El nombre de matrimonis catòlics cau gairebé un 70% en 30 anys

Al Vallès Oriental s’hi van fer 71 casaments catòlics i 1.298 de civils durant el 2021

Oriol Serra
15/02/2023 | 7:00
Granollers

Sílvia Bau i Carles Martí es casaran per l'església a l'agost | Griselda Escrigas



El nombre de matrimonis catòlics ha caigut gairebé un 70% durant les passades tres dècades al Vallès Oriental. Per contra, els enllaços civils han augmentat en aquesta mateixa proporció durant el mateix període. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la comarca va registrar el 1991 un total de 1.220 casaments catòlics i 423 de civils. El 2021, el nombre de casaments catòlics havia baixat fins a 71 i el de civils havia pujat fins a 1.298.

En xifres relatives, les unions per l’església representen el 5,2% dels 1.369 casaments que es van fer a la comarca durant el 2021, mentre que les unions civils representen el 94,8%. El 1991, el 74,2% dels matrimonis que es van formalitzar eren catòlics, i només el 25,8% eren civils. Al Moianès, el 2021 s’hi van fer 2 casaments catòlics i 48 de civils, que suposen respectivament el 4% i el 96% del total –en el cas del Moianès, no hi ha dades anteriors a 2014 perquè la comarca encara no existia.
 

Casar-se menys, i optar pel civil 

“Sigui religiós o civil, equiparar el matrimoni amb una celebració és generalitzar. Però si ens fixem en l’evolució dels matrimonis a 30 anys vista, veurem que hi ha hagut moltes ambivalències en números totals. Fins i tot podrem observar que hi ha hagut anys en què ha caigut la xifra total de matrimonis. Per tant, la tendència seria que la gent es casa menys, i que qui encara es casa opta menys per l’opció religiosa”, apunta la sociòloga Laura Peña, de Sant Celoni.


Segons Peña, aquest fet es deu a la suma de quatre factors. “D’entrada, tenim els motius econòmics. El matrimoni està generalment associat a una celebració. I si hi ha menys poder adquisitiu, costa més fer aquest tipus de celebracions. Després tenim els motius socials. Molta gent ja no entén el matrimoni com la verificació de la unió entre dues persones. Aquí caldria tenir en compte les parelles de fet”, matisa la sociòloga.

Peña també es refereix als motius de caire estrictament religiós. “La secularització galopant de la societat augmenta la no-identificació religiosa de les persones. Això vol dir que, tot i seguir essent el catolicisme la religió majoritària del país, el conjunt de la població ja no s’identifica únicament amb una única fe religiosa.”

Finalment, cita la demografia com un factor determinant a l’hora d’entendre l’evolució dels diferents tipus de matrimoni durant les darreres tres dècades. “També cal tenir en compte els motius demogràfics. La franja d’edat en què solen formalitzar-se els matrimonis ha disminuït al llarg d’aquests darrers anys. Per tant, hi ha menys matrimonis”, conclou.
 

Les altres religions

D’altra banda, Peña també es refereix als matrimonis formalitzats amb ritus d’altres religions. “Si agafem un període de 15 anys com el que va de 2000 a 2015, on hi ha concentrats més casos, veurem que l’augment d’aquests casaments concorda amb els augments dels fluxos migratoris a Espanya de països de fora de la UE i amb religions majoritàries no catòliques.”

15 febrer 2023

el9nou

El 2017 hi va haver 1.623 enllaços a l'àrea d'influència de Regió7, 97 més que l'any anterior

En xifres absolutes a l'Anoia és on van augmentar més el nombre de casaments d'un any a l'altre jordi morros manresa 15.11.2018 | 00:01

L'any passat hi va haver 1.623 casaments al conjunt de les set comarques de l'àrea d'influència de Regió7, 97 més que no pas l'any anterior.

En xifres absolutes a l'Anoia és on van augmentar més el nombre de casaments d'un any a l'altre. N'hi va haver 88 més fins a arribar als 528. Al Bages es van fer 724 enllaços el 2017, 16 més que no pas l'any anterior. A la Cerdanya hi va haver 12 cerimònies més, fins a un total de 55, mentre que a l'Alt Urgell en van ser 9 més i van arribar a les 68. Al Moianès se'n van fer 70, 4 més respecte del 2016.

En canv,i al Solsonès i al Berguedà hi va haver menys enllaços. Dels 64 del 2016 es va passar als 46 el 2017 en el cas del Solsonès, mentre que al Berguedà es va passar de 146 a 132.

