Enric Casacuberta recorrerà tota la ruta 66 a peu, una fita inèdita, en benefici de la Fundació Miquel Vall
Enric Casacuberta recorrerà tota la ruta 66 a peu / Mireia Arso
Lluc Grandia
Moià11 D’AG. 2025 6:30Actualitzada 19 D’AG. 2025 13:44
«Em diuen que estic sonat, però la majoria em diuen que compti amb ells pel que sigui». És una frase que defineix a la perfecció el repte al qual s’enfronta Enric Casacuberta, un moianès de seixanta anys que s’ha proposat recórrer a peu els més de 4.000 quilòmetres de la mítica ruta 66, entre Chicago i Santa Monica, als Estats Units, de l’agost del 2026 al gener del 2027. «Volia fer un petit homenatge als fundadors, i vaig posar-me a mirar qui ho havia fet. Corrent, no ho havia fet pràcticament ningú». Casacuberta explica que s’ha posat en contacte amb un francès que l’any passat ho va fer en solitari, però alguns trams no coincideixen. «Vaig parlar-ho amb un parell d’amics. El Jordi Castellet, de Girona, que és qui m’està ajudant més, em va dir que era un bon repte, però que endavant». «També m’han dit que faré de Forrest Gump, o que és una bestiesa bonica», bromeja.
A més, serà per una causa solidària. Es recol·lectaran diners per la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, l’ELA, una malaltia que ha afectat a amistats seves. «El doctor Ramon Oller, havíem fet Pastorets junts, jo feia de Satanàs i el de Llucifer, va tenir ELA i ens va deixar fa un any i mig». També explica que la compareixença de l’exfutbolista Juan Carlos Unzué al Congrés el va fer acabar de decidir. «Vam anar a la Fundació Miquel Vall, que és la fundació catalana per l’ELA, i si ens faltava algun argument, allà ens va quedar del tot clar», relata. També col·laborarà amb el projecte una associació americana per l’ELA. Aquests darrers dies, diverses persones residents als Estats Units han començat a fer difusió del projecte.
«Soc un amant de la ruta 66. N’he fet alguns trams, de Califòrnia i Arizona, el 2014, el 2017, el 2022 i el 2023», relata. A més, el repte coincideix amb el centenari de la carretera. «Si tot va bé, el dia del centenari [l’onze de novembre del 2026] seré a Amarillo, Texas, al mig de la ruta. Així que ho podré celebrar allà», explica. També serà fora per Nadal, i entrarà al 2027 el mateix dia que en un dels primers pobles que trepitjarà de Califòrnia, després de fer una de les etapes més llargues del viatge. La seva voluntat era començar al maig, però l’enganxava a l’agost en ple desert. «Sortint a l’agost, només tindré el problema que al novembre passaré per Arizona i tindré una mica de fred», explica.
«No he sigut mai un gran esportista. De jove havia jugat a handbol, i ara fa uns anys m’he aficionat a fer rutes i travesses». El 2022, va aconseguir baixar i pujar el Gran Canyó en un sol dia, quan normalment ho recomanen en dos. «Però no entrenava. Corria i, quan em cansava, parava. Amb el Jordi, un dia vam dir que m’havia de posar en forma. Vaig anar a la podòloga, a l’osteòpata i a una dietista. Pesava 90 quilos i ara en peso 73». Després de buscar diversos entrenadors, el triatleta Sergi Bassas li va recomanar el centre Cenit, de Girona, on es va reunir amb el director, Martí Castelló, i amb el director esportiu, Jordi Estremera, que es va convertir en el seu entrenador. «Després d’anar-hi un parell de cops, els hi vaig demanar com els havia de pagar. Em van dir que em patrocinaven, que els havia convençut el meu projecte».
