Nascuda i criada a Moià, vivint a Canovelles i treballant a Barcelona. Com ha sigut aquest camí?
Visc a Canovelles des de fa gairebé 20 anys, però jo segueixo dient
que soc de Moià. Vaig conèixer el meu marit quan treballava en un
restaurant, i ell és de Granollers. Ens va sorgir l’oportunitat
d’establir-nos a Canovelles quan volíem anar a viure junts, i ens hi hem
quedat. A Barcelona hi treballo també des de fa 20 anys. Amb la meva
mare vam agafar el negoci familiar.
Més que de Moià, és de la masia de la Granoia. Li va costar fer el pas a la gran ciutat?
No. Els meus avis materns són de Barcelona de tota la vida, i jo ja
havia estudiat a Barcelona. No soc d’aquelles persones que reneguen de
la ciutat, m’agrada. Quan ets jove tens ganes de sortir del poble, creus
que a les grans ciutats hi ha més coses a fer. Amb els anys fas com un
camí una mica a l’inrevés.
Regenta la cansaladeria La Moianesa al mercat de la Boqueria.
La va fundar la meva àvia amb la seva germana. Recordo baixar a
ajudar quan tenia uns 15 anys, i que no m’agradés gens. Ho trobava
horrorós; feia fred i hi havia unes olors molt fortes. Però quan es van
jubilar, jo feia un temps que treballava a l’hostaleria, la meva mare
havia treballat tota la vida a Cal Maties, i vam dir: per què no ens ho
quedem nosaltres?
Ha canviat el mercat en aquestes dues dècades?
Moltíssim. Al final, la Boqueria no és més que el reflex del que està
passant a tota la ciutat. Els negocis familiars desapareixen, no hi ha
relleu generacional, i ve una gran empresa que ofereix molts diners pel
traspàs de la parada. Tampoc ens podem escandalitzar per això si la
clientela de mercat desapareix. Quan una senyora gran em deixa de venir,
no hi ha ni una filla ni una neta que continuï comprant al mercat.
Com es conviu amb tants turistes?
Anys enrere te n’hauria malparlat de mala manera. Ara, ha arribat un
moment que o t’adaptes o et quedes plorant a una cantonada. N’hi ha que
saben que moltes parades són trampes turístiques, i venen a la nostra
buscant bon producte local. També t’he de dir que molta de la meva
clientela és d’origen estranger que viu a Barcelona. Un 80% és filipina o
llatinoamericana, ja que provenen de països amb molta cultura de mercat
i de producte fresc.
Una de les seves passions és la lectura. Quants llibres pot llegir durant l’any?
Uf, depèn de les estones que tinc, i del volum del llibre, però si la
cosa va bé pot ser un per setmana. És una cosa que fa que m’oblidi de
la meva figura com a mare o com a carnissera, em reconnecta amb mi
mateixa com a individu. M’he autoimposat llegir com a mínim mitja hora
al dia. Ho necessito.
Què segueix significant Moià per a vostè?
És on hi ha les meves arrels. On encara tinc les amigues que hem
estat juntes des de parvulari. Valoro molt que els meus fills sàpiguen
que soc d’aquí i que vinc de la Granoia. Suposo que quan ets d’un poble
petit aquestes sensacions són més fortes que sent de ciutat.
4 juny 2025
el9nou