Més dades. Al Bages, al Berguedà i al Moianès els casaments civils superen el 90 % del total. A la Cerdanya les cerimònies civils van representar el 89,09%; a l'Anoia el 88,26 %; a l'Alt Urgell el 83,82 %; i al Solsonès el 73,91 %.

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya el 2017 hi va haver 28.594 casaments. Suposen un lleuger descens del 2,59 % respecte del 2016. Inclouen els enllaços de residents de Catalunya que s'han celebrat a la resta d'Espa-nya. El 87,68 % van ser pel civil.

15 novembre 2018

Regió7

Els casaments civils al Bages, el berguedà i el Moianès ja superen el 90% del total

1 novembre 2018

Regió7 paper

Els casaments, cada cop a una edat més avançada

La majoria d’homes d’Osona que es van casar el 2017 ho van fer entre els 35 i els 39 anys, les dones entre 30 i 34, la mateixa edat que al Ripollès i al Moianès
Guillem Rico 03/02/2018 | 9:36 Vic/Ripoll/Moià

Que la gent que es casa cada vegada ho fa més gran és un fet constatat des de fa anys. Una evidència són les darreres dades que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre matrimonis l’any 2016, que mostren com tot i l’augment de la població han disminuït en el conjunt d’Osona, el Ripollès i el Moianès respecte a l’any 1976, des que es recullen les dades. A Osona, tot i que es casa menys gent que a mitjans dels 70, en els darrers anys s’ha notat un augment de bodes cada cop entre parelles més grans –no s’inclou les edats dels matrimonis entre persones del mateix sexe–. El 2016 per primer cop, en el cas dels homes, la majoria dels que es van casar tenien entre 35 i 39 anys, mentre que les dones es mantenen a la franja dels 30 als 34, la mateixa edat que la majoria de casaments –tant en homes com en dones– del Ripollès i el Moianès. En el cas del Moianès, tot i això, la diferència és d’una o dues persones. En total a Osona es van casar 663 persones; al Ripollès, 89, i al Moianès, 66.



Què motiva l’endarreriment?

El sociòleg Jordi Collet apunta diversos factors per l’endarreriment dels casaments. Un és l’allargament de la vida, amb una esperança d’entre 85 i 86 anys en les dones i de 80 a 81 en els homes que fa que “tot ho fem més tard”. També diu que “cada vegada més la gent posposa ajuntar-se i casar-se, la constitució formal es fa més tard”, diu. I en conseqüència de tot això els fills també arriben més tard. En aquest sentit, Collet comenta que és diferent ser pare als 37 per primer cop que fer-ho més jove. Les parelles estables es donen en una edat més avançada i “els calendaris al voltant de la fecunditat no s’allarguen” i això suposa que hi hagi més problemes a l’hora de tenir fills, com més embarassos de risc.

Una altra de les explicacions que la majoria de gent es casi a partir dels 30 anys, segons el sociòleg, és que moltes persones primer “s’ajunten de manera informal” i quan arriben els fills ho formalitzen “amb la idea d’arreglar papers, com qui va al notari a fer l’herència, més des d’un punt de vista de seguretat”.


Els matrimonis per l’església, el 10%

Pel que fa als tipus de celebració, en deu anys s’ha capgirat totalment la tendència. Fins al 2006 la majoria de celebracions eren per l’Església, però a partir de llavors el canvi ha arribat fins al punt que ara els casaments catòlics representen només el 10% del total. El 2016 a Osona se’n van fer 594 de civils davant de 65 de catòlics. Al Ripollès el canvi de tendència es va donar per primer cop el 2004, i després d’un retorn el 2005 ja a partir del 2006 s’imposen els civils. Segons Collet, aquest fet demostra com “la religió deixa de tenir influència en les pautes públiques” i només es casen per aquest ritual “els que tenen creença”.


La majoria de casaments es fan durant el juliol

La majoria de casaments del 2016 es van fer durant el mes de juliol a les tres comarques, segons les dades de l’Idescat que s’analitzen des del 2012. Les xifres marquen un canvi de tendència que col·loca el juliol al primer lloc des del 2014 i desbanca el juny, el mes en què se’n feien més fins al 2013, tant a Osona com al Ripollès. Al Moianès, d’on es disposa de dades des del 2014, el mes escollit per la majoria de parelles a l’hora de casar-se és el juny.

3 febrer 2018

el9nou