmia


Un dels casaments celebrats aquest estiu al restaurant Mas de la Sala de Sallent | OSCAR BAYONA


David Bricollé
Manresa | 17·10·22 | 19:58 | Actualitzat a les 08:34


El nombre de matrimonis formalitzats el 2021 a la Catalunya Central va registrar un clar repunt respecte els d’un 2020 en que van caure en picat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. La recuperació, però, tot i que clara i evident, mostra unes xifres que encara queden molt per sota de l’últim exercici viscut amb normalitat prepandèmica, el del 2019. Així, per exemple, al Bages es van registrar un total de 585 casaments al llarg de l’any passat, gairebé el 60% més que l’any anterior, quan es van situar en 368. Una dada, aquesta última, que suposava que els matrimonis a la comarca s’havien reduït a gairebé la meitat en relació amb l’any precòvid.


El Solsonès és la demarcació de l’àrea de Regió7 on el 2021 es va produir un creixement més important del nombre d’enllaços en relació amb l’any anterior: del 64,4%. De fet, és una excepció ja que és l’única de casa nostra on els casaments formalitzats el 2021 (74) van ser fins i tot superiors als del 2019 (54).

Al conjunt de les 7 comarques d’influència d’aquest diari, el 2021 es van formalitzar un total de 1.332 matrimonis, el que suposa un augment del 41,8% respecte l’any anterior (van ser 939), però que encara és gairebé un 20% inferior als del 2019 (1.636). A Catalunya, entre un any i l’altre s’ha produït un augment del 51%. Per sobre d’aquest registre hi ha el Bages i el Solsonès, mentre que la resta de comarques de casa nostra si situen per sota, tot i que en totes hi ha creixements. Al Berguedà es van formalitzar 146 unions matrimonials, 42 més que l’any anterior (+40,38%), però 12 menys que al 2019. Al Moianès i la Cerdanya, els creixement registrats es van situar per sota del 10%.

Per àmbits del pla territorial, la major taxa de nupcialitat es registra a les Comarques Centrals, amb 3,4 matrimonis per 1.000 habitants, seguit del Penedès (3,4 per mil) i Comarques Gironines (3,3 per mil). Les taxes de nupcialitat més baixes corresponen a Ponent (2,6 per mil) i l’Alt Pirineu i Aran (2,7 per mil). 

Casaments per la via civil

D’altra banda, pel que fa al tipus de cerimònia d’enllaç, d’aquesta estadística del 2021 destaca l’accentuació d’una tendència que ja fa temps que ve marcada, la del predomini gairebé absolut dels casaments per la via civil. Més del 90%. Els enllaços amb cerimònia catòlica van suposar ja només el 7% al conjunt de la Catalunya Central, i en el cas del Bages no arriba ni al 5%.

Pel que fa a la nacionalitat, en un de cada sis matrimonis formalitzats el 2021 a les comarques de casa nostra, almenys un dels dos contraents era estranger (el 17,2%). En les dues comarques pirinenques és on aquest índex va ser més alt, ja que tant a la Cerdanya com a l’alt Urgell van suposar el 30% del total. I el més baix va ser al Berguedà i el Moianès (12%). Amb l’excepció del Berguedà, a la resta de demarcacions la combinació predominant va ser la de dona estrangera amb home de nacionalitat espanyola, molt per damunt dels casos de dos estrangers (ja sigui de la mateixa o de diferent nacionalitat).

Al global de Catalunya, segons la nacionalitat dels cònjuges dels matrimonis de diferent sexe, els matrimonis d’ambdós cònjuges de nacionalitat espanyola són majoritaris (80,7%), mentre que els matrimonis mixtos (un dels cònjuges amb nacionalitat estrangera i l’altre, espanyola) són el 16,1%. Els matrimonis entre contraents de nacionalitat estrangera representen el 3,2% del total.

En els matrimonis mixtos és més freqüent la combinació d’un home amb nacionalitat espanyola casat amb una dona amb nacionalitat estrangera (2.266 matrimonis), que no pas la combinació d’una dona amb nacionalitat espanyola casada amb un home amb nacionalitat estrangera (1.412 matrimonis).
36, 7 anys pels nuvis i 34,5 les núvies

Al conjunt de Catalunya, amb 23.656 casaments el 2021, l’edat mitjana a contraure matrimoni en primeres núpcies va ser de 36,7 anys per als nuvis i de 34,5 anys per a les núvies.

