Diumenge es va celebrar un procés participatiu no vinculant al Moianès. Els veïns dels deu municipis d’aquesta comarca històrica estaven cridats a les urnes per decidir si volien convertir-se en una comarca a efectes administratius i passar així a engruixir el llistat de comarques del Principat amb la comarca que fa 42. Es tractava d’una votació no vinculant, però el Govern de la Generalitat s’havia compromès, en cas de victòria del ‘sí’, a la tramitació parlamentària per formalitzar la nova comarca. La del Moianès no només no és una reivindicació recent, ans al contrari, s’arrossega ja de fa molts anys, sinó que la creació de la nova comarca ve avalada per l’Informe Roca del 2000, en què es demanava (entre altres canvis) segregar diversos municipis del Bages, Osona i el Vallès Oriental.
Hom podria qüestionar l’oportunitat de retocar el mapa territorial en les circumstàncies actuals; es podria plantejar que, al marge que la nova comarca suposarà una millora en el benestar dels seus veïns (arran dels nous serveis mancomunats), hi haurà unes despeses administratives immediates; o, per exemple, també es podria posar sobre la taula que aquesta iniciativa podria obrir la capsa dels trons i que s’encetessin actuacions similars en altres indrets. Ara bé, el que no es podrà qüestionar mai és el caràcter democràtic d’aquest procés. S’ha fet una proposta, s’ha consultat la població, aquesta s’ha pronunciat i això tindrà, com no podria ser d’altra manera, conseqüències polítiques. Aquesta via (la democràtica, s’entén) per desgràcia no sempre té el mateix recorregut a la política peninsular, massa sovint ancorada en unes divisions administratives que no es poden modificar de cap manera i on, pel que sembla, la voluntat dels ciutadans és una cosa marginal davant la rigidesa de certes normes anquilosades en un passat ja démodé de reminiscències no gaire democràtiques. Al cap i a la fi, tot es resol en funció de la tradició democràtica de cada lloc. En uns, casa nostra per exemple, la política ve d’una tradició pactista fortament arrelada en tots els àmbits de la vida social, política i econòmica, mentre que en altres llocs aquesta tradició és molt més feble. Caldria que algú prengués nota de tot plegat.