«Com sempre que la divisió comarcal de Catalunya es posa a debat, no puc evitar pensar en la nostra pròpia realitat»
Andreu Pujol | Actualitzat el 02/04/2015 a les 00:00h
El passat diumenge 22 de març els municipis del Moianès van organitzar un referèndum per decidir si es volien constituir en comarca. Actualment aquest territori es troba dividit administrativament entre Osona, el Bages i el Vallès Oriental. Aquesta és una història que els habitants del Baix Montseny ja ens coneixem: hi existeix una realitat forjada per la història, l’economia, la geografia i les relacions personals però, quan es va posar sobre la taula la divisió comarcal de Catalunya, en els temps de la Generalitat republicana, aquest fet no va ser dibuixat en el mapa.
Els resultats del referèndum han estat clars. Amb una participació de més d’un 47% del cens, el “sí” a la creació de la nova comarca s’ha imposat amb un 80,4% dels vots, mentre que el “no” ha recollit el suport de tot just un 16,35% dels votants. Si bé el dictamen d’aquesta consulta no és vinculant, des del Govern de Catalunya s’han compromès a donar tràmit a l’expedient administratiu de creació de la comarca amb els municipis que hagin expressat la seva voluntat de formar-ne part (que són tots els que van votar, en total 10).
Com sempre que la divisió comarcal de Catalunya es posa a debat, no puc evitar pensar en la nostra pròpia realitat. El Moianès, amb poc més de 12.000 habitants, queda molt lluny del pes demogràfic i econòmic del Baix Montseny, que només amb la seva capital, Sant Celoni, ja compta amb més de 17.000 persones. El que no es pot negar és que el Moianès ha posat damunt la taula una cosa molt més important que el pes demogràfic: la força de voluntat. Els 10 ajuntaments han treballat amb empenta i de manera coordinada. Aquí encara tenim molt camí per recórrer.
Els resultats del referèndum han estat clars. Amb una participació de més d’un 47% del cens, el “sí” a la creació de la nova comarca s’ha imposat amb un 80,4% dels vots, mentre que el “no” ha recollit el suport de tot just un 16,35% dels votants. Si bé el dictamen d’aquesta consulta no és vinculant, des del Govern de Catalunya s’han compromès a donar tràmit a l’expedient administratiu de creació de la comarca amb els municipis que hagin expressat la seva voluntat de formar-ne part (que són tots els que van votar, en total 10).
Com sempre que la divisió comarcal de Catalunya es posa a debat, no puc evitar pensar en la nostra pròpia realitat. El Moianès, amb poc més de 12.000 habitants, queda molt lluny del pes demogràfic i econòmic del Baix Montseny, que només amb la seva capital, Sant Celoni, ja compta amb més de 17.000 persones. El que no es pot negar és que el Moianès ha posat damunt la taula una cosa molt més important que el pes demogràfic: la força de voluntat. Els 10 ajuntaments han treballat amb empenta i de manera coordinada. Aquí encara tenim molt camí per recórrer.