En relació amb l’estat civil anterior dels cònjuges, el 68,2% dels matrimonis es van celebrar en primeres núpcies per als dos contraents, mentre que el 18,7% van correspondre a enllaços entre un cònjuge solter i l’altre casat anteriorment. Els matrimonis en segones núpcies per als dos contraents van ser el 13,1% del total d’enllaços celebrats el 2021.

Pel que fa al sexe dels contraents, 22.848 matrimonis (el 96,6%) van correspondre a parelles de diferent sexe i 808 (el 3,4%) a parelles del mateix sexe, dels quals 318 són entre dos homes i 490 entre dues dones. 

17 octubre 2022

Regió7

Els casaments civils al Bages, el berguedà i el Moianès ja superen el 90% del total

1 novembre 2018

Regió7 paper

Els casaments, cada cop a una edat més avançada

La majoria d’homes d’Osona que es van casar el 2017 ho van fer entre els 35 i els 39 anys, les dones entre 30 i 34, la mateixa edat que al Ripollès i al Moianès
Guillem Rico 03/02/2018 | 9:36 Vic/Ripoll/Moià

Que la gent que es casa cada vegada ho fa més gran és un fet constatat des de fa anys. Una evidència són les darreres dades que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre matrimonis l’any 2016, que mostren com tot i l’augment de la població han disminuït en el conjunt d’Osona, el Ripollès i el Moianès respecte a l’any 1976, des que es recullen les dades. A Osona, tot i que es casa menys gent que a mitjans dels 70, en els darrers anys s’ha notat un augment de bodes cada cop entre parelles més grans –no s’inclou les edats dels matrimonis entre persones del mateix sexe–. El 2016 per primer cop, en el cas dels homes, la majoria dels que es van casar tenien entre 35 i 39 anys, mentre que les dones es mantenen a la franja dels 30 als 34, la mateixa edat que la majoria de casaments –tant en homes com en dones– del Ripollès i el Moianès. En el cas del Moianès, tot i això, la diferència és d’una o dues persones. En total a Osona es van casar 663 persones; al Ripollès, 89, i al Moianès, 66.



Què motiva l’endarreriment?

El sociòleg Jordi Collet apunta diversos factors per l’endarreriment dels casaments. Un és l’allargament de la vida, amb una esperança d’entre 85 i 86 anys en les dones i de 80 a 81 en els homes que fa que “tot ho fem més tard”. També diu que “cada vegada més la gent posposa ajuntar-se i casar-se, la constitució formal es fa més tard”, diu. I en conseqüència de tot això els fills també arriben més tard. En aquest sentit, Collet comenta que és diferent ser pare als 37 per primer cop que fer-ho més jove. Les parelles estables es donen en una edat més avançada i “els calendaris al voltant de la fecunditat no s’allarguen” i això suposa que hi hagi més problemes a l’hora de tenir fills, com més embarassos de risc.

Una altra de les explicacions que la majoria de gent es casi a partir dels 30 anys, segons el sociòleg, és que moltes persones primer “s’ajunten de manera informal” i quan arriben els fills ho formalitzen “amb la idea d’arreglar papers, com qui va al notari a fer l’herència, més des d’un punt de vista de seguretat”.


Els matrimonis per l’església, el 10%

Pel que fa als tipus de celebració, en deu anys s’ha capgirat totalment la tendència. Fins al 2006 la majoria de celebracions eren per l’Església, però a partir de llavors el canvi ha arribat fins al punt que ara els casaments catòlics representen només el 10% del total. El 2016 a Osona se’n van fer 594 de civils davant de 65 de catòlics. Al Ripollès el canvi de tendència es va donar per primer cop el 2004, i després d’un retorn el 2005 ja a partir del 2006 s’imposen els civils. Segons Collet, aquest fet demostra com “la religió deixa de tenir influència en les pautes públiques” i només es casen per aquest ritual “els que tenen creença”.


La majoria de casaments es fan durant el juliol

La majoria de casaments del 2016 es van fer durant el mes de juliol a les tres comarques, segons les dades de l’Idescat que s’analitzen des del 2012. Les xifres marquen un canvi de tendència que col·loca el juliol al primer lloc des del 2014 i desbanca el juny, el mes en què se’n feien més fins al 2013, tant a Osona com al Ripollès. Al Moianès, d’on es disposa de dades des del 2014, el mes escollit per la majoria de parelles a l’hora de casar-se és el juny.

3 febrer 2018

el9nou