La campanya d'excavacions d'enguany ha afegit tres dents a la trobada l'any passat, l'última va aparèixer ahir dissabte
Maria Oliva/Salvador Redó Moià 20.08.2017 | 08:19
Les Teixoneres de Moià posen al descobert un segon individu neandertal, ara un adult
Les coves de les Teixoneres de Moià han tornat a donar sorpreses aquest estiu. La campanya d'excavacions que s'hi ha dut a terme des del dia 3 d'agost ha posat al descobert tres dents de neandertal, una corresponent a un individu adult i dues més d'infant. Aquestes restes se sumen a la dent de llet que ja s'hi va trobar l'any passat pertanyent a un individu que va viure a les coves fa 50.000 anys i que va ser batejat com el nen de Moià. L'aparició de la dent d'adult posa de manifest l'existència, com a mínim, de restes de dos individus diferents.
Amb aquestes troballes, «El nen de Moià ja no està sol», assegura el director de les excavacions, Jordi Rosell, a Regió7. «La dent de l'adult sembla d'edat avançada, però encara no ho sabem amb exactitud», afegeix l'arqueòleg. «Nosaltres comptàvem trobar més restes de l'infant, i que aparegués el queixal d'un adult ha estat una sorpresa». La molar superior dreta, que presenta un desgast molt acusat, ha aparegut en el mateix nivell on va sortir la dent de llet de l'any passat.
Durant els treballs d'excavació d'aquest estiu, que s'acaben el proper dilluns, també han aparegut, en aquest cas a les coves del Toll, puntes de llança, fogars i restes de l'ós de les cavernes, entre les quals un fèmur immens d'un individu d'aquesta espècie animal, mandíbules en un estat de conservació molt bo, puntes de sílex que situen l'hàbitat al voltant de 100.000 anys enrere i rascadors, que són unes eines molt pròpies de la cultura neandertal, segons explica la doctora Ruth Blasco, una veterana de les excavacions de Moià i investigadora del CENIEH. En les excavacions d'enguany s'ha confirmat que la fauna caçada per les poblacions nòmades neandertals era bàsicament formada per cèrvids, cavalls i, en menor mesura, bòvids, tal com ha explicat l'arqueòleg gadità establert a Tarragona Carlos Sánchez, especialista en l'estudi de les dentadures humanes i investigador de l'IPHES amb seu a Tarragona. «Hem vist que els neandertals aprofitaven la cova, i ara volem saber amb quina freqüència la visitaven», explica Rosell. Els treballs es fan sota la direcció de l'IPHES, l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social, i el Centre Nacional d'Investigació sobre Evolució Humana.
L'última sorpresa
I era pels voltants de les onze del matí d'ahir dissabte, poc després de la pausa d'esmorzar de l'equip de treball, que saltava la sorpresa, l'arqueòleg Guillermo Bustos recomençava la feina de gratar el sòl quan va aixecar el que era la quarta dent, una molar infantil, una tercera dent de llet; es dóna la circumstància que Bustos feia ahir vint-i-vuit anys. Tot l'equip va esclatar en un crit unànime de joia, abraçades i molta emoció, mentre el descobridor, amb cara d'incredulitat, era objecte de felicitacions. La dent trobada per Bustos s'afegia a la localitzada per l'estudiant d'arqueologia Marta Orozco, que trobà la dent d'adult i que era la primera vegada que participava en l'excavació, i la trobada per l'arqueòleg de Moià Ignasi Morgades. Tant Bustos com Orozco són de la Universitat Autònoma de Madrid. Aquestes troballes humanes de neandertals en el seu context arqueològic a Catalunya només s'ha produït en el jaciment moianès, fet que li dóna un interès especial atès que facilita l'estudi de l'assentament i el fa més complet.