Casacuberta explica que la dificultat de la ruta «no és el quilometratge, tot i que hi ha rutes molt llargues amb trams en què no hi ha res a centenars de quilòmetres». El problema és que anirà a cegues, ja que no hi ha cap recorregut marcat per caminar. «Hi ha els trams històrics, que s’hi pot circular, però n’hi ha que se'ls ha menjat l’autopista interestatal. Aquí, encara que hagin fet l’Eix Transversal, tu pots passar per Moià. Allà hi ha trossos que no». Haurà de buscar rutes alternatives, que li fan pujar el quilometratge. «La ruta són 3.940 quilòmetres, i jo en faré uns 4.500». Altres persones han fet aquests trams amb cotxe, però ell ho vol fer tot a peu. «No hi ha un camí marcat. Hi ha rutes fetes amb moto, però jo ho vull fer el màxim d’autèntic possible». Casacuberta anirà marcant el seu recorregut per poder cedir-lo o vendre’l en un futur i obrir camí per persones que vulguin seguir el seu exemple.
Sis dies a la setmana
Tot i que encara queda més d’un any perquè comenci el repte, Enric Casacuberta porta des del gener preparant-se. Entrena sis dies a la setmana: cinc d’ells surt a córrer, entre una i dos hores, i un fa entrenament de força. Els dilluns acostumen a ser els dies de descans. A més, cada quinze dies va al Cenit a entrenar allà. La resta dels dies, entrena pels voltants de Moià. «Va molt bé, perquè la ruta 66 és majoritàriament asfaltada i, prefereixo entrenar aquí que no pas a l’Eix o al mig de Manresa», explica. La seva preferida és la carretera que va de Moià a les Coves del Toll, perquè és poc transitada, asfaltada i té pujades i baixades lleugeres, el que es trobarà quan travessi l’Atlàntic.
Però fer una travessa d’aquesta magnitud no només és una qüestió d’estar en forma, també de tenir-ho tot ben planejat. Casacuberta ja té les etapes preparades, incloent-hi dies de descans, i ara està a la recerca de patrocinadors que l’ajudin a sufragar els costos de la gesta, perquè les donacions aniran íntegrament a la Fundació Miquel Vall. Llogarà una autocaravana que li farà d’avituallament i d’allotjament, però necessita voluntaris que li portin, pagar el menjar, els vols i moltes altres despeses. Compta amb el suport institucional de l’Ajuntament de Moià (on treballa), i també de la paraula de la Diputació: «Ens van dir que ajudarien, però no sabem com. L’alcalde [Dionís Guiteras] n’és vicepresident, li va donar un llibret informatiu a la presidenta [Lluïsa Moret], i a ella li va encantar el projecte». També recorda que, si una empresa vol donar, desgrava prop d’un 80%, perquè s’han constituït com a associació. A més, explica que «Necessito gent que hi col·labori, tant econòmicament com logísticament, amb els papers… fa poc hem fet un equip de xarxes i web». També faran samarretes, actes i estan treballant per fer una caminada solidària per l’ELA a Moià.
Per tal de fer conèixer aquesta iniciativa, Casacuberta té un compte d’Instagram i TikTok. «Un dia, amb el Jordi vam dir de provar el TikTok. Vaig fer un vídeo de presentació, al parc de Moià, i va tenir 19.000 visualitzacions. A l’Instagram, 16.000». Creu que el fet que el projecte tingui un fi solidari l’ajuda a fer-se viral, i també perquè és una cosa innovadora que «de l’estat espanyol, segur que no ho ha fet ningú abans». Amb la viralitat de les xarxes, ha aconseguit augmentar les donacions, i explica que, durant el viatge, farà contingut explicant com li va el repte. A més, preveu que pugui fer continguts especials en etapes concretes buscant recaptar encara més fons. «M’han arribat comentaris de gent que ha patit l’ELA de prop, i això és el que em motiva més».
Sobre el futur de l’associació un cop completi el repte, Casacuberta no vol donar res per fet. «Ara no hi penso. No descarto fer algun altre repte, depèn molt de com vagi l’any que ve», relata. «El començaré amb 61 anys i l’acabaré amb 62. No crec que torni a fer una cosa amb tants quilòmetres». Detalla que una de les possibilitats que li han proposat persones del seu entorn era fer el camí de Santiago, però no té el mateix significat. «Ja és un traçat marcat, és una ruta fixa», explica. També li han proposat fer algun repte per recaptar fons per les malalties mentals. Malgrat això, ara centra els seus esforços en la Ruta 66: «Em queda encara molta feina. Tota la gent que vulgui ajudar i ser voluntària serà benvinguda».
11 agost 2025