Lleó XIV ha reconegut una cinquantena de persones que van morir durant el 1936 en diversos indrets de Catalunya 
El Papa Lleó XIV, a la Ciutat del Vaticà, en una foto d'arxiu / Evandro Inetti/ZUMA Press Wire/d / DPA
Ariadna Gombau
Irene Savio
Ciutat del Vaticà/Manresa27 D’ABR. 2026 12:50Actualitzada 27 D’ABR. 2026 18:24
El papa Lleó XIV ha reconegut el martiri —és a dir, la mort "per odi a la fe", en terminologia vaticana— d’una cinquantena de fidels i sacerdots vinculats a Catalunya, assassinats en el context de la Guerra Civil Espanyola, segons ha informat aquest dilluns l’oficina de premsa de la Santa Seu. Entre ells hi ha Manuel Berenguer Clusella, sacerdot diocesà nascut el 1906 a Castellterçol (Moianès), que va ser assassinat el 7 de novembre de 1936 a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
"Durant l’audiència concedida a la seva eminència el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants", el Papa ha autoritzat la promulgació "del martiri dels Servents de Déu Estanislao Ortega García (de nom secular Lorenzo) i els seus 48 companys religiosos, professos de l’Institut dels Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel". Així mateix, s’ha concedit el mateix reconeixement a Manuel Berenguer Clusella, que, com els anteriors, va ser "assassinat entre els mesos de juliol i novembre de 1936 en diversos indrets de Catalunya, en el context de la mateixa persecució", segons la Santa Seu.
Tal com explica el mitjà Religión en Libertad, els Germans de Sant Gabriel són una congregació fundada a principis del segle XVIII a l’oest de França. L’any 1903 van ser expulsats del país i van buscar refugi a Espanya, on van fundar la primera casa i escola a Girona, seguida de les de Malgrat i Canet de Mar. El 1915 van adquirir la finca de Can Valls, a Sant Vicenç de Montalt, on van establir la seva casa general, activa fins al 1936.
Entre els episodis més dramàtics de la persecució religiosa de la Guerra Civil destaca l’assalt d’un centenar de milicians de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a la casa de Can Valls el 7 de novembre de 1936. Després d'envair la finca, 44 germans majors de 18 anys i el capellà, Manuel Berenguer, van ser detinguts i traslladats en autobús a la Txeca de Sant Elies, a Barcelona. Per la seva banda, els estudiants més joves van ser enviats a centres d’assistència social, mentre que els més grans van quedar a Can Valls sota el control d’un comitè.
Dels 44 detinguts, cinc religiosos francesos van ser alliberats a través del consolat; els altres 39, juntament amb el capellà, van ser assassinats uns dies després al cementiri de Montcada.
Una llarga llista
Els nous màrtirs s’afegeixen a una llarga relació de fidels i sacerdots als quals el Vaticà ha reconegut aquest estatus des dels anys vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, més de 2.000 catòlics han estat reconeguts com a màrtirs. El seu record se celebra cada any al novembre des de 2010.
A més, aquest mateix dilluns, Lleó XIV també ha reconegut l’"ofrena de vida" del servent de Déu Pedro Manuel Salado Alba. Aquest laic, membre de l’associació Hogar de Nazaret, va néixer a Chiclana de la Frontera (Cadis) el 1968 i va morir el febrer de 2012 a Atacames, a l’Equador.
27 abril 2026