Amb el títol Natura Centrum Est, el reconegut artista de Moià ha reunit a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya diverses creacions col·laboratives dels darrers anys que reivindiquen el retorn a la natura
Marcel·lí Antúnez fa una crítica lúdico-festiva al capitalisme en una instal·lació a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya / MIREIA ARSO
Toni Mata i Riu
No van voler el mitjó de Tàpies i ara hi tenen un campament revolucionari que reivindica el dret a la natura i ataca els fonaments del capitalisme. Molt ha plogut des de la polèmica generada en la Barcelona preolímpica de principis dels 90 i els museus conviuen avui dia, amb més o menys convulsió, amb un debat necessari sobre la construcció ideològica de les col·leccions. Fins al punt que és saludable, higiènic i molt oportú donar l’espai central del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la magnífica Sala Oval, a un ex-furero com el moianès Marcel·lí Antúnez (1959), reconegut per fusionar la tecnologia i el body art. Fins al dia de Reis, l’àgora del Palau Nacional és un espai de trobada participatiu i un singular acte de «propaganda», com defineix aquest Natura Centrum Est.
«En els últims anys, l’art contemporani s’ha convertit en una cosa autoreferencial, preocupat per coses que ja no són un problema, allunyat de la majoria», explicava Antúnez ahir al matí mentre passejava entre les grans bastides, alçades talment com grans cabanes d’un campament ple de vida, que ocupen la Sala Oval amb un contingut visual que aclapara la mirada. «Jo vull que això ho entengui o ho pugui seguir un nen de cinc anys», va reblar per situar en context una proposta que, per sobre de tot, és «col·laborativa».
Són deu mòduls i una figura gegant de Vulcà que penja del sostre d’un espai diàfan on sovint se celebren actes de grans multinacionals. No hi pot haver distància més gran entre les dues concepcions, però ja ha arribat el moment de «donar el punt de vista de l’artista i no precisament el posicionament teòric del museu», en paraules del director Pepe Serra.
Una figura gegant de Vulcà atrapa la mirada del visitant / MIREIA ARSO
Feina en comunitat
Tot és un treball en equip. El projecte porta el segell inconfusible de Marcel·lí Antúnez, una figura molt especial de l’ecosistema artístic català. Una de les figures que ràpidament atrapen l’atenció del visitant és el Vulcano de grans dimensions que s’alça al mig de la sala. La peça d’aparença demoníaca és una creació del moianès que va clausurar el festival Lluèrnia d’Olot l’any 2014 amb el títol de Fargabudell, una acció per a espais exteriors que l’artista va realitzar en col·laboració amb el col·lectiu Pim Pam Pum Foc a la plaça de braus de la capital de la Garrotxa, inspirada en el mite de la farga de Vulcà i reinterpretant l’imaginari folklòric.
«Tot això va ser fet en col·laboració amb diversos col·lectius, associacions, grups de persones vulnerables, escoles d’art, ...», va indicar Antúnez: «són obres en intercanvi no unidireccional, en els quals aquests grups han format part de la construcció del relat». Les diverses propostes que s’exhibeixen «no van ser concebudes per a Natura Centrum Est, però un 30 o 40 per cent són del 2023 cap aquí creades amb aquesta idea».
Poden semblar les pàgines d’un còmic, el mural gegant d’una paret mitgera, la pancarta ocurrent d’una manifestació, un eslògan majúscul fet de centenars de cares i formes, de vinyetes i missatges. En qualsevol cas, l’afortunat deliri d’un artista amb unes quantes idees per compartir.
Gairebé cada dia es farà una rua lúdica i festiva, a més de reivindicativa, en la qual hi podrà participar el públic / MIREIA ARSO
Espectadors protagonistes
Hi ha un tipus de llibres amb pàgines que s’activen desplegant figures en tres dimensions i d’altres amb pestanyes que posen a la vista parts amagades de la història. Són els llibres pop-up, especialment pensats per als infants. En el projecte d’Antúnez també hi ha murals pop-up per ampliar un dels elements centrals de la proposta, la participació de l’espectador. Els dies 20, 21, 23, 27, 28, 30 i 31 de desembre i 2, 3 i 4 de gener, de 12 a 1 del migdia, es farà una activació, una rua de caràcter lúdic i reivindicatiu amb voluntat de resistència davant les doctrines que han apartat la natura del dia a dia. Antúnez conduirà la festa amb la banda de músics Fail Again Ensemble (Marceluia y sus Mireios) i el públic que s’hi vulgui apuntar.
Cada peça d’art és un programa ideològic, amb noms com Boscaiola’t, Salvatgia, Membrana, ... En un es desplega un arbre ramificat al capdamunt del qual hi ha els rostres de figures emblemàtiques de la contestació al capitalisme i les seves formes de depredació de la vida de les persones: un jove Xirinacs, Pepe Beúnza, qui va ser el primer objector de consciència per motius polítics, i un personatge inclassificable com Llum de la selva, un home que va viure 106 anys «un anarquista, crudívor, que només menjava el que li donava el seu hort de can Badia, a Sabadell, tot i que feia una excepció perquè li encantaven els Caserios». Individus que amb la seva vida serveixen d’exemple de la reivindicació de tornar a posar la natura i la condició humana al centre en un món on els diners ho són tot.
«Hi va haver un moment en el qual em vaig adonar que el centre de tot és la natura i el capitalisme ens n’allunya, vivim enganxats a les pantalles i ens fem esclaus de l’algoritme», va apuntar Antúnez: «amb aquest art fet amb fusta i paper reivindiquem, en aquest moment històric tan fumut, tornar a fer pinya entre tots, a tocar la terra amb les mans».
En una altra instal·lació hi apareixen caricaturitzades figures de gran impacte en la defensa de la terra, com la física quàntica Vandana Shiva, activista per la sobirania alimentària; Rachel Carson, que als anys 60 ja afirmava que els biocides utilitzats en l’agricultura maten; la Nobel de la Pau Wangari Maathai, una biòloga keniana que va posar les dones al centre fent-les responsables de vivers de plançons que van permetre plantar més de trenta milions d’arbres al seu país; i el moianès Quico Picanyol, entre altres, hippie, vegetarià i constructor de pedra seca. No és l’única referència a la comarca: en un altre arbre gegant, dos rètols: «No som un abocador» i «Moianès natural». Marcel·lí Antúnez en estat pur.
20 desembre 2025