Ubasart és néta del primer alcalde democràtic de la població i prové de la casa coneguda com a cal Fantasia
18.02.2015 | 07:52
Gemma Ubasart, líder de Podem acn
CARMINA OLIVERAS | EFE | MOIÀ La primera líder del partit de Pablo Iglesias a Catalunya té arrels moianeses. Gemma Ubasart, que fa només quatre dies va ser escollida secretària general de Podem, és néta del primer alcalde en època democràtica de Moià, Sebastià Ubasart Serra, que va morir el gener del 2012.
Tot i que Gemma Ubasart va néixer el 1978 a Castellar del Vallès, els seus orígens provenen del Moianès, en concret de cal Fantasia, sobrenom amb què es coneixia el seu avi. A Moià, el cognom Ubasart és dels que es podrien dir històrics. Tiets i cosins de la líder de Podem viuen encara al municipi, tot i que ella ja no hi té gaires lligams.
Tot i que Gemma Ubasart va néixer el 1978 a Castellar del Vallès, els seus orígens provenen del Moianès, en concret de cal Fantasia, sobrenom amb què es coneixia el seu avi. A Moià, el cognom Ubasart és dels que es podrien dir històrics. Tiets i cosins de la líder de Podem viuen encara al municipi, tot i que ella ja no hi té gaires lligams.
De fet, el seu pare va marxar fa anys del poble, de jove, quan es va casar, i ella ja va néixer i es va criar a Castellar. Tot i això, la notícia que Gemma Ubasart tenia tots els números de ser la líder de Podem a Catalunya va fer girar l'orella a més d'un veí. Ubasart. Cognom comú a Moià. I cognom del primer alcalde de la democràcia.
L'avi de la líder de Podem va guanyar les eleccions municipals del 1979 com a cap de llista d'Unió de Centre Democràtic (UDC), el partit d'Adolfo Suárez. Sebastià Ubasart es va imposar en els comicis, però va decidir integrar en el seu govern membres d'altres partits, com el mateix Josep Montràs, que després seria batlle durant 28 anys i que en el mandat d'Ubasart va exercir com a regidor d'Hisenda i Sanitat. Precisament Montràs li va fer entrega de la Medalla d'Or de Moià, en un acte celebrat el març del 2011 (deu mesos abans que morís) on es va fer ressaltar el seu caràcter conciliador i de consens.